Vic planta cara a la soledat no desitjada amb una setmana d’activitats per fomentar els vincles entre persones

Núria Homs (al centre), membres de la Comissió de Gent Gran, tècnics municipals i membres d'entitats col·laboradores i de la UVicc-UCC

Del 19 al 23 d’octubre, la ciutat impulsa la campanya «La soledat no es veu, es nota», amb propostes participatives per sensibilitzar la ciutadania i recordar que sentir-se sol no és només una qüestió d’edat.

Viure envoltat de gent no sempre és sinònim de sentir-se acompanyat. La soledat no desitjada és una realitat sovint invisible que pot afectar qualsevol persona, independentment de l’edat, la situació familiar o el nombre de relacions socials que mantingui. Amb l’objectiu de posar llum sobre aquesta problemàtica i fomentar una ciutat més propera i cohesionada, l’Ajuntament de Vic ha organitzat una setmana d’activitats del 19 al 23 d’octubre sota el lema «La soledat no es veu, es nota».

La iniciativa, impulsada des de l’àrea de Benestar i Família, vol conscienciar la població sobre la importància dels vincles personals, donar a conèixer els recursos municipals disponibles i promoure la participació ciutadana com a eina per combatre l’aïllament social.

Una realitat que no entén d’edats

Quan es parla de soledat, sovint es pensa en persones grans que viuen soles. Tanmateix, aquesta percepció no reflecteix tota la realitat. Adolescents, joves, adults i persones d’edat avançada poden experimentar sentiments de soledat, especialment durant etapes de canvis importants, com ara una separació, la pèrdua d’una persona estimada, l'adolescència o la jubilació.

Segons la informació que recull l’Ajuntament, gairebé una de cada cinc persones a Catalunya pateix soledat no desitjada. Una dada que posa de manifest la necessitat d’abordar aquesta problemàtica des d’una perspectiva comunitària.

Durant la presentació de la campanya, la regidora de Benestar i Família, Núria Homs, va remarcar la importància de connectar les persones i establir xarxes de suport entre la ciutadania. També va insistir en la necessitat de donar més visibilitat als serveis municipals existents, ja que moltes persones desconeixen els recursos que tenen al seu abast.

En aquesta mateixa línia, Laura Coll, representant de la Facultat de Ciències de la Salut i Benestar de la UVic-UCC, va recordar que la soledat no desitjada és una experiència subjectiva que pot aparèixer en qualsevol etapa de la vida i que no sempre està relacionada amb el fet de viure sense companyia.

Activitats per trobar-se, compartir i escoltar

La programació de la setmana combina cultura, participació i convivència amb un objectiu compartit: generar oportunitats perquè les persones es coneguin i estableixin nous vincles.

Entre les activitats previstes destaquen un mural participatiu, un pòdcast, un micro obert de poesia i una caminada especialment pensada per conèixer gent nova.

Aquestes propostes pretenen demostrar que, de vegades, les accions més senzilles poden tenir un impacte important en el benestar emocional: compartir una conversa, participar en una activitat cultural o sortir a caminar en companyia pot ser el primer pas per trencar una situació d'aïllament.

El voluntariat, una peça fonamental

Un dels pilars de la iniciativa és el voluntariat, que a Vic ja desenvolupa una tasca destacada en l’acompanyament de persones que es troben en situacions de vulnerabilitat.

Entre els projectes existents destaca el programa +80, mitjançant el qual es fan prop de 400 visites domiciliàries anuals a persones majors de 80 anys. Aquestes trobades permeten conèixer la seva situació personal, detectar possibles necessitats i oferir-los els serveis municipals més adequats.

Isolda Sans, membre de la Comissió de Persones Grans de Vic, va posar en valor aquesta tasca de proximitat, mentre que Raül Torras, tècnic de l’àrea de Ciutadania, va animar la població a participar en els diferents programes de voluntariat de la ciutat.

El voluntariat, més enllà de beneficiar les persones que reben l’acompanyament, també representa una experiència enriquidora per a qui hi participa i contribueix a reforçar el teixit associatiu.

Una ciutat que cuida les persones

La campanya compta amb la col·laboració de diverses entitats i equipaments de Vic, entre els quals hi ha la Creu Roja, la UVic-UCC, Ashes, l’EAP Vic, el CAP Vic Nord, l’Associació Casal La Rambla, la Biblioteca Pilarin Bayés i diferents casals cívics i comunitaris.

Aquesta implicació conjunta evidencia que la lluita contra la soledat no desitjada no depèn únicament de les administracions, sinó també de la capacitat de tota una comunitat per construir relacions humanes més fortes.

I és que, en una societat cada vegada més connectada digitalment, resulta paradoxal que moltes persones continuïn sentint-se profundament soles. Les xarxes socials i les noves tecnologies faciliten la comunicació, però no sempre substitueixen el valor d’una conversa cara a cara, una abraçada o el simple fet de saber que algú es preocupa per nosaltres.

Amb aquesta setmana d’activitats, Vic vol recordar que acompanyar també és escoltar, compartir temps i fer sentir a l’altra persona que forma part d’una comunitat.

Perquè la soledat no sempre es veu, però es nota. I combatre-la és una responsabilitat que comença amb petits gestos quotidians.

Vic recupera la petjada de Gaudí amb un octubre ple d'activitats per recordar el geni del modernisme

La ciutat commemora el centenari de la mort d'Antoni Gaudí amb conferències, exposicions, tallers i una experiència de realitat augmentada que permetrà tornar a veure els emblemàtics fanals que l'arquitecte va dissenyar per a la plaça Major.

Vic se suma aquest octubre a la commemoració del centenari de la mort d'Antoni Gaudí, un dels arquitectes més universals de Catalunya, amb una programació cultural que vol recuperar i donar a conèixer la seva vinculació amb la capital d'Osona. Conferències, exposicions, activitats familiars i visites guiades permetran redescobrir un episodi poc conegut de la història de la ciutat: l'estada de Gaudí a Vic l'any 1910 i la construcció de dos espectaculars fanals modernistes que durant catorze anys van presidir la plaça Major.

La iniciativa, presentada aquest dimecres 7 d'octubre per l'Ajuntament de Vic, està impulsada conjuntament per l'àrea de Cultura, Sumem Patrimoni i l'Oficina de Turisme. L'objectiu és acostar el llegat de l'arquitecte a la ciutadania i reivindicar una relació històrica que, malgrat el pas dels anys, continua formant part de la memòria vigatana.

Quan Antoni Gaudí va trobar refugi a Vic

L'any 1910, Antoni Gaudí va passar aproximadament tres setmanes a Vic per recuperar-se d'un problema de salut. L'arquitecte, que aleshores ja treballava en alguns dels seus projectes més ambiciosos, va trobar a la ciutat un espai de tranquil·litat i repòs.

Durant aquella estada es va allotjar a la Casa Rocafiguera, un edifici que aquest octubre recuperarà protagonisme amb la instal·lació d'una placa commemorativa.

Però la relació de Gaudí amb Vic va deixar una empremta encara més singular. El 7 de setembre de 1910 es van inaugurar a la plaça Major dos grans fanals dissenyats per l'arquitecte amb motiu del centenari del naixement del filòsof vigatà Jaume Balmes.

Aquelles estructures ornamentals, elaborades amb pedra i ferro forjat, es van convertir en un element característic de la plaça. Malauradament, la seva presència va ser efímera: l'any 1924 es van desmuntar, i Vic va perdre una de les poques intervencions urbanes de Gaudí fora de Barcelona.

Els fanals desapareguts de Gaudí

Els dos fanals van ser inaugurats el 1910 i desmuntats el 1924. Les fotografies històriques permeten recordar un patrimoni modernista que la ciutat va perdre fa més d'un segle.

Fotografia històrica de la plaça Major.

Una placa commemorativa i una conferència del director de la Sagrada Família

Un dels moments destacats de la commemoració arribarà el divendres 16 d'octubre. A les 17.30 h, la Sala de la Columna acollirà una conferència de Jordi Faulí, arquitecte director de la Sagrada Família, que permetrà aprofundir en la figura i el llegat de Gaudí.

Posteriorment, a les 19 h, es descobrirà una placa commemorativa a la Casa Rocafiguera, l'edifici on l'arquitecte es va allotjar durant la seva estada a Vic.

La regidora de Cultura, Bet Piella, ha destacat la importància de reivindicar aquest episodi històric, que demostra la vinculació de Gaudí amb la ciutat més enllà dels coneguts fanals de la plaça Major.

Aquell mateix dia també s'inaugurarà al Centre Cívic Joan Triadú l'exposició Forja i esgrafiats perduts. Any Gaudí, que es podrà visitar fins al 31 de desembre. La mostra recupera la memòria d'elements decoratius i arquitectònics desapareguts de Vic i convida a reflexionar sobre la conservació del patrimoni.

Els fanals de Gaudí tornaran a la plaça Major gràcies a la tecnologia

Una de les propostes més originals de la programació serà la possibilitat de contemplar virtualment els desapareguts fanals de Gaudí a través de la realitat augmentada.

La Farinera, Centre d'Arts Visuals de Vic, ha desenvolupat una experiència que permetrà als visitants veure, mitjançant el telèfon mòbil, com eren aquelles estructures monumentals des de la seva ubicació original, a l'entrada de la plaça Major pel carrer Verdaguer.

La iniciativa serà gratuïta i es podrà utilitzar seguint les indicacions d'un fulletó elaborat per l'Oficina de Turisme.

Aquesta experiència complementarà les visites guiades que es faran tots els diumenges d'octubre a les 11.30 h, amb sortida des de l'Oficina de Turisme de Vic. L'itinerari, conduït per Miquel Cañellas, permetrà descobrir els fanals històrics de la ciutat i conèixer amb més profunditat la història dels dissenyats per Gaudí.

Tallers, conferències i activitats per a tota la família

La commemoració també tindrà una vessant educativa i participativa, amb activitats organitzades als centres cívics i altres equipaments culturals.

Entre les propostes hi haurà el curs El modernisme català. Un art total, al Centre Cívic Joan Triadú, i un taller pràctic sobre construcció amb pedra seca al Centre Cívic Plaça d'Osona.

El programa inclou també la conferència Antoni Gaudí i l'art barroc: afinitats i complicitats, a càrrec de la professora Maria Garganté, al Temple Romà, així com el taller familiar d'arquitectura Espais Imaginats i altres activitats per descobrir el patrimoni de la ciutat.

Les inscripcions ja estan obertes i es poden formalitzar en línia o presencialment als centres cívics.

Vic reivindica una història que mereix ser recordada

Cent anys després de la mort d'Antoni Gaudí, Vic vol recuperar el record d'una etapa que va unir la ciutat amb una de les figures més importants de l'arquitectura mundial.

Tot i que els seus fanals ja no formen part del paisatge de la plaça Major, les fotografies antigues, la documentació històrica i les noves tecnologies permeten reconstruir una part d'aquell passat.

La commemoració de l'Any Gaudí es presenta, per tant, com una oportunitat per conèixer millor la història local, descobrir elements patrimonials desapareguts i recordar que la capital d'Osona també va formar part de la vida i l'obra d'un dels grans genis del modernisme.

Perquè, encara que els fanals desapareguessin fa més de cent anys, la petjada d'Antoni Gaudí continua ben viva a Vic.

Dates destacades de l'Any Gaudí a Vic

Diumenges d'octubre	11.30 h · Visita guiada dels fanals històrics de Vic
16 d'octubre	17.30 h · Conferència de Jordi Faulí a la Sala de la Columna
16 d'octubre	19.00 h · Descoberta de la placa commemorativa a la Casa Rocafiguera
16 d'octubre – 31 de desembre	Exposició Forja i esgrafiats perduts al Centre Cívic Joan Triadú

Consulta la programació oficial de l'Ajuntament de Vic per conèixer totes les activitats.

Joël Dicker anuncia «Crash», la seva nova novel·la, que arribarà a les llibreries el gener del 2027

 L'escriptor suís, autor de l'èxit internacional La veritat sobre el cas Harry Quebert, tornarà a les llibreries el 19 de gener amb una nova història que, de moment, manté envoltada de misteri.

L'escriptor suís Joël Dicker ja té data per al seu esperat retorn a les llibreries. Després de mesos d'expectació entre els seus seguidors, l'autor ha anunciat que la seva pròxima novel·la, titulada Crash, es publicarà el 19 de gener de 2027. La notícia s'ha donat a conèixer a través de les seves xarxes socials, on ha compartit una imatge amb el títol del llibre i la data de llançament, despertant l'interès dels lectors d'arreu del món.

Amb aquest anunci, Dicker prepara un nou capítol en una trajectòria literària que l'ha convertit en un dels noms més populars de la narrativa de misteri contemporània. La seva capacitat per construir intrigues, jugar amb els salts temporals i sorprendre el lector amb girs argumentals ha fet que cadascuna de les seves novetats editorials es converteixi en un esdeveniment literari.

«Crash», una història encara envoltada de misteri

De moment, l'autor ha preferit mantenir en secret bona part dels detalls de la seva nova obra. Tot i haver confirmat el títol i la data de publicació, encara no ha revelat oficialment la trama, els protagonistes ni l'escenari on transcorrerà la història.

Aquest secretisme no resulta estrany en un escriptor que ha fet de les incògnites i les revelacions inesperades una de les seves principals senyes d'identitat. El títol, Crash, obre la porta a tota mena d'interpretacions, però caldrà esperar per descobrir quin significat tindrà dins la novel·la.

La nova obra serà publicada per Rosie & Wolfe, l'editorial fundada pel mateix Dicker, amb la qual ha consolidat una etapa d'independència editorial. La data del 19 de gener correspon a l'edició original en francès, mentre que encara no s'han confirmat les dates de publicació de les versions en català i castellà.

Un autor que ha conquistat milions de lectors

Nascut a Ginebra l'any 1985, Joël Dicker va aconseguir el reconeixement internacional amb La veritat sobre el cas Harry Quebert, publicada originalment el 2012. Aquella novel·la, centrada en una investigació criminal plena de secrets, mentides i revelacions, va representar un punt d'inflexió en la seva carrera.

Des d'aleshores, ha continuat captivant el públic amb títols com El llibre dels Baltimore, La desaparició de Stephanie Mailer, L'enigma de l'habitació 622 i Un animal salvatge.

Les seves novel·les comparteixen una habilitat particular per combinar històries personals, secrets familiars i investigacions complexes. Dicker acostuma a situar els lectors davant d'un trencaclosques narratiu en què cada personatge pot amagar alguna cosa i cada descobriment obliga a reinterpretar allò que semblava evident.

Després de l'èxit de «La catastròfica visita al zoo»

El seu darrer llibre, La catastròfica visita al zoo, publicat originalment el març del 2025, va representar una proposta diferent dins la seva bibliografia. Amb una història més breu i una mirada particular sobre el món infantil, l'escriptor va explorar nous registres narratius sense abandonar del tot el misteri.

L'obra ha superat el mig milió d'exemplars venuts arreu del món, tot i que va generar opinions diverses entre els seus seguidors pel canvi de to respecte de les seves novel·les anteriors. A més, aquest octubre del 2026 està prevista la publicació en francès d'una edició especial il·lustrada pel mateix autor, amb 114 dibuixos.

Amb Crash, Dicker torna a despertar la curiositat del públic i obre una nova etapa literària que els seus lectors seguiran de prop.

Un dels llançaments literaris que marcaran l'inici del 2027

Encara falten uns mesos perquè Crash arribi a les llibreries, però l'anunci ja ha situat la novel·la entre les novetats que caldrà seguir durant els primers mesos del 2027.

En un panorama editorial en què cada vegada resulta més difícil captar l'atenció del públic, Joël Dicker continua disposant d'un element fonamental: una comunitat de lectors que espera les seves històries i que ha convertit el seu nom en un referent de la literatura comercial contemporània.

La gran pregunta ara és si Crash recuperarà el suspens de les seves novel·les més conegudes o si l'autor tornarà a sorprendre amb una proposta diferent. Sigui com sigui, el compte enrere ja ha començat.

El 19 de gener de 2027, Joël Dicker tornarà a les llibreries. I, com acostuma a passar amb les seves novel·les, el misteri comença molt abans d'obrir la primera pàgina.

Els Sagals tornen a descarregar el 2 de 8 amb folre vuit anys després

 

La colla osonenca signa una gran actuació al Concurs de Castells de Tarragona amb el 3 de 8, el 4 de 8 i el 2 de 8 amb folre, i acaba quarta en la jornada de dissabte

Els Sagals d’Osona han tornat a escriure una pàgina destacada de la seva història castellera. La colla de la camisa carbassa va completar dissabte una magnífica actuació al 30è Concurs de Castells de Tarragona, celebrat a la Tarraco Arena Plaça, on va aconseguir descarregar el 2 de 8 amb folre vuit anys després de l’última vegada que l’havia completat.

Els osonencs van completar una actuació de tres castells de vuit: 3 de 8, 4 de 8 i 2 de 8 amb folre, un resultat que els va permetre acabar en una meritòria quarta posició entre les divuit colles participants en la jornada de dissabte.

La gran notícia va arribar amb la torre de vuit folrada. Els Sagals no aconseguien descarregar aquest castell des de l’any 2018, precisament també al Concurs de Castells de Tarragona. En aquella edició, la colla osonenca havia signat una gran actuació descarregant el 3 de 8, el 2 de 8 amb folre i el 4 de 8.

Des d’aleshores, recuperar aquesta construcció s’havia convertit en un dels grans objectius de la colla. El 2024 ja hi van tornar a estar molt a prop: al mateix escenari tarragoní van aconseguir carregar el 2 de 8 amb folre, però no completar-lo. Dos anys després, la feina als assajos i la progressió de la colla han acabat tenint premi.

Una actuació per confirmar el bon moment

El resultat a Tarragona també confirma la progressió dels Sagals durant les últimes temporades. La colla ja havia recuperat solidesa en els castells bàsics de vuit i havia incorporat nous reptes al seu repertori. Aquest 2026, després d’un inici de temporada més irregular, els carbassa havien anat recuperant sensacions i arribaven al Concurs amb el 2 de 8 amb folre com un dels grans objectius.

A la Tarraco Arena, els Sagals van respondre en una de les cites de més pressió del calendari casteller. El 3 de 8 i el 4 de 8 van acompanyar una torre folrada que va desfermar l’eufòria entre els membres i seguidors de la colla.

La quarta plaça situa els osonencs immediatament darrere dels tres grans protagonistes de la jornada. Els Marrecs de Salt van aconseguir la victòria amb una actuació històrica culminada amb el primer 4 de 9 amb folre de la seva trajectòria. Els Nens del Vendrell van ser segons i els Castellers de Lleida, tercers, després de completar la millor actuació de la seva història.

Per als Sagals, però, més enllà de la classificació, Tarragona deixa una imatge especialment simbòlica: la del 2 de 8 amb folre novament descarregat. Vuit anys després, la torre torna a ser carbassa.

Can Forcada estrena un nou parc infantil inclusiu al centre de Vic

El nou espai, situat al carrer del Bisbe Morgades, forma part de la transformació de l’entorn de Can Forcada i vol convertir-se en un punt de joc més accessible per a tots els infants

El parc de Can Forcada ha començat una nova etapa. Després d’anys en què aquest espai havia anat perdent protagonisme i havia generat queixes pel seu estat, aquest estiu Vic ha estrenat la renovació del parc infantil, plantejat per l’Ajuntament com un espai inclusiu i accessible. La intervenció forma part d’un projecte més ampli que continuarà amb la transformació de l’entorn de l’antiga Cooperativa Plana de Vic. Ajuntament de Vic

Situat al carrer del Bisbe Morgades, Can Forcada és un espai amb molta història dins la ciutat. Ara, el parc vol recuperar el seu paper com a punt de trobada per a les famílies i fer-ho amb una concepció del joc que tingui més en compte les diferents capacitats dels infants.

Un parc pensat per jugar de moltes maneres

La reforma ha incorporat nous elements de joc i un paviment de cautxú continu. Segons la documentació del projecte, l’actuació inclou una gran torre amb tobogan espiral, dos trampolins circulars, un gronxador combinat amb seient de cistella i seients plans, un altre tobogan, peces d’escalada, un joc de rotació i una zona de sorra amb diversos elements. També s’hi han previst una excavadora infantil articulada, una taula de ping-pong i conjunts de peces de fusta d’acàcia. Contractació Pública

La voluntat municipal era anar més enllà d’una simple renovació dels jocs. El projecte s’ha presentat des del seu inici com una actuació destinada a millorar l’accessibilitat i recuperar un parc que s’havia anat degradant amb els anys. Vic Acció de Mandat

La reforma del parc infantil va sortir a licitació amb un pressupost base de 145.805 euros, IVA inclòs. Contractació Pública

El primer pas d’una transformació més gran

La renovació dels jocs infantils no serà l’únic canvi a Can Forcada. L’Ajuntament té aprovat també el projecte d’urbanització de la nova plaça situada a l’àmbit de l’antiga Cooperativa Plana de Vic. El projecte va rebre l’aprovació definitiva el juliol d’aquest 2026. Ajuntament de Vic

Aquesta nova fase compta amb un pressupost d’uns 300.000 euros i preveu crear zones enjardinades, plantar arbres i generar espais de descans. També es vol reorganitzar l’accés als habitatges i aparcaments existents a la zona per fer compatible aquesta circulació amb la seguretat dels usuaris del parc infantil. Durant la tramitació, el projecte va incorporar diverses modificacions relacionades especialment amb l’accessibilitat. Ajuntament de Vic

El conjunt vol acabar convertint Can Forcada en alguna cosa més que un parc infantil: una nova zona d’estada i de trobada dins la ciutat, amb vegetació, ombra i espais on poder passar una estona independentment de l’edat.

Un projecte que també ha generat debat

L’estrena del nou parc, però, no ha estat exempta de crítiques. A finals d’agost, una queixa publicada a la Bústia Ciutadana de l’Ajuntament qüestionava que alguns dels nous jocs fossin realment inclusius i alertava també de desperfectes i problemes de convivència durant les primeres setmanes de funcionament. Es tracta de la queixa d’un particular, no d’una valoració tècnica sobre l’accessibilitat del parc, però evidencia que el nou espai també ha obert debat entre part del veïnat. Ajuntament de Vic

El projecte municipal, en canvi, manté com a objectiu que Can Forcada es converteixi en un espai accessible i inclusiu i que la transformació continuï amb la futura plaça i la recuperació de l’entorn. Ajuntament de Vic

Recuperar Can Forcada per a la ciutat

Durant anys, Can Forcada havia quedat en una situació estranya: un espai verd molt proper al centre, però poc aprofitat i amb diversos elements pendents de resoldre. La transformació iniciada aquest 2026 vol revertir aquesta situació.

El nou parc infantil és només la primera peça. Quan es completi la futura plaça, l’objectiu és que aquest sector del carrer del Bisbe Morgades deixi de ser principalment un lloc de pas i es converteixi en un espai viu, accessible i pensat perquè infants, famílies i veïnat el puguin tornar a fer seu. Ajuntament de Vic

Hapkido: l’art coreà de la defensa personal

Quan es parla d’arts marcials, sovint pensem en disciplines centrades en els cops, les puntades o el combat esportiu. El Hapkido, però, segueix un camí una mica diferent. Es tracta d’un art marcial tradicional coreà que combina tècniques molt diverses i que posa especialment l’accent en la defensa personal, el control del cos i la capacitat d’adaptar-se a diferents situacions.

El Hapkido treballa amb controls, luxacions, projeccions, immobilitzacions, caigudes, cops, puntades, desplaçaments i esquives. Aquesta varietat fa que sigui una disciplina molt completa, ja que no es limita a una única manera de reaccionar davant d’una agressió. L’objectiu és aprendre a utilitzar el moviment, la distància i la posició corporal de manera intel·ligent, buscant una resposta tècnica i progressiva.

Un dels seus aspectes més característics és precisament la capacitat d’adaptació. Durant l’entrenament no només es practica com colpejar o bloquejar, sinó també com controlar una articulació, com desequilibrar un adversari, com caure correctament o com reaccionar davant d’una situació inesperada. Tot plegat es treballa de manera gradual, perquè l’alumne pugui entendre cada tècnica abans d’aplicar-la amb més fluïdesa.

Una disciplina per començar des de zero

Una idea important del Hapkido és que no cal haver practicat mai cap art marcial per començar. Les classes poden adaptar-se al nivell de cada persona i permeten avançar a poc a poc, incorporant nous moviments i tècniques a mesura que es guanya experiència.

Això fa que sigui una disciplina accessible tant per a persones que ja venen d’altres arts marcials com per a aquelles que simplement senten curiositat per aquest món. El procés d’aprenentatge inclou coordinació, mobilitat, precisió tècnica i control corporal, però també confiança i seguretat en els propis moviments.

Cada tècnica requereix repetició, comprensió i treball amb un company. Per això, el Hapkido no és només una activitat física, sinó també una pràctica que demana constància, concentració i respecte.

Molt més que defensa personal

Tot i que la defensa personal és una de les seves bases, el Hapkido va més enllà. La pràctica regular ajuda a mantenir-se actiu, millorar la coordinació i treballar la mobilitat, alhora que permet conèixer una tradició marcial profundament vinculada a la cultura coreana.

L’entrenament també dona molta importància a la disciplina i al respecte entre companys. Les tècniques es practiquen de manera controlada i progressiva, entenent que el desenvolupament de l’alumne no depèn només de la força, sinó sobretot de la tècnica i de la capacitat de moure’s correctament.

Aquesta combinació de tradició, tècnica i aplicació pràctica és una de les raons per les quals el Hapkido continua despertant interès entre persones de perfils molt diferents.

Una manera diferent d’apropar-se a les arts marcials

Per a algú que no hagi entrat mai en un tatami, començar una art marcial pot semblar difícil. El Hapkido, però, permet fer-ho de manera progressiva i sense necessitat de tenir una preparació prèvia específica.

Cada alumne parteix del seu propi nivell i va avançant amb la pràctica. El més important no és saber fer una tècnica des del primer dia, sinó entendre-la, repetir-la i anar-la perfeccionant amb el temps.

En aquest sentit, el Hapkido és una disciplina especialment interessant per a qui busca una activitat completa, tècnica i dinàmica. Una manera d’aprendre defensa personal, mantenir-se actiu i descobrir una art marcial en què el control i la precisió tenen tanta importància com la força.

Hapkido també a Vic

Per a qui vulgui conèixer aquesta disciplina de prop, a Vic també hi ha la possibilitat de practicar Hapkido. Les classes es fan a Arts Marcials Vic, al carrer de Figueres, 10, sota la direcció de Jordi Castro, professor de Hapkido.

És una proposta oberta tant a persones amb experiència com a qui no ha practicat mai cap art marcial. Les classes es plantegen de manera progressiva, adaptant el treball al nivell de cada alumne i permetent descobrir la disciplina des de zero.

Actualment, les persones interessades poden provar una primera classe gratuïtament i sense compromís, una bona manera de conèixer l’espai, la metodologia i, sobretot, descobrir en primera persona què és realment el Hapkido.

No cal haver practicat mai cap art marcial per començar.

Entrevista: Angie Grau - Publicista i Community Manager

Angie Grau (1986) és creadora de contingut i vídeos corporatius, Community especialitzada en Instagram, i model publicitària.

Li encanten els nous reptes i sentir que la vida no només passa la vida sinó que la viu i gaudeix cada dia al màxim. Li encanten els esports d'aventura i nous reptes, la muntanya i la natura. La música forma part del seu dia a dia!

Et defineixes com a...

Inquieta

Addicte a...

L'aventura

Una cançó.

Sweet disposition

Un llibre.

Se lo que estás pensando

Una sèrie.

Vikingos

Un programa de ràdio.

Vaig presentar 3 anys el contestador de Ràdio Vic, en tinc molt bons records

Una pel·lícula.

Uf.. difícil escollir-ne una, sòc molt cinèfila, però diré un classic, vacaciones en Roma

Una frase que et repeteixes.

Que les pors no ens frenin els somnis

La teva última compra impulsiva.

Un perfum

Un lloc que et carrega les piles.

L’alta muntanya

Amb qui compartiries un llarg viatge en tren?

Amb la meva àvia

Amb qui no passaries ni cinc minuts?

Algú que despectiu o arrogant

Una app que no desinstal·laries mai.

Spotify

Un superpoder que voldries tenir.

Aturar el temps en alguns moments i poder quedar-m'hi una estona més

No suporto...

Les mentides

El teu major defecte?

Parlo molt

Allò que et fa ràbia.

Confiar en algú i que et falli

Plorar o cridar?

Plorar de felicitat, cridar de llibertat

Un esport o activitat.

Snowboard/senderisme

Platja o muntanya?

Muntanya sempre

El millor consell que t'han donat.

Creu que podràs i ves-hi de cap

Amb qui t'agradaria esmorzar?

Amb bons amics i amigues

El teu pecat capital favorit.

La gola

La teva por més gran.

No intentar el que em crida

Un secret.

Si te'l digués deixaria de ser-ho :)

Optimista o realista?

Mai deixar de perseguir els somnis pero amb els peus al terra

La pregunta que t'hauries fet a tu mateix. Quins nous reptes tens per aquest nou any que comença (sempre al setembre)

Revista de Vic 145 Tota la cultura de la ciutat

LLEGIR EN FORMAT DIGITAL CLICANT AQUÍ

Vic és cultura. I ho és cada dia, en mil formes diferents. Ho és als escenaris que omplen la ciutat de música, als museus que conserven la nostra història, a les llibreries que ens fan viatjar, als creadors que hi donen vida, a les entitats que mantenen viva la tradició i a la gent que omple carrers i places amb propostes que ens fan créixer com a ciutat.

Aquest número de la Revista de Vic el dediquem precisament a aquesta cultura que ens identifica. Una cultura diversa, oberta i viva, que conviu amb el nostre patrimoni i que alhora mira cap al futur sense oblidar les arrels.

Setembre és, probablement, un dels mesos que millor explica aquesta realitat. El Mercat de Música Viva de Vic torna a convertir la ciutat en un gran escenari, amb artistes, professionals i públic compartint carrers, places i equipaments. Però la cultura vigatana va molt més enllà d'uns dies de concerts. La trobem durant tot l'any en exposicions, llibres, teatre, música, història, festes, patrimoni i en les petites iniciatives que sovint neixen gairebé sense fer soroll i acaben formant part de la nostra identitat.

La cultura també és memòria. És recordar d'on venim, conservar allò que ens explica i continuar descobrint les històries de les persones que han construït aquesta ciutat. Però també és futur: noves veus, nous formats, nous creadors i una generació que troba a Vic espais on experimentar, imaginar i compartir.

En aquest número hi trobareu una mica de tot això. Parlarem de literatura, de la nostra història, d'actualitat, de música i de les persones que, des d'àmbits molt diferents, contribueixen a fer de Vic una ciutat viva.

Perquè la cultura no només ens entreté. Ens fa més lliures, més crítics i més comunitat. Genera activitat, crea oportunitats i, sobretot, dona personalitat a una ciutat.

Una ciutat no és només allò que construeix. També és allò que llegeix, escolta, recorda, imagina i celebra.

I Vic, afortunadament, té molt per explicar.

Bona lectura!

 

Vic es converteix en la capital de la música: guia completa del Mercat de Música Viva de Vic 2026

Del 16 al 20 de setembre, la 38a edició del MMVV portarà a la ciutat desenes de concerts, estrenes i noms com Lia Kali, Ginestà, Baiuca, Nacho Vegas, Marina Herlop, Quimi Portet, Mama Dousha o Giorgio Poi.

Vic tornarà a respirar música per tots els racons. Del dimecres 16 al diumenge 20 de setembre, la ciutat celebrarà la 38a edició del Mercat de Música Viva de Vic, una de les grans cites de la indústria musical del país i, al mateix temps, un dels caps de setmana més esperats pels vigatans i visitants.

Durant cinc dies conviuran els showcases professionals, els concerts de petit format, les noves propostes i les grans actuacions obertes al públic.

Enguany, el MMVV presenta 72 propostes artístiques, 35 estrenes de disc, directe, gira o projecte i cinc coproduccions, després d'haver rebut un rècord de 1.751 propostes artístiques per participar en aquesta edició.

El Mercat arriba després d'un 2025 especialment multitudinari, en què milers de persones van omplir els carrers i escenaris de Vic durant els dies de programació.

Una programació entre els grans noms i la descoberta

El Mercat de Música Viva de Vic manté la seva doble personalitat: és un gran aparador professional per a la indústria musical, però també una cita oberta al públic amb concerts de primer nivell.

Entre els noms més destacats d'aquest 2026 hi trobem Lia Kali, Ginestà, Baiuca, Nacho Vegas, Marina Herlop, Quimi Portet, Giorgio Poi, L'Eclair, Parquesvr, Mama Dousha, Queralt Lahoz, Crim, Mujeres o Amaro Freitas & Momi Maiga.

La programació recorre estils molt diversos: pop, rock, música urbana, jazz, electrònica, cançó d'autor, músiques del món i algunes de les propostes més experimentals de l'escena actual.

Una de les grans singularitats del MMVV és precisament aquesta voluntat de descobrir què sonarà durant els pròxims mesos. Molts artistes arriben a Vic per presentar per primera vegada nous discos, projectes, gires o espectacles davant del públic, programadors i professionals del sector.

Dimecres 16: el Mercat aixeca el teló

L'activitat professional començarà ja al migdia, però serà a partir de la tarda quan el Mercat s'obrirà plenament a la ciutat.

Un dels moments centrals serà el concert inaugural, a les 19.00 h, a la Sala 1 de L'Atlàntida, una producció pròpia dirigida per Lucia Del Greco que reflexionarà sobre què significa avui la música en directe en un context marcat per les noves tecnologies, la intel·ligència artificial i les noves maneres de relacionar-se amb els artistes.

A la nit arribarà un dels grans noms de la primera jornada: Marina Herlop, a les 22.45 h a L'Atlàntida.

Carpa de L'Atlàntida

• 20.30 h: Pelados
• 22.00 h: Socunbohemio
• 00.00 h: Il Mago del Gelato

Sala 2 de L'Atlàntida

• 21.15 h: Antonio Arias
• 23.30 h: B1N0

Jazz Cava

• 20.45 h: Milkweed
• 22.30 h: Hist OG
• 00.45 h: Enmatu
• 02.00 h: Nahoomie

Església dels Dolors

• 21.15 h: Villa, Redhead
• 22.45 h: Irenegarry

Dijous 17: Mar Pujol, Giorgio Poi i Amaro Freitas & Momi Maiga

El dijous serà una de les jornades especialment pensades per descobrir artistes i noves propostes.

Sala 1 de L'Atlàntida

• 19.00 h: Mar Pujol
• 21.00 h: Amaro Freitas & Momi Maiga

Sala 2 de L'Atlàntida

• 18.30 h: Begut
• 20.15 h: Gaia Banfi
• 22.00 h: María Marín

Carpa de L'Atlàntida

• 19.45 h: Ivan Herzog
• 21.15 h: Dressed Like Boys
• 22.45 h: Giorgio Poi
• 00.00 h: Lluki Valverde

Jazz Cava

• 20.00 h: Irene Reig Quartet
• 22.30 h: Duot feat. Barbara Togander

Església dels Dolors

• 19.45 h: Badiola i Datzira
• 22.00 h: Sara Zozaya + Ke Lepo

Divendres 18: el Mercat pren definitivament el centre de Vic

Divendres arribarà el salt definitiu del MMVV professional al gran festival de ciutat, amb música simultània en nombrosos escenaris.

L'Atlàntida

• 19.00 h: Nacho Vegas
• 21.30 h: Pep Gimeno "Botifarra"

Nacho Vegas serà un dels grans noms de la jornada, en una proposta vinculada als seus 25 anys de trajectòria musical.

Sala 2 de L'Atlàntida

• 18.00 h: Romàntic Dimoni
• 20.30 h: ÃO

Església dels Dolors

• 18.00 h: Rebe
• 19.45 h: Clara Mann
• 21.30 h: Rachid B

La Catedral DICE

• 18.00 h: Irnini Mons
• 19.30 h: Marte Lasarte
• 21.00 h: Sereias
• 22.15 h: Parquesvr

Lia Kali, Mama Dousha i Dan Peralbo, a la Plaça Major

A partir de les 20.30 h, bona part de les mirades es dirigiran cap a la Plaça Major Estrella Damm.

20.30 h — Dan Peralbo i El Comboi

El músic de Torelló jugarà pràcticament a casa amb el seu rock directe, enèrgic i desacomplexat.

21.45 h — Mama Dousha

Una de les figures més populars del pop català actual arribarà al Mercat amb el seu univers particular i un directe pensat per connectar amb el públic.

23.15 h — Lia Kali

Una de les grans veus urbanes del moment serà un dels plats forts del divendres. Soul, R&B, reggae, jazz i influències llatines en un dels concerts que apunta a convertir-se en un dels grans moments del MMVV 2026.

La nit continua

La música no s'acabarà a la Plaça Major. La Carpa de L'Atlàntida continuarà amb programació fins ben entrada la matinada.

• 23.45 h: Remei de Ca la Fresca
• 01.00 h: Cervatana
• 02.15 h: L'Eclair

A la Jazz Cava:

• 19.00 h: Alexabril
• 21.00 h: Surma
• 00.15 h: Marta
• 02.00 h: Whitemary

Dissabte 19: Ginestà i Baiuca, protagonistes de la gran nit

Si divendres marca l'inici del Mercat més multitudinari, dissabte serà una de les jornades amb més ambient als carrers de Vic.

La programació començarà ja al matí amb una proposta destinada al públic familiar: Els Atrapasomnis, a les 11.30 h a La Catedral DICE.

La Catedral DICE

• 11.30 h: Els Atrapasomnis
• 18.00 h: Cloe Riembau
• 19.30 h: Hofe
• 21.00 h: Mujeres
• 22.30 h: Crim

Església de la Pietat

• 18.45 h: Del Gesù
• 20.15 h: Vito Blasu

La gran nit de la Plaça Major

La Plaça Major tornarà a concentrar tres de les actuacions més esperades de tota l'edició.

20.30 h — Queralt Lahoz

Una proposta que barreja flamenc, hip-hop, R&B, electrònica i sonoritats llatines.

21.45 h — Ginestà

Ginestà arribarà a Vic després d'haver-se consolidat com un dels noms més populars de l'escena pop catalana actual.

23.15 h — Baiuca

El músic gallec portarà a Vic el seu univers de música tradicional, electrònica i cultura de club, en una de les actuacions més ballables de la nit.

Per als que encara en vulguin més, la Carpa de L'Atlàntida continuarà fins ben entrada la matinada:

• 23.45 h: Maig
• 01.00 h: Baya Baye
• 02.15 h: Malifeta

Diumenge 20: Quimi Portet tanca el Mercat a casa

El diumenge tindrà dues cites destacades a la Plaça Major, totes dues d'accés gratuït.

Al matí, Ambauka actuarà a les 11.30 h amb una proposta destinada especialment al públic familiar.

I a les 19.00 h, Vic abaixarà el teló de la 38a edició amb un dels noms més vinculats a la ciutat: Quimi Portet.

El músic vigatà serà l'encarregat de posar el punt final a cinc dies de música amb el seu rock, la seva ironia, el surrealisme i aquell univers personalíssim que l'ha convertit en una figura imprescindible de la música catalana.

Concerts gratuïts i entrades a preus populars

Una part important de la programació del Mercat continuarà sent gratuïta.

Els concerts de la Plaça Major Estrella Damm, La Catedral DICE i la Carpa de L'Atlàntida són d'accés lliure.

Altres concerts programats en sales i espais interiors disposen d'entrada a preus populars.

Durant dimecres, dijous i divendres també se celebren diversos showcases diürns destinats especialment als professionals acreditats del MMVV Pro Catalan Arts.

Els principals escenaris del Mercat de Música Viva de Vic 2026

El Mercat de Música Viva de Vic reparteix la seva programació per diferents punts de la ciutat, des de grans escenaris a l'aire lliure fins a sales, teatres i espais singulars del centre històric.

Plaça Major Estrella Damm

És el gran escenari del Mercat i el punt de trobada dels concerts més multitudinaris. Durant divendres i dissabte hi passaran alguns dels principals noms de l'edició.

L'Atlàntida – Sala 1 i Sala 2

L'Atlàntida és un dels principals centres de la programació professional i artística del MMVV i acull concerts, estrenes i propostes especialment concebudes per al Mercat.

Carpa de L'Atlàntida

Un dels punts més animats del festival, amb programació gratuïta i concerts que, especialment divendres i dissabte, s'allarguen fins ben entrada la matinada.

Jazz Cava

Un dels espais històrics de la música en directe a Vic. Durant el Mercat acull propostes de petit i mitjà format, jazz, electrònica i nous talents.

Església dels Dolors

Un escenari singular situat al centre històric de Vic, especialment adequat per a concerts més íntims i propostes que busquen una atmosfera diferent.

La Catedral DICE

Un dels grans punts de la programació gratuïta del Mercat, amb artistes emergents, grups consolidats i propostes de diferents estils.

Església de la Pietat

Un altre dels espais emblemàtics del centre de Vic que durant aquests dies es transforma també en escenari musical.

La proximitat entre bona part dels escenaris permet recórrer el Mercat a peu i combinar diversos concerts durant una mateixa jornada.

Un Mercat cada vegada més accessible

El Mercat de Música Viva de Vic també continua reforçant les mesures perquè els concerts siguin accessibles al màxim nombre possible de persones.

Als grans escenaris hi ha previstos espais específics per a persones amb mobilitat reduïda, així com diferents recursos d'accessibilitat en funció de cada concert i espai.

Els Punts Lila també formen part del dispositiu del Mercat amb l'objectiu de prevenir i actuar davant possibles situacions d'assetjament o violència masclista i LGTBI-fòbica.

Cinc dies en què Vic torna a sonar diferent

Per als professionals, el Mercat de Música Viva continua sent un lloc on es decideix una part important del futur de la música en directe. Per als artistes, és una oportunitat per estrenar projectes davant d'un públic i d'una indústria que busquen novetats.

I per a Vic és, senzillament, una de les setmanes que més transforma la ciutat durant tot l'any.

Des de les sales de L'Atlàntida fins a la Plaça Major, passant pels Dolors, la Pietat, la Jazz Cava, la Catedral o la Carpa, Vic tornarà a convertir-se durant cinc dies en un enorme escenari.

I ara sí: que comenci el Mercat.

Més informació i programació actualitzada: www.mmvv.cat

Jordi Solé viatja a la Guinea colonial amb Ikunde, la seva novel·la negra més fosca

L’escriptor sabadellenc, guanyador del Premi Prudenci Bertrana el 2023, torna a la novel·la de misteri amb una història marcada per la culpa, el racisme, la corrupció i les ombres del passat colonial espanyol

Hi ha crims que no només serveixen per descobrir un assassí. També poden obrir portes cap a episodis de la història que durant dècades han quedat amagats, oblidats o convenientment silenciats. Aquest és el territori que Jordi Solé explora a Ikunde, la seva nova novel·la, publicada aquest setembre per Llibres del Delicte.

L’autor de L’any que vaig estimar Ava Gardner canvia en aquesta ocasió el glamur de la Costa Brava dels anys cinquanta per un escenari molt més fosc i incòmode: la Guinea sota domini colonial espanyol.

La novel·la arrenca a la Barcelona grisa de la postguerra. El protagonista, Martín Marín, és un inspector de policia que conviu amb la culpa, l’alcohol i el pes d’una reputació heroica que ell mateix considera que no es mereix. La seva vida canvia quan rep l’encàrrec de viatjar a Guinea per investigar l’assassinat de la filla del coronel Quiroga, un dels homes amb més poder dins de la colònia.

El que inicialment sembla una investigació criminal es converteix aviat en una immersió en una societat marcada pels privilegis, el racisme, els interessos econòmics i una corrupció assumida gairebé com una part més del sistema.

Novel·la negra amb rerefons històric

Ikunde utilitza els mecanismes clàssics del gènere policíac —un assassinat, una investigació, secrets i sospitosos—, però Jordi Solé sembla interessat en anar més enllà de la pregunta habitual de «qui ho va fer?».

El veritable interrogant és què passa quan un home que arrossega els seus propis fantasmes entra en un territori on gairebé tothom té alguna cosa per amagar.

La mateixa editorial defineix l’obra com una novel·la d’atmosfera «densa i asfixiant» que parla de la mentida, la culpa, el poder i les ferides d’un imperi colonial en decadència. La corrupció política i econòmica, les diferències racials i les lleialtats interessades construeixen així el paisatge moral per on s’ha de moure l’inspector Marín.

No és, per tant, només una novel·la criminal ambientada en un escenari exòtic. El context colonial forma part del conflicte.

I aquí és on el títol pren una dimensió especialment interessant.

Què era Ikunde?

El nom Ikunde té una existència històrica real i està íntimament relacionat amb la presència catalana i espanyola a Guinea.

A finals dels anys cinquanta, l’Ajuntament de Barcelona va crear a la Guinea espanyola el Centre d’Adaptació i Experimentació Animal d’Ikunde, vinculat al Zoo de Barcelona. Des d’aquest centre es capturaven, mantenien i enviaven animals cap a Barcelona i altres zoològics. Les investigacions històriques actuals situen aquesta activitat dins les dinàmiques d’explotació colonial de l’època.

Ikunde funcionà entre 1958 i 1969, i milers d’animals van passar per les seves instal·lacions. Entre els animals relacionats amb aquesta història hi ha probablement el més famós que ha tingut mai el Zoo de Barcelona: Floquet de Neu, el goril·la albí que va arribar a la ciutat després de ser adquirit a Guinea.

Aquest rerefons converteix el títol triat per Jordi Solé en un nom carregat d’ecos històrics i reforça la connexió de la novel·la amb una part del passat colonial que durant molts anys ha tingut poca presència en la memòria col·lectiva.

Jordi Solé, entre el periodisme i la novel·la històrica

Nascut a Sabadell l’any 1966, Jordi Solé és periodista i escriptor. Llicenciat en Ciències de la Informació, va començar la seva carrera professional al Diari de Barcelona el 1987 i posteriorment ha treballat o col·laborat amb mitjans com El Periódico, La Vanguardia, Fotogramas, TV3, RAC1 o 8TV. També va ser redactor en cap de Fantastic Magazine i director de la revista Club Disney.

La seva trajectòria literària, però, fa anys que està especialment vinculada a la narrativa històrica, el misteri i l’aventura.

Va debutar com a novel·lista amb Hijo de dioses i posteriorment va publicar obres com Barcelona Far West, La isla de las brumas, Ciutat d’espies, La nit de Damballah, Operació Judes, El tigre i la duquessa o Per què no?.

El 2013 va obtenir el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica amb Conspiració a Tàrraco, però un dels grans reconeixements de la seva carrera arribaria deu anys després.

El 2023 va guanyar el 56è Premi Prudenci Bertrana amb L’any que vaig estimar Ava Gardner, una novel·la ambientada principalment en la Tossa de Mar dels anys cinquanta durant el rodatge de Pandora and the Flying Dutchman, protagonitzada per Ava Gardner.

Aquella obra mostrava ja una característica recurrent en la narrativa de Solé: la voluntat de barrejar personatges i episodis històrics reals amb una trama de ficció que permeti entrar dins d’una època.

Amb Ikunde, però, el color és molt diferent.

Aquí no hi ha estrelles de Hollywood ni el Mediterrani de la Costa Brava. Hi ha una colònia, desigualtats, silencis, violència i un policia que potser haurà de descobrir molt més del que havia anat a buscar.

Una de les novetats negres d’aquest setembre

Publicada per Llibres del Delicte el 7 de setembre de 2026, Ikunde arriba a les llibreries com una de les novetats de novel·la negra catalana d’aquest inici de temporada. L’edició de l’editorial consta de 258 pàgines i té un preu de venda de 19,50 euros.

Una novel·la que combina investigació criminal i memòria històrica i que recupera un escenari poc freqüent en la narrativa catalana: la Guinea colonial espanyola.

Per als lectors de novel·la negra, el punt de partida és poderós: un assassinat, un inspector turmentat i un lloc on les regles no són les mateixes per a tothom.

Però darrere del crim hi ha una història encara més gran: la d’un passat colonial les conseqüències del qual continuen plantejant preguntes moltes dècades després.

Fitxa del llibre

Títol: Ikunde
Autor: Jordi Solé
Editorial: Llibres del Delicte
Gènere: novel·la policíaca / novel·la negra històrica
Publicació: setembre de 2026
ISBN: 978-84-19415-60-8
Pàgines: 258
Preu: 19,50 €

---

L’Esquerda, 50 anys desenterrant la història d’Osona

Mig segle d’excavacions ininterrompudes ha convertit el jaciment de Roda de Ter en un dels grans referents arqueològics de Catalunya. Més de 500 persones hi han treballat des de 1977 i, cinquanta campanyes després, el subsòl encara continua oferint sorpreses.

Hi ha llocs on la història s’explica a través de documents, fotografies o llibres. I n’hi ha d’altres on cal retirar la terra, pedra a pedra, per tornar-la a fer aparèixer.

A Roda de Ter, en una península elevada sobre un dels meandres del riu Ter, fa mig segle que arqueòlegs, estudiants i investigadors fan exactament això. L’Esquerda acaba de completar la seva cinquantena campanya d’excavacions arqueològiques sistemàtiques, una fita excepcional que permet mirar enrere i entendre fins a quin punt el jaciment ha canviat el coneixement de la història d’Osona.

Les excavacions científiques i continuades van començar l’any 1977, dirigides per la historiadora i arqueòloga Imma Ollich, de la Universitat de Barcelona. Però l’interès pel lloc venia de molt abans. Entre 1966 i 1976, la Secció Arqueològica del Centre Excursionista de Roda ja havia realitzat prospeccions i treballs de documentació que van permetre començar a intuir la riquesa que amagava aquell espai.

D’un poble medieval a 2.500 anys d’història

Quan van començar les excavacions sistemàtiques, bona part dels esforços es van concentrar en les restes medievals visibles al voltant de l’antiga església de Sant Pere.

El paisatge arqueològic que es podia contemplar aleshores tenia poc a veure amb l’actual. Es veien principalment l’església, part de la necròpolis i alguns espais propers. Campanya rere campanya, però, les estructures van anar apareixent i el jaciment va començar a explicar una història molt més extensa.

Avui sabem que l’Esquerda conserva les restes d’un important poble medieval emmurallat i fortificat, amb uns 150 metres de muralla, habitatges, zones productives, carrers, espais funeraris i estructures defensives.

Però la gran sorpresa arribaria pocs anys després de començar les excavacions.

L’any 1981, les intervencions a la zona de la muralla van confirmar l’existència de nivells molt més antics, corresponents a l’edat del bronze i sobretot al món ibèric. Des de 1982, aquesta zona també s’ha excavat de manera regular.

Aquella descoberta canviava completament la dimensió del jaciment.

Sota el poble medieval hi havia un altre poble.

I sota determinades estructures, encara més història.

Els treballs arqueològics han acabat demostrant que l’Esquerda permet seguir aproximadament 2.500 anys d’ocupació i transformacions humanes.

La possible Ausa dels ibers ausetans

Un dels aspectes més fascinants de la recerca és la importància que va tenir l’assentament en època ibèrica.

Les dimensions, el sistema defensiu i l’organització urbana han portat els investigadors a considerar l’Esquerda un gran assentament fortificat, comparable per la seva rellevància arqueològica amb altres jaciments importants del país. La investigadora principal, Montserrat de Rocafiguera, ha destacat que es tracta d’un jaciment de grans dimensions, comparable en importància amb llocs com Ullastret o Empúries.

Les investigacions apunten, a més, que podria haver tingut un paper central dins del territori dels ausetans i que podria correspondre a la seva capital, Ausa, una hipòtesi que dona encara més transcendència al jaciment.

La seva situació no era casual.

El meandre del Ter crea una península fàcil de defensar, elevada sobre el riu i amb una magnífica visibilitat sobre el territori. Era, per tant, un punt estratègic tant militarment com per controlar les vies de comunicació i el territori circumdant.

Segles després, aquesta mateixa posició privilegiada tornaria a ser aprofitada durant l’edat mitjana.

Un enorme laboratori arqueològic

Una de les singularitats de l’Esquerda és que no es tracta únicament d’un jaciment on es desenterren murs i objectes.

Amb els anys s’ha convertit també en un gran espai de recerca i formació arqueològica.

Les campanyes han estat estretament vinculades a la Universitat de Barcelona i generacions d’estudiants han après arqueologia sobre el terreny a Roda de Ter. Actualment fins i tot s’hi desenvolupen pràctiques universitàries vinculades al Grau d’Arqueologia.

En aquests cinquanta anys es calcula que més de 500 persones han participat en les excavacions entre arqueòlegs, estudiants, llicenciats, graduats i col·laboradors.

D’aquesta manera, l’Esquerda ha servit simultàniament per investigar el passat i per formar bona part dels professionals que després han desenvolupat la seva carrera en altres jaciments, museus i institucions del país.

Arqueologia experimental

Un altre dels elements que han convertit l’Esquerda en un projecte especialment interessant és la seva aposta per l’arqueologia experimental.

A partir de la recerca arqueològica, els investigadors han reproduït processos i tècniques utilitzades en el passat per comprendre millor com vivien les comunitats que van ocupar l’assentament.

L’objectiu és senzill d’explicar però científicament molt potent: no limitar-se a trobar els objectes, sinó intentar descobrir com es fabricaven, com s’utilitzaven i com funcionava realment la vida quotidiana.

Aquest vessant experimental va començar a desenvolupar-se especialment a partir de la dècada de 1990 i ha acabat formant part de la identitat científica del projecte de l’Esquerda.

La cinquantena campanya encara porta novetats

Arribar a cinquanta campanyes no significa, ni de bon tros, que el jaciment estigui esgotat.

Precisament la campanya d’aquest agost de 2026, desenvolupada durant dotze dies, ha tornat a aportar noves dades.

Els treballs s’han concentrat en diversos sectors de l’àrea ibèrica situats darrere la muralla i també en la zona medieval.

En un dels sectors ibèrics s’han delimitat dues grans estructures situades a banda i banda d’un carrer, mentre que en una altra zona s’ha localitzat un espai de planta quadrada amb una ordenació urbanística diferent de les estructures conegudes fins ara.

La importància d’aquesta descoberta és que podria correspondre a una fase anterior de l’assentament ibèric i ajudar a reconstruir com va evolucionar urbanísticament la fortalesa al llarg del temps.

Paral·lelament, els arqueòlegs han continuat treballant al sector medieval, especialment en una zona de la necròpolis situada al sud de l’església, fins ara poc coneguda.

És la millor demostració que, després de mig segle d’excavacions, l’Esquerda continua plantejant preguntes.

Dotze hectàrees de patrimoni

Actualment, l’espai arqueològic delimitat ocupa aproximadament 12 hectàrees i està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

La dimensió del conjunt ajuda a entendre per què encara queda tant per investigar.

Cada nova campanya permet afegir peces a un trencaclosques que abraça diferents moments de la història: des de les ocupacions més antigues fins al món ibèric, el període altmedieval i la societat feudal.

No és habitual trobar en un mateix indret una seqüència històrica tan llarga i amb unes restes tan representatives de moments tan diferents.

Un patrimoni estretament lligat a Roda de Ter

Per als rodencs, però, l’Esquerda és alguna cosa més que un jaciment arqueològic.

Forma part de la mateixa història del municipi.

De fet, aquest 2026 coincideixen dues efemèrides especialment simbòliques: la commemoració dels 1.200 anys de la primera referència documental del nom de Roda de Ter i els cinquanta anys de les excavacions sistemàtiques a l’Esquerda.

La regidora de Cultura de Roda de Ter, Bet Contreras, ha definit el jaciment i el museu com un tresor del municipi que permet explicar no només la història local, sinó també la de la comarca i del país.

I aquesta vinculació entre patrimoni i poble ha estat una constant des dels primers treballs del Centre Excursionista fins a l’actual projecte científic.

Una celebració amb 200 persones

La cinquantena campanya va culminar el passat 28 d’agost amb un acte especialment emotiu al mateix jaciment.

Hi van ser convidades les persones que, d’una manera o altra, han participat en les excavacions durant aquestes cinc dècades: arqueòlegs, estudiants, investigadors, col·laboradors i representants municipals.

La trobada va reunir al voltant de 200 persones i va servir per retrobar diferents generacions vinculades a l’Esquerda.

Montserrat de Rocafiguera va obrir l’acte i els participants van poder visitar els sectors excavats aquesta temporada i observar l’evolució dels treballs realitzats durant els últims cinquanta anys. La directora del Museu de l’Esquerda, Maria Ocaña, va destacar especialment la convivència i els vincles personals que s’han creat al voltant de les campanyes arqueològiques.

Perquè cinquanta campanyes també són cinquanta estius de persones compartint excavació, coneixement i vida al jaciment.

I encara queda molta Esquerda per descobrir

Potser aquesta és la gran notícia dels cinquanta anys.

No només tot el que s’ha descobert.

Sinó tot el que encara falta per descobrir.

Durant mig segle, el jaciment ha passat de ser un conjunt de restes medievals conegudes pels veïns a convertir-se en un espai arqueològic de referència per entendre una part fonamental de la història de Catalunya.

Han aparegut muralles, habitatges, carrers, tombes i estructures que han permès reconstruir formes de vida separades per segles.

I encara avui, cada vegada que els arqueòlegs retiren una nova capa de terra, apareixen elements capaços de modificar el relat anterior.

Montserrat de Rocafiguera ho resumeix amb una frase que probablement defineix millor que cap altra aquest aniversari:

«L’Esquerda té corda per estona».

I després de cinquanta campanyes consecutives, tot fa pensar que sota la terra de Roda de Ter encara queden moltes pàgines de la història d’Osona per escriure.