Revista de Vic 144 La calorada Vigatana

Hi ha estius que es recorden per un viatge, per una festa major o per un retrobament. I n'hi ha d'altres que quedaran gravats perquè, senzillament, hem après què vol dir conviure amb una calor que cada any sembla voler batre tots els rècords.

LLEGIR EN FORMAT DIGITAL

La portada d'aquest número no parla només de temperatures. Parla de la calorada vigatana, aquella que transforma els carrers, que buida les places a les hores centrals del dia i que ens obliga a canviar hàbits que fins fa ben poc semblaven inamovibles. És una calor que compartim tots, des dels qui treballen a l'aire lliure fins als comerços, les famílies, la gent gran o els infants.

Per això hem volgut representar una ciutat on conviuen el patrimoni, la història i el present. Els nostres monuments més emblemàtics, els gegants que formen part de la memòria col·lectiva i una Plaça Major que continua sent el gran punt de trobada dels vigatans apareixen parcialment coberts per una onada blava. Una imatge simbòlica que ens recorda que, davant d'una realitat que canvia, l'aigua i els refugis climàtics deixen de ser un recurs excepcional per convertir-se en una necessitat.

LLEGIR EN FORMAT DIGITAL

Aquest número també és una mirada a una ciutat que no s'atura. Tot i l'agost, Vic continua bategant amb força: la Festa Major del Montanyà, els preparatius de Sant Miquel dels Sants, la vida cultural, els projectes municipals i les històries que expliquen el dia a dia d'una comarca que sap reinventar-se sense perdre les seves arrels.

A la Revista de Vic continuem apostant pel periodisme de proximitat perquè creiem que les grans històries també passen aquí, als nostres carrers, als nostres barris i entre la nostra gent. Explicar-les és, des de fa més d'una dècada, el nostre compromís.

LLEGIR EN FORMAT DIGITAL

Gaudiu de l'estiu, però feu-ho amb responsabilitat. Hidrateu-vos, busqueu l'ombra quan calgui i cuideu especialment les persones més vulnerables. Perquè la calor passarà, però el que fem avui marcarà la manera com viurem els estius del futur.

Bon estiu i bona lectura.

La Coral Canigó de Vic porta la cultura catalana fins a Suècia

La formació vigatana ha participat aquest mes d’agost en el 38è Aplec Internacional d’Adifolk, celebrat a Estocolm, juntament amb una quarantena d’entitats de cultura popular catalana.

La cultura catalana ha tornat a travessar fronteres aquest estiu amb una destacada presència osonenca. La Coral Canigó de Vic ha participat del 14 al 16 d’agost en el 38è Aplec Internacional d’Adifolk, celebrat a Estocolm, a Suècia, una trobada que cada any porta diferents expressions de la cultura popular catalana a una ciutat europea.

La coral vigatana ha compartit escenaris i activitats amb desenes d’entitats arribades de diferents punts de Catalunya. Entre la representació osonenca també hi havia la Cobla Lluïsos de Taradell, mentre que la trobada comptava amb geganters, grallers, castellers, colles sardanistes, agrupacions musicals i altres formacions corals.

Durant el cap de setmana, la Coral Canigó va tenir l’oportunitat d’actuar a la capital sueca i mostrar una part de la tradició coral catalana davant d’un públic internacional. La seva presència a Estocolm reforça el paper de la formació com una de les entitats culturals històriques de Vic i també com a ambaixadora de la cultura de la ciutat més enllà de Catalunya.

La Coral Canigó va néixer a Vic l’any 1963, formada inicialment per un grup d’amics aficionats al cant i a la música. Més de sis dècades després, l’entitat continua plenament activa i compta actualment amb una cinquantena de cantaires i un repertori de més de 800 obres, que abasta des de música tradicional i popular fins a música clàssica, religiosa, renaixentista i contemporània. Des de l’abril d’aquest 2026, la direcció és a càrrec de Belén Clemente.

L’Aplec Internacional, organitzat per Adifolk, s’ha convertit al llarg dels anys en un gran aparador internacional de la cultura popular catalana. L’edició d’aquest 2026 ha reunit a Estocolm representants d’àmbits tan diversos com el cant coral, les sardanes, els castells, la música tradicional o el món geganter.

Per a la Coral Canigó, el viatge a Suècia representa una nova fita en una trajectòria de més de seixanta anys dedicada a la música coral. Una trajectòria que aquest agost ha portat una mica de Vic fins al nord d’Europa, fent que les veus de la ciutat també ressonessin, per uns dies, als carrers i escenaris d’Estocolm.

L’acumulació que portes a la butxaca. per Carla Arguimbau

Hem de parlar d’una acumulació que mai ens agrada mirar de cara. És una tasca pendent que, a vegades, fa més mandra que un traster encallat, d’aquests que saps que existeixen, però prefereixes no obrir perquè ja intueixes què hi ha dins i no ve gens de gust lidiar amb tot això.

Les fotos.

Fa anys, quan necessitaves portar un aparell que ocupava espai i pes, fèiem infinitament menys fotografies. I ja ni t'explico quan tenies un rodet de 30 fotos: allà no sabies mai què sortiria. Una moguda, una altra amb algú guenyo, una amb un dit davant de l’obturador… quins temps, oi? Llavors cada foto tenia el seu perquè. No fotografiàvem una cervesa i unes olives, ni aquell plat que tampoc no era res de l’altre món, ni una llista de la compra perquè se’ns oblidava. No crec que aquells temps fossin millors, però sí força més senzills.

Portaves el rodet a revelar, obries el sobre amb certa il·lusió i un punt de por per veure què havia sortit d’allà, i després venia el següent pas: escollir. Aquesta part era clau. Triaves les que de veritat mereixien quedar-se, emmarcaves alguna i passaves una tarda col·locant la resta en un àlbum. Si ets dels meus, fins i tot anotaves al darrere la data, el lloc i el moment. Un nivell de compromís que ara sembla ciència-ficció.

I sí, això també generava acumulació. Àlbums i més àlbums que avui dia continuen apareixent a cases on treballo, i toca decidir si es queden, se’n van o es reubiquen. Però aquella acumulació, com a mínim, es veia. Era allà, ocupant un espai físic, recordant-te que existia.

La d’ara no.

Ara l’acumulació està amagada al telèfon. No es veu, no molesta… fins que molesta. Perquè pesa el mateix, o més, només que te n’adones de cop el dia que apareix el missatge: memòria plena. I aleshores sí, arriben els nervis. Aquella calor que puja pel braç mentre agafes el mòbil i penses “no pot ser ara”, perquè mai arriba en bon moment. Sempre és quan necessites fer alguna cosa ràpida.

Així que actives el mode supervivència. Comences a esborrar el primer que trobes: captures de pantalla, fotos repetides, qualsevol cosa que et permeti guanyar uns quants gigues de marge. Tot molt digne fins que t’adones que només has ajornat el problema.

Perquè saps que això continua allà.

I sí, fa més mandra que fer la declaració de la renda. Però ja que s’ha de fer, millor fer-ho bé i no a estones desesperades. Així que, para un moment, seu, posa’t còmoda, una mica de música que t’agradi i alguna cosa fresca per beure. Que no sembli un càstig medieval, com a mínim.

I abans de res, una cosa clara: comença amb una tria sense pietat. Sense romanticismes.

Després ja decidiràs què en fas de tot això, si ho puges al núvol o ho passes a un dispositiu físic. Jo soc més del segon perquè, com ja saps, la tecnologia i jo tenim una relació cordial però superficial. Ens entenem prou per no discutir, però tampoc aprofundim gaire. Sigui quina sigui la teva opció, revisa que tens espai. Sembla obvi, però no ho és tant quan portes mitja hora invertida i et quedes a mitges.

A partir d’aquí, la lògica és la mateixa que apliques a qualsevol altra part de la casa: fer-ho amb una mica de cap. Mirar què tens i deixar anar el que no té sentit guardar. Fotos repetides, borroses, cinc imatges del mateix moment on ningú surt especialment millor que a les altres… tot això no aporta res. És soroll, i a més del pesat.

I en aquest procés, sense buscar-ho gaire, comences a veure coses. Quines fotos fas, de quin tipus, què es repeteix, què falta. No es tracta de tornar-te boja ni de documentar cada segon de la teva vida, però de vegades mirar aquest conjunt et fa pensar: “caram, quant fa que no faig això” o “ostres, d’això no en tinc cap”. I això també és interessant.

Després d’aquest mini viatge existencial (sense dramatitzar), tornem al pràctic. Perquè, siguem honestes, la gràcia de guardar fotos és poder-les tornar a veure algun dia. Si no, per a què? Així que crear un sistema té tot el sentit del món.

Jo separo el personal del professional, perquè per la meva feina tinc un volum d’imatges bastant important, i barrejar-ho tot seria una manera estupenda de no trobar res mai més. En el personal, soc molt fan de les carpetes. Sí, ho admeto. M’agraden. Molt.

A partir d’aquí, cadascú ha de trobar la seva manera. Jo acostumo a fer una carpeta per any i dins dividir per temàtiques: vacances, aniversaris, Nadal… el que tingui sentit per mi. Però potser a tu t’encaixa més fer-ho per mesos, per trimestres o directament per esdeveniments concrets si fas moltes fotos. No hi ha un sistema millor, hi ha el que et funciona a tu i que ets capaç de mantenir amb el temps.

També m’agrada tenir una carpeta una mica més atemporal, on guardo fotos familiars que em semblen boniques, d’aquestes que saps que en algun moment voldràs imprimir, emmarcar o simplement recuperar sense posar-te a buscar entre mil arxius.

L’important no és fer-ho perfecte ni complicar-se massa, és que quan vulguis trobar alguna cosa, la trobis sense perdre mitja vida pel camí.

Si decideixes guardar-ho en un dispositiu físic, etiqueta bé i guarda-ho tot junt, en un lloc lògic. Sembla una tonteria, però no ho és quan mesos més tard vols trobar alguna cosa concreta.

No t’enganyaré: és una tasca pesada. A mi em costa, i molt. Jo posaria abans una rentadora, fregaria el bany o sortiria a fer una volta. Però té una part útil: t’obliga a decidir. I això fa que, a partir d’aleshores, comencis a gestionar les fotos d’una altra manera.

A eliminar en el moment, per exemple. A no guardar cinc versions del mateix “per si de cas”. A esborrar aquella captura de pantalla quan ja no la necessites. A deixar d’acumular coses que no aporten absolutament res.

I ja que t’hi poses, crear un parell de carpetes al mòbil tampoc està de més. Una cosa senzilla, sense complicar-te: família, viatges, coses teves… el just per no tenir-ho tot barrejat en un únic desastre.

I per acabar, una pregunta que acostuma a incomodar més del que sembla: les fotos que tens emmarcades a casa, de quin any són?

Perquè en moltes cases hi ha un moment en el temps que s’ha quedat congelat. I, sense adonar-te’n, això t’ancora. Et fa mirar enrere més del compte.

No passa res per revisar això de tant en tant. Per afegir una foto actual, per actualitzar el que tens al voltant. Perquè si tu canvies, el teu entorn també ho pot fer.

Recorda que una casa ordenada no et donarà la felicitat, però una de caòtica te la pot robar.

Verge, del 15 d’Agost al 15 de Setembre. per Cristina Señé

Benvingut/da a la Brúixola del Cel. Aquí trobaràs informació mensual sobre els principals moviments astrològics, perquè puguis posar aquest coneixement a favor teu.

Desitjo que t’ajudi a equilibrar la brúixola del teu interior amb la del teu exterior i aconseguir apropar-te al tresor del teu benestar. 

Quins són els trànsits planetaris més destacats del 15 d’Agost al 15 de Setembre?

• El dia 23 d’Agost el Sol entra a Verge, on hi estarà fins al 23 de Setembre. Comença un període que ens convida a posar ordre, cuidar els detalls i trobar l’equilibri entre el benestar físic, mental i emocional.

• El dia 25 d’Agost Mercuri entra a Verge, potenciant una ment pràctica, analítica i organitzada. És un bon moment per planificar, estudiar, ordenar les idees i millorar la comunicació.

• El dia 28 d’Agost tenim Lluna plena a Peixos, que arriba amb un eclipsi de Lluna. Aquest eclipsi intensifica l’energia de la Lluna plena i pot portar revelacions, culminacions i alliberaments emocionals. Aquesta Lluna plena ens mostra els resultats de les intencions sembrades fa sis mesos amb la Lluna nova en aquest mateix signe. És un moment per celebrar els fruits del camí recorregut o prendre consciència amb més claredat d’allò que encara necessita ser transformat.

• El dia 10 de Setembre Venus entra a Escorpí, aportant més profunditat, intensitat i compromís a les relacions. És una energia que ens convida a viure els vincles amb autenticitat i transformació.

• El dia 10 de Setembre Urà es posa retrògrad a Bessons, iniciant un període de revisió sobre la manera com pensem, aprenem i ens comuniquem. És un bon moment per observar els canvis que s’estan gestant en la nostra manera de veure el món.

• El dia 10 de Setembre Mercuri entra a Balança, afavorint una comunicació més diplomàtica, equilibrada i oberta al diàleg. És una bona etapa per negociar, escoltar i buscar punts d’acord.

• L’11 de Setembre tenim Lluna nova a Verge, un moment ideal per sembrar intencions relacionades amb els hàbits, la salut, l’organització i el benestar. Aquesta Lluna nova tanca la temporada d’eclipsis i ens convida a estructurar i integrar tot el que aquests han mogut, ordenant la nostra vida des d’una mirada més conscient i pràctica. Les llavors que plantem ara podran mostrar els seus fruits d’aquí a sis mesos, amb la Lluna plena en aquest mateix signe.

A quin signe zodiacal entra el Sol aquest mes, i per tant és el seu aniversari?

El dia 23 d’Agost, el Sol entra en el signe de Verge, on hi estarà fins al 23 de Setembre.

Feliç nova volta al Sol a totes les persones nascudes entre aquestes dates!

Verge

És un signe de terra, d’energia mutable i el sisè del zodíac.

L’energia de Verge ens convida a posar ordre, cuidar els petits detalls i construir una vida més saludable i equilibrada.

Verge representa l’organització, el servei, la constància i el desig de millorar cada dia. Durant el seu mes, és un bon moment per revisar hàbits, cuidar el cos i la ment i valorar la importància dels petits gestos quotidians.

Aquest signe ens recorda que les grans transformacions neixen de petites accions fetes amb consciència, dedicació i amor.

Algunes persones reconegudes que han nascut amb el Sol a Verge:

• Beyoncé (Cantant) – 4 de setembre

• Jesús Vázquez (Presentador de televisió) – 9 de setembre

• Keanu Reeves (Actor) – 2 de setembre

• Karlos Arguiñano (Cuiner) – 6 de setembre

• Michelle Jenner (Actriu) – 14 de setembre

• I una felicitació molt especial per en Xavi Ruiz, director de la Revista de Vic, que també brilla amb el Sol a Verge. Feliç i brillant nova volta al Sol Xavi!

El Sol a Verge, ens convida a trobar la màgia en els petits gestos, a cuidar-nos amb consciència i a construir, pas a pas, una vida més plena, saludable i harmoniosa.

Preguntes freqüents : ‘Si dius que la Lluna està en aquest signe i jo no soc aquest signe, que vol dir…? Doncs, tots tenim els 12 signes en la nostra carta natal ( mapa que es genera el moment de néixer). Hauràs de mirar on correspon en la teva carta natal aquest signe, per saber la seva influència en l'àmbit personal.

Cristina Señé, expert en intel·ligència emocional, màster en coaching personal, psicologia holística i Astrologia Psicològica.

• Si vols més informació, em pots escriure a :

(Instagram) latevaferidaeslaclau.quiron,

(e-mail) latevaferidaeslaclau.quiron@outlook.es (whatsapp) 722.45.68.01

Els gorgs i piscines naturals més espectaculars d'Osona per escapar de la calor

Quan el termòmetre supera els 30 graus, molts osonencs busquen alternatives a les piscines municipals o a la platja. I no cal marxar gaire lluny. Osona amaga alguns dels paratges naturals més espectaculars de Catalunya, amb salts d'aigua, gorgs i piscines naturals envoltades de boscos, cingles i rieres que conviden a refrescar-se... sempre des del respecte per l'entorn.

Us proposem quatre escapades ideals per aquest estiu.

La Foradada (Cantonigròs)

És, probablement, la piscina natural més coneguda d'Osona. Situada molt a prop de Cantonigròs, aquest espectacular salt d'aigua deu el seu nom al gran forat natural que travessa la roca.

L'accés és relativament senzill —uns quinze minuts caminant— i el premi és una cascada que cau sobre una bassa d'aigües transparents envoltada de vegetació.

És un dels espais més fotografiats de la comarca, especialment després de les pluges, quan el cabal és més generós. Precisament per la seva popularitat, és recomanable visitar-lo entre setmana o a primera hora del matí.

El Salt del Molí (Vidrà)

Al cor del Bisaura trobem un altre dels grans tresors naturals d'Osona.

La ruta fins al Salt del Molí és una de les excursions més boniques de la comarca. El camí ressegueix la riera entre boscos humits fins arribar a una espectacular cascada que forma una piscina natural perfecta per refrescar-se després de caminar.

És un indret ideal per combinar senderisme, fotografia i natura.

La riera de Sorreigs

Entre Sant Boi de Lluçanès i Sobremunt discorre una de les rieres més ben conservades d'Osona.

Durant el recorregut apareixen petits salts d'aigua, basses i racons ombrívols on és fàcil trobar una mica de tranquil·litat fins i tot en plena temporada d'estiu.

És una proposta especialment recomanable per a qui busqui caminar una estona abans de trobar el lloc perfecte per fer una remullada.

Pantà de Sau

Encara que no és una piscina natural en el sentit estricte, el Pantà de Sau continua sent una de les grans destinacions estiuenques de la comarca.

Quan el nivell de l'aigua ho permet, moltes persones hi practiquen caiac, paddle surf o simplement gaudeixen de les seves vores.

La silueta del campanar de Sant Romà de Sau emergint de l'aigua continua sent una de les imatges més emblemàtiques d'Osona.

Gaudir de la natura també vol dir protegir-la

Cada estiu aquests espais reben milers de visitants. Per això és imprescindible actuar amb responsabilitat.

Abans de sortir, convé informar-se de possibles restriccions d'accés o de bany, especialment en períodes de sequera o de risc d'incendi. També és fonamental no deixar residus, no utilitzar sabons ni productes químics dins l'aigua i respectar la flora i la fauna que habiten aquests espais.

Una escapada sense sortir d'Osona

No cal recórrer centenars de quilòmetres per descobrir paisatges espectaculars. Osona ofereix alguns dels racons naturals més bonics de Catalunya, ideals per desconnectar, caminar i combatre la calor en plena natura.

Aquest estiu, abans de preparar una llarga escapada, potser val la pena mirar una mica més a prop de casa. Entre cingleres, boscos i rius, la comarca amaga autèntics oasis que fan honor a la riquesa natural del nostre territori. 

Revista de Vic 143 Bon Estiu

 

Amb l'arribada del mes de juliol, els dies s'allarguen, les places s'omplen de vida, les terrasses tornen a ser punt de trobada i el ritme quotidià, encara que sigui només una mica, sembla que ens doni una treva. L'estiu és aquell moment de l'any que ens convida a desconnectar, a compartir més estones amb la família i els amics i, sobretot, a gaudir del nostre entorn.

LLEGIR EN FORMAT DIGITAL

A la comarca d'Osona tenim la sort de viure en un territori ple de racons per descobrir, festes majors, activitats culturals, paisatges i comerços que donen vida als nostres pobles i ciutats. L'estiu és una magnífica oportunitat per redescobrir tot allò que tenim tan a prop i que, sovint, el dia a dia no ens deixa apreciar.

LLEGIR EN FORMAT DIGITAL

Des de la Revista de Vic continuem treballant amb la mateixa il·lusió de sempre per explicar-vos l'actualitat, donar veu al teixit social i empresarial de casa nostra i posar en valor les històries que fan créixer la nostra comunitat. Gràcies per continuar confiant en nosaltres número rere número. El vostre suport és el que ens impulsa a seguir endavant després de més d'una dècada al vostre costat.

LLEGIR EN FORMAT DIGITAL

Esperem que aquestes setmanes us serveixin per descansar, recarregar energies i crear nous records. Tant si marxeu de vacances com si us quedeu gaudint de casa nostra, us desitgem que trobeu temps per fer allò que us fa feliços.

LLEGIR EN FORMAT DIGITAL

En nom de tot l'equip de la Revista de Vic, us desitgem un estiu ple de salut, bons moments i molta felicitat.

Bon estiu a tothom!

La Catedral de Vic reforça les visites guiades aquest estiu per descobrir els seus espais més emblemàtics

La Catedral de Sant Pere de Vic torna a apostar aquest estiu per un ampli programa de visites guiades que permetrà descobrir alguns dels espais més emblemàtics del conjunt catedralici, una de les joies patrimonials més importants de Catalunya.

La proposta, que es desenvoluparà durant els mesos de juliol i agost, ofereix diferents itineraris perquè tant els visitants com els mateixos vigatans puguin conèixer amb detall la riquesa històrica, artística i arquitectònica del monument.

Entre les visites programades destaca un recorregut per la nau central, el deambulatori, la cripta, l'Espai Sert i el claustre gòtic, on els participants podran descobrir l'evolució de la catedral al llarg dels segles, així com el valor artístic de les pintures de Josep Maria Sert, considerades una de les grans obres del muralisme europeu del segle XX. També s'ha programat un itinerari dedicat a la catedral romànica, que inclou la visita a la cripta i la pujada al campanar, des d'on es poden contemplar unes vistes privilegiades de la ciutat de Vic i la plana d'Osona.

Les visites tenen lloc els dimecres i dissabtes, amb places limitades i reserva prèvia, amb l'objectiu d'oferir una experiència més propera i de qualitat als participants.

Aquesta iniciativa forma part de l'oferta turística i cultural d'estiu de la ciutat, que busca posar en valor el seu patrimoni històric i atraure visitants interessats en la cultura, l'art i la història. La Catedral de Vic és un dels monuments més visitats de la comarca i constitueix un dels principals reclams del centre històric, gràcies a la convivència d'elements romànics, gòtics, barrocs i contemporanis en un mateix conjunt monumental.

Amb aquesta programació, Vic consolida la seva aposta per un turisme cultural de qualitat, convidant a redescobrir un dels edificis més emblemàtics de la ciutat a través d'una experiència guiada que permet entendre la seva història i el seu llegat patrimonial.

Els Sagals d'Osona completen la clàssica de vuit i brillen a la diada castellera de la Festa Major de Vic

Els Sagals a la diada castellera de Vic 2026. Foto de la Revista de Vic 

La plaça Major de Vic ha viscut aquest diumenge una de les cites més esperades de la Festa Major amb una diada castellera d'alt nivell que va reunir els Sagals d'Osona, els Marrecs de Salt i els Castellers de la Vila de Gràcia. En una plaça amb un gran ambient i una notable presència de públic, la colla osonenca va ser la gran protagonista en completar amb solvència la clàssica de vuit, una actuació que confirma el bon moment que travessen els Sagals.

La jornada es va obrir amb el tradicional pilar de 4 caminant, preludi d'una actuació que va anar de menys a més. En primera ronda, els Sagals van descarregar un sòlid 3 de 8, ben defensat en tots els pisos i resolt amb serenitat. A la segona ronda va arribar el 4 de 8, executat amb confiança i sense concessions, que va acabar de confirmar les bones sensacions de la colla. Per tancar les rondes de castells, els osonencs van completar un 2 de 7 treballat però ben resolt, culminant així una meritòria clàssica de vuit, una de les actuacions de referència del seu calendari.

A la ronda de pilars, els Sagals van descarregar un pilar de 5 abans d'intentar-ne un segon que va quedar carregat, posant el punt final a una actuació que reforça les aspiracions de la colla per afrontar amb confiança els compromisos més exigents de la temporada.

Els Castellers de la Vila de Gràcia també van signar una actuació de nivell. Van descarregar el 3 de 8 en primera ronda i el 2 de 7 en tercera, mentre que el seu intent de 4 de 8 amb l'agulla va quedar carregat després de coronar l'estructura, privant-los de completar una actuació encara més destacada.

Per la seva banda, els Marrecs de Salt van apostar per una actuació sòlida basada en la gamma alta de set, descarregant el 5 de 7, el 2 de 7 i el 4 de 7, a més dels pilars de comiat, demostrant regularitat i bon ofici durant tota la diada.

Més enllà dels resultats, la diada va tornar a posar de manifest l'excel·lent estat de salut del món casteller. La plaça Major va respondre amb llargues ovacions després de cada construcció, convertint la jornada en una autèntica festa de la cultura popular catalana. Les tres colles van oferir una imatge de germanor i col·laboració, recordant que els castells són molt més que una competició: són una expressió col·lectiva de confiança, esforç compartit i compromís.

Per als Sagals d'Osona, la diada de Festa Major representa molt més que una actuació destacada. Completar la clàssica de vuit davant del públic de casa és una injecció de moral i una demostració que la colla continua consolidant el projecte esportiu i social iniciat fa més de tres dècades. Amb una base cada vegada més àmplia i una canalla que continua responent amb seguretat, els de la camisa carbassa miren amb optimisme el tram central de la temporada, convençuts que encara poden continuar fent créixer el seu sostre casteller.

Vic anul·la el castell de focs, el correfoc i el correfoc infantil de Festa Major per l'alt risc d'incendi forestal

La situació de temperatures extremes que està vivint aquests dies Catalunya ha comportat l'aplicació per part dels Agents Rurals del Nivell 3 del Pla Alfa per perill molt alt d'incendi forestal al municipi de Vic. Un cop activada aquesta fase d'alerta, s'estableixen tot un seguit de mesures per evitar els incendis forestals, entre els quals hi ha prohibició d'utilitzar material pirotècnic. Tampoc es poden llançar objectes en combustió o material susceptible d'originar un incendi.

Així doncs, per responsabilitat i solidaritat davant la situació que viu el país, i en compliment de les mesures associades al nivell 3 del Pla Alfa, l'Ajuntament de Vic, d'acord amb les Fúries d'Ausa —la colla organitzadora—, ha decidit suspendre el correfoc infantil i el correfoc de Festa Major, previstos per aquest dissabte 11 de juliol. Pel mateix motiu, també queda suspès el castell de focs, programat per aquest diumenge 12 de juliol.

Des de l'Ajuntament de Vic s'estudiarà recuperar aquests actes més endavant, quan les condicions climatològiques ho permetin i es rebaixi el risc d'incendis per part dels efectius de vigilància.

Podeu consultar l'aplicació del Pla Alfa a Vic i les mesures que s'apliquen aquí.

Nova web de la Revista de Vic: notícies de Vic i Osona amb un disseny més ràpid i modern

A la Revista de Vic continuem evolucionant. Després de mesos de feina, estrenem una nova pàgina web amb un objectiu molt clar: oferir una millor experiència als nostres lectors i fer encara més accessible tota l'actualitat de Vic i d'Osona.

El nou portal presenta una imatge completament renovada, amb un disseny més modern, net i intuïtiu. Ara és molt més fàcil trobar les notícies de Vic i Osona, navegar entre les diferents seccions i gaudir dels continguts des de qualsevol dispositiu, ja sigui un ordinador, una tauleta o un telèfon mòbil.

Una experiència de lectura millor

Hem treballat perquè la web carregui més ràpid, sigui més visual i permeti una lectura més còmoda. També hem reorganitzat les categories perquè l'actualitat de la comarca, la cultura, els esports, les entrevistes, l'oci i totes les nostres seccions estiguin a l'abast amb només un parell de clics.

A més, la nova estructura ens permetrà incorporar noves funcionalitats durant els pròxims mesos, amb la voluntat de continuar millorant i adaptant-nos a les necessitats dels nostres lectors.

Compromesos amb la informació de proximitat

Des del 2007, la Revista de Vic treballa per explicar tot allò que passa a la ciutat de Vic i a la comarca d'Osona, apostant per una informació propera, rigorosa i de qualitat. Aquesta renovació digital és un pas més en el nostre compromís per continuar creixent sense perdre la nostra essència.

Descobreix la nova web

Us convidem a descobrir la nova web, navegar-hi i consultar cada dia [l'actualitat de Vic i Osona](enllaç a la secció Actualitat), i fer-nos arribar les vostres opinions i suggeriments. La Revista de Vic continua avançant, amb la mateixa il·lusió de sempre i amb la mirada posada en el futur.

Benvinguts a la nova Revista de Vic.

El turisme gastronòmic: com descobrir territoris a través del sabor

Viatjar no només és visitar monuments, contemplar paisatges o descobrir ciutats noves. Cada vegada més persones escullen les seves destinacions guiades per un altre gran atractiu: la gastronomia. El turisme gastronòmic s'ha convertit en una manera de viatjar que permet conèixer la cultura, la història i les tradicions d'un territori a través dels seus plats i productes típics.

Assaborir la cuina local és una experiència que connecta el visitant amb l'essència d'un lloc i ofereix una visió autèntica de la seva identitat.

La cuina: expressió de la cultura

Cada recepta tradicional és el resultat de generacions de coneixements, costums i adaptacions a l'entorn. Els ingredients que formen part de la gastronomia d'una regió solen estar estretament relacionats amb el seu clima, la seva geografia i les activitats econòmiques que s'hi han desenvolupat al llarg dels anys. Els plats de muntanya, les receptes marineres, els productes de l'horta o les elaboracions artesanals expliquen una part important de la història local. Per aquest motiu, descobrir la gastronomia d'un territori és també una manera d'entendre millor les seves arrels.

Una experiència per als cinc sentits

El turisme gastronòmic és una experiència que va més enllà del gust. Els colors dels mercats tradicionals, les aromes dels productes acabats de collir, les textures dels aliments i la presentació dels plats formen part d'un conjunt d'estímuls que fan que cada àpat sigui especial. A més, els sabors tenen una gran capacitat per despertar emocions i records. Moltes persones associen determinades olors o receptes amb moments feliços de la seva vida, fet que converteix cada experiència gastronòmica en una vivència única.

Mercats i productors locals

Una de les millors maneres de conèixer la gastronomia d'un territori és visitar els espais on neixen els seus productes. Els mercats municipals permeten descobrir aliments frescos i especialitats locals, alhora que ofereixen l'oportunitat de conversar amb productors i comerciants. També resulten molt interessants les visites a cellers, molins d'oli, formatgeries, explotacions agrícoles o obradors artesanals. Aquest contacte directe amb els productors ajuda a entendre el valor dels aliments i la feina que hi ha darrere de cada producte.

El valor dels productes de proximitat

Els productes de proximitat són un dels grans protagonistes del turisme gastronòmic. Consumir aliments produïts a la mateixa zona garanteix frescor, qualitat i autenticitat. A més, aquesta pràctica contribueix al desenvolupament de l'economia local i afavoreix la preservació de tradicions culinàries que formen part del patrimoni cultural de moltes regions. 

Cada vegada hi ha més viatgers interessats a descobrir aquests productes i a conèixer les persones que els elaboren.

Rutes gastronòmiques 

Moltes destinacions ofereixen rutes gastronòmiques que combinen cultura, paisatge i degustacions. Aquestes propostes permeten recórrer pobles, visitar productors i tastar especialitats locals en una mateixa experiència. Les rutes del vi, de l'oli d'oliva, dels formatges o dels productes tradicionals són una excel·lent manera de conèixer una regió amb calma i aprofundir en la seva identitat. Aquest tipus d'activitats solen adaptar-se a diferents perfils de viatgers i resulten especialment atractives per a les persones que busquen experiències autèntiques i enriquidores.

Gastronomia i sostenibilitat

El turisme gastronòmic també pot contribuir a un model de viatge més sostenible. Escollir restaurants que treballin amb productes locals, visitar petits productors i consumir aliments de temporada ajuda a reduir l'impacte ambiental i afavoreix les economies locals. Aquesta manera de viatjar fomenta un consum més responsable i permet establir una relació més respectuosa amb el territori que es visita. 

Per Eva Remolina / AMIC 

Osona encadena nits tropicals en un juny marcat per la calor extrema

La comarca d'Osona ha tancat un mes de juny excepcional des del punt de vista meteorològic, segons recull l'ACN. Les altes temperatures no només s'han deixat sentir durant el dia, sinó també a la nit, amb diverses jornades en què els termòmetres no han baixat dels 20 graus, un fenomen conegut com a nit tropical que cada vegada és més freqüent al territori.

Municipis com Vic han registrat diverses nits amb temperatures mínimes per sobre d'aquest llindar, dificultant el descans de la població i evidenciant un episodi de calor persistent que s'emmarca en un dels mesos de juny més càlids dels darrers anys a Catalunya.

El conjunt del país també ha viscut un juny de rècord. Prop del 70% de les estacions del Servei Meteorològic de Catalunya han registrat almenys una nit tropical durant el mes, mentre que set de cada deu observatoris han superat els 35 graus en algun moment. En diverses zones de Ponent, fins i tot s'han sobrepassat els 40 graus durant l'onada de calor de finals de juny.

Els experts alerten que aquest tipus de fenòmens són cada vegada més habituals. Les temperatures elevades durant la nit impedeixen que el cos es recuperi de la calor acumulada durant el dia i poden tenir un impacte important sobre la salut, especialment entre la gent gran, els infants i les persones amb malalties cròniques.

Davant d'aquest escenari, Protecció Civil i les autoritats sanitàries insisteixen en la importància de mantenir una bona hidratació, evitar l'activitat física durant les hores de màxima insolació i procurar que els habitatges es mantinguin frescos durant la nit sempre que sigui possible. Tot apunta que la calor intensa continuarà sent una de les protagonistes de l'estiu, amb episodis cada vegada més freqüents i prolongats.

101 anys de Letona, la llavor del Cacaolat i l'imperi del batut de cacau català

El poder llaminer català ha quedat demostrat al llarg de les darreres dècades amb la invenció dels mundialment reconeguts Donuts, Bollycao o Chupa Chups, malgrat que, amb el temps, han acabat en mans estrangeres. No ha estat, però, el cas de Cacaolat, l’icònic batut de cacau fabricat a Santa Coloma de Gramenet, que amb gairebé un segle d’història és el primer que es va començar a fabricar a escala industrial arreu del món. Després de superar una guerra civil, una mundial, i diverses adquisicions, el nom de Cacaolat ha guanyat prou poder per protagonitzar els esmorzars i berenars de milers de llars fins a vendre ni més ni menys que 75 milions de litres de batut arreu del món.

El Cacaolat i una fórmula "inalterable" que s'acosta al segle

Per conèixer els orígens d’aquesta popular beguda cal conèixer també els de Marc Viader i Bas, qui a inicis del segle XX es va desplaçar de la seva ciutat de naixement, Cardedeu, a Barcelona, per començar a treballar a la Granja Coma, des d’on va activar la producció de derivats làctics. Aquest fet va impulsar considerablement el negoci, fins al punt de rebatejar la granja sota el nom Granja Viader i obrir-ne mitja dotzena més arreu del territori amb aquesta denominació. Les obertures volien assegurar la distribució de la llet i, Viader, amb l’ajut d’altres lleters de Barcelona, va fundar Letona, una empresa dedicada a la producció i distribució de productes làctics, amb un capital de mig milió de pessetes, poc més de 3.000 euros. 

Viader va fundar Letona, amb l’ajut d’altres lleters de Barcelona i un capital de mig milió de pessetes, poc més de 3.000 euros 

El 1931, el fill de Viader, Joan Viader Roger, va assumir la direcció de Letona i emprendre un viatge a Budapest amb el seu pare per assistir a una fira agroalimentària i conèixer els darrers avenços d’aquesta indústria a escala europea. Va ser en aquesta expedició quan es van topar amb una beguda hongaresa composta per llet i cacau, i que no van trigar a produir des de la fàbrica de Letona. Segons assegura la companyia, “la fórmula secreta de Cacaolat resta inalterable des d’aleshores”.

El resultat d’aquesta fórmula es va presentar un mes de juny del 1933 a la sisena Fira de Mostres de Barcelona, com el primer batut industrial de llet i cacau del món. La presentació es va produir un any després de la constitució de la societat Fira Internacional de Barcelona i tres abans de l’esclat de la Guerra Civil, que, juntament amb la Segona Guerra Mundial, va aturar la producció de Cacaolat durant quinze anys.

Qui no coneix Pepi?

La represa de l’activitat industrial dels Viader va estar acompanyada per una forta aposta comercial i l’impuls de la figura de Pepi, el personatge que protagonitza el logo de Cacaolat des d’aleshores. A molts dels diversos anuncis dissenyats per la companyia, el batut de cacau es venia com “l’aliment número u”, fins al punt de patrocinar diversos esdeveniments esportius. “L’empresa ja va néixer amb un esperit innovador”, assegura l’actual director general, Josep Barbena, a VIA Empresa.

Si bé el creixement de Cacaolat va ser considerable durant la segona meitat del segle XX, Letona, que precisament va obrir una nova fàbrica per incrementar la capacitat de producció de batuts, va ser adquirida per la lletera madrilenya Central Lechera Española S.A. (Clesa). Aquesta va mantenir el control de la firma catalana fins el 1998, quan va passar a mans de la italiana Parmalat en una operació que pot recordar a la de Chupa Chups i Perfetti Van Melle, ja que també va concernir una companyia catalana i una d’italiana. Segons diverses fonts, la suma que va pagar Parmalat per Letona va ascendir als 132 milions d’euros, davant els 90 milions que també va oferir la granadina Puleva en aquell moment.

Els traspassos de Letona -i, per tant, de Cacaolat- no van acabar aquí: el 2007 -un any després que se segellés la mencionada operació de Chupa Chups-, Clesa va ser adquirida per Dhul, la divisió d'alimentació del grup Nueva Rumasa propietat de la família Ruiz-Mateos. Dos anys més tard, el conglomerat va decidir separar els camins de Letona i Cacaolat per convertir aquesta darrera en una societat independent i plantejar una eventual sortida a borsa que mai es va produir. Aleshores, Cacaolat facturava uns 98 milions d’euros.

La caiguda de Nueva Rumasa i l'aparició de Damm a la vora del 80è aniversari

Els tombs dels batuts de cacau catalans van continuar amb la caiguda de Nueva Rumasa el 2011, per passar a mans de la distribuïdora de refrescos i begudes Cobega i de la cervesera Damm, que es van quedar totes dues amb un 49% de Cacaolat. El fons d’inversió Victory Turnaround es va quedar el 2% restant, malgrat que tan sols dos anys més tard va sortir de l’accionariat i cedir aquest petit percentatge a les dues grans propietàries. L’operació es va materialitzar per un import de 75 milions d’euros.

Barbena: “L’empresa ja va néixer amb un esperit innovador”

En aquest període, coincidint amb el 80è aniversari de Cacaolat, la companyia va viure una revolució de dalt a baix: el 2013, va obrir, en una antiga planta de Damm ubicada a Santa Coloma de Gramenet, la inconfusible fàbrica que s’aprecia en l’actualitat des de la C-58, va fer un salt a nous mercats com Xipre, Malta o Suècia, i va protagonitzar diverses invencions, com el Cacaolat 0%, el Cacaolat Mocca o el Noir. 

Els darrers anys prepandèmics Cacaolat va registrar pèrdues, i l’esclat de la covid-19, amb el consegüent tancament de bars i restaurants, va suposar un cop considerable per la companyia. El 2021, Damm va acordar amb Cobega la compra de la seva participació de Cacaolat per un import de tan sols 15 milions d’euros, xifra que revela la pèrdua de valor que va patir la companyia en aquells darrers anys. Va ser aleshores quan Barbena va impulsar un pla estratègic que a partir del 2023 va començar a veure els seus fruits, amb una millora substancial de la facturació -82 milions, un 12,8% més que el 2022-. 

L'impuls de Barbena i la remuntada del Cacaolat 

“Vam fer tota una revisió del model comercial de la companyia i una forta aposta per la innovació, el talent i la internacionalització”, continua el director general de Cacaolat. Precisament, Barbena destaca l’impuls en la internacionalització de Cacaolat, en què la facturació a l’estranger ha passat “de pràcticament zero” a prop del 10% en els darrers cinc anys, i amb l’ambició d’incrementar-la al 15-20%. De fet, com a dada curiosa, Barbena detalla a VIA Empresa que “el nostre primer client i mercat és Filipines”.

Entre els darrers moviments significatius de la companyia consta l’adquisició del 50% de Cacaolat a Damm per part d’Idilia Foods, en una operació que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va aprovar a finals del 2024. Tal com hem observat en articles anteriors, l’organisme té un paper clau en operacions com aquesta, per la qual Idilia Foods va destinar 50 milions d’euros. Cacaolat, per la seva banda, va assumir la distribució de les marques de batut d’Idilia, com ColaCao i Okey.

Si bé Cacaolat ha comptat tradicionalment amb una posició líder en el mercat de batuts a Catalunya, avui és la marca més venuda arreu de l’estat espanyol, i es pot afirmar que ha deixat enrere el mencionat període de dificultats financeres. En aquest sentit, segons detalla Barbena, el 2025 va facturar 118 milions d’euros, una xifra encara més àmplia respecte als 82 milions registrats el 2023, que ja van significar una millora substancial. Cacaolat, a més, va rebre l’any passat el reconeixement Great Place to Work, i presumeix del seu arrelament al territori, en oferir un batut compost per llet de granges ubicades a un radi inferior a 150 quilòmetres de la seu productiva de Santa Coloma de Gramenet. Preguntat pel futur de la companyia, Barbena assegura a VIA Empresa que, ara, Cacaolat compta amb "dos socis molt compromesos i una visió de llarg termini", motiu pel qual "en cap cas" està previst que la companyia abandoni el territori català.

De fet, aquest darrer impuls de Cacaolat ha permès revalorar significativament la companyia, fins a tornar a superar el centenar de milions d’euros l’any 2024; tot sense perdre un dels aspectes més importants de la companyia, l’esperit innovador impulsat per la família Viader i mantingut per l’equip de Barbena. A tall d’exemple, en aquests darrers anys, Cacaolat ha fet arribar el seu popular batut a través de nous formats, com el got, el cacau en pols o, molt arrelat als seus orígens vinculats al món de l’esport, el batut proteic.

Per David Lombrana / AMIC

El MACBA apropa l’art contemporani a Vic amb una obra de Martí Anson a l’Ajuntament

L’Ajuntament de Vic acull des d’aquest mes de juny l’obra Un rellotge parat diu dues vegades al dia l’hora exacta, de l’artista Martí Anson, una peça de la Col·lecció del MACBA que es podrà visitar gratuïtament al vestíbul de l’edifici consistorial fins al pròxim 30 de novembre. La iniciativa compta amb la col·laboració d’ACVIC Centre d’Arts Contemporànies i forma part del projecte Un museu fora del museu, impulsat pel Museu d’Art Contemporani de Barcelona coincidint amb el seu 30è aniversari.

L’obra, creada l’any 1999, està formada per dues fotografies aparentment idèntiques que conviden l’espectador a reflexionar sobre el pas del temps i la manera com les persones el mesurem. La diferència entre les dues imatges no es troba en el rellotge, que roman aturat marcant sempre la mateixa hora, sinó en la llum natural que entra per la finestra, evidenciant que una fotografia ha estat presa de dia i l’altra de nit. Aquesta subtilesa converteix la peça en una reflexió poètica sobre la percepció del temps i la relació entre els ritmes naturals i les convencions humanes.

La ubicació de l’obra al vestíbul de l’Ajuntament no és casual. El projecte Un museu fora del museu busca portar l’art contemporani a espais quotidians, més enllà dels museus i les sales d’exposicions, perquè qualsevol ciutadà pugui trobar-se amb una obra artística de manera inesperada mentre fa gestions o transita per equipaments públics. En aquesta edició, prop d’una quarantena d’obres de la Col·lecció MACBA s’han distribuït en diferents indrets de Catalunya gràcies a la col·laboració dels centres d’arts visuals del territori.

El projecte ha estat comissariat per Martí Manen, reconegut gestor cultural i comissari independent, amb una àmplia trajectòria internacional. La proposta pretén acostar l’art contemporani a nous públics i generar noves formes de relació amb les obres, demostrant que qualsevol espai pot convertir-se en un lloc per a la reflexió i la cultura.

Entrevistem a Andreu Martín, el número 1 de la novel·la negra en català

Andreu Martín, nascut a Barcelona el 1949, ha consolidat el seu nom com l'escriptor de novel·la negra número 1 a Catalunya, amb una carrera prolífica i una capacitat única per captivar els lectors. Martín continua conquerint el món literari amb la seva darrera obra, allò que només els passa als altres.

Benvolgut Andreu Martín, és un plaer tenir l'oportunitat de parlar amb vostè sobre la seva última obra, allò que només els passa als altres.

Arnau Ruiz: Com va sorgir la inspiració per aquesta novel·la?

Andreu Martín: Parteixo de la base que la majoria dels lectors i d'escriptors de novel·la negra no pertanyen al món de la delinqüència, ni de la policia. Una miqueta d'autors i policies hi ha, però normalment són mons diferents. Són dos mons que conviuen en el món que vivim nosaltres i ho sabem tots.
Sabem que hi ha gent que es dedica a robar i a matar i a tràfic amb drogues i que fa malifetes, però normalment pertanyen a l'altre món, a un món que no és el que compartim habitualment quan fem el sopar de Nadal, per entendre'ns. Llavors volíem reflectir-ho en una novel·la. La primera crítica que vam fer de la novel·la al meu editor va ser que m'agrada molt la teva novel·la, però durant la primera part no passa res.I jo li vaig dir que sí que passa. Hi ha batudes policials, hi ha assassinats, hi ha corrupció, hi ha persecucions... El que passa és que els hi passen els altres. El protagonista se n'assabenta perquè li expliquen què és el que ens passa a tots. Ho llegim als diaris, ens ho expliquen, bé, algú i t'explica què ha passat tal cosa i això pot ser veritat o no.I en una època de les Fakenews, on les Fakenews són tan importants, em va semblar important escriure un llibre on el lector no sap si s'ha de fiar de tot el que li diuen els personatges de la novel·la.

AR: El protagonista de la seva novel·la, Marc Olvan, és un advocat que es troba immers en un món de corrupció i perill. Què el va portar triar aquest protagonista en concret? Va ser una tasca fàcil escriure aquest llibre?

AM: No, va ser una tasca tan difícil escriure aquest llibre que quan tenia escrites unes seixanta o setanta pàgines li vaig dir a l'editor que el deixava d'escriure, que allò no interessaria ningú. Li vaig dir a l'editor que no, no, m'estic equivocant, perquè jo soc conscient que soc bo, molt bo, amb les situacions d'acció, de gran guinyol, de persecucions, de violència, això ho he fet tota la meva vida i aquí em desenvolupo perfectament.

Posar dos personatges perseguint-se o barallant-se o discutint fins i tot és una cosa que tinc facilitat per a. Però fer la vida quotidiana no estic tan segur. L'editor va llegir el llibre, la part del llibre que havia escrit jo, i em va dir que no, no, ha estat molt bé, és apassionant, m'agrada molt i continua. I gràcies a aquest impuls de l'editor vaig poder continuar escrivint, acabar-li trobant la gràcia i acabar el llibre que ara m'agrada molt. Vull dir, això és el que em va apassionar d'escriure el llibre. A mi m'agrada escriure les coses que són difícils per a mi. Precisament perquè el fàcil era escriure l'acció, el fet de poder saber-me a algú que pot escriure coses que no són d'acció, em va donar una satisfacció extra.I el personatge el vaig triar. Mira, jo els personatges els trio un cop tinc la història. Un cop tinc la història que vull explicar, sé quin personatge és el que em servirà per explicar-la. No creo mai un personatge prèviament per veure què li faré fer. No, és el contrari. És igual que escriure un guió de cine i un cop tens el guió de cine escrit i acabat és quan tries els actors. És quan dius que aquest paper el faria bé fulano o el faria bé mangano. I no t'equivoquis, perquè si t'equivoques amb el cas, els personatges no encaixaran amb allò que han de fer. Vull dir que aquest personatge va néixer perquè havia de ser aquest personatge.

AR: Podria explicar-nos més sobre aquest procés i com va aconseguir superar els desafiaments?

AM: Bé, doncs és com ho he explicat. Em vaig atrevir, em vaig atrevir a ficar-me de cap amb aquest projecte. Em vaig atrevir a ficar-me de cap amb aquest projecte. Primer el vaig construir. Abans d'escriure una novel·la jo la treballo molt prèviament i li dono moltes voltes. I la construeixo tan bé com puc. I un cop estic ben convençut d'aquesta bastida de base, que és la que l'aguantarà, d'aquests fonaments que aguantarà l'edifici, llavors és quan em llenço a construir-lo.

Un cop m'hi vaig començar a construir, va ser quan vaig dir que em sembla que no me'n sortiré, però quan em van dir que sí, sí, tira, perquè això aguanta, ja que vaig tirar endavant i me'n vaig sortir. Home, el fet de tenir moltes novel·les, d'haver escrit moltes novel·les i de tenir una edat determinada fa que jo ja tingui una certa confiança en mi mateix que la cosa sortirà.

AR: Què significa per vostè rebre un premi de la mà del Taradell Negre a la seva trajectòria?

AM: Home, tots els premis són un estímul. És el mateix que el que significa per un actor fer una obra de teatre i rebre uns aplaudiments al final. L'actor, si acaba de fer, si un actor fa una grimèfia i una pallassada i la gent no riu, té consciència que la cosa no està funcionant bé.

Si un actor acaba en l'obra i la gent no aplaudeix, o antigament, t'he de dir que a més a més, no només no aplaudíem, et podien tirar tomàquets i patates quan acabaves de fer l'obra, llavors saps que no t'ha sortit bé i que, per tant, t'ho has de fer mirar.

Per mi, cada premi que rebo, no hi ha premi poc important, tots els premis són igual d'importants, i n'hi ha que són més rellevants com més petits són, diria, és l'aplaudiment a la meva feina i, per tant, un estímul per continuar a fer-la.

AR: Què es necessita per escriure una bona novel·la?

AM: Una bona història. Per escriure una bona novel·la has de tenir una bona història, una bona història que vol dir saber com comences, saber com es complica, saber com acaba. Un cop tinguis això, portarà de la maneta els personatges, i llavors et diria que en segona estança has de saber tractar bé aquests personatges. Hi havia un escriptor, el Chesterton, que deia que per matar un personatge primer li has de saber donar vida. Això és molt important, i saber donar vida a un personatge és una de les coses que componen una bona novel·la.

AR: Com veu el paper de la novel·la negra a la societat actual?

AM: A mi em sembla molt important perquè és el tipus de novel·la que més m'agrada, i per tant em sembla importantíssim que se li faci cas. Però quan no se li feia cas també la veia molt important. Jo crec que la novel·la negra parla d'allò que més ens preocupa a tots en primera instància, perquè de fet el que més ens preocupa a tots és que quan sortim de casa el tornat tot estigui tal com ho havíem deixat. La novel·la negra ens explica de com les coses es fan molt bé, i a la novel·la negra sempre passen els personatges de novel·la negra, sempre els passa allò que no voldríem mai que ens passés a nosaltres. De manera que la novel·la negra d'alguna manera és com un fet de màgia en el que reflectim en un paper com a escriptors, però també com a lectors tot allò que no ens agradaria que ens passés i és una manera com un exorcisme perquè no ens passi a nosaltres. Però a la vegada estem analitzant la societat i estem veient quins defectes té la societat, per on és, per allà on peta. I això és molt important, per això per mi ocupa un lloc molt important en el panorama de la literatura. Diria que entre tot això que acabo d'explicar, tot això que expliques d'alguna manera amb la novel·la negra i una història d'amor quotidiana entre un noi i una noia que estudien a la universitat, a mi m'agrada més la història de les persecucions i del lloc, que a la vegada la novel·la negra és un joc i com a joc també m'agrada jugar-la.

AR: Tindrem nova sèrie de llibres a l'estil Esquius o Flanagan?

AM: No estic segur. Jo vaig escriure el Flanagan i l'Esquius amb un amic meu, molt amic meu que es diu Jaume Ribera que és molt bo i era un llibre resultat de què jugàvem nosaltres, entre nosaltres.

Ara, amb el Jaume ja no... ha passat una temporada una mica fumudot, vam escriure l'últim llibre amb què ell estava molt malalt, s'ha refet, però ja hem decidit no escriure cap llibre més i jo sol escriure una sèrie... La veritat és que quan he parlat d'un personatge, del Marc Olvan, d'allò que només els passa als altres, la història del Marc Olvan ja l'he explicada. Per què hauria de continuar explicant la història d'aquest individu? Hi ha prou patint amb aquesta novel·la no el fem patir més amb altres novel·les.

Moltes gràcies i fins a la següent. Ha sigut un plaer.

Gràcies a vosaltres.