Vic amplia el parc d’habitatge públic i recupera l’entorn d’El Monestir com a nou espai de convivènci

Vic continua fent passos per afrontar un dels grans reptes actuals: l’accés a l’habitatge. Aquest dijous, 26 de març, l’Ajuntament ha incorporat dos nous habitatges de protecció oficial al parc públic de la ciutat, situats al conjunt d’El Monestir, en una actuació que combina política social i transformació urbana.

Tot i que es tracta de dues unitats, el gest va més enllà de la xifra. Forma part d’una estratègia sostinguda per ampliar l’oferta pública d’habitatge i donar resposta a situacions de vulnerabilitat.

L’operació ha estat possible gràcies a la col·laboració entre l’administració i la Fundació Jordi Oller Campdelacreu, un model que cada vegada guanya més pes en les polítiques d’habitatge.

La regidora d’Habitatge, Núria Homs, ho ha resumit amb claredat: són dos pisos, però són necessaris. I sobretot, s’integren en una xarxa que ja permet donar resposta a múltiples situacions socials.

Actualment, Vic supera els 425 habitatges de protecció oficial, una xifra rellevant però encara insuficient davant la demanda existent. El missatge des del consistori és clar: cal seguir ampliant.

Els nous pisos no es destinaran al mercat habitual, sinó a estades temporals per a persones amb dificultats d’accés a l’habitatge.

Aquesta funció és clau dins les polítiques socials municipals:
no només es tracta de construir, sinó de garantir una xarxa flexible que pugui actuar en moments crítics.

És aquí on el parc públic agafa tot el seu sentit.

La intervenció no s’ha limitat als habitatges. Paral·lelament, s’ha obert al públic l’entorn d’El Monestir, un nou espai urbà que transforma una zona històrica en un punt de trobada per al veïnat.

La inauguració ha despertat interès: un centenar de veïns s’hi han acostat per descobrir aquest nou espai, que vol esdevenir un lloc de convivència i connexió entre barris.

Segons la regidora d’Urbanisme, Ester Coma, el projecte —emmarcat dins el POUM— té una funció clau:
connectar tres zones de la ciutat —el Sucre, el Castell d’en Planes i el Nord— a través d’un espai compartit.

Més enllà de l’urbanisme, es tracta de cosir ciutat.

El nou espai s’ha concebut com una plaça amable, amb sensació de calma, tot i estar a tocar d’un punt amb alta mobilitat com la plaça del Mil·lenari. La combinació de materials moderns amb elements com la fusta reforça aquesta idea de confort i integració.

Una de les idees que ha volgut destacar el consistori és que l’habitatge públic no ha d’estar associat a precarietat.

Al contrari:
pot —i ha de— incorporar criteris de qualitat, disseny i integració urbana.

Aquesta actuació n’és un exemple.

Des de la part privada, el fundador de la fundació, Jordi Oller, ha posat en valor la feina conjunta de tècnics, arquitectes i administració per fer realitat el projecte.

Una col·laboració que evidencia que, davant reptes complexos com l’habitatge, la suma d’esforços és imprescindible.

Vic no resoldrà el problema de l’habitatge amb dos pisos. Però tampoc ho farà sense ells.

Aquest tipus d’actuacions —petites en nombre, però grans en significat— són les que construeixen ciutat a llarg termini.

I en paral·lel, recuperar espais com el d’El Monestir no només transforma carrers:
transforma la manera de viure’ls.

El 2030 i 2033 no es podrà llogar / vendre habitatge

Titular preocupant, però, que s'ha d'explicar de manera clara. El secret està en la famosa eficiència energètica de l'habitatge. La raó és que està avançant en l'entramat europeu de Brussel·les la normativa EPBD, una directiva sobre l'habitatge a Europa.

L'habitatge a Europa és la responsable del 40% del consum energètic del continent i el 36% de les emissions. Des del govern europeu ja està en tramitació la nova directiva que, hauria d'entrar en vigor avançat el 2025 o ja el 2026.

Que ens arriba en els edificis de nova construcció
A partir de l'1 de gener de 2026, tots els edificis de nova construcció públics o ocupats per les administracions públiques han de ser zero emissions.

A partir de l'1 de gener del 2028, tots els edificis de nova construcció no públics (residencials i no residencials) han de ser zero emissions.

Requisits per als edificis existents:
Edificis públics. A partir de l'1 de gener del 2027, han de tenir una classificació mínima de lletra E. Per al 2030, la seva classificació mínima haurà de ser D.

Edificis privats no residencials. Els terminis i les exigències són iguals que els assenyalats per als públics ja existents.
Privats residencials. A partir de l'1 de gener del 2030, han de tenir una classificació mínima de lletra E. Per al 2033, la seva classificació mínima haurà de ser D.

El resum és clar. En edificis existents privats residencials, en vuit anys, el 2033 ja no es podran vendre ni llogar els que tenen lletres E, F i G.

Tot plegat suposarà la ràpida desaparició del Gas Natural, energia fòssil que és una rèmora a l'hora d'assolir la millor de lletres. L'electrificació serà l'única via des del punt de vista de subministrament energètic.

Pel que fa a aïllaments en habitatges ja construïdes, si no hi ha actuacions comunitàries, la injecció d'aïllants en envans amb cambres d'aire pot ser una mesura interessant. Sigui com sigui, aquest certificat de "coloraines" d'eficiència energètica servirà, ara sí, per posar ordre dins de l'Emergència Climàtica. Com a mínim, per intentar-ho.

Per Francesc Mauri | TV3 | @MeteoMauri / AMIC 

Autor fotografia: Alberto Masnovo. iStock / Getty Images Plus

 

Entra en vigor la llei estatal d'habitatge: què canvia a partir d'ara?

La llei estatal d'habitatge, que es va aprovar definitivament al Senat el passat 17 de maig, ha entrat en vigor aquest divendres després de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). La norma inclou mesures com la contenció dels preus de lloguers en les zones declarades com a "tensades", l'obligació dels arrendadors de pagar els honoraris de gestió immobiliària i el límit d'un 2% per als increments vinculats a l'IPC enguany i del 3% per al 2024. Tot i això, no totes aquestes mesures es començaran a aplicar immediatament, sinó que ho faran de forma escalonada. Què canvia a partir d'ara, llavors? Compartim alguns dels punts més rellevants de les guies elaborades pel Sindicat de Llogateres per interpretar la situació actual de la regulació del lloguer a tot l'Estat espanyol.

Pel que fa a la regulació dels preus de lloguer, el Sindicat de Llogateres recorda que, perquè sigui aplicable, primer serà necessari que la Generalitat de Catalunya declari prèviament quines Zones de Mercat Residencial es consideren com a tensades i que es reafirmi l'índex de preus de lloguer o se n'elabori un de nou. A més, el sindicat subratlla que la llei serà d'aplicació únicament a aquells contractes signats després de la seva entrada en vigor. Tot i això, l'organització recomana a les persones que el seu contracte acaba abans del 30 de juny que s'acullin a una pròrroga obligatòria de sis mesos, per donar temps que s'activi la regulació de preus a l'hora de signar un nou contracte.

Quines limitacions s'apliquen de forma immediata?

En el cas dels nous contractes de lloguer, la llei introdueix una limitació del preu, el qual no pot ser superior al que figura al contracte anterior. Aquest preu, però, es pot actualitzar, si s'escau, d'acord amb l'índex d'actualització de la renda que correspongui. Tot i això, en cas que el propietari sigui un gran tenidor i que el preu del contracte anterior sigui superior al previst a l'Índex de Preus de Referència, el preu del nou lloguer s'haurà de baixar al que indica l'índex; una limitació que s'aplicarà fins i tot si l'habitatge no ha estat llogat els últims cinc anys. La nova normativa considera gran tenidor a la persona física o jurídica que sigui titular de més de 10 immobles urbans d'ús residencial o d'una superfície construïda de més de 1.500 m².

Pel que fa a les actualitzacions anuals del preu d'acord amb l'IPC, el Sindicat de Llogateres remarca que enguany hi ha una limitació del 2% per a aquestes actualitzacions i que durant l'any 2024 es limitarà al 3%. No obstant això, el sindicat assenyala que sempre es pot pactar amb el propietari un percentatge menor. A partir de l'any 2025, hi ha previst la creació d'un nou índex d'actualitzacions que serà d'aplicació als contractes d'arrendaments.

Què passa amb els honoraris i altres despeses?

Un dels principals canvis que s'apliquen de manera immediata després de la publicació de la llei al BOE és el que té a veure amb el pagament dels honoraris de gestió immobiliària. Com afirma el Sindicat de Llogateres, a partir d'ara els honoraris de la immobiliària hauran de córrer sempre a càrrec de la propietat i ja no es podran imputar al llogater o llogatera. Tot i això, el sindicat avisa que algunes immobiliàries intentaran continuar cobrant al llogater aquestes despeses, a través de trampes com canviar el concepte a la factura (posant, per exemple, que són despeses per assessorament legal, suport en la recerca de pis, etc.).

Per aquest motiu, l'organització recomana negar-se a pagar aquestes despeses. En el cas que això no fos possible, asseguren que sempre hi ha la possibilitat de reclamar el retorn d'aquests diners. Per a això, el sindicat avisa que s'ha de pagar sempre per transferència i posar com a concepte "despeses de gestió immobiliària", així com assegurar-se que es proporcioni una factura on consti la quantitat que s'ha pagat i a qui va dirigit. A més, suggereixen als llogaters que ajuntin totes les proves possibles per justificar que se'ls hi ha cobrat per gestions immobiliàries, ja que d'aquesta manera es pot elaborar un burofax dirigit a l'agència i la propietat per exigir el retorn dels honoraris o per emprendre accions legals en el cas que no vulguin retornar-los.

Per altra banda, la llei també reconeix que, en cas que es tracti d'un contracte de lloguer d'un immoble situat en una àrea declarada com a tensada, no es podran repercutir a la llogatera quotes o despeses que no estiguessin previstes al contracte d'arrendament anterior. I també es preveu una pròrroga obligatòria un cop finalitzin els contractes d'habitatges que es trobin en aquestes zones tensades, sempre que s'hagin signat posteriorment a l'entrada en vigor de la llei. Aquestes pròrrogues poden tenir una durada de fins a tres anys.

Social.cat | @socialpuntcat / AMIC

L’Habitatge de Vic posa en marxa una campanya on regalarà Targetes Regal de Vic Comerç, valorades en 100€ i 200€, per gastar a 300 botigues de Vic

Àngel Isern, Gerent de L’Habitatge, i Toni Brachs, President de Vic Comerç, formalitzant l’acord entre les dues entitats

A causa dels llocs de treball generats per les empreses de la comarca i l'augment de l'oferta formativa a la UVic, hi ha una creixent demanda de lloguer i venda d'immobles. Tot i
aquesta alta demanda, i encara que pugui semblar contradictori, ens trobem amb aproximadament 2000 pisos buits a la comarca d'Osona, segons informa un estudi realitzat
per l'Ajuntament de Vic. És per això que cal fomentar la reactivació del veïnatge local i així
també evitar les pujades d'impostos.
Davant d'aquesta preocupant situació, l'Habitatge de Vic, amb la col·laboració de la Federació de comerciants de Vic, posa en marxa una acció que durarà fins a finals d'any.
Aquesta acció tindrà com a objectiu captar immobles per vendre o llogar mentre busca
donar un retorn a la ciutat, incentivant i promovent el comerç local de proximitat.
La immobiliària de la Plaça Estació, obsequiarà amb una Targeta Regal a cada persona
que porti o notifiqui d'un immoble per vendre o llogar. L'immoble en qüestió haurà de
tenir un preu real (segons mercat), estar ubicat a la comarca d'Osona i no constar prèviament a la web de l'Habitatge. Si es compleixen aquests requisits, en el moment que es
facilitin les dades de l'immoble, la persona podrà recollir presencialment la seva Targeta
Regal a les oficines de l'Habitatge. (Bases i procediment al web www.habitatge.com).
La Targeta Regal de Vic Comerç que s'entregarà, serà vàlida a 300 establiments ben diferenciats, des de botigues d'alimentació, restauració, perruqueries, serveis personals, moda
o tecnologia, entre d'altres.
Les Targetes aniran recarregades amb un import de 100 € o 200 €. El valor anirà en funció
de si l'immoble que entra a l'Habitatge és en exclusiva, és a dir, que no s'anuncia a cap
altra immobiliària o bé no és en exclusiva. Si és en exclusiva, s'obsequiarà amb 200 € i si no
amb 100 €.
L'Habitatge de Vic compta amb una llarga trajectòria de 32 anys al sector immobiliari i són
líders a la comarca d'Osona. Els trobareu a la Plaça Estació, 8 de Vic o a www.habitatge.
com.

L'Habitatge de Vic ajuda als joves a comprar el seu primer habitatge

Àngel Isern, gerent de L'Habitatge de Vic, ha anunciat, la primera promoció d'aquestes característiques que fa una immobiliària a tot l'estat, es tracta de la posada en marxa del nou pla d'ajudes per als joves de menys de quaranta-cinc anys, per facilitar l'accés al seu primer habitatge. La immobiliària L'Habitatge Vic, amb la seva llarga trajectòria i gran volum de treball, aprofitant els baixos preus de les hipoteques, ha assolit pactes històrics amb els bancs i promotors per tal de fer possible que els més joves tinguin facilitats a l'hora de comprar.

Àngel Isern, gerent de L'Habitatge de Vic

Per poder accedir a aquest pla d'ajudes, cal ser menor de 45 anys, l'adquisició haurà de ser per a primera residència i reunir unes condicions mínimes necessàries. El beneficiari gaudirà d'una ajuda del 10 % a terminis sense interessos, només haurà d'abonar un mínim del 10% del preu de l'habitatge. Els immobles escollits per aquesta campanya són les promocions de cases d'obra nova de Sant Hilari Sacalm i Sant Hipòlit de Voltregà, els pisos de nova construcció de Manlleu ja finalitzats i, molt aviat, també podrem escollir obres noves de Vic i rodalies.

AVUI EL LLOGUER SUPOSA MÉS ESFORÇ QUE LA COMPRA

Cada nova generació ho té més difícil que l'anterior per comprar un habitatge.
La compra d'una casa és la inversió més gran que es pot fer a la vida i cada vegada és més costós. Fa relativament poc, la riquesa neta mitjana dels menors de trenta-cinc anys s'havia reduït al país respecte a passades generacions. La clau estava en l'accés a l'habitatge. Les cases amb menors ingressos tenen més dificultats per comprar un habitatge i, com a resultat, acumulen menys riquesa.
El percentatge de joves amb habitatge en propietat ha disminuït progressivament amb el temps. Actualment aquest grup de població de joves han d'esperar fins als trenta-quatre anys per poder emancipar-se això suposa un 40,7% dels enquestats pel Banc Central Europeu, molt per sobre del 10,2% entre els 35 i 40 anys. Els anys de renda bruta necessària per pagar un habitatge s'ha multiplicat per tres a l'Estat amb el pas del temps. Cada vegada, són menys, els joves que estan comprant pis, el que suposa un risc per a la seva riquesa futura. No assumeixen la càrrega d'una hipoteca, però tampoc estan acumulant més actius financers (dipòsits, accions, etc.).
En molts casos, la despesa per llogar impedeix aquesta acumulació de riquesa que es produeix quan s'accedeix a un habitatge en propietat, ja que el pagament de la hipoteca es considera en part com un crèdit per invertir (amb un retorn i un actiu), mentre que el pagament d'un lloguer és simplement una despesa.
Després de pagar una hipoteca durant anys queda una casa, després d'anys de pagar lloguer no queda res.
Aquesta campanya estarà vigent fins al dia 30 d'abril de 2021.