Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vic. Mostrar tots els missatges

Revista de Vic 143 Bon Estiu

Cap comentari


 

Amb l'arribada del mes de juliol, els dies s'allarguen, les places s'omplen de vida, les terrasses tornen a ser punt de trobada i el ritme quotidià, encara que sigui només una mica, sembla que ens doni una treva. L'estiu és aquell moment de l'any que ens convida a desconnectar, a compartir més estones amb la família i els amics i, sobretot, a gaudir del nostre entorn.

LLEGIR EN FORMAT DIGITAL

A la comarca d'Osona tenim la sort de viure en un territori ple de racons per descobrir, festes majors, activitats culturals, paisatges i comerços que donen vida als nostres pobles i ciutats. L'estiu és una magnífica oportunitat per redescobrir tot allò que tenim tan a prop i que, sovint, el dia a dia no ens deixa apreciar.


LLEGIR EN FORMAT DIGITAL



Des de la Revista de Vic continuem treballant amb la mateixa il·lusió de sempre per explicar-vos l'actualitat, donar veu al teixit social i empresarial de casa nostra i posar en valor les històries que fan créixer la nostra comunitat. Gràcies per continuar confiant en nosaltres número rere número. El vostre suport és el que ens impulsa a seguir endavant després de més d'una dècada al vostre costat.


LLEGIR EN FORMAT DIGITAL



Esperem que aquestes setmanes us serveixin per descansar, recarregar energies i crear nous records. Tant si marxeu de vacances com si us quedeu gaudint de casa nostra, us desitgem que trobeu temps per fer allò que us fa feliços.


LLEGIR EN FORMAT DIGITAL


En nom de tot l'equip de la Revista de Vic, us desitgem un estiu ple de salut, bons moments i molta felicitat.


Bon estiu a tothom!

La Catedral de Vic reforça les visites guiades aquest estiu per descobrir els seus espais més emblemàtics

Cap comentari



La Catedral de Sant Pere de Vic torna a apostar aquest estiu per un ampli programa de visites guiades que permetrà descobrir alguns dels espais més emblemàtics del conjunt catedralici, una de les joies patrimonials més importants de Catalunya.

La proposta, que es desenvoluparà durant els mesos de juliol i agost, ofereix diferents itineraris perquè tant els visitants com els mateixos vigatans puguin conèixer amb detall la riquesa històrica, artística i arquitectònica del monument.

Entre les visites programades destaca un recorregut per la nau central, el deambulatori, la cripta, l'Espai Sert i el claustre gòtic, on els participants podran descobrir l'evolució de la catedral al llarg dels segles, així com el valor artístic de les pintures de Josep Maria Sert, considerades una de les grans obres del muralisme europeu del segle XX. També s'ha programat un itinerari dedicat a la catedral romànica, que inclou la visita a la cripta i la pujada al campanar, des d'on es poden contemplar unes vistes privilegiades de la ciutat de Vic i la plana d'Osona.

Les visites tenen lloc els dimecres i dissabtes, amb places limitades i reserva prèvia, amb l'objectiu d'oferir una experiència més propera i de qualitat als participants.

Aquesta iniciativa forma part de l'oferta turística i cultural d'estiu de la ciutat, que busca posar en valor el seu patrimoni històric i atraure visitants interessats en la cultura, l'art i la història. La Catedral de Vic és un dels monuments més visitats de la comarca i constitueix un dels principals reclams del centre històric, gràcies a la convivència d'elements romànics, gòtics, barrocs i contemporanis en un mateix conjunt monumental.

Amb aquesta programació, Vic consolida la seva aposta per un turisme cultural de qualitat, convidant a redescobrir un dels edificis més emblemàtics de la ciutat a través d'una experiència guiada que permet entendre la seva història i el seu llegat patrimonial.

Els Sagals d'Osona completen la clàssica de vuit i brillen a la diada castellera de la Festa Major de Vic

Cap comentari

Els Sagals a la diada castellera de Vic 2026. Foto de la Revista de Vic 

La plaça Major de Vic ha viscut aquest diumenge una de les cites més esperades de la Festa Major amb una diada castellera d'alt nivell que va reunir els Sagals d'Osona, els Marrecs de Salt i els Castellers de la Vila de Gràcia. En una plaça amb un gran ambient i una notable presència de públic, la colla osonenca va ser la gran protagonista en completar amb solvència la clàssica de vuit, una actuació que confirma el bon moment que travessen els Sagals.

La jornada es va obrir amb el tradicional pilar de 4 caminant, preludi d'una actuació que va anar de menys a més. En primera ronda, els Sagals van descarregar un sòlid 3 de 8, ben defensat en tots els pisos i resolt amb serenitat. A la segona ronda va arribar el 4 de 8, executat amb confiança i sense concessions, que va acabar de confirmar les bones sensacions de la colla. Per tancar les rondes de castells, els osonencs van completar un 2 de 7 treballat però ben resolt, culminant així una meritòria clàssica de vuit, una de les actuacions de referència del seu calendari.

A la ronda de pilars, els Sagals van descarregar un pilar de 5 abans d'intentar-ne un segon que va quedar carregat, posant el punt final a una actuació que reforça les aspiracions de la colla per afrontar amb confiança els compromisos més exigents de la temporada.

Els Castellers de la Vila de Gràcia també van signar una actuació de nivell. Van descarregar el 3 de 8 en primera ronda i el 2 de 7 en tercera, mentre que el seu intent de 4 de 8 amb l'agulla va quedar carregat després de coronar l'estructura, privant-los de completar una actuació encara més destacada.

Per la seva banda, els Marrecs de Salt van apostar per una actuació sòlida basada en la gamma alta de set, descarregant el 5 de 7, el 2 de 7 i el 4 de 7, a més dels pilars de comiat, demostrant regularitat i bon ofici durant tota la diada.

Més enllà dels resultats, la diada va tornar a posar de manifest l'excel·lent estat de salut del món casteller. La plaça Major va respondre amb llargues ovacions després de cada construcció, convertint la jornada en una autèntica festa de la cultura popular catalana. Les tres colles van oferir una imatge de germanor i col·laboració, recordant que els castells són molt més que una competició: són una expressió col·lectiva de confiança, esforç compartit i compromís.

Per als Sagals d'Osona, la diada de Festa Major representa molt més que una actuació destacada. Completar la clàssica de vuit davant del públic de casa és una injecció de moral i una demostració que la colla continua consolidant el projecte esportiu i social iniciat fa més de tres dècades. Amb una base cada vegada més àmplia i una canalla que continua responent amb seguretat, els de la camisa carbassa miren amb optimisme el tram central de la temporada, convençuts que encara poden continuar fent créixer el seu sostre casteller.

Vic anul·la el castell de focs, el correfoc i el correfoc infantil de Festa Major per l'alt risc d'incendi forestal

Cap comentari




La situació de temperatures extremes que està vivint aquests dies Catalunya ha comportat l'aplicació per part dels Agents Rurals del Nivell 3 del Pla Alfa per perill molt alt d'incendi forestal al municipi de Vic. Un cop activada aquesta fase d'alerta, s'estableixen tot un seguit de mesures per evitar els incendis forestals, entre els quals hi ha prohibició d'utilitzar material pirotècnic. Tampoc es poden llançar objectes en combustió o material susceptible d'originar un incendi.

Així doncs, per responsabilitat i solidaritat davant la situació que viu el país, i en compliment de les mesures associades al nivell 3 del Pla Alfa, l'Ajuntament de Vic, d'acord amb les Fúries d'Ausa —la colla organitzadora—, ha decidit suspendre el correfoc infantil i el correfoc de Festa Major, previstos per aquest dissabte 11 de juliol. Pel mateix motiu, també queda suspès el castell de focs, programat per aquest diumenge 12 de juliol.
Des de l'Ajuntament de Vic s'estudiarà recuperar aquests actes més endavant, quan les condicions climatològiques ho permetin i es rebaixi el risc d'incendis per part dels efectius de vigilància.
Podeu consultar l'aplicació del Pla Alfa a Vic i les mesures que s'apliquen aquí.

Nova web de la Revista de Vic: notícies de Vic i Osona amb un disseny més ràpid i modern

Cap comentari



A la Revista de Vic continuem evolucionant. Després de mesos de feina, estrenem una nova pàgina web amb un objectiu molt clar: oferir una millor experiència als nostres lectors i fer encara més accessible tota l'actualitat de Vic i d'Osona.

El nou portal presenta una imatge completament renovada, amb un disseny més modern, net i intuïtiu. Ara és molt més fàcil trobar les notícies de Vic i Osona, navegar entre les diferents seccions i gaudir dels continguts des de qualsevol dispositiu, ja sigui un ordinador, una tauleta o un telèfon mòbil.

Una experiència de lectura millor

Hem treballat perquè la web carregui més ràpid, sigui més visual i permeti una lectura més còmoda. També hem reorganitzat les categories perquè l'actualitat de la comarca, la cultura, els esports, les entrevistes, l'oci i totes les nostres seccions estiguin a l'abast amb només un parell de clics.

A més, la nova estructura ens permetrà incorporar noves funcionalitats durant els pròxims mesos, amb la voluntat de continuar millorant i adaptant-nos a les necessitats dels nostres lectors.

Compromesos amb la informació de proximitat

Des del 2007, la Revista de Vic treballa per explicar tot allò que passa a la ciutat de Vic i a la comarca d'Osona, apostant per una informació propera, rigorosa i de qualitat. Aquesta renovació digital és un pas més en el nostre compromís per continuar creixent sense perdre la nostra essència.

Descobreix la nova web

Us convidem a descobrir la nova web, navegar-hi i consultar cada dia [l'actualitat de Vic i Osona](enllaç a la secció Actualitat), i fer-nos arribar les vostres opinions i suggeriments. La Revista de Vic continua avançant, amb la mateixa il·lusió de sempre i amb la mirada posada en el futur.

Benvinguts a la nova Revista de Vic.

Osona encadena nits tropicals en un juny marcat per la calor extrema

Cap comentari



La comarca d'Osona ha tancat un mes de juny excepcional des del punt de vista meteorològic, segons recull l'ACN. Les altes temperatures no només s'han deixat sentir durant el dia, sinó també a la nit, amb diverses jornades en què els termòmetres no han baixat dels 20 graus, un fenomen conegut com a nit tropical que cada vegada és més freqüent al territori.

Municipis com Vic han registrat diverses nits amb temperatures mínimes per sobre d'aquest llindar, dificultant el descans de la població i evidenciant un episodi de calor persistent que s'emmarca en un dels mesos de juny més càlids dels darrers anys a Catalunya.

El conjunt del país també ha viscut un juny de rècord. Prop del 70% de les estacions del Servei Meteorològic de Catalunya han registrat almenys una nit tropical durant el mes, mentre que set de cada deu observatoris han superat els 35 graus en algun moment. En diverses zones de Ponent, fins i tot s'han sobrepassat els 40 graus durant l'onada de calor de finals de juny.

Els experts alerten que aquest tipus de fenòmens són cada vegada més habituals. Les temperatures elevades durant la nit impedeixen que el cos es recuperi de la calor acumulada durant el dia i poden tenir un impacte important sobre la salut, especialment entre la gent gran, els infants i les persones amb malalties cròniques.

Davant d'aquest escenari, Protecció Civil i les autoritats sanitàries insisteixen en la importància de mantenir una bona hidratació, evitar l'activitat física durant les hores de màxima insolació i procurar que els habitatges es mantinguin frescos durant la nit sempre que sigui possible. Tot apunta que la calor intensa continuarà sent una de les protagonistes de l'estiu, amb episodis cada vegada més freqüents i prolongats.

El MACBA apropa l’art contemporani a Vic amb una obra de Martí Anson a l’Ajuntament

Cap comentari



L’Ajuntament de Vic acull des d’aquest mes de juny l’obra Un rellotge parat diu dues vegades al dia l’hora exacta, de l’artista Martí Anson, una peça de la Col·lecció del MACBA que es podrà visitar gratuïtament al vestíbul de l’edifici consistorial fins al pròxim 30 de novembre. La iniciativa compta amb la col·laboració d’ACVIC Centre d’Arts Contemporànies i forma part del projecte Un museu fora del museu, impulsat pel Museu d’Art Contemporani de Barcelona coincidint amb el seu 30è aniversari.

L’obra, creada l’any 1999, està formada per dues fotografies aparentment idèntiques que conviden l’espectador a reflexionar sobre el pas del temps i la manera com les persones el mesurem. La diferència entre les dues imatges no es troba en el rellotge, que roman aturat marcant sempre la mateixa hora, sinó en la llum natural que entra per la finestra, evidenciant que una fotografia ha estat presa de dia i l’altra de nit. Aquesta subtilesa converteix la peça en una reflexió poètica sobre la percepció del temps i la relació entre els ritmes naturals i les convencions humanes.

La ubicació de l’obra al vestíbul de l’Ajuntament no és casual. El projecte Un museu fora del museu busca portar l’art contemporani a espais quotidians, més enllà dels museus i les sales d’exposicions, perquè qualsevol ciutadà pugui trobar-se amb una obra artística de manera inesperada mentre fa gestions o transita per equipaments públics. En aquesta edició, prop d’una quarantena d’obres de la Col·lecció MACBA s’han distribuït en diferents indrets de Catalunya gràcies a la col·laboració dels centres d’arts visuals del territori.

El projecte ha estat comissariat per Martí Manen, reconegut gestor cultural i comissari independent, amb una àmplia trajectòria internacional. La proposta pretén acostar l’art contemporani a nous públics i generar noves formes de relació amb les obres, demostrant que qualsevol espai pot convertir-se en un lloc per a la reflexió i la cultura.

Vic posa en valor els elements de forja i els esgrafiats perduts de la ciutat amb una nova exposició al carrer

Cap comentari



Vic torna a apostar per la recuperació i divulgació del seu patrimoni arquitectònic amb l’exposició “Forja i esgrafiats perduts”, una proposta que es podrà veure durant tot el mes de juny als carrers de la ciutat.

L’objectiu de la iniciativa és donar a conèixer a la ciutadania elements històrics de forja i revestiments com els esgrafiats que, amb el pas del temps, han desaparegut de moltes façanes de Vic, però que formen part essencial de la seva memòria urbana.

El projecte és fruit de la col·laboració entre el programa Sumem Patrimoni de l’Ajuntament de Vic i l’Escola d’Art de Vic, amb la participació d’alumnes de diferents cicles formatius relacionats amb les arts aplicades al mur i la forja artística. Els estudiants han treballat a partir d’estudis previs d’elements originals desapareguts, recreant-los mitjançant tècniques tradicionals tant d’estuc com de treball del ferro.

L’exposició està formada per 11 tòtems repartits per diversos punts de la ciutat, on es pot trobar informació sobre cada element patrimonial, una imatge original i la reinterpretació realitzada per l’alumnat.

A més, el projecte inclou activitats complementàries, com una visita als tallers de l’Escola d’Art de Vic, prevista per al 22 de juny, on es mostraran les tècniques utilitzades en la creació de les peces.

Amb aquesta iniciativa, Vic reforça el seu compromís amb la preservació del patrimoni i la seva transmissió a les noves generacions, combinant educació, art i memòria històrica.

“VIC d’Ahir” obrirà les portes l’1 de juliol per fer reviure les botigues i la vida de barri dels anys seixanta

Cap comentari

Bel Cuixeres a l'entrada de Vic d'Ahir


Vic comptarà a partir de l’1 de juliol amb un nou espai immersiu dedicat a la memòria col·lectiva. Es tracta de “VIC d’Ahir”, una proposta que transportarà els visitants als anys seixanta a través de la recreació fidel de diferents comerços i espais quotidians que van marcar una època.

Ubicat al número 8 del carrer Call Nou de Vic, el projecte ha estat impulsat per Bel Cuixeres i Rius amb l’objectiu de recuperar i preservar el record del petit comerç, la vida de barri i els valors que caracteritzaven la societat d’aquells anys.

L’espai recrea vuit escenaris emblemàtics: un quiosc, una farmàcia, una drogueria, una modista, un colmado, una fusteria de joguines, un racó de carrer i un pati interior. Tots ells han estat ambientats amb objectes originals i una acurada recreació històrica que permet als visitants endinsar-se en l’atmosfera de la dècada dels seixanta.

Més enllà de la recreació històrica, “VIC d’Ahir” vol posar en valor la memòria del petit comerç i la cultura de barri, així com uns valors de comunitat, sostenibilitat i aprofitament que van marcar tota una generació.


Recreació d'un Quiosc de l'època a l'espai Vic d'Ahir.


L’obertura oficial tindrà lloc el dimecres 1 de juliol a les 18.00 hores. L’acte servirà per presentar aquest nou equipament cultural que aspira a convertir-se en un punt de trobada per a totes aquelles persones que vulguin reconnectar amb els records de la seva infància o descobrir com era la vida quotidiana de fa més de mig segle.

Les persones interessades poden obtenir més informació o fer la seva reserva trucant al telèfon 621 29 05 14.

Amb aquesta iniciativa, Vic incorpora un nou espai de divulgació històrica i patrimonial que pretén mantenir viva la memòria d’uns comerços i uns carrers que formen part de la història sentimental de la ciutat i de moltes generacions de catalans.

El Festival Mans arriba a la seva 4a edició a Vic amb un canvi de dates i una programació per la justícia global

Cap comentari




El certamen es trasllada a la primavera i se celebrarà els dies 22 i 23 de maig amb activitats culturals, debats i propostes participatives per a tots els públics

El Festival Mans per la Justícia Global de Vic celebra aquest cap de setmana la seva 4a edició amb l’objectiu de consolidar-se com un espai de trobada, reflexió i acció col·lectiva per construir una societat més justa, inclusiva i respectuosa amb les persones i el planeta.

Després de tres edicions celebrades a la tardor, el festival fa enguany un canvi de dates i es trasllada a la primavera, amb la voluntat d’obrir-se encara més a la ciutat i reforçar la connexió amb el teixit juvenil i associatiu de Vic. El certamen aposta un any més per la implicació d’entitats locals i la participació activa del públic jove, amb activitats pensades per fomentar el pensament crític i la transformació social.

La programació s’iniciarà el divendres 22 de maig al Casino de Vic amb una jornada prèvia centrada en el debat sobre com el feixisme travessa les societats contemporànies i com construir alternatives col·lectives. La sessió comptarà amb la participació de l’historiador i autor de Antifa: manual antifeixista, Mark Bray, i la periodista osonenca Sara Blázquez. L’acte s’obrirà amb una actuació musical de la cantautora Gemma Humet.

El dissabte 23 de maig, de 10 del matí a la 1 del migdia, tindrà lloc la cursa solidària “Correm pel Sàhara”, coorganitzada pel Centre Excursionista de Vic i les entitats impulsores del festival. La prova, en format rogaining, proposa un recorregut d’orientació per equips pel nucli urbà de Vic amb diferents nivells de dificultat. La recaptació es destinarà a projectes de suport al poble sahrauí.

A continuació, a partir de les 12 del migdia, el festival oferirà un concert-vermut amb Àlex Pérez i la participació d’una banda juvenil osonenca vinculada al projecte Arts que transformen.

L’acte central de dissabte a la tarda se celebrarà a la Bassa dels Hermanos i inclourà propostes culturals per a tots els públics: cercavila amb gegants i xaranga, jocs XXL, espectacles de circ amb La Gran Obra d’Alquímia Vic, poesia teatralitzada amb Clara Macaya i Escènic Vic, mostres de hip-hop de Només al carrer i concerts de Mai Halis.

Un dels moments destacats serà la conversa Decolonitzem les nostres ments. Fem front al racisme, amb el president de SOS Racisme, Cheick Drame, i la periodista Dei Sow Diallo. També s’hi celebrarà la conferència Sàhara, 50 anys de resistència, a càrrec de la Comunitat Sahrauí de Catalunya.

El festival culminarà amb el concert final d’Adama Foune Cissokho i Momi Maiga, una proposta musical inspirada en la tradició oral del poble Mandé.

El Festival Mans és un projecte coorganitzat per l’Ajuntament de Vic i les entitats COOOS Osona-Sàhara i Casa Terra, i forma part del Pla d’Educació per la Ciutadania Global amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Sant Tomàs inaugura l’espai d’art inclusiu Autèntic a Roda de Ter per potenciar el talent i la inclusió social

Cap comentari


 

El nou centre consolida un projecte iniciat fa vuit anys que promou l’expressió artística de persones amb discapacitat intel·lectual i reforça el vincle amb la comunitat

Fundació Sant Tomàs ha inaugurat aquest dimecres l’espai d’art inclusiu Autèntic al nou local que l’entitat ha obert a Roda de Ter. Es tracta d’un projecte que fa vuit anys que es desenvolupa amb l’objectiu de potenciar la creativitat i el talent artístic de persones amb discapacitat intel·lectual o amb dificultats en el desenvolupament, i que ara fa un pas endavant amb una seu estable i permanent.

Fins ara, el projecte Autèntic estava ubicat al Centre Ocupacional de Calldetenes, però amb aquest nou espai a Roda de Ter es consolida com un centre de referència que atendrà 21 persones participants. El trasllat permet reforçar la idea de l’art com a eina d’expressió, empoderament i transformació social.

L’acte d’inauguració ha comptat amb la participació de representants de la Fundació Sant Tomàs, de Naura Fundació Caixa Manlleu —entitat que ha cedit el local—, de l’Ajuntament de Roda de Ter, així com dels artistes participants i de les professionals que els acompanyen. Les famílies també han assistit a la inauguració, convertint la jornada en una celebració col·lectiva.

L’espai Autèntic està concebut com un entorn obert, accessible i connectat amb el territori, on les persones participants poden crear, experimentar, aprendre i compartir el seu procés artístic. El projecte posa l’accent en el benestar emocional, l’autonomia i el desenvolupament personal a través de la pràctica artística, oferint un espai segur i estimulant.

Durant l’acte, el president de la Fundació Sant Tomàs, Joan Casany, ha destacat que el projecte “neix de creure en les persones i en el seu potencial” i ha remarcat que es tracta d’un espai pensat perquè els participants puguin expressar-se i créixer: “Massa sovint la societat posa el focus en les limitacions. Nosaltres volem posar-lo en el talent, la sensibilitat i la creativitat”.

Més enllà de la creació artística, el nou centre també acollirà tallers formatius, exposicions, activitats obertes i visites guiades, amb l’objectiu de fomentar la participació, la gestió emocional, la concentració i l’autoestima. Alhora, el projecte vol contribuir a sensibilitzar la societat sobre la diversitat i la inclusió.

Autèntic també aspira a convertir-se en un motor de connexió comunitària i cultural, establint col·laboracions amb escoles, artistes, entitats i empreses del territori per generar espais de cocreació i intercanvi.

Per la seva banda, el president de Naura Fundació Caixa Manlleu, Pere Prat, ha destacat que la cessió del local respon a la voluntat de l’entitat d’estar al costat de les iniciatives socials, i ha qualificat Sant Tomàs com “una entitat de referència comarcal i de país”.

L’alcalde de Roda de Ter, Toni Mas, ha donat la benvinguda als artistes i ha celebrat l’arribada del projecte al municipi, assegurant que el poble “és avui més viu, més alegre i més artístic”.

Amb aquesta inauguració, la Fundació Sant Tomàs reafirma la seva aposta per una societat més inclusiva, on l’art es converteix en una eina de transformació personal i col·lectiva. “Una societat millor és aquella que dona oportunitats reals a tothom perquè pugui mostrar qui és i què pot aportar”, ha conclòs Casany.

Vic impulsa la reserva en línia dels espais culturals municipals

Cap comentari

Imatge del Centre Cultural Joan Triadú, un dels espais que es pot reservar en línia


L'Ajuntament de Vic ha posat en marxa un nou sistema de reserva en línia dels espais municipals culturals amb l’objectiu de facilitar-ne l’ús tant a particulars com a entitats i col·lectius de la ciutat. La nova eina permet tramitar de manera més àgil la cessió d’equipaments públics destinats a activitats culturals, socials i educatives.

Fins ara, les reserves s’havien de gestionar mitjançant una instància administrativa, però el consistori ha incorporat ara un sistema digital que simplifica el procés. Segons destaca la regidora de Cultura, Bet Piella, aquest canvi “fa el procés molt més àgil, simplifica la gestió i facilita l’accés als espais municipals”.

Entre els equipaments que ja es poden reservar en línia hi ha sales de diversos centres cívics, l’Espai ETC, l’Orfeó Vigatà o la Biblioteca Pilarin Bayés, així com altres espais destinats a reunions, presentacions, tallers, exposicions, activitats d’estudi o iniciatives d’arts escèniques i musicals.

La tramitació es fa a través del web municipal, a l’apartat de Cultura dedicat a la “Cessió d’espais i material”. Els usuaris poden consultar els espais disponibles, filtrar-los segons la capacitat o la categoria i formalitzar la petició indicant la data, l’horari i les necessitats tècniques o de material. Un cop enviada la sol·licitud, l’Ajuntament n’avalua la disponibilitat i dona resposta aproximadament en el termini d’una setmana.

Des del consistori remarquen que aquest nou servei ha de contribuir a potenciar l’activitat cultural i associativa de la ciutat i a optimitzar l’ús dels equipaments municipals.

Toni’s Angels porta Vic al capdamunt de la dansa urbana estatal

Cap comentari



El grup de l’Escola de Dansa TLS guanya l’Urban Display 2026 i es consolida com un referent de la categoria Premium

El talent vigatà continua deixant empremta arreu del país. El grup Toni’s Angels, de l’Escola de Dansa TLS, ha aconseguit la primera posició a l’Urban Display 2026, una de les competicions de dansa urbana més importants de l’Estat, celebrada anualment al parc esportiu de Cornellà de Llobregat.

La victòria consolida la trajectòria ascendent d’un grup que s’ha convertit en tot un referent dins la categoria Premium de dansa urbana, reservada a participants majors de trenta-cinc anys. En el cas de Toni’s Angels, però, la dada encara és més significativa: la mitjana d’edat del grup és de quaranta-vuit anys i està format actualment per 19 integrants d’entre 40 i 58 anys.





Més enllà de la competició, el projecte s’ha convertit en un exemple de constància, superació i passió compartida. El grup va néixer ara fa deu anys gràcies a una iniciativa del director i coreògraf Toni López, amb l’objectiu d’obrir les portes de la dansa urbana a mares i pares dels alumnes de l’escola. El que havia de ser una activitat lúdica va acabar evolucionant fins a convertir-se en una formació competitiva consolidada dins el panorama estatal.

Durant els darrers tres anys, Toni’s Angels ha fet un important salt qualitatiu, acumulant reconeixements en diferents competicions de dansa urbana. El primer premi aconseguit aquest cap de setmana a l’Urban Display 2026 representa, segons el mateix grup, “un premi a la constància, la il·lusió i l’esforç compartit durant tots aquests anys”.





L’Urban Display és una cita de referència dins el món de les danses urbanes, amb la participació de grups i escoles d’arreu de l’Estat i amb jurats formats per professionals reconeguts del sector. El nivell tècnic, la creativitat i la posada en escena són alguns dels aspectes més valorats en una competició considerada de gran prestigi dins el circuit urbà.

Amb aquest triomf, Toni’s Angels no només porta el nom de Vic al més alt nivell de la dansa urbana, sinó que també contribueix a donar visibilitat a les categories adultes, cada vegada més presents i valorades dins l’escena artística actual.

 

Vic inicia el procés per declarar els Gegants i els Caps de Llúpia com a Bé Cultural d'Interès Local

Cap comentari

Els Caps de Llúpia i els Gegants de Vic




El ple de l’Ajuntament de Vic d’aquest mes de maig ha aprovat per unanimitat iniciar l’expedient per declarar els Gegants de Vic i la família Cap de Llúpia com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). La proposta, que va rebre el suport de tots els grups municipals, dona resposta a la instància presentada fa un any pels Geganters de la Ciutat de Vic al registre municipal, en què sol·licitaven aquest reconeixement institucional.

La regidora de Cultura, Bet Piella, va defensar la proposta durant el ple i va posar en valor la importància patrimonial, artística i simbòlica d’aquestes figures. Piella en va destacar “el valor escultòric que els ha convertit en tot un símbol de la ciutat”, així com “la seva singularitat dins del panorama geganter”. També va recordar l’estima que els vigatans i vigatanes tenen pels gegants, una estima que, segons va remarcar, “no només la veiem els dies que surten al carrer, sinó que cada setmana rebem moltes visites a l’Ajuntament per veure’ls”.

Per tot plegat, la regidora va subratllar que els Gegants i la família Cap de Llúpia “mereixen aquest reconeixement a nivell institucional”. Un cop aprovada la proposta inicial i transcorreguts els 30 dies d’exposició pública, els Gegants de Vic i la família Cap de Llúpia quedaran declarats oficialment com a Bé Cultural d’Interès Local.

Aquest reconeixement suposa un pas important per garantir la conservació, protecció i difusió d’un patrimoni cultural profundament arrelat a la ciutat. Els Gegants i els Caps de Llúpia formen part de la memòria col·lectiva de Vic i són un dels elements més estimats de la seva imatgeria festiva.

Una tradició gegantera amb segles d’història

La tradició festiva vigatana té unes arrels molt antigues. La ciutat de Vic ja té documentades les primeres figures del seguici festiu l’any 1600, amb els cavalls cotoners de propietat municipal. Pel que fa als gegants, la primera referència documentada a la figura masculina és de l’any 1640, mentre que la femenina apareix documentada el 1664. També es conserven referències dels primers gegants de titularitat municipal, datades l’any 1722.

Els gegants actuals es remunten al 1862, mentre que la família Cap de Llúpia també apareix al llarg del segle XIX i principis del XX: el Merma, l’any 1832; la Vella, l’any 1862, i el Nen, l’any 1900.

La seva majestuositat, elegància i llarga història han convertit els Gegants i els Caps de Llúpia de Vic en unes figures úniques dins la imatgeria festiva catalana. Més enllà del seu valor escultòric, són un símbol de ciutat, de festa i d’identitat col·lectiva. Amb aquest nou pas institucional, Vic reforça el compromís de preservar-los i projectar-los cap al futur com una part essencial del seu patrimoni cultural.

 

Revista de Vic 140

Cap comentari



La ciutat torna a preparar una setmana sencera d’activitats vinculades a Sant Jordi, amb propostes per a tots els públics, des de presentacions fins a activitats populars i culturals que porten la literatura al carrer. Aquesta manera d’entendre la diada —no com un dia puntual, sinó com un procés que s’estén— és clau per entendre per què Sant Jordi continua funcionant.

La portada d’aquest número ho reflecteix amb precisió: cultura popular, patrimoni i carrer. No és una imatge decorativa. És una declaració. Perquè Sant Jordi no passa dins les institucions; passa fora. Passa a peu de plaça, entre gent, entre llibres, entre converses.

També és important entendre el moment actual.




En un context digital, ràpid i sovint superficial, el llibre manté una resistència que no és casual. Llegir implica temps, atenció i criteri. I això, avui, té més valor que mai.

Sant Jordi segueix sent un dels pocs espais on la cultura no es consumeix: es comparteix.

I aquest és el punt clau.

No es tracta només de vendre llibres ni de regalar roses. Es tracta de mantenir un ecosistema cultural viu, capaç de generar pensament, identitat i comunitat. De reconèixer la feina de qui escriu, de qui edita, de qui ven i de qui llegeix.

Des de la Revista de Vic, sortim en aquesta data perquè creiem en això. En el paper dels mitjans locals com a part activa d’aquest ecosistema. En explicar el que passa a la ciutat, en donar context i en contribuir a fer que la cultura no sigui només un esdeveniment puntual, sinó una continuïtat.




Sant Jordi no necessita reinventar-se. Necessita continuar sent el que és.

I això, a Vic, es manté.

Bona diada de Sant Jordi.

L’altre temple romà de Vic. Can Forcada

Cap comentari




Quan Vic tenia dos temples romans: la història oblidada de Can Forcada

Si avui passem pel carrer del Bisbe Morgades, entre la Farinera i la Cooperativa Plana de Vic, el que hi veiem és un parc: gespa, arbres, jocs infantils, algun banc i criatures corrent amunt i avall. És el parc de Can Forcada, un pulmó verd enmig de la ciutat. Pocs vianants, però, saben que en aquest mateix indret s’hi aixecava una de les cases més singulars que ha tingut mai Vic. Tant, que els vigatans li deien el “segon temple romà”.

Avui només en queda el nom. La resta la trobem en fotografies antigues, en la memòria oral i, sobretot, en un llibre que en reconstrueix la història: El temple romà de Can Forcada de Vic, de Carles Forcada, editat i posat al dia per Xavi Ruiz.

Aquest article és, en part, un resum d’aquell treball i, en part, un intent de fer visible per als lectors de la Revista de Vic un tros de ciutat que va desaparèixer en una sola jornada d’enderroc.


Un farmacèutic avançat al seu temps

El protagonista de la història és Carles Forcada i Sors (1870–1954), farmacèutic vigatà i autèntic motor de moltes iniciatives de començaments del segle XX. Descendent d’una nissaga vinculada a les Filatures Forcada de Ripoll, va estudiar Farmàcia i es va convertir en una figura clau de la vida sanitària i cívica de Vic.

Al voltant de la seva farmàcia, Forcada va crear l’Instituto Forcada Sors, un laboratori pioner des d’on practicava electroteràpia, radioteràpia, fototeràpia i altres noves tècniques terapèutiques de l’època. Hi instal·là també el primer aparell de raigs X de Vic, que donava servei no només a la ciutat sinó a bona part d’Osona, el Ripollès, la Cerdanya, el Berguedà i la Garrotxa.

Forcada va ser farmacèutic de l’Hospital de la Santa Creu, primer responsable del laboratori municipal, impulsor de la primera Escola d’Arts i Oficis i de la Biblioteca Jaume Balmes. També va fundar i presidir la Cambra de la Propietat Urbana i, durant dècades, va ser una de les cares visibles de la Creu Roja local.

Amb aquest perfil, no sorprèn que decidís construir una casa que fos alguna cosa més que una residència familiar.


La “granotera” del Bisbe Morgades

El 13 de maig de 1899, gràcies a una herència d’una tieta, Carles Forcada compra uns terrenys força extensos al sector conegut com la granotera, a l’aleshores recentment obert carrer del Bisbe Morgades.

El solar limitava:

  • al sud, amb les quadres de la caserna de Cavalleria,

  • a l’oest, amb el nou carrer,

  • i al nord, amb la línia de fortificació militar dels segles XVIII–XIX.

La finca era, en essència, una gran horta amb sínia i camps. Però Forcada tenia altres plans. Primer hi va pensar un laboratori i consultori mèdic; després, un jardí de recreo; finalment, les dues coses alhora.


Un llac amb tres illes i una barca anomenada Maria

Abans de bastir la casa, Forcada transforma el terreny. Aprofita la sínia existent, excava més avall i hi construeix un llac artificial d’uns 600 m² i poc més d’un metre de fondària. El fons és pavimentat i les parets, de totxana arrebossada i cimentada. Al centre hi apareixen tres illes, cadascuna amb personalitat pròpia:

  • La petita, jardí pur, plena de plantes.

  • La mitjana, amb una taula i cadires, envoltada d’arbres i presidida per una figura de filadora: la popular illa de la filadora.

  • La gran, elevada tres metres sobre l’aigua, amb roques, merlets com de castell, un banc d’obra i un monument neogòtic dedicat a la Mare de Déu, flanquejat per dues grans fanals de ferro forjat. Aquí s’hi combinaven el repòs, la pregària i fins i tot la música d’un orgue que s’hi havia arribat a instal·lar.

El llac es podia navegar amb una petita barca de rems, la Maria, on hi cabien cinc o sis persones. Entre carpes, estius calorosos i joves agosarats que es llançaven a l’aigua, aquell jardí era un escenari de postal. Avui, quan travessem el parc, costa imaginar aquest decorat gairebé romàntic, però el record encara perviu en testimonis i fotografies.


El primer “temple”: un laboratori amb façana clàssica

Cap a l’any 1900 s’aixeca a la part nord de la finca la primera casa Forcada, concebuda sobretot com a laboratori i consultori. El projecte s’atribueix a l’avi del farmacèutic, també anomenat Carles Forcada, però respon sobretot al gust del propietari.

La façana imita la d’un temple clàssic:

  • atri cobert amb sis columnes d’ordre corinti,

  • frontó triangular amb decoració floral,

  • escalinata de marbre blanc,

  • i, al centre del frontó, una placa en forma de llibre obert amb una inscripció llatina inspirada en el llibre de Siràcida que recordava que Déu ha creat els medicaments i que l’home assenyat no els ha de menysprear.

Era, en definitiva, un temple dedicat a la medicina i a la ciència, clarament identificable des del carrer.

A l’interior, la planta baixa concentrava el despatx, el laboratori d’anàlisi, les sales d’electroteràpia i raigs X i la sala d’espera. A dalt, unes cambres que podien fer d’habitatge eventual. Una casa annexa acollia el servei.


De consultori a palau familiar

Amb el temps, la família creix i les activitats també. Entre 1914 i 1918, l’edifici pateix una gran ampliació que el converteix en una residència de més de 500 m² per planta, amb soterrani, planta baixa, pis, golfes i un absis posterior amb grans finestrals modernistes.

Les obres es fan sense arquitecte oficial i sense inscriure l’edifici al Registre de la Propietat. Un detall que, dècades més tard, serà decisiu a l’hora de valorar-ne la protecció.

L’atri guanya volum: s’hi col·loquen noves columnes (quatre al davant i dues als laterals) i es manté l’aspecte de temple, però la inscripció llatina desapareix. La casa es reorganitza al voltant d’un gran saló central de 108 m² i vuit metres d’alçada, al qual donen totes les estances de la planta baixa:

  • Un salonet per a visites solemnes.

  • El despatx, que durant anys serà centre de reunions professionals i, en un llarg període, seu de la Creu Roja.

  • Un oratori dedicat a la Mare de Déu dels Dolors, on es podia celebrar missa.

  • La sala del billar i l’espai de l’orgue, ubicats a l’absis, il·luminats per cinc finestrals amb vitralls de motius vegetals.

  • El menjador, amb una gran taula de cirerer per a una dotzena de comensals.

  • La cuina econòmica i les dependències de servei.

Al soterrani hi havia la caldera de calefacció central, amb alguns dels primers radiadors de la marca Roca de Manlleu. Per a l’època, era una casa clarament moderna, confortable i pensada per a una vida social intensa.


Guerra Civil: confiscació i degradació

La Guerra Civil ho capgira tot. El 1936, la família desmunta la imatge de la Mare de Déu de l’illa gran per evitar que sigui profanada. L’oratori és cremat pels mateixos propietaris per no deixar-lo a mercè dels assaltants. L’orgue no té tanta sort i acaba destruït.

L’edifici i el jardí són confiscats i convertits en dependències militars. Segons les rutes històriques de la Guerra Civil a Vic, l’any 1938 Can Forcada acull part de les instal·lacions de l’Exèrcit Popular.

Acabada la guerra, la família recupera la casa, però ja no és la mateixa: el jardí ha perdut bona part del seu encant i l’interior està malmès. Es fan reparacions, es torna a col·locar la imatge de la Mare de Déu, però l’oratori no es reconstrueix mai.


Pressió urbanística i enderroc exprés

Als anys seixanta i setanta, Vic viu un creixement demogràfic i urbanístic fort. El carrer del Bisbe Morgades es consolida com a eix d’entrada a la ciutat i la gran finca de Can Forcada queda encerclada per blocs de pisos. La situació fa molt golosa la possibilitat de construir en aquell solar.

El Pla General d’Ordenació Urbana de 1972 declara la finca zona verda però, simultàniament, planteja la construcció d’un edifici d’habitatges amb planta baixa i aparcament soterrani dins del mateix perímetre on hi havia la casa. La manca de catalogació, l’absència d’un arquitecte “famos” al darrere i la voluntat de la família de vendre pesen més que els arguments patrimonials.

El 1982 arriba el final: en dotze hores d’enderroc, de vuit del matí a vuit del vespre, el “temple romà xic” desapareix del paisatge vigatà. El jardí passa a mans municipals i es converteix en parc públic: el Parc de Can Forcada, que amb el temps serà objecte de diverses reformes, inclosa la creació d’un parc infantil inclusiu i accessible.

Anys més tard, entitats com el Grup de Defensa del Ter i veïns de la ciutat protagonitzaran mobilitzacions per garantir que al parc no s’hi construeixin nous habitatges i que l’espai es preservi com a zona verda.


Del parc al paper: recuperar la memòria de Can Forcada

Avui, Can Forcada és un nom de parc, un punt d’activitats culturals, de festes infantils i d’estiu, o escenari de murals reivindicatius.

Del vell edifici només en queden rastres en documentació, topònims i en els records de qui el va conèixer.

Aquí és on la feina de recuperació històrica esdevé clau. El llibre El temple romà de Can Forcada de Vic recull, amb una mirada minuciosa, la biografia de Carles Forcada, la descripció detallada de la casa, del llac i del jardí, així com el context polític i urbanístic que va portar a la seva desaparició. El volum, publicat per Llibrebooks, es pot trobar a llibreries i a plataformes en línia cercant-ne el títol.

Per als lectors de la Revista de Vic, potser la propera vegada que travessin el parc de Can Forcada els vindrà al cap la silueta d’un temple clàssic, el llac amb tres illes, una barca anomenada Maria i un farmacèutic vigatà obstinat a fer de la seva casa un santuari de ciència i bellesa. La ciutat ha perdut l’edifici, però encara és temps de conservar-ne, com a mínim, la història. I, sobretot, de llegir-la.


Xavi Ruiz

Director de la Revista de Vic


Famílies denuncien humitats i filtracions a l’escola La Sínia de Vic i reclamen una actuació urgent

Cap comentari

https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:La_S%C3%ADnia.JPG


L’Escola La Sínia es troba aquests dies al centre de l’atenció després que famílies i membres de la comunitat educativa hagin denunciat públicament problemes d’humitats, filtracions d’aigua i presència de floridura en diferents espais del centre.

Segons va informar recentment TV3, la situació s’ha agreujat en els darrers mesos a causa dels episodis de pluja, tot i que es tracta d’una problemàtica que no és nova i que fa temps que arrossega el centre. Les afectacions es localitzen especialment en determinades aules i zones interiors, on s’han detectat taques d’humitat a les parets, filtracions provinents de la coberta i, en alguns casos, presència de fongs.

Fonts del centre apunten que aquestes incidències estan relacionades amb deficiències en la impermeabilització de la teulada, una situació que provoca que, en períodes de pluja, l’aigua s’infiltri cap a l’interior de l’edifici. Aquestes condicions han obligat en alguns moments a adaptar l’activitat habitual a les aules afectades.

La comunitat educativa ha expressat la seva preocupació per l’impacte que aquestes circumstàncies poden tenir en el benestar dels alumnes, especialment pel que fa a la qualitat de l’aire en espais tancats. Tot i que l’afectació no és homogènia a tot el centre, les famílies consideren que es tracta d’una situació que requereix una intervenció urgent i definitiva.

D’altra banda, des del Departament d’Educació s’ha reconegut la problemàtica i s’ha anunciat una actuació per solucionar-la. El projecte preveu una inversió d’aproximadament 1,3 milions d’euros destinada principalment a la millora de la coberta de l’edifici i a la resolució de les filtracions. Segons les mateixes fonts, les obres estan previstes al llarg d’aquest any 2026.

Malgrat aquest anunci, les famílies reclamen que els terminis s’accelerin i que es garanteixin unes condicions adequades mentre no s’executin les actuacions definitives. Consideren que, tractant-se d’un centre educatiu amb centenars d’alumnes, la prioritat hauria de ser assegurar espais segurs i salubres en el dia a dia.

El cas de La Sínia posa de manifest la importància del manteniment dels equipaments educatius i la necessitat d’actuar amb rapidesa davant problemes estructurals que poden afectar el funcionament normal d’un centre i el benestar de la seva comunitat.

Sant Jordi torna a omplir Vic de llibres, roses i vida al carrer

Cap comentari



Vic ja respira Sant Jordi. Carrers plens, parades que es munten amb presses però amb il·lusió, olor de llibre nou i roses acabades de tallar. La ciutat es prepara per viure una de les jornades més emblemàtiques de l’any, on la cultura surt al carrer i es barreja amb la quotidianitat.

La ciutat es transforma per un dia

El centre de Vic es convertirà, un cop més, en un gran eix cultural a l’aire lliure. Espais com la Plaça Major de Vic o els carrers del nucli antic seran l’escenari principal d’una jornada que combina tradició, cultura i activitat comercial.

Llibreries, editorials, entitats i escoles ocuparan l’espai públic amb parades de llibres i roses, en una imatge que ja forma part de la identitat col·lectiva del país.

Més enllà de la tradició

Sant Jordi a Vic no és només una diada simbòlica. És també un motor cultural i econòmic. Per a moltes llibreries i editors, representa una part important de la facturació anual. I per a la ciutat, és una oportunitat per reivindicar el seu paper com a pol cultural d’Osona.

A més, la jornada arriba carregada d’activitats: signatures d’autors, presentacions de llibres, actuacions i propostes familiars que ompliran el dia de moviment constant.

Una festa que connecta generacions

Un dels grans valors de Sant Jordi és la seva capacitat de connectar generacions. Des dels més petits, que descobreixen els primers contes, fins als lectors habituals que busquen novetats o aquell llibre que feia temps que esperaven.

La combinació de llibre i rosa continua funcionant com un símbol potent, capaç de mantenir-se viu en una època dominada pel digital.

Vic, ciutat de llibres

En una ciutat amb una tradició editorial i cultural com Vic, Sant Jordi pren una dimensió especial. No és només una festa: és una reafirmació del teixit cultural local, del comerç de proximitat i de la importància de la lectura.

En un moment en què tot sembla anar de pressa, Sant Jordi ofereix una pausa. Una excusa per sortir al carrer, mirar, remenar llibres i, sobretot, compartir.

Un dia que va més enllà del 23 d’abril

Perquè Sant Jordi no és només una data al calendari. És una manera d’entendre la cultura. I a Vic, això es nota.

La ciutat tornarà a omplir-se de vida, de paraules i d’històries. I, com cada any, recordarà que els llibres —i les roses— continuen tenint un lloc imprescindible en el nostre dia a dia.


© 2026 tots els drets reservats
Disseny per GràficVIC