Nova web de la Revista de Vic: notícies de Vic i Osona amb un disseny més ràpid i modern

A la Revista de Vic continuem evolucionant. Després de mesos de feina, estrenem una nova pàgina web amb un objectiu molt clar: oferir una millor experiència als nostres lectors i fer encara més accessible tota l'actualitat de Vic i d'Osona.

El nou portal presenta una imatge completament renovada, amb un disseny més modern, net i intuïtiu. Ara és molt més fàcil trobar les notícies de Vic i Osona, navegar entre les diferents seccions i gaudir dels continguts des de qualsevol dispositiu, ja sigui un ordinador, una tauleta o un telèfon mòbil.

Una experiència de lectura millor

Hem treballat perquè la web carregui més ràpid, sigui més visual i permeti una lectura més còmoda. També hem reorganitzat les categories perquè l'actualitat de la comarca, la cultura, els esports, les entrevistes, l'oci i totes les nostres seccions estiguin a l'abast amb només un parell de clics.

A més, la nova estructura ens permetrà incorporar noves funcionalitats durant els pròxims mesos, amb la voluntat de continuar millorant i adaptant-nos a les necessitats dels nostres lectors.

Compromesos amb la informació de proximitat

Des del 2007, la Revista de Vic treballa per explicar tot allò que passa a la ciutat de Vic i a la comarca d'Osona, apostant per una informació propera, rigorosa i de qualitat. Aquesta renovació digital és un pas més en el nostre compromís per continuar creixent sense perdre la nostra essència.

Descobreix la nova web

Us convidem a descobrir la nova web, navegar-hi i consultar cada dia [l'actualitat de Vic i Osona](enllaç a la secció Actualitat), i fer-nos arribar les vostres opinions i suggeriments. La Revista de Vic continua avançant, amb la mateixa il·lusió de sempre i amb la mirada posada en el futur.

Benvinguts a la nova Revista de Vic.

El turisme gastronòmic: com descobrir territoris a través del sabor

Viatjar no només és visitar monuments, contemplar paisatges o descobrir ciutats noves. Cada vegada més persones escullen les seves destinacions guiades per un altre gran atractiu: la gastronomia. El turisme gastronòmic s'ha convertit en una manera de viatjar que permet conèixer la cultura, la història i les tradicions d'un territori a través dels seus plats i productes típics.

Assaborir la cuina local és una experiència que connecta el visitant amb l'essència d'un lloc i ofereix una visió autèntica de la seva identitat.

La cuina: expressió de la cultura

Cada recepta tradicional és el resultat de generacions de coneixements, costums i adaptacions a l'entorn. Els ingredients que formen part de la gastronomia d'una regió solen estar estretament relacionats amb el seu clima, la seva geografia i les activitats econòmiques que s'hi han desenvolupat al llarg dels anys. Els plats de muntanya, les receptes marineres, els productes de l'horta o les elaboracions artesanals expliquen una part important de la història local. Per aquest motiu, descobrir la gastronomia d'un territori és també una manera d'entendre millor les seves arrels.

Una experiència per als cinc sentits

El turisme gastronòmic és una experiència que va més enllà del gust. Els colors dels mercats tradicionals, les aromes dels productes acabats de collir, les textures dels aliments i la presentació dels plats formen part d'un conjunt d'estímuls que fan que cada àpat sigui especial. A més, els sabors tenen una gran capacitat per despertar emocions i records. Moltes persones associen determinades olors o receptes amb moments feliços de la seva vida, fet que converteix cada experiència gastronòmica en una vivència única.

Mercats i productors locals

Una de les millors maneres de conèixer la gastronomia d'un territori és visitar els espais on neixen els seus productes. Els mercats municipals permeten descobrir aliments frescos i especialitats locals, alhora que ofereixen l'oportunitat de conversar amb productors i comerciants. També resulten molt interessants les visites a cellers, molins d'oli, formatgeries, explotacions agrícoles o obradors artesanals. Aquest contacte directe amb els productors ajuda a entendre el valor dels aliments i la feina que hi ha darrere de cada producte.

El valor dels productes de proximitat

Els productes de proximitat són un dels grans protagonistes del turisme gastronòmic. Consumir aliments produïts a la mateixa zona garanteix frescor, qualitat i autenticitat. A més, aquesta pràctica contribueix al desenvolupament de l'economia local i afavoreix la preservació de tradicions culinàries que formen part del patrimoni cultural de moltes regions. 

Cada vegada hi ha més viatgers interessats a descobrir aquests productes i a conèixer les persones que els elaboren.

Rutes gastronòmiques 

Moltes destinacions ofereixen rutes gastronòmiques que combinen cultura, paisatge i degustacions. Aquestes propostes permeten recórrer pobles, visitar productors i tastar especialitats locals en una mateixa experiència. Les rutes del vi, de l'oli d'oliva, dels formatges o dels productes tradicionals són una excel·lent manera de conèixer una regió amb calma i aprofundir en la seva identitat. Aquest tipus d'activitats solen adaptar-se a diferents perfils de viatgers i resulten especialment atractives per a les persones que busquen experiències autèntiques i enriquidores.

Gastronomia i sostenibilitat

El turisme gastronòmic també pot contribuir a un model de viatge més sostenible. Escollir restaurants que treballin amb productes locals, visitar petits productors i consumir aliments de temporada ajuda a reduir l'impacte ambiental i afavoreix les economies locals. Aquesta manera de viatjar fomenta un consum més responsable i permet establir una relació més respectuosa amb el territori que es visita. 

Per Eva Remolina / AMIC 

Osona encadena nits tropicals en un juny marcat per la calor extrema

La comarca d'Osona ha tancat un mes de juny excepcional des del punt de vista meteorològic, segons recull l'ACN. Les altes temperatures no només s'han deixat sentir durant el dia, sinó també a la nit, amb diverses jornades en què els termòmetres no han baixat dels 20 graus, un fenomen conegut com a nit tropical que cada vegada és més freqüent al territori.

Municipis com Vic han registrat diverses nits amb temperatures mínimes per sobre d'aquest llindar, dificultant el descans de la població i evidenciant un episodi de calor persistent que s'emmarca en un dels mesos de juny més càlids dels darrers anys a Catalunya.

El conjunt del país també ha viscut un juny de rècord. Prop del 70% de les estacions del Servei Meteorològic de Catalunya han registrat almenys una nit tropical durant el mes, mentre que set de cada deu observatoris han superat els 35 graus en algun moment. En diverses zones de Ponent, fins i tot s'han sobrepassat els 40 graus durant l'onada de calor de finals de juny.

Els experts alerten que aquest tipus de fenòmens són cada vegada més habituals. Les temperatures elevades durant la nit impedeixen que el cos es recuperi de la calor acumulada durant el dia i poden tenir un impacte important sobre la salut, especialment entre la gent gran, els infants i les persones amb malalties cròniques.

Davant d'aquest escenari, Protecció Civil i les autoritats sanitàries insisteixen en la importància de mantenir una bona hidratació, evitar l'activitat física durant les hores de màxima insolació i procurar que els habitatges es mantinguin frescos durant la nit sempre que sigui possible. Tot apunta que la calor intensa continuarà sent una de les protagonistes de l'estiu, amb episodis cada vegada més freqüents i prolongats.

101 anys de Letona, la llavor del Cacaolat i l'imperi del batut de cacau català

El poder llaminer català ha quedat demostrat al llarg de les darreres dècades amb la invenció dels mundialment reconeguts Donuts, Bollycao o Chupa Chups, malgrat que, amb el temps, han acabat en mans estrangeres. No ha estat, però, el cas de Cacaolat, l’icònic batut de cacau fabricat a Santa Coloma de Gramenet, que amb gairebé un segle d’història és el primer que es va començar a fabricar a escala industrial arreu del món. Després de superar una guerra civil, una mundial, i diverses adquisicions, el nom de Cacaolat ha guanyat prou poder per protagonitzar els esmorzars i berenars de milers de llars fins a vendre ni més ni menys que 75 milions de litres de batut arreu del món.

El Cacaolat i una fórmula "inalterable" que s'acosta al segle

Per conèixer els orígens d’aquesta popular beguda cal conèixer també els de Marc Viader i Bas, qui a inicis del segle XX es va desplaçar de la seva ciutat de naixement, Cardedeu, a Barcelona, per començar a treballar a la Granja Coma, des d’on va activar la producció de derivats làctics. Aquest fet va impulsar considerablement el negoci, fins al punt de rebatejar la granja sota el nom Granja Viader i obrir-ne mitja dotzena més arreu del territori amb aquesta denominació. Les obertures volien assegurar la distribució de la llet i, Viader, amb l’ajut d’altres lleters de Barcelona, va fundar Letona, una empresa dedicada a la producció i distribució de productes làctics, amb un capital de mig milió de pessetes, poc més de 3.000 euros. 

Viader va fundar Letona, amb l’ajut d’altres lleters de Barcelona i un capital de mig milió de pessetes, poc més de 3.000 euros 

El 1931, el fill de Viader, Joan Viader Roger, va assumir la direcció de Letona i emprendre un viatge a Budapest amb el seu pare per assistir a una fira agroalimentària i conèixer els darrers avenços d’aquesta indústria a escala europea. Va ser en aquesta expedició quan es van topar amb una beguda hongaresa composta per llet i cacau, i que no van trigar a produir des de la fàbrica de Letona. Segons assegura la companyia, “la fórmula secreta de Cacaolat resta inalterable des d’aleshores”.

El resultat d’aquesta fórmula es va presentar un mes de juny del 1933 a la sisena Fira de Mostres de Barcelona, com el primer batut industrial de llet i cacau del món. La presentació es va produir un any després de la constitució de la societat Fira Internacional de Barcelona i tres abans de l’esclat de la Guerra Civil, que, juntament amb la Segona Guerra Mundial, va aturar la producció de Cacaolat durant quinze anys.

Qui no coneix Pepi?

La represa de l’activitat industrial dels Viader va estar acompanyada per una forta aposta comercial i l’impuls de la figura de Pepi, el personatge que protagonitza el logo de Cacaolat des d’aleshores. A molts dels diversos anuncis dissenyats per la companyia, el batut de cacau es venia com “l’aliment número u”, fins al punt de patrocinar diversos esdeveniments esportius. “L’empresa ja va néixer amb un esperit innovador”, assegura l’actual director general, Josep Barbena, a VIA Empresa.

Si bé el creixement de Cacaolat va ser considerable durant la segona meitat del segle XX, Letona, que precisament va obrir una nova fàbrica per incrementar la capacitat de producció de batuts, va ser adquirida per la lletera madrilenya Central Lechera Española S.A. (Clesa). Aquesta va mantenir el control de la firma catalana fins el 1998, quan va passar a mans de la italiana Parmalat en una operació que pot recordar a la de Chupa Chups i Perfetti Van Melle, ja que també va concernir una companyia catalana i una d’italiana. Segons diverses fonts, la suma que va pagar Parmalat per Letona va ascendir als 132 milions d’euros, davant els 90 milions que també va oferir la granadina Puleva en aquell moment.

Els traspassos de Letona -i, per tant, de Cacaolat- no van acabar aquí: el 2007 -un any després que se segellés la mencionada operació de Chupa Chups-, Clesa va ser adquirida per Dhul, la divisió d'alimentació del grup Nueva Rumasa propietat de la família Ruiz-Mateos. Dos anys més tard, el conglomerat va decidir separar els camins de Letona i Cacaolat per convertir aquesta darrera en una societat independent i plantejar una eventual sortida a borsa que mai es va produir. Aleshores, Cacaolat facturava uns 98 milions d’euros.

La caiguda de Nueva Rumasa i l'aparició de Damm a la vora del 80è aniversari

Els tombs dels batuts de cacau catalans van continuar amb la caiguda de Nueva Rumasa el 2011, per passar a mans de la distribuïdora de refrescos i begudes Cobega i de la cervesera Damm, que es van quedar totes dues amb un 49% de Cacaolat. El fons d’inversió Victory Turnaround es va quedar el 2% restant, malgrat que tan sols dos anys més tard va sortir de l’accionariat i cedir aquest petit percentatge a les dues grans propietàries. L’operació es va materialitzar per un import de 75 milions d’euros.

Barbena: “L’empresa ja va néixer amb un esperit innovador”

En aquest període, coincidint amb el 80è aniversari de Cacaolat, la companyia va viure una revolució de dalt a baix: el 2013, va obrir, en una antiga planta de Damm ubicada a Santa Coloma de Gramenet, la inconfusible fàbrica que s’aprecia en l’actualitat des de la C-58, va fer un salt a nous mercats com Xipre, Malta o Suècia, i va protagonitzar diverses invencions, com el Cacaolat 0%, el Cacaolat Mocca o el Noir. 

Els darrers anys prepandèmics Cacaolat va registrar pèrdues, i l’esclat de la covid-19, amb el consegüent tancament de bars i restaurants, va suposar un cop considerable per la companyia. El 2021, Damm va acordar amb Cobega la compra de la seva participació de Cacaolat per un import de tan sols 15 milions d’euros, xifra que revela la pèrdua de valor que va patir la companyia en aquells darrers anys. Va ser aleshores quan Barbena va impulsar un pla estratègic que a partir del 2023 va començar a veure els seus fruits, amb una millora substancial de la facturació -82 milions, un 12,8% més que el 2022-. 

L'impuls de Barbena i la remuntada del Cacaolat 

“Vam fer tota una revisió del model comercial de la companyia i una forta aposta per la innovació, el talent i la internacionalització”, continua el director general de Cacaolat. Precisament, Barbena destaca l’impuls en la internacionalització de Cacaolat, en què la facturació a l’estranger ha passat “de pràcticament zero” a prop del 10% en els darrers cinc anys, i amb l’ambició d’incrementar-la al 15-20%. De fet, com a dada curiosa, Barbena detalla a VIA Empresa que “el nostre primer client i mercat és Filipines”.

Entre els darrers moviments significatius de la companyia consta l’adquisició del 50% de Cacaolat a Damm per part d’Idilia Foods, en una operació que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va aprovar a finals del 2024. Tal com hem observat en articles anteriors, l’organisme té un paper clau en operacions com aquesta, per la qual Idilia Foods va destinar 50 milions d’euros. Cacaolat, per la seva banda, va assumir la distribució de les marques de batut d’Idilia, com ColaCao i Okey.

Si bé Cacaolat ha comptat tradicionalment amb una posició líder en el mercat de batuts a Catalunya, avui és la marca més venuda arreu de l’estat espanyol, i es pot afirmar que ha deixat enrere el mencionat període de dificultats financeres. En aquest sentit, segons detalla Barbena, el 2025 va facturar 118 milions d’euros, una xifra encara més àmplia respecte als 82 milions registrats el 2023, que ja van significar una millora substancial. Cacaolat, a més, va rebre l’any passat el reconeixement Great Place to Work, i presumeix del seu arrelament al territori, en oferir un batut compost per llet de granges ubicades a un radi inferior a 150 quilòmetres de la seu productiva de Santa Coloma de Gramenet. Preguntat pel futur de la companyia, Barbena assegura a VIA Empresa que, ara, Cacaolat compta amb "dos socis molt compromesos i una visió de llarg termini", motiu pel qual "en cap cas" està previst que la companyia abandoni el territori català.

De fet, aquest darrer impuls de Cacaolat ha permès revalorar significativament la companyia, fins a tornar a superar el centenar de milions d’euros l’any 2024; tot sense perdre un dels aspectes més importants de la companyia, l’esperit innovador impulsat per la família Viader i mantingut per l’equip de Barbena. A tall d’exemple, en aquests darrers anys, Cacaolat ha fet arribar el seu popular batut a través de nous formats, com el got, el cacau en pols o, molt arrelat als seus orígens vinculats al món de l’esport, el batut proteic.

Per David Lombrana / AMIC

El MACBA apropa l’art contemporani a Vic amb una obra de Martí Anson a l’Ajuntament

L’Ajuntament de Vic acull des d’aquest mes de juny l’obra Un rellotge parat diu dues vegades al dia l’hora exacta, de l’artista Martí Anson, una peça de la Col·lecció del MACBA que es podrà visitar gratuïtament al vestíbul de l’edifici consistorial fins al pròxim 30 de novembre. La iniciativa compta amb la col·laboració d’ACVIC Centre d’Arts Contemporànies i forma part del projecte Un museu fora del museu, impulsat pel Museu d’Art Contemporani de Barcelona coincidint amb el seu 30è aniversari.

L’obra, creada l’any 1999, està formada per dues fotografies aparentment idèntiques que conviden l’espectador a reflexionar sobre el pas del temps i la manera com les persones el mesurem. La diferència entre les dues imatges no es troba en el rellotge, que roman aturat marcant sempre la mateixa hora, sinó en la llum natural que entra per la finestra, evidenciant que una fotografia ha estat presa de dia i l’altra de nit. Aquesta subtilesa converteix la peça en una reflexió poètica sobre la percepció del temps i la relació entre els ritmes naturals i les convencions humanes.

La ubicació de l’obra al vestíbul de l’Ajuntament no és casual. El projecte Un museu fora del museu busca portar l’art contemporani a espais quotidians, més enllà dels museus i les sales d’exposicions, perquè qualsevol ciutadà pugui trobar-se amb una obra artística de manera inesperada mentre fa gestions o transita per equipaments públics. En aquesta edició, prop d’una quarantena d’obres de la Col·lecció MACBA s’han distribuït en diferents indrets de Catalunya gràcies a la col·laboració dels centres d’arts visuals del territori.

El projecte ha estat comissariat per Martí Manen, reconegut gestor cultural i comissari independent, amb una àmplia trajectòria internacional. La proposta pretén acostar l’art contemporani a nous públics i generar noves formes de relació amb les obres, demostrant que qualsevol espai pot convertir-se en un lloc per a la reflexió i la cultura.

Entrevistem a Andreu Martín, el número 1 de la novel·la negra en català

Andreu Martín, nascut a Barcelona el 1949, ha consolidat el seu nom com l'escriptor de novel·la negra número 1 a Catalunya, amb una carrera prolífica i una capacitat única per captivar els lectors. Martín continua conquerint el món literari amb la seva darrera obra, allò que només els passa als altres.

Benvolgut Andreu Martín, és un plaer tenir l'oportunitat de parlar amb vostè sobre la seva última obra, allò que només els passa als altres.

Arnau Ruiz: Com va sorgir la inspiració per aquesta novel·la?

Andreu Martín: Parteixo de la base que la majoria dels lectors i d'escriptors de novel·la negra no pertanyen al món de la delinqüència, ni de la policia. Una miqueta d'autors i policies hi ha, però normalment són mons diferents. Són dos mons que conviuen en el món que vivim nosaltres i ho sabem tots.
Sabem que hi ha gent que es dedica a robar i a matar i a tràfic amb drogues i que fa malifetes, però normalment pertanyen a l'altre món, a un món que no és el que compartim habitualment quan fem el sopar de Nadal, per entendre'ns. Llavors volíem reflectir-ho en una novel·la. La primera crítica que vam fer de la novel·la al meu editor va ser que m'agrada molt la teva novel·la, però durant la primera part no passa res.I jo li vaig dir que sí que passa. Hi ha batudes policials, hi ha assassinats, hi ha corrupció, hi ha persecucions... El que passa és que els hi passen els altres. El protagonista se n'assabenta perquè li expliquen què és el que ens passa a tots. Ho llegim als diaris, ens ho expliquen, bé, algú i t'explica què ha passat tal cosa i això pot ser veritat o no.I en una època de les Fakenews, on les Fakenews són tan importants, em va semblar important escriure un llibre on el lector no sap si s'ha de fiar de tot el que li diuen els personatges de la novel·la.

AR: El protagonista de la seva novel·la, Marc Olvan, és un advocat que es troba immers en un món de corrupció i perill. Què el va portar triar aquest protagonista en concret? Va ser una tasca fàcil escriure aquest llibre?

AM: No, va ser una tasca tan difícil escriure aquest llibre que quan tenia escrites unes seixanta o setanta pàgines li vaig dir a l'editor que el deixava d'escriure, que allò no interessaria ningú. Li vaig dir a l'editor que no, no, m'estic equivocant, perquè jo soc conscient que soc bo, molt bo, amb les situacions d'acció, de gran guinyol, de persecucions, de violència, això ho he fet tota la meva vida i aquí em desenvolupo perfectament.

Posar dos personatges perseguint-se o barallant-se o discutint fins i tot és una cosa que tinc facilitat per a. Però fer la vida quotidiana no estic tan segur. L'editor va llegir el llibre, la part del llibre que havia escrit jo, i em va dir que no, no, ha estat molt bé, és apassionant, m'agrada molt i continua. I gràcies a aquest impuls de l'editor vaig poder continuar escrivint, acabar-li trobant la gràcia i acabar el llibre que ara m'agrada molt. Vull dir, això és el que em va apassionar d'escriure el llibre. A mi m'agrada escriure les coses que són difícils per a mi. Precisament perquè el fàcil era escriure l'acció, el fet de poder saber-me a algú que pot escriure coses que no són d'acció, em va donar una satisfacció extra.I el personatge el vaig triar. Mira, jo els personatges els trio un cop tinc la història. Un cop tinc la història que vull explicar, sé quin personatge és el que em servirà per explicar-la. No creo mai un personatge prèviament per veure què li faré fer. No, és el contrari. És igual que escriure un guió de cine i un cop tens el guió de cine escrit i acabat és quan tries els actors. És quan dius que aquest paper el faria bé fulano o el faria bé mangano. I no t'equivoquis, perquè si t'equivoques amb el cas, els personatges no encaixaran amb allò que han de fer. Vull dir que aquest personatge va néixer perquè havia de ser aquest personatge.

AR: Podria explicar-nos més sobre aquest procés i com va aconseguir superar els desafiaments?

AM: Bé, doncs és com ho he explicat. Em vaig atrevir, em vaig atrevir a ficar-me de cap amb aquest projecte. Em vaig atrevir a ficar-me de cap amb aquest projecte. Primer el vaig construir. Abans d'escriure una novel·la jo la treballo molt prèviament i li dono moltes voltes. I la construeixo tan bé com puc. I un cop estic ben convençut d'aquesta bastida de base, que és la que l'aguantarà, d'aquests fonaments que aguantarà l'edifici, llavors és quan em llenço a construir-lo.

Un cop m'hi vaig començar a construir, va ser quan vaig dir que em sembla que no me'n sortiré, però quan em van dir que sí, sí, tira, perquè això aguanta, ja que vaig tirar endavant i me'n vaig sortir. Home, el fet de tenir moltes novel·les, d'haver escrit moltes novel·les i de tenir una edat determinada fa que jo ja tingui una certa confiança en mi mateix que la cosa sortirà.

AR: Què significa per vostè rebre un premi de la mà del Taradell Negre a la seva trajectòria?

AM: Home, tots els premis són un estímul. És el mateix que el que significa per un actor fer una obra de teatre i rebre uns aplaudiments al final. L'actor, si acaba de fer, si un actor fa una grimèfia i una pallassada i la gent no riu, té consciència que la cosa no està funcionant bé.

Si un actor acaba en l'obra i la gent no aplaudeix, o antigament, t'he de dir que a més a més, no només no aplaudíem, et podien tirar tomàquets i patates quan acabaves de fer l'obra, llavors saps que no t'ha sortit bé i que, per tant, t'ho has de fer mirar.

Per mi, cada premi que rebo, no hi ha premi poc important, tots els premis són igual d'importants, i n'hi ha que són més rellevants com més petits són, diria, és l'aplaudiment a la meva feina i, per tant, un estímul per continuar a fer-la.

AR: Què es necessita per escriure una bona novel·la?

AM: Una bona història. Per escriure una bona novel·la has de tenir una bona història, una bona història que vol dir saber com comences, saber com es complica, saber com acaba. Un cop tinguis això, portarà de la maneta els personatges, i llavors et diria que en segona estança has de saber tractar bé aquests personatges. Hi havia un escriptor, el Chesterton, que deia que per matar un personatge primer li has de saber donar vida. Això és molt important, i saber donar vida a un personatge és una de les coses que componen una bona novel·la.

AR: Com veu el paper de la novel·la negra a la societat actual?

AM: A mi em sembla molt important perquè és el tipus de novel·la que més m'agrada, i per tant em sembla importantíssim que se li faci cas. Però quan no se li feia cas també la veia molt important. Jo crec que la novel·la negra parla d'allò que més ens preocupa a tots en primera instància, perquè de fet el que més ens preocupa a tots és que quan sortim de casa el tornat tot estigui tal com ho havíem deixat. La novel·la negra ens explica de com les coses es fan molt bé, i a la novel·la negra sempre passen els personatges de novel·la negra, sempre els passa allò que no voldríem mai que ens passés a nosaltres. De manera que la novel·la negra d'alguna manera és com un fet de màgia en el que reflectim en un paper com a escriptors, però també com a lectors tot allò que no ens agradaria que ens passés i és una manera com un exorcisme perquè no ens passi a nosaltres. Però a la vegada estem analitzant la societat i estem veient quins defectes té la societat, per on és, per allà on peta. I això és molt important, per això per mi ocupa un lloc molt important en el panorama de la literatura. Diria que entre tot això que acabo d'explicar, tot això que expliques d'alguna manera amb la novel·la negra i una història d'amor quotidiana entre un noi i una noia que estudien a la universitat, a mi m'agrada més la història de les persecucions i del lloc, que a la vegada la novel·la negra és un joc i com a joc també m'agrada jugar-la.

AR: Tindrem nova sèrie de llibres a l'estil Esquius o Flanagan?

AM: No estic segur. Jo vaig escriure el Flanagan i l'Esquius amb un amic meu, molt amic meu que es diu Jaume Ribera que és molt bo i era un llibre resultat de què jugàvem nosaltres, entre nosaltres.

Ara, amb el Jaume ja no... ha passat una temporada una mica fumudot, vam escriure l'últim llibre amb què ell estava molt malalt, s'ha refet, però ja hem decidit no escriure cap llibre més i jo sol escriure una sèrie... La veritat és que quan he parlat d'un personatge, del Marc Olvan, d'allò que només els passa als altres, la història del Marc Olvan ja l'he explicada. Per què hauria de continuar explicant la història d'aquest individu? Hi ha prou patint amb aquesta novel·la no el fem patir més amb altres novel·les.

Moltes gràcies i fins a la següent. Ha sigut un plaer.

Gràcies a vosaltres.

La Crida dona el tret de sortida a la Festa Major de Vic 2026

Les tres colles de la ciutat tornaran a omplir els carrers de música, colors i festa aquest dissabte 27 de juny en un dels actes més multitudinaris del calendari vigatà

Vic ja escalfa motors per viure una nova edició de la seva Festa Major, que començarà oficialment aquest dissabte 27 de juny amb La Crida, un dels actes més emblemàtics i participatius de la celebració. Durant tota la jornada, els carrers de la ciutat s'ompliran dels colors, la música i l'ambient festiu de les tres colles tradicionals: la del Nen (vermella), la del Merma (verda) i la de la Vella (negra).

Com marca la tradició, cada colla iniciarà la festa al migdia als seus respectius punts de trobada, on els participants es prepararan per a una jornada carregada de germanor i disbauxa. A partir de les sis de la tarda, les rues recorreran diferents barris de la ciutat fins a confluir a la plaça de la Catedral, on culminarà l'acte que, any rere any, simbolitza l'inici oficial de la Festa Major vigatana.

La previsió meteorològica acompanya la celebració. Segons les darreres previsions, el dissabte estarà marcat pel sol i la calor, amb temperatures que podrien arribar als 34 graus durant el dia. En el moment de l'inici de les rues, els termòmetres rondaran els 31 graus, fet pel qual es recomana als participants hidratar-se sovint i protegir-se del sol.

La Crida és només el primer gran acte d'una Festa Major que s'allargarà fins al 12 de juliol i que inclou més d'un centenar d'activitats per a totes les edats. El programa d'enguany combina els actes més tradicionals amb propostes culturals, concerts, espectacles familiars i diverses novetats, entre les quals destaquen la celebració del 100è Concurs de Sardanes, la Gran Final de la Lliga per la Llengua i el pas del Tour de França per la ciutat el pròxim 6 de juliol.

Amb La Crida, Vic torna a demostrar que la seva Festa Major és molt més que una celebració popular: és una expressió viva de la cultura, la tradició i la identitat de la ciutat, on milers de vigatans i visitants es retroben cada estiu per compartir quinze dies de festa. 

Revista de Vic Festa Major 2026

Hi ha moments de l'any que formen part del calendari. I n'hi ha d'altres que formen part de la nostra memòria. El mes de juny és una mica les dues coses. És el mes que obre la porta a l'estiu, però també el mes que encén aquella emoció col·lectiva que només es viu quan una ciutat surt al carrer per celebrar-se a ella mateixa.

LLEGIR NÚMERO EN FORMAT DIGITAL

La revetlla de Sant Joan és el primer gran avís que alguna cosa especial està a punt de començar. Les fogueres il·luminen la nit més curta de l'any, els petards trenquen el silenci i les famílies i els amics es reuneixen al voltant d'una taula. És una festa ancestral que parla de renovació, d'esperança i de comunitat. En una societat cada vegada més accelerada, Sant Joan continua recordant-nos la importància de compartir moments amb les persones que estimem.

I quan encara ressonen els últims petards, Vic es prepara per viure una de les seves grans cites anuals. Del 27 de juny al 12 de juliol, la ciutat tornarà a omplir-se de cultura popular, música, activitats familiars, esport, espectacles i tradicions amb una nova edició de la Festa Major de Sant Miquel dels Sants.

LLEGIR NÚMERO EN FORMAT DIGITAL

La Festa Major és molt més que una programació amb més d'un centenar d'activitats. És una expressió viva de la identitat vigatana. El Seguici de Sant Miquel, el Ball de l'Àguila, la Dansa de l'Espígol, els gegants, els caps de llúpia, la Crida, els concerts, les activitats infantils o el castell de focs formen part d'un patrimoni que s'ha transmès de generació en generació i que continua emocionant-nos any rere any.

Però el veritable valor de la Festa Major no es troba només als escenaris o als carrers. Es troba en les persones. En els centenars de voluntaris, entitats, colles, associacions i professionals que hi dediquen temps, esforç i il·lusió perquè la ciutat pugui viure aquests dies amb intensitat. Sense aquesta xarxa humana, cap tradició seria possible.

Benvinguts al número 142.

LLEGIR NÚMERO EN FORMAT DIGITAL

 

Cerdanya des del cel, des del tren i des de la taula

Si el dimecres va ser el dia de posar els peus a terra —sender, termes, cuina de proximitat—, el dijous va ser el de canviar la perspectiva. Un vol en globus a l'alba, un museu que explica la Cerdanya des de dins, un dinar d'autor en un poblet de 200 habitants, el Tren Groc travessant la muntanya i un hotel amb història a Mont-Louis. Tot en una sola jornada, tot sense sortir dels Pirineus Orientals. I us ho dic d'entrada: si busqueu un dia que justifiqui tot un viatge, aquest és un bon candidat.

Enlairar-se sobre la Cerdanya a les set del matí

Sortim de La Masia del Taulat a les sis, encara de nit, amb un cafè a la mà. El Toni, que ens ha cuidat durant tota l'estada, ens ha preparat una bossa amb entrepans, barretes energètiques i provisions per aguantar el matí. Mitja hora de cotxe fins a l'Aeròdrom d'Alp, al costat cerdà, on ens espera el Fernando Muga, pilot de Montgolfières des Pyrénées —una empresa amb més de vint anys d'experiència que també opera com a Barcelona Balloon Flights per a vols des de la zona de Barcelona.

El que ve a continuació és difícil de transmetre amb paraules. El globus s'infla, puges a la cistella i, de sobte, la vall de la Cerdanya s'obre sota els teus peus: el Puigmal, el Carlit, la serra del Cadí, prats verds fins on arriba la vista i pobles que semblen maquetes. Tot en un silenci absolut que només trenca el cremador de tant en tant. El Fernando i el seu equip transmeten una seguretat i una passió per la feina que et permeten gaudir del vol sense cap preocupació. Una hora a l'aire que es fa curta. En aterrar, brindis, certificat de vol i la certesa que has viscut una d'aquelles experiències que es queden gravades.

Musée de Cerdagne: la memòria d'una comarca partida per un tractat

Cap a les deu i mitja arribem al Musée de Cerdagne, a Sainte-Léocadie. El museu ocupa la finca Cal Mateu, una antiga explotació agrícola ceretana amb una història que val la pena conèixer. La casa va pertànyer des de 1667 a la família Sicart, que va ostentar el càrrec de viguier de Cerdanya —el representant del rei de França— després que el Tractat dels Pirineus de 1659 partís la comarca en dues meitats, una de francesa i una d'espanyola. D'una granja modesta, la finca va anar creixent fins a convertir-se en un lloc de representació del poder reial. Amb la Revolució Francesa la vigueria va desaparèixer, i el 1810 la propietat va passar a mans de Mateu Riu, un comerciant barceloní pròsper, que li va donar el nom que encara conserva avui: Cal Mateu.

La visita guiada recorre les diferents estances de la casa, el jardí potager d'altitud —un espai on es conserven varietats antigues i locals— i les exposicions permanents i temporals. El dia que hi vam ser, un grup d'escolars feia pa al forn de la finca, cosa que dóna una idea del tipus de museu que és: viu, pedagògic i arrelat al territori. Esmorzem allà mateix amb les provisions que ens havia preparat el Tony, en un entorn que convida a quedar-s'hi molt més estona de la prevista.

Restaurant Pénates: cuina d'autor a la terrassa

El dinar és al Restaurant Pénates, al poble d'Ur, a deu minuts del museu. Mengem a la terrassa, acompanyats com sempre per la Raphaëlle, que ha estat la nostra guia incansable durant tot el recorregut per la Cerdanya. El local, situat a la plaça de l'església, treballa una cuina d'autor amb producte local que sorprèn per l'elaboració i la presentació en un entorn tan petit i aparentment discret. Vam menjar molt bé, amb un servei atent i acurat que arrodoneix una proposta gastronòmica que val la pena descobrir. És el tipus de descoberta que justifica per si sola una parada al camí.

El Tren Groc: patrimoni sobre rails

A les tres de la tarda agafem el Tren Groc —Le Train Jaune— a l'estació d'Ur. La línia, que connecta la Cerdanya amb el Conflent, és un dels símbols dels Pirineus Orientals: un tren de via estreta inaugurat a principis del segle XX que recorre viaductes, ponts i túnels a una alçada que arriba als 1.600 metres. El trajecte fins a Mont-Louis La Cabanasse dura una hora i quaranta minuts, i durant tot el recorregut les vistes són d'aquelles que fan treure el mòbil cada trenta segons. Si podeu, trieu els vagons oberts: el vent a la cara i el paisatge sense vidre són una altra experiència.

Hôtel Clos Cerdan: sopar i descans a Mont-Louis

El dia es tanca a Mont-Louis, la ciutat fortificada per Vauban declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El sopar és a l'Hôtel Clos Cerdan, un establiment que combina la proximitat al centre històric amb un ambient tranquil i una cuina cuidada. Després d'un dia que ha començat a les sis del matí volant en globus i ha acabat travessant la muntanya en tren, ningú aguanta gaire al sopar. Sopem bé, però aviat: el cos demana llit i tothom se'n va a dormir d'hora, amb aquella fatiga bona que només dóna un dia ple de debò.

Un dia que costa de superar

Si algú encara dubta que la Cerdanya francesa és molt més que una destinació d'hivern, aquest dijous és la millor resposta. En menys de divuit hores hem volat sobre la vall, hem après la seva història en un museu viu, hem menjat d'autor a la terrassa d'un poblet amb encant, hem pujat al Tren Groc i hem dormit al costat d'una ciutadella del segle XVII. Tot accessible, tot a distàncies curtes, tot amb un ritme intens però mai esgotador. El tipus de jornada que, quan l'expliques, fa que la gent et digui: "jo també hi vull anar." I amb raó.

---

DADES PRÀCTIQUES

Montgolfières des Pyrénées. Vols en globus des de l'Aeròdrom d'Alp. +33 7 69 16 48 64. montgolfieresdespyrenees.com | barcelonaballoonflights.com

Musée de Cerdagne. 1 Av. Cal Mateu, 66800 Sainte-Léocadie. +33 4 68 04 08 05. pyrenees-cerdagne.com

Restaurant Pénates. Place de l'Église, 66760 Ur. +33 4 68 05 35 80.

Tren Groc (Le Train Jaune). Línia Ur – Mont-Louis La Cabanasse (~1 h 40 min). letrainjaune.fr

Hôtel Clos Cerdan. RN 116, Porte de France, 66210 Mont-Louis. +33 4 68 04 23 29. lecloscerdan.com

Companyes de viatge: https://welovesea.es/ https://www.rutaenfamilia.com/ https://travel2care.com/ca/

Més informació. tourisme-pyreneesorientales.com | pyrenees-cerdagne.com | pyrenees-catalanes.com

Senyals que indiquen que el teu cos necessita més descans

Getty images

Vivim en una època en què anar de pressa és quelcom habitual. La feina, les responsabilitats personals, les pantalles i la sensació constant d’haver de fer més coses poden fer que acabem normalitzant el cansament. Moltes persones repeteixen frases com “ja descansaré el cap de setmana” o “és normal anar cansat”, però el cos acostuma a enviar avisos molt abans que arribem al límit.

El descans no és un premi ni una pèrdua de temps. És una necessitat bàsica que permet al cos i a la ment recuperar-se, mantenir l’energia i funcionar correctament. Aprendre a detectar alguns senyals pot ajudar-nos a evitar un esgotament més important.

Et lleves cansat fins i tot després de dormir

Hi ha dies puntuals en què ens despertem amb poca energia, i això és normal. Però si tens la sensació de llevar-te cansat sovint, encara que hagis dormit diverses hores, podria ser un senyal que el descans no és suficient o no té la qualitat necessària.

No sempre es tracta només de la quantitat d’hores. L’estrès, les preocupacions o alguns hàbits abans d’anar a dormir també poden afectar el descans.

Et costa concentrar-te

Has llegit un mateix paràgraf diverses vegades perquè no recordes què acabes de llegir? T’oblides de coses senzilles o tens la sensació que et costa mantenir l’atenció?

Quan el cos està cansat, el cervell també ho nota. La manca de descans pot afectar la memòria, la capacitat de concentració i fins i tot la presa de decisions.

Estàs més irritable del que és habitual

Quan acumulem cansament, la paciència sovint disminueix. Situacions petites que normalment no ens afectarien poden acabar generant frustració o mal humor.

Pot passar que responguis de manera més brusca, que et sentis més sensible o que tinguis menys tolerància davant situacions quotidianes. De vegades pensem que és estrès o una mala setmana, però el cansament també hi pot tenir un paper important.

Tens menys energia durant el dia

No es tracta només de sentir-se cansat al final de la jornada. Si durant el dia notes una manca d’energia constant, necessites diversos cafès per mantenir-te despert o tens una sensació persistent de pesadesa, el teu cos podria estar demanant una pausa.

Moltes persones intenten compensar aquesta sensació amb més estimulants o exigint-se encara més, però això acostuma a ser una solució temporal.

Notes molèsties físiques més sovint

El cansament també pot aparèixer a través del cos. Mal de cap freqüent, tensió muscular, sensació de pes al cos o petits dolors poden aparèixer quan el descans és insuficient.

El cos i la ment no funcionen de manera separada; quan una part està sobrecarregada, l’altra també ho pot notar.

Et poses malalt amb més facilitat

Dormir i descansar ajuda el cos a recuperar-se i a mantenir el sistema immunitari en bon estat. Si encadenes refredats o tens la sensació que trigues més temps a recuperar-te, podria ser un dels factors a tenir en compte.

Això no significa que qualsevol malaltia sigui causada per la manca de descans, però aquest és un element important per al benestar general.

Escoltar el cos abans que arribi el límit

Moltes vegades esperem tenir un esgotament important abans de donar importància al descans. Però el cos acostuma a avisar-nos abans: amb cansament persistent, falta de concentració o canvis en l’estat d’ànim.

Descansar no sempre vol dir dormir més hores. També pot significar reservar moments per desconnectar, reduir el ritme, fer una pausa o dedicar temps a activitats que ens ajudin a recuperar energia.

Sentir aquests senyals no és una mostra de debilitat. És una manera de cuidar-se i de donar al cos allò que necessita per continuar funcionant bé cada dia. 

Per Eva Remolina / AMIC - AMIC - Redacció

El CEM Patí Vic inaugura la temporada d'estiu 2026 amb la nova piscina exterior

Nova piscina exterior del CEM Patí Vic

La colla sardanista Riallera i el Club Natació Vic (ETB) van protagonitzar el salt d'inauguració a la nova piscina de 50 x 21 metres

L'Ajuntament de Vic va inaugurar ahir a la tarda la nova piscina exterior del CEM Patí Vic, de 50 x 21 metres, després de les obres de reforma realitzades a l'equipament per encarar la temporada d'estiu d'enguany.

A l'acte hi van assistir diverses autoritats del consistori i del món de l'esport vigatà, juntament amb representants d'entitats esportives, associacions de veïns i altres entitats de la ciutat. Durant la jornada, els assistents van poder visitar les instal·lacions reformades, on alguns esportistes ja feien una demostració de disciplines com el tenis, el pàdel o el pickleball.

L'alcalde de Vic, Albert Castells, va destacar que la jornada representava "el final de trajecte d'un procés llarg, i en alguns moments feixuc, però que acaba bé per la ciutadania de Vic", afegint que la ciutat "guanya un equipament de primera, i un servei imprescindible".

Per la seva banda, el regidor d'Activitat Física i Esports, Eduard Comerma, va repassar el procés de les obres i va voler posar en valor "la feina col·lectiva de diferents agents, que han fet possible aquesta gran remodelació, des dels tècnics de la regidoria d'esports i la regidoria d'urbanisme, fins a l'empresa constructora o l'empresa que gestionarà les instal·lacions a partir d'ara".

A l'acte també hi va ser present Pilarin Bayés, que va recordar la importància de gaudir de la piscina durant l'estiu i va expressar la seva estima pel CEM Patí Vic.

El tret de sortida a la nova piscina municipal el va donar la colla sardanista Riallera —que enguany celebra el seu centenari— amb una sardana inaugural a un extrem de la piscina, seguida del primer salt a l'aigua. Els van acompanyar representants del Club Natació Vic, que van completar la inauguració amb una petita demostració de diferents estils de natació.

Portes obertes aquest divendres

Aquest divendres 19 de juny, el CEM Patí Vic farà una jornada de portes obertes oberta a tota la ciutadania, que podrà visitar les instal·lacions —encara sense banyar-se— de 11 a 14 h i de 16 a 20 h. L'endemà, dissabte 20 de juny, el centre obrirà ja amb normalitat, amb la nova piscina de 50 x 21 metres com a equipament estrella d'una temporada pensada tant per a la pràctica esportiva com per al gaudi familiar.

Els abonaments de temporada i els paquets d'entrades es poden adquirir a través del web de l'Ajuntament de Vic o presencialment a les oficines del Centre Esportiu Municipal. Per a més informació, es pot contactar al telèfon 938 861 170 o al correu cempativic@vic.cat.

Vic recupera el pintor barroc Marià Colomer amb una gran exposició a l'església de la Pietat

D'esquerra a dreta, el comissari de l'exposició, Francesc Miralpeix; la regidora de Turisme de l'Ajuntament de Vic, Anna Alemany; el delegat Episcopal per al Patrimoni Cultural, Dani Font;la dissenyadora de l'exposició, Fina Valldaura, i els restauradors Mireia Farrerons i Francesc Tornero

La mostra coincideix amb la finalització de la restauració integral del cambril dels Sants Màrtirs, el conjunt pictòric més ambiciós del pintor vigatà

L'Ajuntament de Vic i el Bisbat de Vic han presentat aquest dimecres a l'església de la Pietat de Vic l'exposició Marià Colomer, els últims barrocs, una mostra que vol reivindicar la figura del darrer gran pintor barroc català. Marià Colomer i Parés (1743–1831), vigatà, va ser un artista de producció àmplia i de qualitat notable, però les monografies generals de la història de l'art català l'havien mantingut fins ara en l'oblit.

L'exposició, que inclou obres de gran format, es podrà veure del 20 de juny al 27 de setembre a la nau central de l'església de la Pietat. La mostra serveix també per inaugurar la restauració del cambril dels Sants Màrtirs, el conjunt pictòric més ambiciós de Colomer i una de les obres més excepcionals del patrimoni artístic català. Amb aquest projecte, Vic contribueix a Primavera Barroca, iniciativa de difusió del patrimoni barroc català promoguda per la Generalitat de Catalunya amb la participació de Vic, Manresa i Valls.

La regidora de Turisme de l'Ajuntament de Vic, Anna Alemany, destaca la voluntat de Vic de posicionar-se com una de les capitals del barroc de Catalunya, per impulsar la promoció del patrimoni de la capital d'Osona i reivindicar el seu passat barroc i la seva presència a nivell civil, arquitectònic, urbanístic i artístic a la ciutat. En aquest sentit, l'exposició segueix el camí iniciat la passada tardor amb l'aprovació per unanimitat del consistori vigatà del Pla Estratègic de Turisme 2025-2029. Alemany també posa en valor la feina feta per descobrir l'obra de Marià Colomer, una figura gairebé oblidada que permet recuperar el relat del moviment artístic i cultural a Vic entre els segles XVIII i principis del XIX.

Per part del Bisbat de Vic, el delegat Episcopal per al Patrimoni Cultural, Dani Font, ressalta que la restauració integral del cambril dels Sants Màrtirs és la culminació d'un procés complicat, que va començar fa 30 anys amb les esquerdes aparegudes a la nau central. Després de consolidar el model de col·laboració amb l'Ajuntament de Vic, segons Font, han recuperat la parròquia i han donat vida a l'església també com a equipament cultural i de serveis. El cambril era un espai desconegut fins ara, igual que la figura de Marià Colomer, i la restauració d'aquest espai, iniciada el 2020, ha permès descobrir un pintor incansable i amb molta obra en molts punts del Bisbat de Vic. Una de les singularitats de la restauració és que en l'última fase, quan només quedava tornar a pintar de verd l'interior de la cúpula del cambril, van aparèixer unes pintures originals de Marià Colomer que eren del tot desconegudes, fet que completa la història que vol explicar el cambril a través de les pintures.

Finalment, el comissari de l'exposició, el Dr. Francesc Miralpeix, recorda que Marià Colomer era un nom que no apareixia en la història de l'art de Catalunya, i amb la recerca feta en els últims anys han constatat que no se'l podien permetre deixar en l'oblit. Si fa una dècada només es coneixien una desena d'obres de l'artista, ara ja s'arriba gairebé al centenar de creacions, i mostren un pintor barroc amb molta activitat i qualitat. En concret a la Pietat de Vic, l'obra de Colomer explica com es vivia la religiositat a la ciutat, i pel que fa a la història de l'art, mostra un pintor barroc en el moment de la fi del barroc.

Una exposició de gran format

L'exposició Marià Colomer, els últims barrocs. Marià Colomer i Parés (1743-1831) i la pintura a la diòcesi de Vic, comissariada pel Dr. Francesc Miralpeix, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, reuneix una trentena d'obres procedents de museus, arxius i col·leccions particulars d'arreu de Catalunya.

La mostra de gran format s'estén per la nau central de l'església, el cambril, la sagristia i el cor, i s'articula en quatre capítols. El primer situa Vic en el context del segle XVIII: una ciutat en expansió urbanística i intel·lectual, marcada per la construcció de la nova catedral i per una activitat artística d'una envergadura que fins ara no havia estat plenament documentada.

El segon capítol aborda la dimensió espiritual de la ciutat —la canonització de sant Bernat Calbó, la beatificació de sant Miquel dels Sants, les grans celebracions festives— com a marc que explica la demanda constant d'encàrrecs religiosos a la qual Colomer va donar resposta durant més de mig segle. El tercer capítol pren com a eix el cambril dels Sants Màrtirs, el conjunt pictòric de major envergadura del pintor i el gran protagonista de tota la proposta. El quart es centra en la vida i l'obra de Colomer: un pintor artesà circumscrit a Vic i a la seva diòcesi, continuador de la gran tradició del llenguatge barroc i narrador per excel·lència de la devoció. El seu estil, ancorat en temes i formes que els seus contemporanis ja consideraven superats, va saber trobar una clientela fidel entre els cercles eclesiàstics i les elits municipals vigatanes fins als primers decennis del segle XIX.

L'expressió els últims barrocs, que dona títol a l'exposició, la devem al crític d'art Raimon Casellas (1855–1910), que la va emprar en una sèrie d'articles apareguts entre 1907 i 1908 a la revista Empori, pioners en la valoració d'una producció artística vilipendiada durant més d'un segle. Marià Colomer n'és un dels darrers representants: format en la tradició del taller familiar, la seva obra va del retrat de bisbes al cicle monumental del cambril de la Pietat, dels encàrrecs per a parròquies de tota la diòcesi a les grans teles de la Congregació dels Dolors de Girona.

El cambril restaurat, una de les joies del barroc català

El cambril dels Sants Màrtirs és un espai independent situat al fons de l'església parroquial de la Pietat. L'any 2020 s'inicià la restauració integral de les pintures que el decoren completament, i s'ha culminat aquest 2026.

Amb cinc fases d'intervenció, ha tingut una inversió total de 178.583 euros. El projecte ha actuat sobre 800 metres quadrats de pintura mural, escultura i elements decoratius, i ha deparat una troballa inesperada: en la quarta fase, sota una capa de pintura verda que cobria la cúpula, van aparèixer les pintures originals de Colomer que es consideraven desaparegudes. Es tracta de vuit figures de grans dimensions que representen les virtuts cardinals i teologals, i que completen el programa iconogràfic del conjunt. La restauració ha estat finançada per la Parròquia de la Pietat de Vic, la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Puig-Porret.

El cambril, dissenyat per l'arquitecte barceloní Nicolau Traver a finals del segle XVIII i completament cobert amb pintura mural de Colomer, constitueix un dels exemples més rellevants de religió cívica de l'art barroc a Catalunya. Les tres grans escenes de les parets narren els episodis fundacionals de la devoció als Sants Màrtirs Llucià i Marcià —patrons de la ciutat des de la troballa miraculosa de les seves relíquies l'any 1050—, mentre les figures dels apòstols, els evangelistes i el santoral local completen un programa iconogràfic que presenta les elits municipals vigatanes com a garants de la protecció divina sobre la seva ciutat.

Un oratori per al segle XXI

A més de l'exposició i la restauració del cambril, el programa també inclou moltes altres activitats complementàries com és la creació d'un nou oratori dedicat als Sants Màrtirs, que s'estrenarà a la Pietat el 2027. L'encàrrec recupera un gènere amb tradició directa en aquest espai: a finals del segle XVIII, mentre Colomer decorava el cambril, es van compondre a Vic almenys dos oratoris en honor dels sants patrons, la música dels quals es va perdre en l'incendi de l'arxiu de la catedral el 1936. El text del nou oratori és a càrrec de l'escriptor vigatà Jordi Lara i la música del compositor i director coral igualadí Carles Prat. L'obra trasllladarà la llegenda de Llucià i Marcià, els dos Sants Màrtirs, al món contemporani mantenint l'estructura interna dels oratoris barrocs.

També s'han programat moltes altres activitats com visites ordinàries diàries a l'exposició (gratuïtes, sense reserva), visites extraordinàries a càrrec del comissari Francesc Miralpeix, itineraris per l'obra de Colomer a Vic i fora de la ciutat, i el cicle de conferències Dimarts barrocs, quatre sessions acadèmiques gratuïtes a la Sala de la Columna de l'Ajuntament de Vic al llarg del mes de setembre. Les activitats de pagament es reserven a www.vicpuntzero.cat.

---

FITXA TÈCNICA

Exposició: Marià Colomer, els últims barrocs. Marià Colomer i Parés (1743-1831) i la pintura a la diòcesi de Vic
Lloc: Església de la Pietat, Vic
Dates: Del 20 de juny al 27 de setembre de 2026
Horaris: De dimecres a dissabte, d'11 del matí a 2/4 de 2 del migdia, i de 2/4 de 5 a 8 del vespre. Diumenges i festius, d'11 del matí a 2 del migdia
Entrada: Gratuïta
Comissari: Francesc Miralpeix (Universitat Autònoma de Barcelona)
Organitzen: Ajuntament de Vic, Bisbat de Vic i Parròquia de la Pietat de Vic
Amb el suport de: Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya
Programa: Primavera Barroca
Més informació i reserves: www.vicpuntzero.cat