“Tradueix-me aquest text”, “pots buscar-me informació sobre els mamífers, si us plau?”, “vull un model d'examen de matemàtiques de cinquè de primària”. El prompt és la petició o consigna que un usuari formula a un sistema d’IA per obtenir una resposta.
Lluny de ser una simple ordre tècnica, el ‘prompt’ té una estructura, unes finalitats comunicatives i unes convencions pròpies. Ara, un estudi científic explica com introduir el prompt com a gènere discursiu a les aules.
Triple oportunitat pedagògica
En l’àmbit educatiu, especialment en l'ensenyament de la llengua, el prompting esdevé alhora una competència docent i una oportunitat pedagògica per treballar l’escriptura, el pensament crític i l’ús responsable de la tecnologia.
La IA generativa es caracteritza per la seva capacitat de produir textos a partir de la interacció i mitjançant instruccions lingüístiques. Per això, la seva rellevància és especialment notable en processos d’ensenyament i aprenentatge de llengües.
A l’aula, es pot utilitzar per poder treballar tècniques d’escriptura a partir de diferents estratègies i tipologies textuals. Per exemple, es poden aprofitar els diferents tipus de prompt per interaccionar amb una IA generativa (chain-of thought, tree-of-thought, pattern interview o playoff method, entre altres) per tal de fomentar processos de reflexió metalingüística o de presa de decisions sobre com utilitzar el llenguatge. A través d’aquests enfocaments, l’alumnat no només produeix textos, sinó que també planifica, revisa i ajusta el seu discurs en funció de les respostes obtingudes.
Des d’una perspectiva lingüística, el prompt pot analitzar-se com una forma d’escriptura que requereix precisió lèxica, coherència, adequació al context i claredat estructural. No consisteix simplement a “donar ordres”, sinó a construir un enunciat que inclogui diversos elements: el context de la tasca, el rol que ha d’adoptar la IA, l’acció que se li demana, les restriccions o condicions i els criteris de qualitat esperats.
Prompts per desenvolupar l'autonomia de l'alumnat
L’ús conscient dels prompts es pot convertir en una eina didàctica per desenvolupar l’autonomia de l’aprenent. Per què? Perquè implica formular instruccions clares, estructurades i precises, així com treballar amb diferents tipologies textuals (textos descriptius, argumentatius, instructius, entre altres). Aquest procés requereix una comprensió profunda de la llengua i de les intencions comunicatives, fet que reforça la competència lingüística holística i contextualitzada.
Paral·lelament, la interacció amb la IA facilita la retroalimentació immediata, que pot ser aprofitada per a la millora contínua dels textos i per a la detecció d’errors o mancances.
A partir d’aquesta concepció, el prompt pot ser desglossat les parts que el componen i es pot comparar la seva eficàcia comunicativa segons com s'utilitzi. Per exemple, es poden proposar activitats en què l’alumnat reformuli un mateix prompt amb diferents nivells de precisió o amb variacions de registre, i analitzi com aquests canvis afecten la resposta generada. Aquest tipus de pràctiques afavoreixen la reflexió sobre com utilitzem el llenguatge i permeten evidenciar la relació directa entre la seva forma i la seva funció segons el context.
Prompts per a aprendre a escriure
El treball amb prompts facilita el desenvolupament de competències relacionades amb la planificació i la revisió textual. En lloc de centrar-se únicament en el producte final, l’alumnat pot explorar el procés d’escriptura: formular una consigna, analitzar la resposta, detectar-ne les limitacions i ajustar el prompt inicial. Aquest cicle promou habilitats com l’autoavaluació, la capacitat de síntesi i la reformulació, així com una actitud activa davant del text.
Una altra aplicació didàctica rellevant és l’ús del prompt per treballar la diversitat de veus i registres. Demanar a l’alumnat que construeixi prompts que generin textos amb diferents tons (formal, col·loquial, acadèmic), perspectives (narrador intern o extern) o destinataris (infants, experts, públic general) implica una reflexió profunda sobre l’adequació comunicativa en cada situació.
Infants “formadors de la màquina” i no a l'inrevés
El prompt també es pot utilitzar com a eina per treballar el pensament crític i l’educació mediàtica. L’alumnat pot analitzar com petites variacions en la formulació d’una consigna poden generar respostes esbiaixades, incompletes o amb determinades orientacions ideològiques.
Aquest tipus d’activitats contribueixen a desenvolupar una actitud crítica davant dels textos generats per IA i a comprendre els límits i condicionants d’aquestes tecnologies. Alhora, permeten abordar qüestions ètiques relacionades amb l’autoria, la veracitat de la informació i l’ús responsable de les eines digitals, així com la importància de contrastar les fonts d’informació.
Finalment, la integració del prompt com a gènere discursiu a les aules obre la porta a metodologies més actives i centrades en l’alumnat, com l’aprenentatge basat en projectes o en reptes. Per exemple, es pot plantejar la creació d’un “banc de prompts” col·laboratiu, l’elaboració de guies per a l’ús responsable de la IA o el disseny d’activitats en què l’alumnat assumeixi el rol de “formador de la màquina”.
D’aquesta manera, el prompt deixa de ser una simple eina instrumental per esdevenir un espai d’aprenentatge ric, transversal i alineat amb les competències comunicatives i digitals del segle XXI.
Irene Solanich Sanglas, Professora i investigadora en llengua i literatura. Especialista en gèneres literaris populars i escriptura amb IA, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i Núria Camps Casals, Professora i investigadora en llengua i literatura. Especialista en recepció literària i escriptura amb IA, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’ original.
La Revista de Vic és un mitjà de comunicació on tothom pot dir la seva. Si tens alguna notícia ens la pots fer arribar a info@larevistadevic.cat