El Caganer: Una Tradició Catalana Plena de Curiositats

El Nadal a Catalunya no seria complet sense la presència d'una figura peculiar i atrevida en els pessebres: el caganer. Aquest personatge, agenollat i complint les seves necessitats fisiològiques a l'aire lliure, ha arribat a convertir-se en un icona de la cultura catalana, amb una història que es remunta a generacions enrere.

L'origen del caganer i el seu significat

La figura del caganer s'ha integrat de manera inseparable amb la tradició del pessebre, una representació gràfica del naixement de Jesús. Inicialment, aquesta representació va començar amb estàtues monumentals, però amb el temps s'ha introduït als menjadors de les cases, convertint-se en una part essencial de la celebració nadalenca a Catalunya.

La imatge del caganer, amb la seva postura audaç i desinhibida, ha evolucionat al llarg del temps. Es representa tradicionalment vestit amb faixa i barretina, amb una pipa als llavis. No obstant això, en l'actualitat, els caganers han evolucionat per incloure models de personatges célebres, des de polítics i actors fins a músics i futbolistes. A més, existeixen caganers dedicats a poblacions específiques, tradicions llunyanes, oficis i fins i tot animals.

La creença popular i la sort que porta el caganer

La creença popular associada al caganer és fascinant. Es diu que no incloure aquesta figura al pessebre pot portar desventures al llar. L'explicació rau en la idea que les femtes del caganer fertilizzen la terra, atreient així la sort i l'alegria per a l'any vinent. Aquesta creença ha portat a que la presència del caganer sigui gairebé obligatòria als llars catalans durant les festivitats nadalenques.

Les versions modernes del caganer que es troben a la web no només serveixen com a elements decoratius, sinó que també s'utilitzen com a homenatges a persones estimades. Posseir una figurina personalitzada del caganer s'ha convertit en una forma de desitjar benaurança a amics i éssers estimats.

Expansió de la tradició: més enllà de Catalunya

Encara que la costum d'afegir el caganer al pessebre és pròpia de Catalunya i la Comunitat Valenciana, no es pot passar per alt que homenetjos similars es troben en altres regions. A Murcia, Nàpols i Portugal, els personatges coneguts com a "cacones", "pastore che caca" i "cagoes", respectivament, comparteixen similituds amb l'icònic caganer català.

El Tió: Un company escatològic del caganer

No podem parlar de tradicions catalanes relacionades amb l'escatologia sense esmentar el Tió. Aquest peculiar personatge és un tronc que resideix sota l'arbre de Nadal. S'alimenta diàriament fins a la Nit de Nadal, moment en què "treu" regals al ritme de cops i cançons dels més petits. El Tió és una altra expressió única de la cultura catalana, afegint una nota d'humor i tradició a les celebracions nadalenques.

El caganer com a símbol d'identitat catalana

El caganer ha passat de ser una figura del pessebre a convertir-se en un símbol arrelat de la identitat catalana. La seva presència als llars durant les festivitats nadalenques no només compleix amb la tradició, sinó que també representa la connexió de les famílies amb la seva història i cultura. Amb els seus origens en el pessebre i la seva evolució cap a versions contemporànies, el caganer segueix sent una part essencial i distintiva de les celebracions catalanes, portant amb ell la creença en la sort i l'alegria per a l'any vinent.

La IA és molt més que ChatGPT

Les noves tecnologies han estat l’eix vertebrador del canvi i transformació digital de les empreses en els últims anys, especialment a partir de l’any 2020 amb l’acceleració que va suposar un context com la pandèmia. Ara bé, no tots els sectors han posat la mateixa atenció en aquest canvi, ni tots es trobaven en el moment adequat per fer-ho. La banca és un bon exemple de com la tecnologia ha canviat la manera d’entendre les gestions financeres amb beneficis evidents no només per les mateixes entitats sinó també pels seus clients i treballadors. Actualment, el 100% de les organitzacions financeres considera la Intel·ligència Artificial (IA) com una tecnologia clau. Com a cas, d’ús concret, al nostre país, el 70% de les entitats ja la fan servir per automatitzar la gestió de processos amb alts volums de documentació. Això vol dir, que davant del procés d’un préstec hipotecari, per exemple, la venda per part d’un banc a un fons d’inversió de carteres NPL, la IA permet reduir d’una manera radical els temps de processament, els costos i els errors comparant amb un enfocament tradicional i manual. Es calcula que, aproximadament, una entitat financera pot reduir entorn d'un 50% els costos i reduir els temps de dies a pocs minuts. Per tal que això sigui possible existeixen empreses externes que ofereixen aquest servei a la banca i que han vist triplicat el volum de feina en els últims anys. Avui en dia, aquest tipus de proveïdors externs poden arribar a l’automatització de més d’un milió de pàgines al dia, de prop de 200 tipus de documents diferents. Unes dades que serveixen per posar en evidència que la feina feta per una solució tecnològica com és la IA garanteix un treball més efectiu. La banca porta, per tant, la davantera en aquest tipus de procediments automatitzats, però de mica en mica són altres els sectors, especialment aquells que requereixen el tractament d’un volum important de documents, com per exemple les companyies d’assegurances per la tramitació de sinistres, o bé despatxos d’advocats o inclòs l’administració pública, que també comencen a fer-se ressò de la seva aposta per solucions innovadores com és la IA. I la pregunta que tothom es fa ara, especialment amb el gran protagonisme de ChatGPT, és: i com afecta això al treballador? L’últim informe IPSOS, Global Views on AI 2023, parlava fa només una setmana que de tots els enquestats, el 57% creia que la IA transformaria la manera de treballar, i que 3 de cada 10 persones tenen por a perdre la feina per aquesta nova tecnologia. La IA porta més de 10 anys a la vida de moltes empreses i es pot confirmar que el principal avantatge ha estat el creixement positiu del negoci i la millora de les seves competències als seus respectius sectors, però també la millora de les capacitats professionals dels empleats. La Intel·ligència Artificial és, per tant, la solució que no ha de substituir l'humà, sinó que amplia les seves capacitats, li serveix d’ajuda i el descarrega de tasques repetitives per tal que aquest es pugui centrar en aquelles de més valor afegit i convertir, doncs, la persona en una figura imprescindible i més productiva. La IA és aquesta nova tecnologia que fa possible el creixement d’una companyia en comunitat i que pel fet de ser així garanteix una confiança i proximitat directament amb el client Saltant a un altre sector, es coneix del món de les assegurances que el 21% d’aquestes companyies ja estan preparant els seus treballadors per tal que sàpiguen relacionar-se amb aquestes noves tecnologies amb l’objectiu que es puguin convertir en el seu ajudant de confiança. La IA és aquesta nova tecnologia que fa possible el creixement d’una companyia en comunitat i que pel fet de ser així garanteix una confiança i proximitat directament amb el client. Estem davant del futur a les empreses amb la convivència de tecnologia i persones per tal de garantir resultats més eficaços que donen resposta a les noves necessitats i canvis de ritme socials i econòmics. La Intel·ligència Artificial es troba en continu aprenentatge i en aquest moment podem dir que és una eina tecnològica de confiança per la seva precisió, la seva aplicabilitat i la seva correcta integració per treballar en equip amb equips humans. La pregunta, per tant, ara és: de quina manera ajudarem aquesta nova tecnologia a què aprengui noves funcionalitats que ens ajudin en les nostres tasques més supèrflues o repetitives? Hugo Cortada, director de Desenvolupament de Negoci a Serimag Imatge promocional de ChatGPT | iStock

La Catalunya Central rebrà 1,5M€ per reduir la sinistralitat a les carreteres

El conseller d’Interior i el director del Servei Català de Trànsit presentant el programa | Departament d'Interior

El Govern invertirà 10 milions d’euros a tot Catalunya per promoure una mobilitat més segura i sostenible en l'àmbit urbà

17 municipis de menys de 50.000 habitants de la Catalunya Central rebran en total més d’1,5 milions d’euros per reduir la sinistralitat a l’àmbit urbà durant el 2023. Aquestes subvencions permetran finançar projectes de pacificació del trànsit en travesseres amb ampliació de voreres, creació de vials per a vianants i bicicletes, entre d’altres. També destaca el projecte de millora de l’accessibilitat a la Carretera Barcelona a Moià i Taradell o la conversió en zona de vianants de l’Avinguda Unió a Castellolí.

Se’n beneficiaran les comarques de l’Anoia, el Solsonès, el Bages, Osona, el Berguedà i el Moianès. Les ajudes des formen part d’un programa de deu milions d’euros del Govern per reduir l’accidentalitat en l’entorn urbà, impulsar la pacificació del trànsit i promoure una mobilitat més segura i sostenible a tot Catalunya. 

És la primera vegada que el Departament d’Interior, a través del Servei Català de Trànsit, posa en marxa un programa de subvencions als ens locals per actuacions vinculades a fer una mobilitat més segura i sostenible, on es finançarà la totalitat del cost de l’obra. 

Objectiu: reduir el 15% de víctimes el 2023

Amb aquest propòsit, 91 municipis catalans de menys de 50.000 habitants rebran una subvenció del Govern per valor de deu milions d’euros. El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, recorda que el 35% dels accidents mortals es produeixen en l’àmbit urbà. En aquest sentit, Elena destaca que "si volem reduir el 15% de víctimes aquest 2023 que marca el Pla de seguretat viària, cal intervenir". 

Per la seva banda, el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, subratlla que "aquesta línia de subvencions ha permès atorgar aquestes ajudes als municipis de menys de 10.000 habitants que tenien dificultats per complir amb els Plans locals de seguretat viària".

Dels 91 ajuntaments que rebran finançament, 10 municipis són de la demarcació de Tarragona, 26 de Lleida (5 del Segrià, 4 de la Noguera o 4 del Solsonès), 26 de Girona (on destaquen 10 municipis de l’Alt Empordà), i 28 de Barcelona (5 municipis de l’Anoia, 5 del Vallès Oriental o 4 del Bages).

 

Millores en travesseres i itineraris de vianants 

La majoria del pressupost, més d’un 60%, servirà per millorar travesseres, uns espais on habitualment es concentra el percentatge més elevat de sinistralitat, i també per reformar itineraris de vianants accessibles. En un 30% dels casos, la subvenció es destinarà a ampliacions de voreres, semaforització per a vehicles i l’execució de camins per a vianants i carrils de bicicletes, en una aposta clara per la mobilitat activa i la seguretat dels vianants. Finalment, un 16% de les actuacions serà per reduir la velocitat dels vehicles privats, limitar-ne l’ús i promoure la mobilitat del vehicle elèctric.

En aquesta primera convocatòria de subvencions als municipis per al 2023 s’hi van presentar 226 consistoris, dels quals 122 complien els requisits mínims, i 43 van ser els adjudicataris provisionals. Inicialment, el Departament havia previst cinc milions d’euros, que ha doblat fins als deu milions, vista la quantitat de municipis presentats, la qualitat dels projectes i que molts dels municipis quedaven fora de la convocatòria. 

El 35% de les morts al volant en l'àmbit urbà

L’any passat a Catalunya el 35% de les víctimes mortals de trànsit va tenir lloc en l'àmbit urbà. Això s’explica per la concentració més gran de persones que hi viu en aquestes poblacions i l’elevat nombre de desplaçaments que es generen diàriament. A més, es tracta d’espais limitats on conflueixen i conviuen els diferents usuaris de la via pública com són els vianants, ciclistes, persones usuàries de vehicles de mobilitat personal, vehicles particulars, comercials i vehicles de transport públic.

Per reduir els accidents, el Servei Català de Trànsit ha establert convenis de col·laboració amb els municipis i amb les seves policies locals per a la cessió de cinemòmetres, d’alcoholímetres, tests de drogues i la realització de campanyes de formació i educació viària. 

També com a estratègia de lluita contra l’accidentalitat en l'àmbit urbà, existeix una línia de suport als municipis per a l’elaboració dels plans locals de seguretat viària i treballs tècnics de seguretat viària. Aquests plans preveuen mesures per millorar els entorns urbans i fer-los més segurs, així com per impulsar una mobilitat més sostenible. D’altra banda, als treballs tècnics de seguretat viària s’aborden problemàtiques concretes com són l’establiment de mesures de pacificació del trànsit, la millora de la seguretat viària en entorns escolars, el foment de la mobilitat activa o l’ordenació de polígons industrials i urbanitzacions, entre d’altres.

La Dooble, l’alternativa catalana a les participacions de Nadal

La Dooble és l’alternativa catalana a les participacions que organitzen clubs i entitats amb motiu de Nadal. El primer sorteig es durà a terme el 20 de desembre i es podran guanyar premis individuals de fins a 1.000.000 € i premis col·lectius, per un preu de quatre euros el bitllet més el donatiu del club o entitat.

Avantatges pels clubs i entitats

La Dooble s’encarrega de tot! Proporcionen els talonaris de les participacions sense cost, accés a material de comunicació personalitzat, l’enllaç per posar a la pàgina web del club o entitat, la venda de les participacions a través dels canals de Loteries de Catalunya i recapta els donatius pels clubs i entitats. Realitza el pagament directament de les participacions premiades, i, els clubs i les entitats reben els premis de les participacions guanyadores no cobrades.

Premis individuals i col·lectius

A la participació de La Dooble hi trobaràs dos números i es realitzaran dos sortejos, un per cada número del bitllet: un número de set xifres que opta als premis individuals, i un nombre de cinc xifres que opta als premis col·lectius a compartir amb tots els participants d’un mateix club o entitat.

El preu de cada participació és de 4 € més el donatiu que cada club o entitat tria: un, dos, tres o quatre euros. Els premis individuals van des d’1.000.000 € - pel primer premi - fins a 100 € pel cinquè, amb més de mil premiats en total.

Pel que fa als premis col·lectius, un club o entitat pot reservar un número col·lectiu exclusiu per a les seves participacions. Tots els números col·lectius venuts participen en un sorteig on els guanyadors es repartiran un pot - el premi és més gran com més gent jugui – i el reintegrament també va lligat al número col·lectiu.

La Dooble es pot jugar amb els talonaris tradicionals de participacions de Nadal, però també des dels punts de venda de Loteries de Catalunya i digitalment.

Amb La Dooble guanyes tu i guanyen els teus!

Aquest nou joc va més enllà de ser una alternativa a les participacions de Nadal, ja que comporta una millor experiència de gestió del joc per als clubs i entitats. Qualsevol club i entitat sense ànim de lucre inscrit a un dels dos registres oficials d’entitats s’hi poden inscriure entrant a: inscripcio.ladooble.cat. Amb La Dooble guanyes tu i guanyen els teus!