La Catedral de Vic reforça les visites guiades aquest estiu per descobrir els seus espais més emblemàtics

La Catedral de Sant Pere de Vic torna a apostar aquest estiu per un ampli programa de visites guiades que permetrà descobrir alguns dels espais més emblemàtics del conjunt catedralici, una de les joies patrimonials més importants de Catalunya.

La proposta, que es desenvoluparà durant els mesos de juliol i agost, ofereix diferents itineraris perquè tant els visitants com els mateixos vigatans puguin conèixer amb detall la riquesa històrica, artística i arquitectònica del monument.

Entre les visites programades destaca un recorregut per la nau central, el deambulatori, la cripta, l'Espai Sert i el claustre gòtic, on els participants podran descobrir l'evolució de la catedral al llarg dels segles, així com el valor artístic de les pintures de Josep Maria Sert, considerades una de les grans obres del muralisme europeu del segle XX. També s'ha programat un itinerari dedicat a la catedral romànica, que inclou la visita a la cripta i la pujada al campanar, des d'on es poden contemplar unes vistes privilegiades de la ciutat de Vic i la plana d'Osona.

Les visites tenen lloc els dimecres i dissabtes, amb places limitades i reserva prèvia, amb l'objectiu d'oferir una experiència més propera i de qualitat als participants.

Aquesta iniciativa forma part de l'oferta turística i cultural d'estiu de la ciutat, que busca posar en valor el seu patrimoni històric i atraure visitants interessats en la cultura, l'art i la història. La Catedral de Vic és un dels monuments més visitats de la comarca i constitueix un dels principals reclams del centre històric, gràcies a la convivència d'elements romànics, gòtics, barrocs i contemporanis en un mateix conjunt monumental.

Amb aquesta programació, Vic consolida la seva aposta per un turisme cultural de qualitat, convidant a redescobrir un dels edificis més emblemàtics de la ciutat a través d'una experiència guiada que permet entendre la seva història i el seu llegat patrimonial.

Vic anul·la el castell de focs, el correfoc i el correfoc infantil de Festa Major per l'alt risc d'incendi forestal

La situació de temperatures extremes que està vivint aquests dies Catalunya ha comportat l'aplicació per part dels Agents Rurals del Nivell 3 del Pla Alfa per perill molt alt d'incendi forestal al municipi de Vic. Un cop activada aquesta fase d'alerta, s'estableixen tot un seguit de mesures per evitar els incendis forestals, entre els quals hi ha prohibició d'utilitzar material pirotècnic. Tampoc es poden llançar objectes en combustió o material susceptible d'originar un incendi.

Així doncs, per responsabilitat i solidaritat davant la situació que viu el país, i en compliment de les mesures associades al nivell 3 del Pla Alfa, l'Ajuntament de Vic, d'acord amb les Fúries d'Ausa —la colla organitzadora—, ha decidit suspendre el correfoc infantil i el correfoc de Festa Major, previstos per aquest dissabte 11 de juliol. Pel mateix motiu, també queda suspès el castell de focs, programat per aquest diumenge 12 de juliol.

Des de l'Ajuntament de Vic s'estudiarà recuperar aquests actes més endavant, quan les condicions climatològiques ho permetin i es rebaixi el risc d'incendis per part dels efectius de vigilància.

Podeu consultar l'aplicació del Pla Alfa a Vic i les mesures que s'apliquen aquí.

Nova web de la Revista de Vic: notícies de Vic i Osona amb un disseny més ràpid i modern

A la Revista de Vic continuem evolucionant. Després de mesos de feina, estrenem una nova pàgina web amb un objectiu molt clar: oferir una millor experiència als nostres lectors i fer encara més accessible tota l'actualitat de Vic i d'Osona.

El nou portal presenta una imatge completament renovada, amb un disseny més modern, net i intuïtiu. Ara és molt més fàcil trobar les notícies de Vic i Osona, navegar entre les diferents seccions i gaudir dels continguts des de qualsevol dispositiu, ja sigui un ordinador, una tauleta o un telèfon mòbil.

Una experiència de lectura millor

Hem treballat perquè la web carregui més ràpid, sigui més visual i permeti una lectura més còmoda. També hem reorganitzat les categories perquè l'actualitat de la comarca, la cultura, els esports, les entrevistes, l'oci i totes les nostres seccions estiguin a l'abast amb només un parell de clics.

A més, la nova estructura ens permetrà incorporar noves funcionalitats durant els pròxims mesos, amb la voluntat de continuar millorant i adaptant-nos a les necessitats dels nostres lectors.

Compromesos amb la informació de proximitat

Des del 2007, la Revista de Vic treballa per explicar tot allò que passa a la ciutat de Vic i a la comarca d'Osona, apostant per una informació propera, rigorosa i de qualitat. Aquesta renovació digital és un pas més en el nostre compromís per continuar creixent sense perdre la nostra essència.

Descobreix la nova web

Us convidem a descobrir la nova web, navegar-hi i consultar cada dia [l'actualitat de Vic i Osona](enllaç a la secció Actualitat), i fer-nos arribar les vostres opinions i suggeriments. La Revista de Vic continua avançant, amb la mateixa il·lusió de sempre i amb la mirada posada en el futur.

Benvinguts a la nova Revista de Vic.

Vic amplia el parc d’habitatge públic i recupera l’entorn d’El Monestir com a nou espai de convivènci

Vic continua fent passos per afrontar un dels grans reptes actuals: l’accés a l’habitatge. Aquest dijous, 26 de març, l’Ajuntament ha incorporat dos nous habitatges de protecció oficial al parc públic de la ciutat, situats al conjunt d’El Monestir, en una actuació que combina política social i transformació urbana.

Tot i que es tracta de dues unitats, el gest va més enllà de la xifra. Forma part d’una estratègia sostinguda per ampliar l’oferta pública d’habitatge i donar resposta a situacions de vulnerabilitat.

L’operació ha estat possible gràcies a la col·laboració entre l’administració i la Fundació Jordi Oller Campdelacreu, un model que cada vegada guanya més pes en les polítiques d’habitatge.

La regidora d’Habitatge, Núria Homs, ho ha resumit amb claredat: són dos pisos, però són necessaris. I sobretot, s’integren en una xarxa que ja permet donar resposta a múltiples situacions socials.

Actualment, Vic supera els 425 habitatges de protecció oficial, una xifra rellevant però encara insuficient davant la demanda existent. El missatge des del consistori és clar: cal seguir ampliant.

Els nous pisos no es destinaran al mercat habitual, sinó a estades temporals per a persones amb dificultats d’accés a l’habitatge.

Aquesta funció és clau dins les polítiques socials municipals:
no només es tracta de construir, sinó de garantir una xarxa flexible que pugui actuar en moments crítics.

És aquí on el parc públic agafa tot el seu sentit.

La intervenció no s’ha limitat als habitatges. Paral·lelament, s’ha obert al públic l’entorn d’El Monestir, un nou espai urbà que transforma una zona històrica en un punt de trobada per al veïnat.

La inauguració ha despertat interès: un centenar de veïns s’hi han acostat per descobrir aquest nou espai, que vol esdevenir un lloc de convivència i connexió entre barris.

Segons la regidora d’Urbanisme, Ester Coma, el projecte —emmarcat dins el POUM— té una funció clau:
connectar tres zones de la ciutat —el Sucre, el Castell d’en Planes i el Nord— a través d’un espai compartit.

Més enllà de l’urbanisme, es tracta de cosir ciutat.

El nou espai s’ha concebut com una plaça amable, amb sensació de calma, tot i estar a tocar d’un punt amb alta mobilitat com la plaça del Mil·lenari. La combinació de materials moderns amb elements com la fusta reforça aquesta idea de confort i integració.

Una de les idees que ha volgut destacar el consistori és que l’habitatge públic no ha d’estar associat a precarietat.

Al contrari:
pot —i ha de— incorporar criteris de qualitat, disseny i integració urbana.

Aquesta actuació n’és un exemple.

Des de la part privada, el fundador de la fundació, Jordi Oller, ha posat en valor la feina conjunta de tècnics, arquitectes i administració per fer realitat el projecte.

Una col·laboració que evidencia que, davant reptes complexos com l’habitatge, la suma d’esforços és imprescindible.

Vic no resoldrà el problema de l’habitatge amb dos pisos. Però tampoc ho farà sense ells.

Aquest tipus d’actuacions —petites en nombre, però grans en significat— són les que construeixen ciutat a llarg termini.

I en paral·lel, recuperar espais com el d’El Monestir no només transforma carrers:
transforma la manera de viure’ls.

Oficines bancàries com a aixopluc nocturn: una realitat present a Vic

Fotografia extreta de la xarxa social X

La presència de persones dormint durant la nit en una oficina bancària del centre de Vic ha generat comentaris i preocupació ciutadana els darrers dies. Tal com s’ha pogut constatar, l’espai no ha estat reconvertit ni habilitat com a alberg, sinó que continua funcionant com a oficina bancària durant el dia i és utilitzat de manera informal a la nit per persones sense llar que hi busquen refugi.

Aquest fet, lluny de respondre a una decisió concreta, s’emmarca en una realitat que es repeteix en moltes ciutats mitjanes. La manca d’espais nocturns suficients i estables per a persones en situació de vulnerabilitat fa que alguns punts del teixit urbà —com portals, porxos o caixers automàtics— esdevinguin refugis improvisats, especialment en períodes de fred o de saturació dels recursos existents.

Des del punt de vista urbà, la imatge de persones dormint davant o dins d’equipaments d’ús quotidià interpel·la veïns, comerciants i usuaris habituals. Alhora, posa de manifest una problemàtica estructural que no és nova: l’augment de persones sense llar i la dificultat de donar una resposta continuada i adequada durant la nit. En aquest context, l’ocupació informal d’espais privats amb zones cobertes esdevé una solució de supervivència, no planificada ni regulada.

La situació també obre interrogants sobre la gestió d’aquests espais. Les oficines bancàries, especialment les que disposen de vestíbuls accessibles, han esdevingut punts recurrents d’aixopluc nocturn sense que existeixin protocols clars o coordinació amb els serveis socials. Aquesta circumstància genera incomoditats i tensions, però també evidencia la manca d’alternatives reals per a un col·lectiu especialment vulnerable.

Més enllà del debat puntual, el cas posa sobre la taula la necessitat d’analitzar amb profunditat com s’aborda l’atenció nocturna a les persones sense sostre i com es pot compatibilitzar la convivència al centre urbà amb respostes socials més estables. La realitat observable a aquesta oficina bancària no és un fet aïllat, sinó la manifestació visible d’una problemàtica social complexa, que requereix una mirada serena, dades contrastades i solucions estructurals a mitjà i llarg termini.

La Pesta Porcina Africana alarma el sector porcí a Osona: risc real per a les exportacions i l’economia local

La detecció de diversos casos de Pesta Porcina Africana (PPA) en senglars del Parc de Collserola ha encès totes les alarmes del sector porcí català. Tot i que no s’ha detectat cap focus en granges i el consum humà no està en risc, les conseqüències econòmiques ja són palpables: les exportacions de la província de Barcelona han quedat bloquejades temporalment, i això afecta de ple les comarques productores, entre elles Osona, un dels pilars històrics de la indústria porcina a Catalunya.

Segons les dades facilitades pel Departament d’Acció Climàtica, el perímetre de seguretat establert al voltant de Collserola abasta 39 explotacions i indústries càrnies, que passen a estar sotmeses a controls estrictes. Les mesures inclouen restriccions de moviment d’animals, vigilància reforçada i un seguiment constant de la fauna salvatge.

Impacte directe a Osona i la Plana de Vic

Osona és, juntament amb Lleida, una de les comarques amb més densitat de producció porcina de Catalunya, amb més d’un milió de caps de bestiar repartits entre explotacions familiars, granges integrades i grans empreses de transformació.

La comarca té un pes vital en la cadena productiva del país:

• Els escorxadors d’Osona i el Lluçanès processen milers de porcs diaris, molts d’ells destinats a l’exportació.

• El sector ocupa centenars de treballadors en granges, escorxadors, sales de desfer, logística i indústria agroalimentària.

• La Plana de Vic és un pol estratègic per a la producció d’embotits i elaborats carnis d’alt valor afegit.

Amb el bloqueig de les exportacions provinents de Barcelona —encara que la majoria de granges afectades no són osonenques—, el mercat està patint un efecte dominó: la Llotja de Vic ja va suspendre la sessió de la setmana passada i els preus podrien patir fortes oscil·lacions si la situació s’allarga.

El sector reclama accions ràpides

Ramaders, associacions agràries i empreses càrnies coincideixen que el bloqueig no pot prolongar-se gaire més sense provocar:

• Caiguda de preus en origen

• Saturació dels escorxadors

• Problemes logístics en la cadena de sacrifici

• Risc de tancament per a explotacions petites i mitjanes

A més, Catalunya exporta més del 50% de la seva producció porcina a països com França, Itàlia, Corea del Sud, la Xina o el Japó. Qualsevol restricció internacional posa en risc un volum econòmic enorme.

La PPA, tot i no afectar els humans, és un virus altament contagiós entre porcs i senglars. Per això, la vigilància veterinària s’ha intensificat, i es manté l’anàlisi constant de mostres de fauna salvatge per evitar que un brot arribi a les explotacions comercials.

Osona, en alerta però preparada

Malgrat la preocupació, el sector osonenc ja treballa amb protocols estrictes de bioseguretat des de fa anys: desinfecció de vehicles, registre de visites, limitació d’entrades a les granges i control sanitari exhaustiu.

Les organitzacions agràries locals insisteixen que aquestes mesures són la millor garantia per evitar que el virus arribi a les explotacions comercials. Tot i així, demanen agilitat administrativa, flexibilitat en les exportacions i un pla de xoc econòmic si el bloqueig internacional s’allarga.

Una situació que pot marcar els pròxims mesos

Des de Vic i Osona, la sensació predominant és d’incertesa. L’impacte de la PPA no és només veterinari, sinó econòmic, social i logístic, i pot afectar tota la cadena agroalimentària de la comarca.

El sector porcí és un dels motors industrials més importants d’Osona. La seva estabilitat és clau per mantenir milers de llocs de treball directes i indirectes, així com per a la projecció internacional de la indústria càrnia catalana.

Les properes setmanes seran determinants per veure si es pot recuperar la normalitat exportadora o si la comarca haurà d’afrontar un període de reestructuració profunda.

Cinema Nou de Vic: un viatge nostàlgic a una icona cultural

El Cinema Nou de Vic va ser més que una simple sala de projecció; durant dècades fou un punt de trobada i un símbol de la vida cultural vigatana. Ubicat a l'històric edifici de la Cooperativa Panadería Mútua Obrera al carrer Nou, aquest cinema va obrir les portes a finals dels anys 50, quan la cooperativa va transformar l’antic teatre-cafè de la primera planta en una sala de cinema. Aquell edifici, construït entre 1918 i 1921, presentava una façana imponent d’estil eclèctic, coronada amb gàrgoles en forma de trompeta que simbolitzaven “la força dels treballadors” de la cooperativa. Encara avui, el Cinema Nou destaca en el paisatge urbà del centre de Vic amb la seva façana emblemàtica, tot i haver abaixat la persiana fa anys.

Un epicentre cultural per a la ciutat

Des de la seva inauguració, el Cinema Nou es va integrar en la vida quotidiana i l’oci dels vigatans. Va conviure amb altres sales cèlebres de la ciutat –com el Cine Vigatà, el Canigó o l’antic Atlàntida– en una època daurada en què el cinema era una finestra oberta al món i tenia un gran impacte social. A les seves butaques molts hi van viure cites, tardes de diumenge en família i emocions cinematogràfiques inoblidables. L’experiència d’anar al Cinema Nou tenia una màgia especial: en els seus inicis s’hi feien sessions dobles (amb “primer la pel·lícula dolenta, després la bona”) i no hi faltava el No-Do obligatori a la mitja part durant els anys del franquisme. Aquells rituals, junt amb l’olor de crispetes i la penombra de la sala, formen part del record col·lectiu de diverses generacions. No és d’estranyar que molts encara anomenin aquest espai “el cine de tota la vida”.

El Cinema Nou va acollir estrenes de cinema comercial, projeccions infantils i esdeveniments especials. L’any 2016, per exemple, va reobrir excepcionalment les seves portes ja com a cinema clausurat per esdevenir seu del Festival Protesta, on s’hi va projectar en primícia a Catalunya la pel·lícula “Yo, Daniel Blake” de Ken Loach. Durant anys, l’espai també va ser la llar del Cine Club Vic, que hi organitzava sessions de cinefòrum i cinema d’autor. De fet, el Cine Club hi va operar prop d’una dècada, fins que el 2011 es va acomiadar del Cinema Nou abans de traslladar les projeccions a un altre espai. Gràcies a això, el Cinema Nou no només oferia els èxits del moment, sinó que va enriquir la vida cultural local amb cicles de cinema en versió original, festivals temàtics (com les Nits de Cinema Oriental) i presentacions amb directors convidats. També es recorden projectes especials, com sessions de cinema negre amb banda sonora en directe dins el Festival de Jazz de Vic, que demostraven la versatilitat d’aquesta sala en acollir tota mena de propostes culturals.

Records d’un espai entranyable

Entrar al Cinema Nou era endinsar-se en una atmosfera única. La sala principal (la Sala 1, a la planta baixa) i la seva germana petita (la Sala 2, al pis superior, antigament l’envelat del teatre) estaven equipades amb butaques de vellut que amb el temps havien esdevingut “velles butaques” carregades d’històries. Molts espectadors rememoren fer cua a la taquilla –atesa durant 30 anys per la mateixa entranyable taquillera local– amb l’entrada a la mà, impacients per la sessió. Dins la sala, el feix de llum del projector il·luminava partícules de pols dansant en l’aire, mentre ressonava el so del projector de 35 mm, avui silenciat però encara conservat a la cabina de projecció. Aquell projector històric i altres detalls (com els cartells antics a les parets o el cartell lluminós de “Cinema Nou” a la façana) són testimonis muts d’una època en què anar al cinema era tota una festa. “Tenien una màgia especial”, recordava un antic operador sobre les sales de Vic, incloent el Cinema Nou. En aquestes sales es creaven records: des del primer petó a la foscor de l’última fila fins a l’ovació en acabar una pel·lícula memorable.

El final d’una era i el llegat que perdura

El 12 de maig de 2013, després de gairebé sis dècades de funcionament, el Cinema Nou va abaixar el teló per última vegada. Aquell diumenge a la nit alguns espectadors van acomiadar-se’n sabent que seria la darrera sessió, mentre d’altres es van assabentar amb sorpresa que el cinema tancava definitivament. Les dues pel·lícules finals que es van projectar van ser “To the Wonder” (a la Sala 1) i “Noche de vino y copas” (a la Sala 2), un comiat cinematogràfic que molts recorden amb nostàlgia. Les raons del tancament reflectien els temps canviants: el descens continuat de públic a les sales tradicionals, sumat a la necessitat d’afrontar una costosa digitalització dels sistemes de projecció, van fer inviable la continuïtat d’aquest cinema de proximitat. La crisi del model clàssic de cinema ja feia temps que planava i, a Vic, el Nou en va ser víctima, igual com ho seria anys després el Cine Vigatà.

Malgrat el final de les projeccions, l’esperit del Cinema Nou es manté viu en la memòria de la ciutat. L’edifici, propietat encara dels hereus de l’antiga cooperativa, està protegit com a Bé Cultural d’Interès Local pel seu valor patrimonial. Això n’ha garantit la preservació de l’estructura exterior i ha dificultat la seva transformació immediata. En els anys posteriors al tancament s’han explorat propostes per donar-li un nou ús: per exemple, el projecte Espais en Transició va estudiar la possibilitat de reutilitzar-lo per a fins culturals, aprofitant l’encant i el significat de l’espai. Fins i tot s’hi van organitzar visites guiades i actes puntuals –aquells recorreguts de “Mirades singulars” on ciutadans van poder seure de nou a les butaques de la Sala 2 per reviure el passat. Aquests esforços han mantingut el Cinema Nou en el record actiu de la comunitat, convidant a recordar que aquell no era només un lloc per veure pel·lícules, sinó un espai de convivència veïnal i cultural.

No obstant això, el futur de l’edifici continua incert. Els propietaris han manifestat la intenció de reconvertir-lo: s’ha parlat d’obrir un gimnàs a la planta baixa i construir habitatges a les plantes superiors. De fet, el planejament urbanístic vigent ja preveu l’ús residencial per a aquesta finca, la qual cosa fa pensar que difícilment tornarà a ser un cinema. Mentre el temps passa, l’antic Cinema Nou roman tancat i en silenci, acumulant una pàtina de nostàlgia i pols. Les humitats i el desgast alerten que cal trobar aviat una solució per salvar l’edifici de la degradació definitiva, sigui quin sigui el seu nou destí.

El Cinema Nou de Vic perdura, doncs, en la memòria col·lectiva com un espai emblemàtic ple de vivències. Cada vigatà hi associa alguna història: la pel·lícula que el va marcar, la tarda de pluja refugiada sota la seva marquesina o aquell retrobament amb amics de joventut. Avui, més que mai, recordar el Cinema Nou és homenatjar una època en què el cinema de poble reunia famílies senceres i alimentava somnis. Quins records tens tu del Cinema Nou? Compartim entre tots les vivències d’aquest cinema estimat, perquè així la seva flama romangui encesa en el record de Vic. 

Assignats a escoles no desitjades: la crida de moltes famílies de Vic

L’arrencada del nou curs escolar ha deixat un regust amarg a moltes famílies de Vic. Una ciutadana, que fa més de 36 anys que viu a la ciutat, ha alçat la veu amb una carta oberta dirigida a l’Ajuntament de Vic i al Departament d’Educació per denunciar la seva frustració en el procés d’escolarització del seu fill de 3 anys.

Malgrat ser residents i treballadors de Vic, aquesta família no ha aconseguit cap de les escoles que havien escollit en el procés de preinscripció. En lloc d’això, han estat assignats a un centre concertat que, segons relaten, no figurava entre les seves preferències. La situació ha generat una sensació de desemparament i de manca de criteri en l’assignació de places escolars, fins al punt que es plantegen abandonar la ciutat per garantir una educació que considerin adequada per al seu fill.

«Ens sentim expulsats de la nostra pròpia ciutat», afirma la mare en el seu escrit, en què denuncia també la manca d’oportunitats laborals i socials que arrosseguen moltes famílies. Considera injust que, tot i estar arrelats a Vic i estar disposats a assumir un cost elevat per l’educació concertada, no se’ls hagi respectat cap de les opcions escollides.

La carta, que podria representar la veu de moltes altres famílies, reclama una revisió urgent del sistema d’assignació escolar. Demana que es tingui en compte l’arrelament de les famílies i les seves preferències educatives, tot defensant un procés més transparent i equitatiu.

Des de la Revista de Vic, ens fem ressò d’aquesta problemàtica i obrim espai al debat per conèixer altres veus afectades i buscar respostes a una realitat que, per a molts, s’ha tornat insostenible.

📩 Si tu també t’has vist afectat per una situació similar, pots escriure’ns a info@larevistadevic.cat

El proper curs escolar 2024-2025 començarà el 9 de setembre

El pròxim curs escolar a Catalunya prendrà un gir diferent amb una nova data d'inici i algunes consideracions importants. Segons ha comunicat recentment la consellera d'Educació, Anna Simó, en una reunió amb representants sindicals i del món docent, el dilluns 9 de setembre marcarà l'inici del curs per a les etapes d'infantil, primària i secundària. A diferència del passat, quan el curs va començar el 6 de setembre, aquest cop s'endarrereix la data per evitar que el primer dia de classes caigui en un divendres.

L'ajust en el calendari escolar sorgeix en resposta a les demandes de la comunitat educativa, que havia expressat el desig d'almenys cinc dies laborables per preparar el nou curs, mentre es mantenia l'inici abans de la Diada. Així, la nova data busca trobar un equilibri que satisfaci aquestes expectatives.

Una de les raons darrere aquest canvi, segons ha explicat la consellera Simó, és el procés d'avaluació de la jornada escolar que està en curs. Aquesta avaluació podria tenir implicacions en l'horari i la distribució del temps escolar i lectiu durant la legislatura vinent, i per extensió, en el calendari escolar en general.

"És una decisió que prenem de forma excepcional perquè estem immersos en un procés d'avaluació de la jornada escolar que la legislatura vinent podria afectar també a l'horari i la distribució del temps escolar i lectiu, i de retruc al conjunt del calendari," va explicar la consellera.

Des de fa un parell d'anys, el Departament d'Educació ha optat per avançar l'inici de les classes a la primera setmana de setembre, defensant que aquesta mesura beneficia especialment els estudiants més vulnerables, ja que redueix la desconnexió durant l'estiu i garanteix una major igualtat d'oportunitats. Així doncs, la segona setmana de setembre s'establirà com el moment de retorn a les aules per als alumnes de Batxillerat i FP.

Aquest canvi en el calendari escolar no només reflecteix ajustaments logístics, sinó també una resposta a les necessitats i demandes de la comunitat educativa. Amb una nova data d'inici, es busca no només preparar adequadament el nou curs, sinó també adaptar-se als possibles canvis futurs en l'horari i la distribució del temps escolar. Així, el Departament d'Educació contínua treballant per millorar l'experiència educativa dels estudiants catalans.

 

L'ambiciós tren hotel que connectarà Barcelona amb Europa de nit

El 2024 es presenta amb grans novetats de mobilitat a Catalunya. Si estem a punt de dir adeu a un 2023 carregat de notícies al voltant del traspàs de Rodalies i de l'ampliació de l'Aeroport del Prat, ara és el torn del tren hotel nocturn que connectarà Barcelona amb Europa a 200 km/h i a un preu envejable: des de 30 euros per persona. Es tracta dels trens de la companyia NightJet, que s'han convertit en una opció més sostenible respecte als vols curts i que, a més, redueixen la petjada de carboni. La primera ruta que es posarà en marxa serà la que unirà la ciutat comtal amb Zúric, però s'espera que arribin destins importants com ara Viena, Berlin, Brussel·les o Munic. Entre els primers detalls que han conegut els mitjans de comunicació, destaca les grans velocitats que pot assolir i el preu low-cost esmentat anteriorment. El tren nocturn està orientat als passatgers que vulguin dormir durant el trajecte, ja sigui al final del dia o l'endemà següent. A més, disposen de dos cotxes amb seients reclinables, tres cotxes amb lliteres i dos cotxes llit, amb capacitat total de 254 places. Fins i tot, molts d'ells tenen el bany i la dutxa dins dels compartiments. La desaparició de Trenhotel i un nou naixement Fins fa només uns anys es podia viatjar de Barcelona a Andalusia o al Nord d'Espanya en un tren nocturn. I fa una dècada la capital catalana estava connectada ferroviàriament amb grans ciutats europees com Zúric, Milà i París, també de nit. El servei de trens nocturns a Espanya - que Renfe operava amb el nom de Trenhotel- va funcionar des de 1991 i va arribar a tenir diverses línies estatals i internacionals, però a partir del 2010, a mesura que creixien les inversions i el desplegament de l'alta velocitat, l'opció de viatjar de nit es va anar deixant de banda.   A finals del 2024 és quan es podrà gaudir d'una nit a bord d'un tren des de Barcelona cap a les principals ciutats europees Actualment, a Catalunya i a la resta d'Espanya, no hi ha trens nocturns ni per a trajectes interns ni per viatjar a l'estranger. Renfe els va anar reduint i, el 2020, durant la pandèmia, els va acabar de suprimir. Raül Blanco, responsable de Renfe, reconeixia fa uns mesos que "no són serveis rendibles i que si es volen recuperar caldran subvencions públiques que ajudin". La resta de companyies que operen a l'Estat, com Iryo i Ouigo, tampoc ho preveuen. Tot i això, sembla que hi ha hagut un "gir de 180 graus" i a finals del 2024 és quan es podrà gaudir d'una nit a bord d'un tren des de Barcelona cap a les principals ciutats europees. Això sí, tot gràcies a capital estranger i a la nova xarxa de trens nocturns Nightjet, que ha sorgit de la unió d'algunes forces entre empreses ferroviàries del Vell Continent que lluiten per una Europa "amb pocs avions" i més connexió per vies. En concret es tracta de les companyies DB (Alemanya), CFF (Suïssa), SNCF (França) i ÖBB (Àustria). Aquesta darrera és la impulsora original dels trens nocturns Nightjet, els quals ja ofereixen connexions entre Àustria i altres països com Itàlia, Suïssa, Bèlgica, Croàcia o Alemanya i alguns d'ells amb trajectes de menys de cinc hores de durada.   A Catalunya i a la resta d'Espanya, no hi ha trens nocturns ni per a trajectes interns ni per viatjar a l'estranger. Renfe els va anar reduint i, el 2020, durant la pandèmia, els va acabar de suprimir De fet, Nightjet afegeix en un comunicat que els seus serveis són l'opció "ideal per a viatges urbans i de vacances sense l'estrès i les molèsties d'un viatge esgotador" i que "algunes connexions permeten fins i tot portar el cotxe o la moto al tren". El NightJet no és l'únic tren nocturn que s'incorporarà al panorama europeu. La companyia Midnight Trains també té plans d'entrar en operació a finals del 2024, connectant ciutats com París i Barcelona. L'adeu als vols de curt radi? És viable que hi hagi més de 50 avions, 25 per sentit, que volin cada dia de Barcelona a Madrid amb tan sols una hora i mitja de trajecte? I de la capital catalana a Bilbao en poc més d'una hora? O fins i tot fins a Sant Sebastià? Els països del voltant de Catalunya, amb França al capdavant, comencen a posar sobre la taula que els vols nacionals de curta durada es puguin substituir per un viatge en tren. O, fins i tot, prohibir, com és el cas francès. Si s'entra al detall de la mesura que pertany a la Llei sobre el clima, es limiten els trajectes en avió que es poden fer en menys de dues hores i mitja per tren. Per aquest motiu s'ha eliminat la ruta de l'aeroport de París-Orly amb Bordeus, Lió i Nantes. De fet, els ecologistes defensen que la majoria dels vols interiors francesos i europeus es podrien substituir fàcilment. Consideren que el tren és una alternativa per a gairebé tots els desplaçaments amb procedència i destí París, gràcies a la xarxa d'alta velocitat que enllaça amb la capital. I és justament a les ciutats del Vell Continent on hi ha més crítiques per no potenciar "del tot" el tren, com pot passar amb Madrid, Barcelona o Ginebra.   Un viatge en tren genera 10 vegades menys emissions de diòxid de carboni (CO₂) per passatger que el mateix trajecte en avió Finalment, el projecte del Nightjet coincideix amb les línies mestres de la Comissió Europea, que tenen com a fita reduir en un 90% les emissions de CO₂ del sector del transport el 2050. De fet, l'inici de la creació d'aquestes rutes coincideix amb l'any europeu del ferrocarril, que es va celebrar el 2021 amb l'objectiu de fomentar l'ús del tren perquè consideren que és un mitjà de transport ecològic i segur. Segons les dades de la Unió Europea, un viatge en tren genera 10 vegades menys emissions de diòxid de carboni (CO₂) per passatger que el mateix trajecte en avió. Associacions d'usuaris, ecologistes i patronals consideren la recuperació de trens nocturns una estratègia clau per "robar" passatgers a l'avió i reduir les emissions. I sembla que la inauguració de l'ambiciós tren hotel que connectarà Barcelona amb Europa de nit, és un primer pas. Gemma Fontseca / AMIC

 

El val escolar s’ampliarà als alumnes d’ESO el curs que ve i serà de 70 euros, també per als de primària

El val escolar s'estendrà als alumnes d'ESO el curs que ve i serà de 70 euros per a tots els alumnes, també per als de primària. Segons ha avançat TV3 i ha confirmat l'ACN, és una de les mesures que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, explicarà aquest dimarts al Parlament en el marc del debat de política general. Aquest curs escolar vigent la mesura s'ha aplicat només als estudiants de primària per valor de 100 euros. Segons el Govern, als 460.000 alumnes de primària de les escoles públiques i concertades s'hi sumaran els 330.000 estudiants de secundària. Així doncs, s'arribarà a uns 790.000 en total. L'objectiu és universalitzar la mesura i suposarà un augment de la despesa de l'any anterior, fins als 55 milions d'euros.

Des del Govern destaquen que la mesura universal arribarà a la totalitat de l'alumnat en l'educació obligatòria. De cara al curs que ve els alumnes de 1r fins a 4t d'ESO també rebran el val escolar per comprar material de papereria, llibres de text, calculadores, motxilles o jocs educatius, com ho han fet aquest curs els alumnes de primària.

Aquesta mesura, el Govern vol continuar minimitzant l'impacte de la inflació i l'augment de preus, i ajudar a les famílies amb les despeses relacionades amb l'escolarització. L'executiu valora com un èxit el funcionament del val escolar d'aquest any. I preveu introduir millores de cara al curs que ve. L'executiu apunta que la voluntat és trobar la manera de destinar el val escolar a la compra de material aprofitant la feina que fan les Associacions de Famílies d'Alumnes, ja que, en molts casos, s'encarreguen de la gestió del material. D'aquesta manera, les famílies podran decidir si gasten el val escolar per la compra de material a les botigues acreditades o fer-ho a través de les Associacions de Famílies d'Alumnes.

En l'àmbit educatiu, el president Aragonès també té previst explicar que s'intensificarà la feina amb els ajuntaments per poder obrir noves places públiques d'escola bressol. Fa dos anys, el mateix Aragonès va anunciar la gratuïtat de l'I2.

ACN

Entra en vigor la llei estatal d'habitatge: què canvia a partir d'ara?

La llei estatal d'habitatge, que es va aprovar definitivament al Senat el passat 17 de maig, ha entrat en vigor aquest divendres després de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). La norma inclou mesures com la contenció dels preus de lloguers en les zones declarades com a "tensades", l'obligació dels arrendadors de pagar els honoraris de gestió immobiliària i el límit d'un 2% per als increments vinculats a l'IPC enguany i del 3% per al 2024. Tot i això, no totes aquestes mesures es començaran a aplicar immediatament, sinó que ho faran de forma escalonada. Què canvia a partir d'ara, llavors? Compartim alguns dels punts més rellevants de les guies elaborades pel Sindicat de Llogateres per interpretar la situació actual de la regulació del lloguer a tot l'Estat espanyol.

Pel que fa a la regulació dels preus de lloguer, el Sindicat de Llogateres recorda que, perquè sigui aplicable, primer serà necessari que la Generalitat de Catalunya declari prèviament quines Zones de Mercat Residencial es consideren com a tensades i que es reafirmi l'índex de preus de lloguer o se n'elabori un de nou. A més, el sindicat subratlla que la llei serà d'aplicació únicament a aquells contractes signats després de la seva entrada en vigor. Tot i això, l'organització recomana a les persones que el seu contracte acaba abans del 30 de juny que s'acullin a una pròrroga obligatòria de sis mesos, per donar temps que s'activi la regulació de preus a l'hora de signar un nou contracte.

Quines limitacions s'apliquen de forma immediata?

En el cas dels nous contractes de lloguer, la llei introdueix una limitació del preu, el qual no pot ser superior al que figura al contracte anterior. Aquest preu, però, es pot actualitzar, si s'escau, d'acord amb l'índex d'actualització de la renda que correspongui. Tot i això, en cas que el propietari sigui un gran tenidor i que el preu del contracte anterior sigui superior al previst a l'Índex de Preus de Referència, el preu del nou lloguer s'haurà de baixar al que indica l'índex; una limitació que s'aplicarà fins i tot si l'habitatge no ha estat llogat els últims cinc anys. La nova normativa considera gran tenidor a la persona física o jurídica que sigui titular de més de 10 immobles urbans d'ús residencial o d'una superfície construïda de més de 1.500 m².

Pel que fa a les actualitzacions anuals del preu d'acord amb l'IPC, el Sindicat de Llogateres remarca que enguany hi ha una limitació del 2% per a aquestes actualitzacions i que durant l'any 2024 es limitarà al 3%. No obstant això, el sindicat assenyala que sempre es pot pactar amb el propietari un percentatge menor. A partir de l'any 2025, hi ha previst la creació d'un nou índex d'actualitzacions que serà d'aplicació als contractes d'arrendaments.

Què passa amb els honoraris i altres despeses?

Un dels principals canvis que s'apliquen de manera immediata després de la publicació de la llei al BOE és el que té a veure amb el pagament dels honoraris de gestió immobiliària. Com afirma el Sindicat de Llogateres, a partir d'ara els honoraris de la immobiliària hauran de córrer sempre a càrrec de la propietat i ja no es podran imputar al llogater o llogatera. Tot i això, el sindicat avisa que algunes immobiliàries intentaran continuar cobrant al llogater aquestes despeses, a través de trampes com canviar el concepte a la factura (posant, per exemple, que són despeses per assessorament legal, suport en la recerca de pis, etc.).

Per aquest motiu, l'organització recomana negar-se a pagar aquestes despeses. En el cas que això no fos possible, asseguren que sempre hi ha la possibilitat de reclamar el retorn d'aquests diners. Per a això, el sindicat avisa que s'ha de pagar sempre per transferència i posar com a concepte "despeses de gestió immobiliària", així com assegurar-se que es proporcioni una factura on consti la quantitat que s'ha pagat i a qui va dirigit. A més, suggereixen als llogaters que ajuntin totes les proves possibles per justificar que se'ls hi ha cobrat per gestions immobiliàries, ja que d'aquesta manera es pot elaborar un burofax dirigit a l'agència i la propietat per exigir el retorn dels honoraris o per emprendre accions legals en el cas que no vulguin retornar-los.

Per altra banda, la llei també reconeix que, en cas que es tracti d'un contracte de lloguer d'un immoble situat en una àrea declarada com a tensada, no es podran repercutir a la llogatera quotes o despeses que no estiguessin previstes al contracte d'arrendament anterior. I també es preveu una pròrroga obligatòria un cop finalitzin els contractes d'habitatges que es trobin en aquestes zones tensades, sempre que s'hagin signat posteriorment a l'entrada en vigor de la llei. Aquestes pròrrogues poden tenir una durada de fins a tres anys.

Social.cat | @socialpuntcat / AMIC

Hàbits atòmics. Entendre com funcionen i es canvien els hàbits Hàbits atòmics. Entendre com funcionen i es canvien els hàbits

Hàbits atòmics és la compilació del coneixement sobre la creació d’hàbits d’en James Clear, escriptor i consultor especialitzat en eficàcia personal al que porto llegint durant anys.

Quan parlem sobre la creació d’hàbits tinc la sensació de parlar sempre del mateix. El llibre m’ha permès aprofundir en certs aspectes i sobretot disposar d’una visió de conjunt de la “disciplina”.

El que llegiràs a continuació no és un comentari sobre el llibre. Són el conjunt d’idees i conceptes, en la meva opinió, més rellevants.

El cicle dels hàbits

Qualsevol hàbit pot desglossar-se en quatre passos:

1. Senyal. Un disparador que suggereix una recompensa i inicia el procés. Olor de menjar, una lleu ansietat, un so, una vibració…
2. Anhel. La motivació per canviar alguna cosa per obtenir la mencionada recompensa. El desig de una cigarreta, de menjar quelcom…
3. Resposta. Les accions necessàries per obtenir la recompensa.
4. Recompensa. La satisfacció obtinguda com a retorn  del canvi i que t’empeny a fer-ho de nou.

El cicle de reacció recompensa reforça els comportaments positius o negatius, arrelant la seva implantació.

La força del interès compost

Els hàbits són un procés similar al interès compost. Acumular una millorar d’un 1% cada dia porta a guanys inimaginables a llarg termini.

No pensis en els hàbits com un objectiu si no com un procés de millora continuada. Al canviar la mentalitat t’adonaràs de la necessitat de crear un sistema que et faciliti els canvis.

Els moments decisius, els punts d’inflexió són fruit de la preparació prèvia, d’un gran conjunt de petites millores que t’han permès crear i aprofitar el moment clau.

“Un picapedrer per esberlar una pedra per un punt concret no dona un cop fort i sec, ho fa amb multitud de cops constants i mesurats”

Al crear o corregir un hàbit es produeix resistència perquè estem creuant el que en James Clear anomena l’altiplà del potencial ocult. Dus a terme l’acció, poses en pràctica l’hàbit sense recompensa aparent, però un cop superada aquesta fase s’experimenta un canvi sobtat

Els hàbits són una qüestió d’identitat

Canviar d’hàbits vol dir canviar la teva identitat. Transformar-te en una versió millor de tu mateix.

Fer-ho no vol dir canviar la forma de fer les coses o els resultats obtinguts, això serà la conseqüència d’un canvi a un nivell més profund. Perquè els canvis assolits no s’esvaeixin necessites editar les teves creences, actualitzar i ampliar la teva identitat.

Els hàbits importen no perquè puguin obtenir millors resultats (que poden fer-ho), sinó perquè poden canviar les creences sobre un mateix.

Les quatre lleis del canvi

Les quatre lleis del canvi de conducta són un senzill conjunt de regles que podem utilitzar per construir millors hàbits:

• Fer-lo evident. Pren mesures per fer-lo inevitable. Vols menjar més fruita? Posa’t-en una peça a la bossa amb el teu esmorzar o dinar.
• Fer-lo atractiu. Crea els condicionants per “enriquir” l’experiència. Vols sortir a corre? Queda amb els teus amics o fes-ho amb algú que tinguis ganes de veure!
• Facilitar-lo.  Redueix les friccions que serveixen com a pretext per “deixar-ho estar”.  Una alarma com a recordatori que has de meditar.
• Fer-lo satisfactori. Crea un afegit que et convidi a tornar-ho a fer. Un gustos entrepà desprès de fer esport o un bon café després d’una tasca exigent.

Sempre insistim que un hàbit és un comportament que es converteix en automàtic a través de la repetició. És més que això, el seu propòsit final és resoldre problemes de la vida diària  amb la menor quantitat i energia possible.

Encadena els teus hàbits

La millor forma d’engegar un nou hàbit és dur-lo a terme després de quelcom que facis cada dia. Desprès d’aixecar-te, desprès d’esmorçar… o d’un altre hàbit ja assimilat.

Vols llegir més? Doncs que tal llegir una mica tot just desprès de sopar.

Una altra opció és agrupar-la amb alguna altra que et vingui de gust fer per convertir-la en irresistible.

No et ve gens de gust netejar la cuina? I si ho compagines escoltant la música que més t’agrada?

Modificar l’entorn

Modificar l’entorn ens ajuda a donar forma als nostres hàbits. Petits canvis en l’entorn ens ajuden a conduir les nostres accions.

L’autocontrol és una estratègia a curt termini. Converteix les temptacions en invisibles, apartat d’elles. Fes dels teus mals hàbits quelcom invisible.

Forma part d’un grup on l’hàbit que desitges implementar formi part de la seva “cultura de grup”. Volem implementar aquells hàbits ens aporten elogi, respecte i prestigi. L’entorn també són les persones.

Crear i repetir

Es tracta d’anar poc a poc i sempre endavant.

Fer una acció el més petita possible per treballar cada dia en el teu hàbit. Repetir cada dia aquesta acció per convertir-la en part integrada de la rutina.

La repetició és més important que el volum o la importància de l’acció en si. L’important és dur-ho a la pràctica no la velocitat i en la qualitat del resultat.

Quan parlem d’un petit canvi pensem en accions nímies, ridícules. Fixa’t un punt per iniciar el teu hàbit i dedica-hi 2 minuts per posar-lo en marxa.

Que pots fer amb dos minuts? 10 flexions, preparar la roba per sortir a córrer, escriure dues línies d’un post…

Cada dia dedica aquests dos minuts, quan et sentis segur incrementa-ho i dedica 2 minuts més a la següent acció que requereix l’hàbit.

Ritualitza el procés, estandarditza’l abans de millorar.

Us de la tecnologia

La tecnologia s’ha d’utilitzar per automatitzar els hàbits, per fer-los inevitables. Programar una transferència el primer dia de cada mes del compte corrent al compte d’estalvi per evitar afrontar la decisió (i procrastinar-la) cada 30 dies.

Utilitzar la tecnologia per neutralitzar el cost de decisió.

Aprofitar l’eficiència evolutiva

Els humans no estem programats per demorar la recompensa, prioritzem el guany immediat. Eficiència evolutiva. Si desprès de superar la resistència al implementar un nou hàbit ens donem una petita recompensa ens condicionarem. Ens estarem “ensinistrant” per tornar-ho a fer.

De la mateixa manera, si associem quelcom desagradable a un mal hàbit crearem una pressió en sentit contrari. Creem una carrega negativa a nivell inconscient per facilitar-ne la supressió.

Mesurar els hàbits

Mesurar els hàbits és important. Observar el seu progrés ens motiva i ens serveix d’alerta per implementar correccions.

L’autor ens convida a disposar d’un full o sistema similar on realitzar una marca cada dia que practiquem amb èxit l’hàbit. La seva consecució formarà una cadena indicant el progrés de la nostra empresa.

A part de ser un recordatori per realitzar l’hàbit en qüestió, si un dia no es dur a terme salta la alarma i ens urgeix a implementar-lo l’endemà sense falta.

Una vegada més una idea simple però poderosa que retroalimenta la motivació i el compromís.

–

El seu llibre és un document ben filat i coherent del coneixement que l’autor ofereix a través del seu blog i la seva newsletter des de fa anys.

M’ha agradat llegir-lo tot i que lamento no haver-ho fet en la seva versió original (anglès), la seva versió en espanyol m’ha semblat estranya al estar escrita -crec – en la variant mexicana.

Del tot recomanable llegir-lo varies vegades. Imprimeix-te la seva taula/esquema sobre les quatre lleis de la creació d’hàbits per enganxar-lo en un lloc destacat de la teva llar o lloc de treball.

La seva lectura serà una font de material i inspiració per multitud de posts en aquest blog :-)

Font:

https://blog.davidtorne.com/2020/02/habits-atomics-com-funcionen-i-es-creen/