Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris revista. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris revista. Mostrar tots els missatges

Revista de Vic 143 Bon Estiu

Cap comentari


 

Amb l'arribada del mes de juliol, els dies s'allarguen, les places s'omplen de vida, les terrasses tornen a ser punt de trobada i el ritme quotidià, encara que sigui només una mica, sembla que ens doni una treva. L'estiu és aquell moment de l'any que ens convida a desconnectar, a compartir més estones amb la família i els amics i, sobretot, a gaudir del nostre entorn.

LLEGIR EN FORMAT DIGITAL

A la comarca d'Osona tenim la sort de viure en un territori ple de racons per descobrir, festes majors, activitats culturals, paisatges i comerços que donen vida als nostres pobles i ciutats. L'estiu és una magnífica oportunitat per redescobrir tot allò que tenim tan a prop i que, sovint, el dia a dia no ens deixa apreciar.


LLEGIR EN FORMAT DIGITAL



Des de la Revista de Vic continuem treballant amb la mateixa il·lusió de sempre per explicar-vos l'actualitat, donar veu al teixit social i empresarial de casa nostra i posar en valor les històries que fan créixer la nostra comunitat. Gràcies per continuar confiant en nosaltres número rere número. El vostre suport és el que ens impulsa a seguir endavant després de més d'una dècada al vostre costat.


LLEGIR EN FORMAT DIGITAL



Esperem que aquestes setmanes us serveixin per descansar, recarregar energies i crear nous records. Tant si marxeu de vacances com si us quedeu gaudint de casa nostra, us desitgem que trobeu temps per fer allò que us fa feliços.


LLEGIR EN FORMAT DIGITAL


En nom de tot l'equip de la Revista de Vic, us desitgem un estiu ple de salut, bons moments i molta felicitat.


Bon estiu a tothom!

Revista de Vic 140

Cap comentari



La ciutat torna a preparar una setmana sencera d’activitats vinculades a Sant Jordi, amb propostes per a tots els públics, des de presentacions fins a activitats populars i culturals que porten la literatura al carrer. Aquesta manera d’entendre la diada —no com un dia puntual, sinó com un procés que s’estén— és clau per entendre per què Sant Jordi continua funcionant.

La portada d’aquest número ho reflecteix amb precisió: cultura popular, patrimoni i carrer. No és una imatge decorativa. És una declaració. Perquè Sant Jordi no passa dins les institucions; passa fora. Passa a peu de plaça, entre gent, entre llibres, entre converses.

També és important entendre el moment actual.




En un context digital, ràpid i sovint superficial, el llibre manté una resistència que no és casual. Llegir implica temps, atenció i criteri. I això, avui, té més valor que mai.

Sant Jordi segueix sent un dels pocs espais on la cultura no es consumeix: es comparteix.

I aquest és el punt clau.

No es tracta només de vendre llibres ni de regalar roses. Es tracta de mantenir un ecosistema cultural viu, capaç de generar pensament, identitat i comunitat. De reconèixer la feina de qui escriu, de qui edita, de qui ven i de qui llegeix.

Des de la Revista de Vic, sortim en aquesta data perquè creiem en això. En el paper dels mitjans locals com a part activa d’aquest ecosistema. En explicar el que passa a la ciutat, en donar context i en contribuir a fer que la cultura no sigui només un esdeveniment puntual, sinó una continuïtat.




Sant Jordi no necessita reinventar-se. Necessita continuar sent el que és.

I això, a Vic, es manté.

Bona diada de Sant Jordi.

Revista De Vic Març 139 Mercat del Ram

Cap comentari

Revista de Vic 137 - El fuet de Vic

Cap comentari



Sigui quin sigui el teu bàndol —més de fuet o més de llonganissa— hi ha una cosa clara i indiscutible: els embotits formen part del nostre ADN gastronòmic. Formen part de la nostra manera de viure, de celebrar, de reunir-nos al voltant d’una taula i de reconèixer-nos com a comunitat. No són només aliments; són cultura, memòria i identitat compartida.

Abans que arribessin a les botigues, als mercats o a les taules de casa, hi havia l’ofici. Un ofici fet de mans expertes, de mirades atentes i de gestos precisos que no sempre es poden explicar amb paraules. Hi havia la saviesa popular, el coneixement transmès de generació en generació, sovint sense manuals ni receptes escrites, però amb una precisió gairebé científica. Un saber fer pacient, construït amb sal, temps i respecte pel producte.



Aquest llegat, silenciós però essencial, explica molt més del que sembla. Explica una manera d’entendre el treball, el territori i la relació amb l’entorn. Explica com Vic ha sabut convertir una necessitat ancestral en una expressió d’excel·lència gastronòmica reconeguda arreu. I explica, també, per què determinats sabors ens connecten directament amb la infantesa, amb la família i amb els records que formen part del nostre imaginari col·lectiu.

El fuet de Vic neix exactament d’aquí. De l’equilibri precís entre carn, sal i temps. Del clima, del saber esperar i de la confiança en el procés. Neix d’una cultura artesana que no entén les presses ni les modes, sinó la constància i el respecte per l’ofici. Cada tall de fuet és, en certa manera, un fragment d’història: la d’un territori que ha sabut preservar la seva identitat a través del gust.



Al febrer, Vic tornarà a posar en valor aquest patrimoni amb la Fira de l’Embotit Artesà, una cita imprescindible que va molt més enllà del tast i la festa. És un espai de reconeixement a l’ofici, a les persones que el mantenen viu i a la memòria que s’hi amaga al darrere. Una fira que reivindica la gastronomia com a patrimoni cultural, com a expressió viva del que som i del que volem preservar.

Revista de Vic 136 Bones Festes

Cap comentari




LLEGIR NÚMERO EN LÍNIA



Hi ha portades que expliquen una història, i n'hi ha d'altres que en desperten moltes alhora. Aquest número de la Revista de Vic n'és un bon exemple: un homenatge al nostre Mercat Medieval, una tradició que fa anys que ja no és només un esdeveniment, sinó un ritual col·lectiu que ens connecta amb qui som, d'on venim i què volem preservar.

LLEGIR NÚMERO EN LÍNIA

Cada primer cap de desembre, Vic es transforma en un teatre a l'aire lliure. Els carrers es tornen passadissos d'un altre temps; la plaça Major, que sempre és el nostre centre emocional, es converteix en un escenari de llegendes, artesans, música i olors que ens recorden que la història continua viva. No és només que celebrem el passat —és que l'habitem. I això, en una ciutat com la nostra, no és casualitat.

LLEGIR NÚMERO EN LÍNIA

A la portada d'aquest mes hi trobareu un fragment inspirat en la iconografia romànica del MEV, un dels nostres tresors més grans. És un recordatori que, quan caminem entre parades, cavallers i falcons, no ho fem des d'un folklore superficial, sinó des d'una arrel profunda que forma part del que som com a comunitat. El nostre romànic, els nostres carrers, les nostres tradicions... tot conflueix en aquest cap de setmana que converteix Vic en un petit univers medieval.

LLEGIR NÚMERO EN LÍNIA

I què és la Revista de Vic, sinó un reflex d'aquesta energia col·lectiva? Cada mes ens esforcem a explicar el que passa a la ciutat amb passió, curiositat i amb el compromís que tenim amb els lectors i amb el territori. Som una revista que vol inspirar, que vol fer de pont i que vol continuar valorant la cultura, el comerç, les persones i el talent d'Osona.

LLEGIR NÚMERO EN LÍNIA

Aquest número és un regal per a tots els que viviu la ciutat amb orgull. Per als que la visiteu, perquè descobriu que Vic és molt més del que marca un calendari festiu. I per a tots aquells que, any rere any, feu possible que el Mercat Medieval de Vic sigui un dels esdeveniments més estimats del país.

Gaudiu del número. Gaudiu del mercat. Gaudiu de Vic.

Jo, com sempre, us hi acompanyo.

Director de la Revista de Vic

Revista de Vic 135 Mercat Medieval de Vic

Cap comentari


 LLEGIR NÚMERO EN LÍNIA

Hi ha portades que expliquen una història, i n’hi ha d’altres que en desperten moltes alhora. Aquest número de la Revista de Vic n’és un bon exemple: un homenatge al nostre Mercat Medieval, una tradició que fa anys que ja no és només un esdeveniment, sinó un ritual col·lectiu que ens connecta amb qui som, d’on venim i què volem preservar.


 LLEGIR NÚMERO EN LÍNIA


Cada primer cap de desembre, Vic es transforma en un teatre a l’aire lliure. Els carrers es tornen passadissos d’un altre temps; la plaça Major, que sempre és el nostre centre emocional, es converteix en un escenari de llegendes, artesans, música i olors que ens recorden que la història continua viva. No és només que celebrem el passat —és que l’habitem. I això, en una ciutat com la nostra, no és casualitat.

A la portada d’aquest mes hi trobareu un fragment inspirat en la iconografia romànica del MEV, un dels nostres tresors més grans. És un recordatori que, quan caminem entre parades, cavallers i falcons, no ho fem des d’un folklore superficial, sinó des d’una arrel profunda que forma part del que som com a comunitat. El nostre romànic, els nostres carrers, les nostres tradicions… tot conflueix en aquest cap de setmana que converteix Vic en un petit univers medieval.


 LLEGIR NÚMERO EN LÍNIA


I què és la Revista de Vic, si no un reflex d’aquesta energia col·lectiva? Cada mes ens esforcem a explicar el que passa a la ciutat amb passió, curiositat i amb el compromís que tenim amb els lectors i amb el territori. Som una revista que vol inspirar, que vol fer de pont i que vol continuar posant en valor la cultura, el comerç, les persones i el talent d’Osona.

Aquest número és un regal per a tots els que viviu la ciutat amb orgull. Per als que la visiteu, perquè descobriu que Vic és molt més del que marca un calendari festiu. I per a tots aquells que, any rere any, feu possible que el Mercat Medieval de Vic sigui un dels esdeveniments més estimats del país.


 LLEGIR NÚMERO EN LÍNIA



Gaudiu del número. Gaudiu del mercat. Gaudiu de Vic.

Jo, com sempre, us hi acompanyo.

Xavi Ruiz

Director de la Revista de Vic

Revista de Vic 134 El rellotge de Can Girbal

Cap comentari



LLEGIR NÚMERO EN LÍNIA

Enmig de la plaça Major de Vic, pot passar desapercebut per a molts ulls, però allà penja —literalment— un rellotge de pedra que parla del pas del temps, de l'artesania local i de l'evolució urbana. És el rellotge de Can Girbal —una peça senzilla en aparença, però carregada de significat— que llueix al clau d'una volta sota les arcades de la plaça. Aquest rellotge de penjoll en pedra, datat l'any 1909, va ser instal·lat per en Joan Girbal, que tenia un taller de rellotgeria en aquell edifici.

A la façana se li llegeixen les hores traçades amb un fris floral i, al revers, la data de construcció.

Més que un element decoratiu: una fita patrimonial

No és només un element decoratiu. Aquest rellotge és una fita històrica i testimonial. Representa un moment en què l'artesà i el comerç local deixaven empremta en el disseny urbà quotidià, quan cada façana parlava de qui vivia allí, de quines activitats es feien i de quina rellevància social tenia un rellotger al mig de la plaça.

LLEGIR NÚMERO EN LÍNIA


Amb el pas dels anys, les transformacions de la plaça, les exigències urbanístiques i el trànsit visual dels turistes i del mercat fan que aquest petit símbol quedi eclipsat. Pocs s'aturen a mirar cap amunt, a llegir les xifres gravades, ni a imaginar qui va tenir la iniciativa de fixar aquell rellotge en pedra sota l'arc.

El rellotge com a recordatori del valor local

Un rellotge funciona per mesurar el temps, però el rellotge de Can Girbal ens recorda que el temps també marca el patrimoni, les històries locals, les presències que sobreviuen en el món d'avui. Preservar-lo, fer-lo visible, cuidar-ne la llegibilitat i la integritat són gestos necessaris per reivindicar la memòria urbana.

LLEGIR NÚMERO EN LÍNIA


L'ajuntament, les entitats locals i els ciutadans tenen una responsabilitat: que aquest rellotge no sigui només un element oblidable, sinó que torni a ser un punt de contemplació i orgull. Recuperar la visibilitat del rellotge pot passar per senyalística discreta, il·luminació suau, una fitxa informativa a la plaça, o inclús una campanya local que el situï en les rutes patrimonials de Vic.


LLEGIR NÚMERO EN LÍNIA


Revista de Vic Setembre 133 De Tradicions

Cap comentari


 Vic es desperta amb un aire diferent. El mercat setmanal, que és símbol i essència de la ciutat, sembla encara més viu. Les parades omplen la Plaça Major amb colors i veus, els porxos esdevenen refugi de converses i el temps, per un instant, s'atura per recordar-nos d'on venim.

LLEGIR NÚMERO EN LÍNIA

A la Revista de Vic hem volgut dedicar aquest número a les tradicions, perquè són les que ens donen arrels i identitat. No són només els mercats, les fires o les festes majors; són també els gestos quotidians, la manera de viure la ciutat, les històries que es transmeten de pares a fills i que donen continuïtat a la nostra comunitat.

LLEGIR NÚMERO EN LÍNIA

La tradició no és immobilitat. És memòria i és evolució. És el fil que ens connecta amb els qui ens han precedit i que ens empeny a construir el futur amb consciència. Vic, amb la seva història mil·lenària, sap mirar endavant sense oblidar mai el seu passat. Cada pedra dels nostres carrers, cada plaça, cada festa i cada patrimoni recuperat ens parla d'aquesta doble mirada: orgullosa del que hem estat i valenta per tot el que volem ser.

LLEGIR NÚMERO EN LÍNIA

Aquest mes, coincidint amb la commemoració dels tres-cents anys de l'església dels Dolors i amb l'inici del qual diuen alguns d'un nou any (encara que no comenci l'any al setembre), la ciutat es recorda a ella mateixa que la tradició és també cultura viva, capaç de renovar-se i de sorprendre. I nosaltres, des d'aquestes pàgines, volem ser altaveu d'aquest batec.

LLEGIR NÚMERO EN LÍNIA

Perquè la Revista de Vic és, sobretot, un reflex de la nostra comunitat. Una finestra oberta que recull el que som i el que volem continuar sent: una ciutat amb ànima, amb orgull de les seves arrels i amb il·lusió per tot el que està per venir.

Revista de Vic Agost 132 Formant Records

Cap comentari

 


Aquest número de la Revista de Vic arriba amb una portada que respira emoció i memòria. Les imatges, penjades amb petites pinces de fusta, entre dibuixos infantils dels meus fills i fotografies de racons emblemàtics de la ciutat, són molt més que un simple collage visual: són fragments de vida, instants capturats que, junts, formen un mosaic de records que defineixen qui som.

LLEGIR NÚMERO EN LÍNIA

A l'estiu, el temps sembla passar d'una manera diferent. Les places es buiden perquè la gent està de vacances, els negocis es prenen un respir i la gent agafa forces de cara a setembre. És el moment ideal per aturar-nos un instant, mirar enrere i adonar-nos de tot el que ha donat de si l'any. Perquè no només formem records, també compartim amb elles i els mantenim vius gràcies a les persones i llocs que estimem.

LLEGIR NÚMERO EN LÍNIA

En aquest número us convidem a descobrir històries que parlen de la nostra ciutat i de la seva gent: relats de tradició i innovació, de passat i futur, de somnis que es dibuixen amb llapis de colors i de realitats que es construeixen dia a dia.

LLEGIR NÚMERO EN LÍNIA

Vic no és només un lloc al mapa; és un escenari viu on cada un de nosaltres escriu el seu capítol. I, com a revista, volem ser el fil invisible que uneix totes aquestes imatges, paraules i moments.


LLEGIR NÚMERO EN LÍNIA


Així que aquest estiu, sortiu, viviu, somrieu i captureu instants. Perquè, al cap i a la fi, la vida està feta de records... i nosaltres, plegats, continuem formant-los.


Ens retrobem el mes vinent, amb més qualitat i amb més Revista de Vic.

Revista de Vic 131 Bon Estiu

Cap comentari


Quan arriba l'estiu, tot sembla aturar-se una mica. Les agendes es buiden, els rellotges deixen d'estrènyer i, gairebé sense adonar-nos-en, comencem a viure a un altre ritme. És com si la ciutat —la nostra ciutat— respirés diferent. Les façanes daurades pel sol, el murmuri suau de les terrasses, els infants jugant fins tard a les places... Vic esdevé més càlida, més propera, més contemplativa.
Aquest estiu de 2025 arriba carregat de reptes, però també d'oportunitats. Venim d'un curs intens, ple de canvis, notícies i moviments —polítics, culturals, socials— que han marcat el pols d'una ciutat viva, activa i crítica. Ara és moment de fer una pausa, però no pas per oblidar, sinó per respirar i agafar perspectiva. Per recordar què ens mou, què estimem i cap a on volem anar.

LLEGIR NÚMERO EN LÍNIA


En aquest número de la Revista de Vic, us convidem a fer aquesta mirada. A deixar-vos endur per la calma, però també per la curiositat. Us proposem lectures per a les tardes mandroses, entrevistes amb persones que transformen la ciutat des del silenci, racons per redescobrir i idees per connectar, encara més, amb el nostre territori.


LLEGIR NÚMERO EN LÍNIA


Perquè Vic no s'atura mai del tot. Ni a l'agost. Sempre hi ha alguna cosa que passa, algú que comença un projecte, un col·lectiu que lluita, un artista que crea, un veí que té una història per explicar. I aquí és on nosaltres, com a revista, tenim el deure —i el privilegi— de ser altaveu, d'escoltar, d'observar i de narrar.

Aquest estiu, més que mai, us animem a mirar la ciutat amb nous ulls. A gaudir-la sense presses. A perdre-us pels carrers del Call, a pujar a la Creu de Gurb al capvespre, a fer una cervesa a l'ombra d'una plaça o a llegir un bon llibre sota una morera. A recuperar el plaer de la senzillesa.


LLEGIR NÚMERO EN LÍNIA



Gràcies per acompanyar-nos, número rere número. Gràcies per ser-hi. Ens retrobem a l'octubre amb nova empenta, més idees i moltes ganes de continuar explicant Vic com només Vic sap fer.


LLEGIR NÚMERO EN LÍNIA



Bon estiu, i que la pausa us ompli.


 

REVISTA DE VIC - MAIG 2025 - BARRI CAPUTXINS

Cap comentari


 

Al segle XVII els frares caputxins van fundar convent i església a l'actual plaça de la Divina Pastora, origen del nom que encara identifica el sector oriental de Vic. L'església —únic vestigi d'aquell cenobi enderrocat el 1654 pels francesos i exclaustrat el 1835— és avui bé cultural d'interès local i far simbòlic d'un barri que combina petjada monàstica, habitatge social dels seixanta i antigues pelleries reconvertides.

CLICA PER LLEGIR LA REVISTA EN FORMAT DIGITAL

Les veïnes i veïns, agrupats en una associació activa, reclamen conservar aquesta identitat híbrida davant l'especulació i l'oblit institucional; la mobilització recent per evitar el tancament del CAP n'és prova fefaent. El repte és fer compatible la història amb un espai urbà habitable: museïtzar a l'aire lliure el perímetre del convent, guanyar zones verdes on hi havia l'hort i pacificar el trànsit per connectar el nucli antic amb l'Eixample Morató.

CLICA PER LLEGIR LA REVISTA EN FORMAT DIGITAL

La cohesió passa també per la cultura. Les Festes del Barri i iniciatives digitals com la "Torre dels Caputxins" ho demostren, però cal un equipament municipal —per exemple, l'antic magatzem— que allotgi tallers i coworking social. D'aquesta manera, la memòria dialoga amb necessitats actuals de famílies diverses, joves que volen arrelar i gent gran que encara recorda el pou de la torre.

CLICA PER LLEGIR LA REVISTA EN FORMAT DIGITAL

Caputxins ha sobreviscut a guerres, desamortitzacions i presons perquè té arrels profundes. Toca a les institucions regar-les amb polítiques valentes i participació real: preservar el barri no és nostàlgia, és aposta de futur.

REVISTA DE VIC ABRIL 128 - ART VIGATÀ

Cap comentari



Hi ha ciutats que passen desapercebudes i ciutats que deixen empremta. Vic és d’aquestes últimes. No només per la seva història mil·lenària, pels seus carrers empedrats o pels monuments que narren segles de vida, sinó pel caràcter d’una ciutat que sap d’on ve, que sap qui és i que no té por d’imaginar cap a on va.

Aquest número de la Revista de Vic, que arriba coincidint amb la primavera, és un homenatge visual i emocional a tot allò que ens fa únics. La portada n’és una declaració d’intencions: una explosió de símbols, colors i referències que ens parlen de cultura, gastronomia, patrimoni i identitat. Del Temple Romà a la Plaça Major, del pa de pessic als gegants, del bisbe Oliba a les figures de Tell Asmar, passant pel 08500 que, més que un codi postal, és una manera de viure.

CLICA PER LLEGIR LA REVISTA EN FORMAT DIGITAL

En aquest número parlem d’Art Vigatà, però no només entès com a pintura o escultura, sinó com a expressió d’una manera de ser. L’art que s’amaga a les parets de les esglésies, però també a la mirada dels artistes joves que avui troben a Vic un espai per créixer i compartir. L’art de viure, de preservar les tradicions sense por d’actualitzar-les. L’art de fer ciutat, cada dia, entre tots.

També ens endinsem en les històries de persones i projectes que contribueixen a fer de Vic una ciutat viva: escoles que aposten per l’educació creativa, empreses amb arrels i futur, iniciatives culturals que neixen del compromís i la passió. Aquesta és una ciutat on la memòria no és passat, sinó eina per construir un futur més fort, més obert i més valent.

CLICA PER LLEGIR LA REVISTA EN FORMAT DIGITAL

I enmig de tot plegat, hi ha una cosa que no canvia: l’orgull de formar part d’aquesta comunitat. Una ciutat no és només el que s’hi veu, sinó el que s’hi respira. I a Vic, es respira autenticitat, compromís i cultura.

Des de la Revista de Vic, seguirem posant paraules i imatges a aquest batec. Perquè cada número és molt més que un recull d’articles: és un pont entre el que hem estat, el que som i el que volem ser.

CLICA PER LLEGIR LA REVISTA EN FORMAT DIGITAL


Gràcies per ser-hi. Gràcies per llegir, compartir i viure Vic amb nosaltres. 

REVISTA DE VIC - MERCAT DEL RAM 2025

Cap comentari



AVIAT PENGEM EL CALENDARI AMB LES ACTIVITATS

A Vic, quan arriba la primavera, arriba el Mercat del Ram. Una cita històrica que transcendeix el temps i esdevé molt més que una simple fira. Parlem d’un punt de trobada essencial per al sector primari, un espai on la pagesia, la ramaderia i l’agrogastronomia s’entrellacen per projectar-se cap al futur. Una manifestació de l’orgull d’un territori que mai ha oblidat les seves arrels, que estima la terra i que, any rere any, reivindica la importància del sector primari com a motor econòmic i social de la comarca i del país.


CLICA PER LLEGIR LA REVISTA EN FORMAT DIGITAL


Aquest 2025, del 11 al 13 d’abril, Vic tornarà a convertir-se en l’epicentre de l’activitat agrària i gastronòmica de Catalunya. Com cada any, el Mercat del Ram ens oferirà un ventall d’espais pensats per a tots els amants del sector: des del recinte firal El Sucre, epicentre del bestiar i la maquinària agrària, fins a la Rambla del Passeig, que es convertirà en un autèntic aparador de l’agrogastronomia. I enguany, una novetat destacada: la Casa de Pagès es trasllada a la Plaça dels Màrtirs per apropar encara més les tradicions rurals al gran públic.


CLICA PER LLEGIR LA REVISTA EN FORMAT DIGITAL


El Mercat del Ram no és només un esdeveniment per als professionals del sector, sinó també una festa oberta a tothom, amb activitats per a petits i grans, tastos de productes locals, exhibicions eqüestres, concursos ramaders i un ampli espai gastronòmic que ens permetrà assaborir el millor de la nostra terra. En aquest sentit, l’Espai Terra i Cuina serà una de les grans atraccions del cap de setmana, on els visitants podran degustar productes de proximitat i descobrir les creacions dels xefs que treballen amb la matèria primera del territori.


CLICA PER LLEGIR LA REVISTA EN FORMAT DIGITAL


Però el Mercat del Ram és també un espai de debat, de reflexió i d’innovació. A través de conferències, jornades tècniques i xerrades amb experts, es parlarà dels reptes del sector agrari i ramader, de la sostenibilitat i de com la tecnologia pot ajudar a fer-lo més eficient i respectuós amb el medi ambient. La transició energètica, les noves formes de comercialització i l’impacte del canvi climàtic seran alguns dels temes clau d’aquesta edició. Així doncs, convido a tothom a gaudir d’aquesta experiència, a endinsar-se en la riquesa del nostre paisatge agrari i a descobrir de primera mà com el Mercat del Ram continua evolucionant sense perdre la seva essència.

REVISTA DE VIC FEBRER 126 - JOSEP PRATDESABA

Cap comentari


 

La Sala de la Columna de l'Ajuntament de Vic va acollir un acte que no només honora la memòria d'un home excepcional, sinó que també reivindica la tradició de la ciutat de reconèixer aquells qui han elevat el nom de Vic més enllà de les nostres places i carrers. Josep Pratdesaba i Portabella ha estat nomenat Vigatà Il·lustre. Un homenatge pòstum, màxim reconeixement que pot atorgar la ciutat, en una data simbòlica: el 58è aniversari de la seva mort.


CLICA PER LLEGIR LA REVISTA EN FORMAT DIGITAL



A vegades, el reconeixement arriba tard, massa tard. Però en el cas de Pratdesaba, potser no és un retard, sinó una afirmació que la seva obra i el seu llegat són més grans que el temps mateix. Des de ben jove, quan només tenia quinze anys, la seva passió per l'astronomia el va portar a aixecar la vista cap al cel i a construir el seu primer observatori a la plaça Major, número 43. Un segon observatori al carrer de l'Escola consolidaria la seva dedicació a una ciència que, a principis del segle XX, era gairebé un luxe per a poques ments inquietes. Però Pratdesaba no era només un aficionat: era un pioner. I el món, encara que des de la distància, ho va saber reconèixer.


CLICA PER LLEGIR LA REVISTA EN FORMAT DIGITAL


Quan l'any 1950, la Comissió Lunar Internacional de la British Astronomical Association va decidir batejar amb el seu nom un cràter de la Lluna, es va segellar una fita única en la història vigatana. Poques ciutats poden presumir de tenir un fill il·lustre que ha deixat empremta, literalment, en un altre món. Ara, amb la seva incorporació a la Galeria de Vigatans Il·lustres de la Sala de la Columna, amb un retrat realitzat per l'artista Ferran Sanz i la descoberta d'un vídeo en 8 mm, Vic fa justícia a un home que va fer de la ciència una passió i del coneixement un llegat.


CLICA PER LLEGIR LA REVISTA EN FORMAT DIGITAL



És un acte de justícia, però també d'orgull. Orgull per una ciutat que, més enllà de la seva història medieval, del seu pes cultural i de la seva activitat econòmica, té també noms que han mirat més enllà, que han somiat a escala universal. En temps d'hiperconnexió i descobriments científics accelerats, és bo recordar que fa més de cent anys, un vigatà ja va aixecar els ulls i es va perdre en les estrelles.

Josep Pratdesaba i Portabella ja no només és un nom inscrit en la història de Vic. És una part del cel.

REVISTA DE VIC GENER 125 - NOUS PROPÒSITS

Cap comentari



Amb l'arribada d'un nou any, ens trobem immersos en aquella barreja de nostàlgia pel que deixem enrere i d'il·lusió pel que tenim per davant. Aquest 2025 no només ens recorda la importància de mirar cap al futur amb optimisme, sinó que també celebra un fet molt especial per a nosaltres: 10 anys de la Revista de Vic.

Des que vam començar aquesta aventura, el nostre objectiu sempre ha estat el mateix: oferir-vos una publicació que connecti, inspiri i informi. Una revista que sigui un reflex fidel de la nostra ciutat i de la seva gent, plena de cultura, tradició i innovació. Al llarg d'aquesta dècada, hem compartit històries, projectes, esdeveniments i, sobretot, moments que han fet créixer aquesta comunitat que tant estimem.

CLICA AQUÍ PER LLEGIR LA REVISTA EN FORMAT DIGITAL 

Aquest número és un homenatge a tot el que hem aconseguit junts i una declaració d'intencions pel que volem construir plegats. Per això, sota el lema "Nous Propòsits", us animem a començar aquest any amb energia renovada, a perseguir els vostres somnis i a implicar-vos encara més en la vida de la nostra estimada ciutat.

CLICA AQUÍ PER LLEGIR LA REVISTA EN FORMAT DIGITAL 

En aquesta edició, descobrireu idees per començar l'any amb bon peu, activitats per gaudir del nostre entorn i propostes gastronòmiques per a tots els gustos. A més, seguirem donant veu a les iniciatives que fan de Vic un lloc únic, des de projectes culturals fins a empreses locals que innoven i aporten valor a la nostra societat.

CLICA AQUÍ PER LLEGIR LA REVISTA EN FORMAT DIGITAL 

Gràcies per ser part d'aquesta família. Sense vosaltres, la Revista de Vic no seria possible. Continuem caminant junts, amb nous propòsits i moltes ganes de seguir escrivint aquesta història compartida.

La Revista de Vic i la Fundació UE Vic estableixen un acord marc de col·laboració

Cap comentari

 

Xavi Ruiz (Director de la Revista de Vic) a l'esquerra i Ignasi Puig (President de la Fundació UE Vic) a la dreta

La Revista de Vic i la Fundació Unió Esportiva Vic han anunciat la signatura d’un acord marc de col·laboració amb l’objectiu de donar a conèixer els continguts relacionats amb l’entitat esportiva vigatana a través de la revista i del canal digital VicFM.cat.

Aquest acord arriba arran de l’històric partit de Copa del Rei disputat el passat 31 d’octubre entre la Unió Esportiva Vic i l’Atlético de Madrid a l’Estadi Hipòlit Planàs, un esdeveniment que va posar el club en el focus mediàtic i va reafirmar el seu paper central dins l’esport vigatà.

La Revista de Vic, hereva de la històrica “Revista de Vich” de principis del segle XX, és actualment la revista més ben valorada de la comarca d’Osona. A més, s’ha consolidat com una de les revistes més visitades digitalment i amb més seguidors a les xarxes socials, oferint continguts variats sobre cultura, tradició, comerç i, des de fa poques setmanes, un espai destacat per a l’esport vigatà.

Xavi Ruiz, responsable de la Revista de Vic, que enguany ha celebrat el seu 10è aniversari, i Ignasi Puig, president de la Fundació UE Vic, van presentar conjuntament aquest acord a l’Hipòlit Planàs.

L’acord tindrà vigència durant la temporada 2024/25, amb la voluntat expressada per ambdues parts de prorrogar-lo indefinidament.


Per a més informació:

Revista de Vic – www.revistadevic.cat

Unió Esportiva Vic – www.uevic.cat

© 2026 tots els drets reservats
Disseny per GràficVIC