Can Forcada estrena un nou parc infantil inclusiu al centre de Vic

El nou espai, situat al carrer del Bisbe Morgades, forma part de la transformació de l’entorn de Can Forcada i vol convertir-se en un punt de joc més accessible per a tots els infants

El parc de Can Forcada ha començat una nova etapa. Després d’anys en què aquest espai havia anat perdent protagonisme i havia generat queixes pel seu estat, aquest estiu Vic ha estrenat la renovació del parc infantil, plantejat per l’Ajuntament com un espai inclusiu i accessible. La intervenció forma part d’un projecte més ampli que continuarà amb la transformació de l’entorn de l’antiga Cooperativa Plana de Vic. Ajuntament de Vic

Situat al carrer del Bisbe Morgades, Can Forcada és un espai amb molta història dins la ciutat. Ara, el parc vol recuperar el seu paper com a punt de trobada per a les famílies i fer-ho amb una concepció del joc que tingui més en compte les diferents capacitats dels infants.

Un parc pensat per jugar de moltes maneres

La reforma ha incorporat nous elements de joc i un paviment de cautxú continu. Segons la documentació del projecte, l’actuació inclou una gran torre amb tobogan espiral, dos trampolins circulars, un gronxador combinat amb seient de cistella i seients plans, un altre tobogan, peces d’escalada, un joc de rotació i una zona de sorra amb diversos elements. També s’hi han previst una excavadora infantil articulada, una taula de ping-pong i conjunts de peces de fusta d’acàcia. Contractació Pública

La voluntat municipal era anar més enllà d’una simple renovació dels jocs. El projecte s’ha presentat des del seu inici com una actuació destinada a millorar l’accessibilitat i recuperar un parc que s’havia anat degradant amb els anys. Vic Acció de Mandat

La reforma del parc infantil va sortir a licitació amb un pressupost base de 145.805 euros, IVA inclòs. Contractació Pública

El primer pas d’una transformació més gran

La renovació dels jocs infantils no serà l’únic canvi a Can Forcada. L’Ajuntament té aprovat també el projecte d’urbanització de la nova plaça situada a l’àmbit de l’antiga Cooperativa Plana de Vic. El projecte va rebre l’aprovació definitiva el juliol d’aquest 2026. Ajuntament de Vic

Aquesta nova fase compta amb un pressupost d’uns 300.000 euros i preveu crear zones enjardinades, plantar arbres i generar espais de descans. També es vol reorganitzar l’accés als habitatges i aparcaments existents a la zona per fer compatible aquesta circulació amb la seguretat dels usuaris del parc infantil. Durant la tramitació, el projecte va incorporar diverses modificacions relacionades especialment amb l’accessibilitat. Ajuntament de Vic

El conjunt vol acabar convertint Can Forcada en alguna cosa més que un parc infantil: una nova zona d’estada i de trobada dins la ciutat, amb vegetació, ombra i espais on poder passar una estona independentment de l’edat.

Un projecte que també ha generat debat

L’estrena del nou parc, però, no ha estat exempta de crítiques. A finals d’agost, una queixa publicada a la Bústia Ciutadana de l’Ajuntament qüestionava que alguns dels nous jocs fossin realment inclusius i alertava també de desperfectes i problemes de convivència durant les primeres setmanes de funcionament. Es tracta de la queixa d’un particular, no d’una valoració tècnica sobre l’accessibilitat del parc, però evidencia que el nou espai també ha obert debat entre part del veïnat. Ajuntament de Vic

El projecte municipal, en canvi, manté com a objectiu que Can Forcada es converteixi en un espai accessible i inclusiu i que la transformació continuï amb la futura plaça i la recuperació de l’entorn. Ajuntament de Vic

Recuperar Can Forcada per a la ciutat

Durant anys, Can Forcada havia quedat en una situació estranya: un espai verd molt proper al centre, però poc aprofitat i amb diversos elements pendents de resoldre. La transformació iniciada aquest 2026 vol revertir aquesta situació.

El nou parc infantil és només la primera peça. Quan es completi la futura plaça, l’objectiu és que aquest sector del carrer del Bisbe Morgades deixi de ser principalment un lloc de pas i es converteixi en un espai viu, accessible i pensat perquè infants, famílies i veïnat el puguin tornar a fer seu. Ajuntament de Vic

Hapkido: l’art coreà de la defensa personal

Quan es parla d’arts marcials, sovint pensem en disciplines centrades en els cops, les puntades o el combat esportiu. El Hapkido, però, segueix un camí una mica diferent. Es tracta d’un art marcial tradicional coreà que combina tècniques molt diverses i que posa especialment l’accent en la defensa personal, el control del cos i la capacitat d’adaptar-se a diferents situacions.

El Hapkido treballa amb controls, luxacions, projeccions, immobilitzacions, caigudes, cops, puntades, desplaçaments i esquives. Aquesta varietat fa que sigui una disciplina molt completa, ja que no es limita a una única manera de reaccionar davant d’una agressió. L’objectiu és aprendre a utilitzar el moviment, la distància i la posició corporal de manera intel·ligent, buscant una resposta tècnica i progressiva.

Un dels seus aspectes més característics és precisament la capacitat d’adaptació. Durant l’entrenament no només es practica com colpejar o bloquejar, sinó també com controlar una articulació, com desequilibrar un adversari, com caure correctament o com reaccionar davant d’una situació inesperada. Tot plegat es treballa de manera gradual, perquè l’alumne pugui entendre cada tècnica abans d’aplicar-la amb més fluïdesa.

Una disciplina per començar des de zero

Una idea important del Hapkido és que no cal haver practicat mai cap art marcial per començar. Les classes poden adaptar-se al nivell de cada persona i permeten avançar a poc a poc, incorporant nous moviments i tècniques a mesura que es guanya experiència.

Això fa que sigui una disciplina accessible tant per a persones que ja venen d’altres arts marcials com per a aquelles que simplement senten curiositat per aquest món. El procés d’aprenentatge inclou coordinació, mobilitat, precisió tècnica i control corporal, però també confiança i seguretat en els propis moviments.

Cada tècnica requereix repetició, comprensió i treball amb un company. Per això, el Hapkido no és només una activitat física, sinó també una pràctica que demana constància, concentració i respecte.

Molt més que defensa personal

Tot i que la defensa personal és una de les seves bases, el Hapkido va més enllà. La pràctica regular ajuda a mantenir-se actiu, millorar la coordinació i treballar la mobilitat, alhora que permet conèixer una tradició marcial profundament vinculada a la cultura coreana.

L’entrenament també dona molta importància a la disciplina i al respecte entre companys. Les tècniques es practiquen de manera controlada i progressiva, entenent que el desenvolupament de l’alumne no depèn només de la força, sinó sobretot de la tècnica i de la capacitat de moure’s correctament.

Aquesta combinació de tradició, tècnica i aplicació pràctica és una de les raons per les quals el Hapkido continua despertant interès entre persones de perfils molt diferents.

Una manera diferent d’apropar-se a les arts marcials

Per a algú que no hagi entrat mai en un tatami, començar una art marcial pot semblar difícil. El Hapkido, però, permet fer-ho de manera progressiva i sense necessitat de tenir una preparació prèvia específica.

Cada alumne parteix del seu propi nivell i va avançant amb la pràctica. El més important no és saber fer una tècnica des del primer dia, sinó entendre-la, repetir-la i anar-la perfeccionant amb el temps.

En aquest sentit, el Hapkido és una disciplina especialment interessant per a qui busca una activitat completa, tècnica i dinàmica. Una manera d’aprendre defensa personal, mantenir-se actiu i descobrir una art marcial en què el control i la precisió tenen tanta importància com la força.

Hapkido també a Vic

Per a qui vulgui conèixer aquesta disciplina de prop, a Vic també hi ha la possibilitat de practicar Hapkido. Les classes es fan a Arts Marcials Vic, al carrer de Figueres, 10, sota la direcció de Jordi Castro, professor de Hapkido.

És una proposta oberta tant a persones amb experiència com a qui no ha practicat mai cap art marcial. Les classes es plantegen de manera progressiva, adaptant el treball al nivell de cada alumne i permetent descobrir la disciplina des de zero.

Actualment, les persones interessades poden provar una primera classe gratuïtament i sense compromís, una bona manera de conèixer l’espai, la metodologia i, sobretot, descobrir en primera persona què és realment el Hapkido.

No cal haver practicat mai cap art marcial per començar.

Entrevista: Angie Grau - Publicista i Community Manager

Angie Grau (1986) és creadora de contingut i vídeos corporatius, Community especialitzada en Instagram, i model publicitària.

Li encanten els nous reptes i sentir que la vida no només passa la vida sinó que la viu i gaudeix cada dia al màxim. Li encanten els esports d'aventura i nous reptes, la muntanya i la natura. La música forma part del seu dia a dia!

Et defineixes com a...

Inquieta

Addicte a...

L'aventura

Una cançó.

Sweet disposition

Un llibre.

Se lo que estás pensando

Una sèrie.

Vikingos

Un programa de ràdio.

Vaig presentar 3 anys el contestador de Ràdio Vic, en tinc molt bons records

Una pel·lícula.

Uf.. difícil escollir-ne una, sòc molt cinèfila, però diré un classic, vacaciones en Roma

Una frase que et repeteixes.

Que les pors no ens frenin els somnis

La teva última compra impulsiva.

Un perfum

Un lloc que et carrega les piles.

L’alta muntanya

Amb qui compartiries un llarg viatge en tren?

Amb la meva àvia

Amb qui no passaries ni cinc minuts?

Algú que despectiu o arrogant

Una app que no desinstal·laries mai.

Spotify

Un superpoder que voldries tenir.

Aturar el temps en alguns moments i poder quedar-m'hi una estona més

No suporto...

Les mentides

El teu major defecte?

Parlo molt

Allò que et fa ràbia.

Confiar en algú i que et falli

Plorar o cridar?

Plorar de felicitat, cridar de llibertat

Un esport o activitat.

Snowboard/senderisme

Platja o muntanya?

Muntanya sempre

El millor consell que t'han donat.

Creu que podràs i ves-hi de cap

Amb qui t'agradaria esmorzar?

Amb bons amics i amigues

El teu pecat capital favorit.

La gola

La teva por més gran.

No intentar el que em crida

Un secret.

Si te'l digués deixaria de ser-ho :)

Optimista o realista?

Mai deixar de perseguir els somnis pero amb els peus al terra

La pregunta que t'hauries fet a tu mateix. Quins nous reptes tens per aquest nou any que comença (sempre al setembre)

Revista de Vic 145 Tota la cultura de la ciutat

LLEGIR EN FORMAT DIGITAL CLICANT AQUÍ

Vic és cultura. I ho és cada dia, en mil formes diferents. Ho és als escenaris que omplen la ciutat de música, als museus que conserven la nostra història, a les llibreries que ens fan viatjar, als creadors que hi donen vida, a les entitats que mantenen viva la tradició i a la gent que omple carrers i places amb propostes que ens fan créixer com a ciutat.

Aquest número de la Revista de Vic el dediquem precisament a aquesta cultura que ens identifica. Una cultura diversa, oberta i viva, que conviu amb el nostre patrimoni i que alhora mira cap al futur sense oblidar les arrels.

Setembre és, probablement, un dels mesos que millor explica aquesta realitat. El Mercat de Música Viva de Vic torna a convertir la ciutat en un gran escenari, amb artistes, professionals i públic compartint carrers, places i equipaments. Però la cultura vigatana va molt més enllà d'uns dies de concerts. La trobem durant tot l'any en exposicions, llibres, teatre, música, història, festes, patrimoni i en les petites iniciatives que sovint neixen gairebé sense fer soroll i acaben formant part de la nostra identitat.

La cultura també és memòria. És recordar d'on venim, conservar allò que ens explica i continuar descobrint les històries de les persones que han construït aquesta ciutat. Però també és futur: noves veus, nous formats, nous creadors i una generació que troba a Vic espais on experimentar, imaginar i compartir.

En aquest número hi trobareu una mica de tot això. Parlarem de literatura, de la nostra història, d'actualitat, de música i de les persones que, des d'àmbits molt diferents, contribueixen a fer de Vic una ciutat viva.

Perquè la cultura no només ens entreté. Ens fa més lliures, més crítics i més comunitat. Genera activitat, crea oportunitats i, sobretot, dona personalitat a una ciutat.

Una ciutat no és només allò que construeix. També és allò que llegeix, escolta, recorda, imagina i celebra.

I Vic, afortunadament, té molt per explicar.

Bona lectura!

 

Vic es converteix en la capital de la música: guia completa del Mercat de Música Viva de Vic 2026

Del 16 al 20 de setembre, la 38a edició del MMVV portarà a la ciutat desenes de concerts, estrenes i noms com Lia Kali, Ginestà, Baiuca, Nacho Vegas, Marina Herlop, Quimi Portet, Mama Dousha o Giorgio Poi.

Vic tornarà a respirar música per tots els racons. Del dimecres 16 al diumenge 20 de setembre, la ciutat celebrarà la 38a edició del Mercat de Música Viva de Vic, una de les grans cites de la indústria musical del país i, al mateix temps, un dels caps de setmana més esperats pels vigatans i visitants.

Durant cinc dies conviuran els showcases professionals, els concerts de petit format, les noves propostes i les grans actuacions obertes al públic.

Enguany, el MMVV presenta 72 propostes artístiques, 35 estrenes de disc, directe, gira o projecte i cinc coproduccions, després d'haver rebut un rècord de 1.751 propostes artístiques per participar en aquesta edició.

El Mercat arriba després d'un 2025 especialment multitudinari, en què milers de persones van omplir els carrers i escenaris de Vic durant els dies de programació.

Una programació entre els grans noms i la descoberta

El Mercat de Música Viva de Vic manté la seva doble personalitat: és un gran aparador professional per a la indústria musical, però també una cita oberta al públic amb concerts de primer nivell.

Entre els noms més destacats d'aquest 2026 hi trobem Lia Kali, Ginestà, Baiuca, Nacho Vegas, Marina Herlop, Quimi Portet, Giorgio Poi, L'Eclair, Parquesvr, Mama Dousha, Queralt Lahoz, Crim, Mujeres o Amaro Freitas & Momi Maiga.

La programació recorre estils molt diversos: pop, rock, música urbana, jazz, electrònica, cançó d'autor, músiques del món i algunes de les propostes més experimentals de l'escena actual.

Una de les grans singularitats del MMVV és precisament aquesta voluntat de descobrir què sonarà durant els pròxims mesos. Molts artistes arriben a Vic per presentar per primera vegada nous discos, projectes, gires o espectacles davant del públic, programadors i professionals del sector.

Dimecres 16: el Mercat aixeca el teló

L'activitat professional començarà ja al migdia, però serà a partir de la tarda quan el Mercat s'obrirà plenament a la ciutat.

Un dels moments centrals serà el concert inaugural, a les 19.00 h, a la Sala 1 de L'Atlàntida, una producció pròpia dirigida per Lucia Del Greco que reflexionarà sobre què significa avui la música en directe en un context marcat per les noves tecnologies, la intel·ligència artificial i les noves maneres de relacionar-se amb els artistes.

A la nit arribarà un dels grans noms de la primera jornada: Marina Herlop, a les 22.45 h a L'Atlàntida.

Carpa de L'Atlàntida

• 20.30 h: Pelados
• 22.00 h: Socunbohemio
• 00.00 h: Il Mago del Gelato

Sala 2 de L'Atlàntida

• 21.15 h: Antonio Arias
• 23.30 h: B1N0

Jazz Cava

• 20.45 h: Milkweed
• 22.30 h: Hist OG
• 00.45 h: Enmatu
• 02.00 h: Nahoomie

Església dels Dolors

• 21.15 h: Villa, Redhead
• 22.45 h: Irenegarry

Dijous 17: Mar Pujol, Giorgio Poi i Amaro Freitas & Momi Maiga

El dijous serà una de les jornades especialment pensades per descobrir artistes i noves propostes.

Sala 1 de L'Atlàntida

• 19.00 h: Mar Pujol
• 21.00 h: Amaro Freitas & Momi Maiga

Sala 2 de L'Atlàntida

• 18.30 h: Begut
• 20.15 h: Gaia Banfi
• 22.00 h: María Marín

Carpa de L'Atlàntida

• 19.45 h: Ivan Herzog
• 21.15 h: Dressed Like Boys
• 22.45 h: Giorgio Poi
• 00.00 h: Lluki Valverde

Jazz Cava

• 20.00 h: Irene Reig Quartet
• 22.30 h: Duot feat. Barbara Togander

Església dels Dolors

• 19.45 h: Badiola i Datzira
• 22.00 h: Sara Zozaya + Ke Lepo

Divendres 18: el Mercat pren definitivament el centre de Vic

Divendres arribarà el salt definitiu del MMVV professional al gran festival de ciutat, amb música simultània en nombrosos escenaris.

L'Atlàntida

• 19.00 h: Nacho Vegas
• 21.30 h: Pep Gimeno "Botifarra"

Nacho Vegas serà un dels grans noms de la jornada, en una proposta vinculada als seus 25 anys de trajectòria musical.

Sala 2 de L'Atlàntida

• 18.00 h: Romàntic Dimoni
• 20.30 h: ÃO

Església dels Dolors

• 18.00 h: Rebe
• 19.45 h: Clara Mann
• 21.30 h: Rachid B

La Catedral DICE

• 18.00 h: Irnini Mons
• 19.30 h: Marte Lasarte
• 21.00 h: Sereias
• 22.15 h: Parquesvr

Lia Kali, Mama Dousha i Dan Peralbo, a la Plaça Major

A partir de les 20.30 h, bona part de les mirades es dirigiran cap a la Plaça Major Estrella Damm.

20.30 h — Dan Peralbo i El Comboi

El músic de Torelló jugarà pràcticament a casa amb el seu rock directe, enèrgic i desacomplexat.

21.45 h — Mama Dousha

Una de les figures més populars del pop català actual arribarà al Mercat amb el seu univers particular i un directe pensat per connectar amb el públic.

23.15 h — Lia Kali

Una de les grans veus urbanes del moment serà un dels plats forts del divendres. Soul, R&B, reggae, jazz i influències llatines en un dels concerts que apunta a convertir-se en un dels grans moments del MMVV 2026.

La nit continua

La música no s'acabarà a la Plaça Major. La Carpa de L'Atlàntida continuarà amb programació fins ben entrada la matinada.

• 23.45 h: Remei de Ca la Fresca
• 01.00 h: Cervatana
• 02.15 h: L'Eclair

A la Jazz Cava:

• 19.00 h: Alexabril
• 21.00 h: Surma
• 00.15 h: Marta
• 02.00 h: Whitemary

Dissabte 19: Ginestà i Baiuca, protagonistes de la gran nit

Si divendres marca l'inici del Mercat més multitudinari, dissabte serà una de les jornades amb més ambient als carrers de Vic.

La programació començarà ja al matí amb una proposta destinada al públic familiar: Els Atrapasomnis, a les 11.30 h a La Catedral DICE.

La Catedral DICE

• 11.30 h: Els Atrapasomnis
• 18.00 h: Cloe Riembau
• 19.30 h: Hofe
• 21.00 h: Mujeres
• 22.30 h: Crim

Església de la Pietat

• 18.45 h: Del Gesù
• 20.15 h: Vito Blasu

La gran nit de la Plaça Major

La Plaça Major tornarà a concentrar tres de les actuacions més esperades de tota l'edició.

20.30 h — Queralt Lahoz

Una proposta que barreja flamenc, hip-hop, R&B, electrònica i sonoritats llatines.

21.45 h — Ginestà

Ginestà arribarà a Vic després d'haver-se consolidat com un dels noms més populars de l'escena pop catalana actual.

23.15 h — Baiuca

El músic gallec portarà a Vic el seu univers de música tradicional, electrònica i cultura de club, en una de les actuacions més ballables de la nit.

Per als que encara en vulguin més, la Carpa de L'Atlàntida continuarà fins ben entrada la matinada:

• 23.45 h: Maig
• 01.00 h: Baya Baye
• 02.15 h: Malifeta

Diumenge 20: Quimi Portet tanca el Mercat a casa

El diumenge tindrà dues cites destacades a la Plaça Major, totes dues d'accés gratuït.

Al matí, Ambauka actuarà a les 11.30 h amb una proposta destinada especialment al públic familiar.

I a les 19.00 h, Vic abaixarà el teló de la 38a edició amb un dels noms més vinculats a la ciutat: Quimi Portet.

El músic vigatà serà l'encarregat de posar el punt final a cinc dies de música amb el seu rock, la seva ironia, el surrealisme i aquell univers personalíssim que l'ha convertit en una figura imprescindible de la música catalana.

Concerts gratuïts i entrades a preus populars

Una part important de la programació del Mercat continuarà sent gratuïta.

Els concerts de la Plaça Major Estrella Damm, La Catedral DICE i la Carpa de L'Atlàntida són d'accés lliure.

Altres concerts programats en sales i espais interiors disposen d'entrada a preus populars.

Durant dimecres, dijous i divendres també se celebren diversos showcases diürns destinats especialment als professionals acreditats del MMVV Pro Catalan Arts.

Els principals escenaris del Mercat de Música Viva de Vic 2026

El Mercat de Música Viva de Vic reparteix la seva programació per diferents punts de la ciutat, des de grans escenaris a l'aire lliure fins a sales, teatres i espais singulars del centre històric.

Plaça Major Estrella Damm

És el gran escenari del Mercat i el punt de trobada dels concerts més multitudinaris. Durant divendres i dissabte hi passaran alguns dels principals noms de l'edició.

L'Atlàntida – Sala 1 i Sala 2

L'Atlàntida és un dels principals centres de la programació professional i artística del MMVV i acull concerts, estrenes i propostes especialment concebudes per al Mercat.

Carpa de L'Atlàntida

Un dels punts més animats del festival, amb programació gratuïta i concerts que, especialment divendres i dissabte, s'allarguen fins ben entrada la matinada.

Jazz Cava

Un dels espais històrics de la música en directe a Vic. Durant el Mercat acull propostes de petit i mitjà format, jazz, electrònica i nous talents.

Església dels Dolors

Un escenari singular situat al centre històric de Vic, especialment adequat per a concerts més íntims i propostes que busquen una atmosfera diferent.

La Catedral DICE

Un dels grans punts de la programació gratuïta del Mercat, amb artistes emergents, grups consolidats i propostes de diferents estils.

Església de la Pietat

Un altre dels espais emblemàtics del centre de Vic que durant aquests dies es transforma també en escenari musical.

La proximitat entre bona part dels escenaris permet recórrer el Mercat a peu i combinar diversos concerts durant una mateixa jornada.

Un Mercat cada vegada més accessible

El Mercat de Música Viva de Vic també continua reforçant les mesures perquè els concerts siguin accessibles al màxim nombre possible de persones.

Als grans escenaris hi ha previstos espais específics per a persones amb mobilitat reduïda, així com diferents recursos d'accessibilitat en funció de cada concert i espai.

Els Punts Lila també formen part del dispositiu del Mercat amb l'objectiu de prevenir i actuar davant possibles situacions d'assetjament o violència masclista i LGTBI-fòbica.

Cinc dies en què Vic torna a sonar diferent

Per als professionals, el Mercat de Música Viva continua sent un lloc on es decideix una part important del futur de la música en directe. Per als artistes, és una oportunitat per estrenar projectes davant d'un públic i d'una indústria que busquen novetats.

I per a Vic és, senzillament, una de les setmanes que més transforma la ciutat durant tot l'any.

Des de les sales de L'Atlàntida fins a la Plaça Major, passant pels Dolors, la Pietat, la Jazz Cava, la Catedral o la Carpa, Vic tornarà a convertir-se durant cinc dies en un enorme escenari.

I ara sí: que comenci el Mercat.

Més informació i programació actualitzada: www.mmvv.cat

Jordi Solé viatja a la Guinea colonial amb Ikunde, la seva novel·la negra més fosca

L’escriptor sabadellenc, guanyador del Premi Prudenci Bertrana el 2023, torna a la novel·la de misteri amb una història marcada per la culpa, el racisme, la corrupció i les ombres del passat colonial espanyol

Hi ha crims que no només serveixen per descobrir un assassí. També poden obrir portes cap a episodis de la història que durant dècades han quedat amagats, oblidats o convenientment silenciats. Aquest és el territori que Jordi Solé explora a Ikunde, la seva nova novel·la, publicada aquest setembre per Llibres del Delicte.

L’autor de L’any que vaig estimar Ava Gardner canvia en aquesta ocasió el glamur de la Costa Brava dels anys cinquanta per un escenari molt més fosc i incòmode: la Guinea sota domini colonial espanyol.

La novel·la arrenca a la Barcelona grisa de la postguerra. El protagonista, Martín Marín, és un inspector de policia que conviu amb la culpa, l’alcohol i el pes d’una reputació heroica que ell mateix considera que no es mereix. La seva vida canvia quan rep l’encàrrec de viatjar a Guinea per investigar l’assassinat de la filla del coronel Quiroga, un dels homes amb més poder dins de la colònia.

El que inicialment sembla una investigació criminal es converteix aviat en una immersió en una societat marcada pels privilegis, el racisme, els interessos econòmics i una corrupció assumida gairebé com una part més del sistema.

Novel·la negra amb rerefons històric

Ikunde utilitza els mecanismes clàssics del gènere policíac —un assassinat, una investigació, secrets i sospitosos—, però Jordi Solé sembla interessat en anar més enllà de la pregunta habitual de «qui ho va fer?».

El veritable interrogant és què passa quan un home que arrossega els seus propis fantasmes entra en un territori on gairebé tothom té alguna cosa per amagar.

La mateixa editorial defineix l’obra com una novel·la d’atmosfera «densa i asfixiant» que parla de la mentida, la culpa, el poder i les ferides d’un imperi colonial en decadència. La corrupció política i econòmica, les diferències racials i les lleialtats interessades construeixen així el paisatge moral per on s’ha de moure l’inspector Marín.

No és, per tant, només una novel·la criminal ambientada en un escenari exòtic. El context colonial forma part del conflicte.

I aquí és on el títol pren una dimensió especialment interessant.

Què era Ikunde?

El nom Ikunde té una existència històrica real i està íntimament relacionat amb la presència catalana i espanyola a Guinea.

A finals dels anys cinquanta, l’Ajuntament de Barcelona va crear a la Guinea espanyola el Centre d’Adaptació i Experimentació Animal d’Ikunde, vinculat al Zoo de Barcelona. Des d’aquest centre es capturaven, mantenien i enviaven animals cap a Barcelona i altres zoològics. Les investigacions històriques actuals situen aquesta activitat dins les dinàmiques d’explotació colonial de l’època.

Ikunde funcionà entre 1958 i 1969, i milers d’animals van passar per les seves instal·lacions. Entre els animals relacionats amb aquesta història hi ha probablement el més famós que ha tingut mai el Zoo de Barcelona: Floquet de Neu, el goril·la albí que va arribar a la ciutat després de ser adquirit a Guinea.

Aquest rerefons converteix el títol triat per Jordi Solé en un nom carregat d’ecos històrics i reforça la connexió de la novel·la amb una part del passat colonial que durant molts anys ha tingut poca presència en la memòria col·lectiva.

Jordi Solé, entre el periodisme i la novel·la històrica

Nascut a Sabadell l’any 1966, Jordi Solé és periodista i escriptor. Llicenciat en Ciències de la Informació, va començar la seva carrera professional al Diari de Barcelona el 1987 i posteriorment ha treballat o col·laborat amb mitjans com El Periódico, La Vanguardia, Fotogramas, TV3, RAC1 o 8TV. També va ser redactor en cap de Fantastic Magazine i director de la revista Club Disney.

La seva trajectòria literària, però, fa anys que està especialment vinculada a la narrativa històrica, el misteri i l’aventura.

Va debutar com a novel·lista amb Hijo de dioses i posteriorment va publicar obres com Barcelona Far West, La isla de las brumas, Ciutat d’espies, La nit de Damballah, Operació Judes, El tigre i la duquessa o Per què no?.

El 2013 va obtenir el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica amb Conspiració a Tàrraco, però un dels grans reconeixements de la seva carrera arribaria deu anys després.

El 2023 va guanyar el 56è Premi Prudenci Bertrana amb L’any que vaig estimar Ava Gardner, una novel·la ambientada principalment en la Tossa de Mar dels anys cinquanta durant el rodatge de Pandora and the Flying Dutchman, protagonitzada per Ava Gardner.

Aquella obra mostrava ja una característica recurrent en la narrativa de Solé: la voluntat de barrejar personatges i episodis històrics reals amb una trama de ficció que permeti entrar dins d’una època.

Amb Ikunde, però, el color és molt diferent.

Aquí no hi ha estrelles de Hollywood ni el Mediterrani de la Costa Brava. Hi ha una colònia, desigualtats, silencis, violència i un policia que potser haurà de descobrir molt més del que havia anat a buscar.

Una de les novetats negres d’aquest setembre

Publicada per Llibres del Delicte el 7 de setembre de 2026, Ikunde arriba a les llibreries com una de les novetats de novel·la negra catalana d’aquest inici de temporada. L’edició de l’editorial consta de 258 pàgines i té un preu de venda de 19,50 euros.

Una novel·la que combina investigació criminal i memòria històrica i que recupera un escenari poc freqüent en la narrativa catalana: la Guinea colonial espanyola.

Per als lectors de novel·la negra, el punt de partida és poderós: un assassinat, un inspector turmentat i un lloc on les regles no són les mateixes per a tothom.

Però darrere del crim hi ha una història encara més gran: la d’un passat colonial les conseqüències del qual continuen plantejant preguntes moltes dècades després.

Fitxa del llibre

Títol: Ikunde
Autor: Jordi Solé
Editorial: Llibres del Delicte
Gènere: novel·la policíaca / novel·la negra històrica
Publicació: setembre de 2026
ISBN: 978-84-19415-60-8
Pàgines: 258
Preu: 19,50 €

---

L’Esquerda, 50 anys desenterrant la història d’Osona

Mig segle d’excavacions ininterrompudes ha convertit el jaciment de Roda de Ter en un dels grans referents arqueològics de Catalunya. Més de 500 persones hi han treballat des de 1977 i, cinquanta campanyes després, el subsòl encara continua oferint sorpreses.

Hi ha llocs on la història s’explica a través de documents, fotografies o llibres. I n’hi ha d’altres on cal retirar la terra, pedra a pedra, per tornar-la a fer aparèixer.

A Roda de Ter, en una península elevada sobre un dels meandres del riu Ter, fa mig segle que arqueòlegs, estudiants i investigadors fan exactament això. L’Esquerda acaba de completar la seva cinquantena campanya d’excavacions arqueològiques sistemàtiques, una fita excepcional que permet mirar enrere i entendre fins a quin punt el jaciment ha canviat el coneixement de la història d’Osona.

Les excavacions científiques i continuades van començar l’any 1977, dirigides per la historiadora i arqueòloga Imma Ollich, de la Universitat de Barcelona. Però l’interès pel lloc venia de molt abans. Entre 1966 i 1976, la Secció Arqueològica del Centre Excursionista de Roda ja havia realitzat prospeccions i treballs de documentació que van permetre començar a intuir la riquesa que amagava aquell espai.

D’un poble medieval a 2.500 anys d’història

Quan van començar les excavacions sistemàtiques, bona part dels esforços es van concentrar en les restes medievals visibles al voltant de l’antiga església de Sant Pere.

El paisatge arqueològic que es podia contemplar aleshores tenia poc a veure amb l’actual. Es veien principalment l’església, part de la necròpolis i alguns espais propers. Campanya rere campanya, però, les estructures van anar apareixent i el jaciment va començar a explicar una història molt més extensa.

Avui sabem que l’Esquerda conserva les restes d’un important poble medieval emmurallat i fortificat, amb uns 150 metres de muralla, habitatges, zones productives, carrers, espais funeraris i estructures defensives.

Però la gran sorpresa arribaria pocs anys després de començar les excavacions.

L’any 1981, les intervencions a la zona de la muralla van confirmar l’existència de nivells molt més antics, corresponents a l’edat del bronze i sobretot al món ibèric. Des de 1982, aquesta zona també s’ha excavat de manera regular.

Aquella descoberta canviava completament la dimensió del jaciment.

Sota el poble medieval hi havia un altre poble.

I sota determinades estructures, encara més història.

Els treballs arqueològics han acabat demostrant que l’Esquerda permet seguir aproximadament 2.500 anys d’ocupació i transformacions humanes.

La possible Ausa dels ibers ausetans

Un dels aspectes més fascinants de la recerca és la importància que va tenir l’assentament en època ibèrica.

Les dimensions, el sistema defensiu i l’organització urbana han portat els investigadors a considerar l’Esquerda un gran assentament fortificat, comparable per la seva rellevància arqueològica amb altres jaciments importants del país. La investigadora principal, Montserrat de Rocafiguera, ha destacat que es tracta d’un jaciment de grans dimensions, comparable en importància amb llocs com Ullastret o Empúries.

Les investigacions apunten, a més, que podria haver tingut un paper central dins del territori dels ausetans i que podria correspondre a la seva capital, Ausa, una hipòtesi que dona encara més transcendència al jaciment.

La seva situació no era casual.

El meandre del Ter crea una península fàcil de defensar, elevada sobre el riu i amb una magnífica visibilitat sobre el territori. Era, per tant, un punt estratègic tant militarment com per controlar les vies de comunicació i el territori circumdant.

Segles després, aquesta mateixa posició privilegiada tornaria a ser aprofitada durant l’edat mitjana.

Un enorme laboratori arqueològic

Una de les singularitats de l’Esquerda és que no es tracta únicament d’un jaciment on es desenterren murs i objectes.

Amb els anys s’ha convertit també en un gran espai de recerca i formació arqueològica.

Les campanyes han estat estretament vinculades a la Universitat de Barcelona i generacions d’estudiants han après arqueologia sobre el terreny a Roda de Ter. Actualment fins i tot s’hi desenvolupen pràctiques universitàries vinculades al Grau d’Arqueologia.

En aquests cinquanta anys es calcula que més de 500 persones han participat en les excavacions entre arqueòlegs, estudiants, llicenciats, graduats i col·laboradors.

D’aquesta manera, l’Esquerda ha servit simultàniament per investigar el passat i per formar bona part dels professionals que després han desenvolupat la seva carrera en altres jaciments, museus i institucions del país.

Arqueologia experimental

Un altre dels elements que han convertit l’Esquerda en un projecte especialment interessant és la seva aposta per l’arqueologia experimental.

A partir de la recerca arqueològica, els investigadors han reproduït processos i tècniques utilitzades en el passat per comprendre millor com vivien les comunitats que van ocupar l’assentament.

L’objectiu és senzill d’explicar però científicament molt potent: no limitar-se a trobar els objectes, sinó intentar descobrir com es fabricaven, com s’utilitzaven i com funcionava realment la vida quotidiana.

Aquest vessant experimental va començar a desenvolupar-se especialment a partir de la dècada de 1990 i ha acabat formant part de la identitat científica del projecte de l’Esquerda.

La cinquantena campanya encara porta novetats

Arribar a cinquanta campanyes no significa, ni de bon tros, que el jaciment estigui esgotat.

Precisament la campanya d’aquest agost de 2026, desenvolupada durant dotze dies, ha tornat a aportar noves dades.

Els treballs s’han concentrat en diversos sectors de l’àrea ibèrica situats darrere la muralla i també en la zona medieval.

En un dels sectors ibèrics s’han delimitat dues grans estructures situades a banda i banda d’un carrer, mentre que en una altra zona s’ha localitzat un espai de planta quadrada amb una ordenació urbanística diferent de les estructures conegudes fins ara.

La importància d’aquesta descoberta és que podria correspondre a una fase anterior de l’assentament ibèric i ajudar a reconstruir com va evolucionar urbanísticament la fortalesa al llarg del temps.

Paral·lelament, els arqueòlegs han continuat treballant al sector medieval, especialment en una zona de la necròpolis situada al sud de l’església, fins ara poc coneguda.

És la millor demostració que, després de mig segle d’excavacions, l’Esquerda continua plantejant preguntes.

Dotze hectàrees de patrimoni

Actualment, l’espai arqueològic delimitat ocupa aproximadament 12 hectàrees i està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

La dimensió del conjunt ajuda a entendre per què encara queda tant per investigar.

Cada nova campanya permet afegir peces a un trencaclosques que abraça diferents moments de la història: des de les ocupacions més antigues fins al món ibèric, el període altmedieval i la societat feudal.

No és habitual trobar en un mateix indret una seqüència històrica tan llarga i amb unes restes tan representatives de moments tan diferents.

Un patrimoni estretament lligat a Roda de Ter

Per als rodencs, però, l’Esquerda és alguna cosa més que un jaciment arqueològic.

Forma part de la mateixa història del municipi.

De fet, aquest 2026 coincideixen dues efemèrides especialment simbòliques: la commemoració dels 1.200 anys de la primera referència documental del nom de Roda de Ter i els cinquanta anys de les excavacions sistemàtiques a l’Esquerda.

La regidora de Cultura de Roda de Ter, Bet Contreras, ha definit el jaciment i el museu com un tresor del municipi que permet explicar no només la història local, sinó també la de la comarca i del país.

I aquesta vinculació entre patrimoni i poble ha estat una constant des dels primers treballs del Centre Excursionista fins a l’actual projecte científic.

Una celebració amb 200 persones

La cinquantena campanya va culminar el passat 28 d’agost amb un acte especialment emotiu al mateix jaciment.

Hi van ser convidades les persones que, d’una manera o altra, han participat en les excavacions durant aquestes cinc dècades: arqueòlegs, estudiants, investigadors, col·laboradors i representants municipals.

La trobada va reunir al voltant de 200 persones i va servir per retrobar diferents generacions vinculades a l’Esquerda.

Montserrat de Rocafiguera va obrir l’acte i els participants van poder visitar els sectors excavats aquesta temporada i observar l’evolució dels treballs realitzats durant els últims cinquanta anys. La directora del Museu de l’Esquerda, Maria Ocaña, va destacar especialment la convivència i els vincles personals que s’han creat al voltant de les campanyes arqueològiques.

Perquè cinquanta campanyes també són cinquanta estius de persones compartint excavació, coneixement i vida al jaciment.

I encara queda molta Esquerda per descobrir

Potser aquesta és la gran notícia dels cinquanta anys.

No només tot el que s’ha descobert.

Sinó tot el que encara falta per descobrir.

Durant mig segle, el jaciment ha passat de ser un conjunt de restes medievals conegudes pels veïns a convertir-se en un espai arqueològic de referència per entendre una part fonamental de la història de Catalunya.

Han aparegut muralles, habitatges, carrers, tombes i estructures que han permès reconstruir formes de vida separades per segles.

I encara avui, cada vegada que els arqueòlegs retiren una nova capa de terra, apareixen elements capaços de modificar el relat anterior.

Montserrat de Rocafiguera ho resumeix amb una frase que probablement defineix millor que cap altra aquest aniversari:

«L’Esquerda té corda per estona».

I després de cinquanta campanyes consecutives, tot fa pensar que sota la terra de Roda de Ter encara queden moltes pàgines de la història d’Osona per escriure.

GTA 6: la guia definitiva amb tot el que sabem del joc més esperat de la dècada

GTA 6 arribarà el 19 de novembre de 2026 i Rockstar Games ja ha començat a ensenyar seriosament el que prepara. Vice City, l’enorme estat de Leonida, Jason i Lucia, atracaments més complexos, una policia renovada, centenars d’interaccions i un nivell de detall espectacular. Recollim en aquesta guia tot el que sabem de Grand Theft Auto VI abans del seu llançament.

Poques vegades un videojoc ha generat una expectació comparable a la de Grand Theft Auto VI.

Han passat gairebé tretze anys des que Grand Theft Auto V va arribar originalment a PlayStation 3 i Xbox 360 el setembre de 2013. Des d’aleshores hem canviat de generació de consoles, les xarxes socials han transformat completament Internet i GTA Online s’ha convertit en un fenomen capaç de mantenir viva la franquícia durant més d’una dècada.

Però el compte enrere ja ha començat.

Rockstar Games manté actualment el 19 de novembre de 2026 com a data oficial de llançament de GTA 6 per a PlayStation 5 i Xbox Series X|S.

I després de molts anys de secretisme, per fi tenim prou informació per començar a entendre què vol aconseguir Rockstar.

ÚLTIMA HORA: Rockstar ensenya GTA 6 en profunditat

El gran canvi s’ha produït aquest 27 d’agost de 2026.

Rockstar Games ha estrenat Grand Theft Auto VI: An Extended Look, la presentació més extensa del joc publicada fins ara.

Primer es va poder veure a Netflix i posteriorment Rockstar la va publicar als seus canals oficials.

La presentació permet veure molt més clarament el funcionament del joc, els protagonistes, les persecucions, els tiroteigs, els vehicles, les activitats i, sobretot, la quantitat d’interaccions que oferirà Leonida.

Rockstar ha confirmat que el material de la presentació ha estat capturat dins del joc funcionant en una PlayStation 5.

Això és especialment important perquè permet començar a valorar GTA 6 més enllà de les seqüències purament promocionals.

Quan sortirà GTA 6?

La resposta oficial és:

19 de novembre de 2026.

El joc arribarà simultàniament a:

• PlayStation 5
• Xbox Series X
• Xbox Series S

Les reserves ja estan disponibles.

Rockstar també ha anunciat que els compradors de la versió digital podran començar la precàrrega el 12 de novembre, una setmana abans del llançament.

Això permetrà tenir el joc preparat per començar a jugar quan s’activi oficialment.

Quant costarà GTA 6?

Take-Two ha anunciat dos preus principals als Estats Units.

Grand Theft Auto VI Standard Edition: 79,99 dòlars

Grand Theft Auto VI Ultimate Edition: 99,99 dòlars

L'Ultimate Edition inclourà continguts premium relacionats amb vehicles, armes, roba i diferents elements integrats dins de la història de Jason i Lucia.

A més, les reserves i compres efectuades abans del 20 de novembre incorporaran el Vintage Vice City Pack, una col·lecció d'elements inspirats en l'època més icònica de Vice City.

Les reserves digitals també incorporen un mes de GTA+.

Una particularitat sorprenent de l'edició física

Un dels detalls més curiosos anunciats per Rockstar és el funcionament de la versió física.

La caixa de GTA 6 contindrà un codi de descàrrega.

És a dir, tenir la caixa no significarà necessàriament tenir el videojoc complet dins d'un disc tradicional.

Aquesta decisió permetrà començar la descàrrega abans del llançament, però probablement generarà debat entre els jugadors que prefereixen conservar els videojocs físicament.

I GTA 6 per a PC?

De moment, no.

Rockstar Games només ha anunciat oficialment GTA 6 per a PlayStation 5 i Xbox Series X|S.

No existeix encara una data oficial per a PC.

Això no significa que GTA 6 no acabi apareixent als ordinadors.

De fet, Rockstar té antecedents de publicar les versions de PC dels seus grans videojocs després de les versions de consola.

Però, ara mateix, qualsevol informació que afirmi conèixer la data exacta de GTA 6 per a PC és especulativa.

La història de GTA 6: Jason i Lucia

GTA 6 presenta una de les grans novetats narratives de la saga.

Els protagonistes són Jason Duval i Lucia Caminos.

Són criminals.

Però també són parella.

Rockstar parteix d'una premissa aparentment senzilla: Jason i Lucia intenten executar un cop que hauria de ser fàcil.

Naturalment, surt malament.

A partir d'aquí queden atrapats en una conspiració que s'estén per tot l'estat de Leonida i hauran de confiar més que mai l'un en l'altre si volen sortir-ne vius.

Les comparacions amb Bonnie i Clyde resulten inevitables.

Però GTA 6 sembla voler dedicar molta més atenció a la relació entre els dos protagonistes.

No només serem davant de dos personatges que comparteixen missions.

La seva relació formarà part de la història.

Qui és Lucia Caminos?

Lucia és probablement el personatge que ha generat més expectació.

És una dona marcada per una vida complicada i que ja ha passat per la presó.

El seu pare li va ensenyar a lluitar des de petita i la necessitat de protegir la família la va portar a prendre decisions que van acabar conduint-la a la presó estatal de Leonida.

Quan recupera la llibertat té un objectiu:

aconseguir una vida millor.

I per fer-ho està disposada a jugar les seves cartes.

Jason formarà part d'aquesta nova etapa.

Lucia representa, a més, un moment important per a la franquícia, perquè ocuparà el centre narratiu d'un dels GTA principals al costat de Jason.

Qui és Jason Duval?

Jason també ha crescut envoltat del món criminal.

Després d'una adolescència complicada va passar per l'exèrcit intentant deixar enrere aquella vida.

No ho va aconseguir del tot.

Finalment acaba treballant per traficants locals als Leonida Keys.

Jason voldria que les coses fossin senzilles.

Però la seva relació amb Lucia i els esdeveniments que desencadenen la història faran exactament el contrari.

Podrem canviar entre Jason i Lucia

GTA V va popularitzar una de les mecàniques més interessants de la saga: poder alternar entre Michael, Franklin i Trevor.

GTA 6 recupera aquesta filosofia.

Però ara la relació entre els personatges serà molt més estreta.

La presentació recent mostra transicions entre Jason i Lucia mentre cadascun està realitzant activitats diferents.

Això permet que Leonida transmeti la sensació que continua existint encara que nosaltres només controlem un dels dos.

Algunes activitats i situacions també estaran relacionades específicament amb un personatge.

Tornem a Vice City

Un dels grans atractius de GTA 6 és el retorn a Vice City.

Però oblidem-nos de la ciutat que vam conèixer el 2002.

Aquella Vice City estava inspirada en el Miami dels anys vuitanta.

La nova Vice City és una interpretació contemporània de Miami.

Gratacels.

Platges.

Discoteques.

Urbanitzacions de luxe.

Hotels.

Carreteres saturades.

Zones decadents.

Influencers.

Turistes.

Criminalitat.

Vida nocturna.

I neons.

Molts neons.

Rockstar recupera així una de les ciutats més estimades de la franquícia i l'adapta a l'Amèrica actual.

Però GTA 6 és molt més que Vice City

La ciutat forma part de Leonida, l'estat fictici creat per Rockstar i inspirat clarament en Florida.

Això significa que el jugador podrà abandonar Vice City i explorar zones completament diferents.

Rockstar ha mostrat pantans, carreteres secundàries, illes tropicals, ports, zones industrials, petits nuclis urbans i grans extensions naturals.

Entre els territoris coneguts apareixen:

Vice City

El gran centre urbà del joc.

Leonida Keys

Una cadena d'illes tropicals inspirada en els Florida Keys.

Grassrivers

Una zona pantanosa que recorda inevitablement els Everglades.

Port Gellhorn

Una zona molt més deteriorada i decadent.

Ambrosia

Un territori vinculat a la indústria de Leonida.

Mount Kalaga National Park

Una enorme zona natural que amplia considerablement la varietat paisatgística del joc.

Tot plegat apunta que Rockstar vol evitar que GTA 6 sigui simplement una ciutat gegant.

Leonida ha de funcionar com un estat.

Quant mesurarà el mapa de GTA 6?

Aquí hem de ser prudents.

A Internet circulen mapes creats pels fans, comparacions amb GTA V i suposades dimensions exactes.

Rockstar no ha publicat oficialment la superfície total del mapa.

Per tant, no podem afirmar seriosament que sigui dues, tres o quatre vegades més gran que GTA V.

El que sí sabem és que GTA 6 no es limita a Vice City.

La quantitat d'ecosistemes i territoris mostrats deixa clar que Leonida serà un món obert enorme.

Però la gran diferència podria no ser la mida.

Podria ser la densitat.

El gran salt de GTA 6 podria ser la interactivitat

Aquesta és probablement una de les informacions més importants aparegudes després de la demostració a premsa.

GTA 6 vol que puguem interactuar amb moltes més coses.

Red Dead Redemption 2 ja va representar un salt espectacular en aquest sentit.

Podíem parlar amb desconeguts, provocar-los, ajudar-los, robar-los, entrar en establiments i observar com reaccionava el món.

GTA 6 trasllada aquesta filosofia a una societat moderna.

Segons les impressions publicades després de veure una demostració a Rockstar North, l'entorn ofereix moltes més possibilitats d'interacció i manipulació d'objectes.

Això podria transformar completament la sensació de jugar a GTA.

Robar un cotxe ja no serà tan fàcil

El nom de la saga és Grand Theft Auto.

Robar cotxes forma part del seu ADN.

Però GTA 6 sembla voler convertir aquesta acció en alguna cosa més elaborada.

Els vehicles poden tenir sistemes de seguretat.

Alarmes.

Rastrejadors.

I diferents proteccions.

En determinades situacions podrem necessitar eines o utilitzar tecnologia per superar-les.

Això significa que robar determinats cotxes podria deixar de ser simplement prémer un botó.

Els atracaments seran més complexos

Una altra de les grans evolucions afecta els robatoris.

Rockstar vol donar més opcions al jugador.

Per on entrem?

Desactivem les càmeres?

Com obrim una caixa forta?

Què fem amb els testimonis?

Com escapem?

Jason i Lucia també podran desenvolupar papers diferents durant algunes operacions.

Podem controlar un personatge mentre l'altre s'ocupa d'una altra part del pla.

Aquest sistema podria permetre missions molt menys rígides.

Una missió que acaba en desastre

La demostració recent mostra precisament una operació relacionada amb Boobie Ike.

Jason i Lucia han de recuperar una mercaderia.

El que inicialment sembla una feina assumible acaba complicant-se.

Apareix la policia.

Comença el tiroteig.

Jason i Lucia han de treballar conjuntament per escapar.

Aquest tipus de seqüències permeten veure que la cooperació entre els protagonistes serà una de les mecàniques centrals del joc.

Lucia pot donar cobertura mentre controlem Jason

Un detall especialment interessant és el comportament del personatge que no controlem.

Durant algunes situacions, si controlem Jason, Lucia continua participant activament.

Pot disparar.

Cobrir-nos.

Controlar altres persones.

O ocupar-se d'una part de l'operació.

No sembla simplement un NPC que ens segueix.

Rockstar vol que continuem percebent Jason i Lucia com un equip.

Una fugida digna del millor cinema criminal

Una altra situació mostrada situa Jason i Lucia treballant com a conductors de fugida per al lladre de bancs Raul Bautista.

Naturalment, les coses es compliquen.

La persecució escala fins a una important resposta policial.

Apareixen cotxes patrulla.

Helicòpters.

Tiroteigs.

Canvis de vehicle.

I quan finalment els protagonistes abandonen un dels cotxes utilitzats durant la fugida, Lucia el crema.

L'objectiu és eliminar proves.

És un detall extraordinàriament interessant perquè introdueix una idea poc habitual en GTA:

el delicte pot continuar tenint conseqüències després d'haver escapat.

La policia serà més intel·ligent

Les persecucions són una altra peça fonamental de Grand Theft Auto.

GTA 6 vol evolucionar-les.

La resposta policial pot dependre de la gravetat del delicte i de com actuem.

Això podria provocar que dos robatoris aparentment similars acabessin generant respostes diferents.

No és el mateix actuar discretament que convertir un carrer en una zona de guerra.

La policia també utilitzarà vehicles, helicòpters i diferents recursos per perseguir els protagonistes.

L'objectiu sembla ser abandonar progressivament la sensació que simplement hem d'esperar amagats fins que desapareguin unes estrelles.

Destruir proves podria ser important

L'escena de Lucia cremant un vehicle és especialment significativa.

Encara és massa aviat per determinar fins a quin punt aquest sistema s'aplicarà lliurement durant el joc.

Però Rockstar està mostrant deliberadament situacions en què els protagonistes intenten eliminar evidències.

Això podria afegir una nova capa al sistema criminal.

Cometre el delicte.

Escapar.

I després evitar que et relacionin amb ell.

Combat cos a cos renovat

GTA 6 també amplia les baralles.

S'han mostrat cops, esquives i combats físics més elaborats.

És una evolució necessària.

El combat cos a cos de GTA V havia quedat considerablement per darrere d'altres aspectes del joc.

Rockstar té ara l'experiència acumulada de Red Dead Redemption 2, on les baralles físiques resultaven molt més contundents.

Un món ple de gent

Un dels aspectes més impressionants del material oficial és la quantitat de persones que apareixen simultàniament.

Platges plenes.

Discoteques.

Carrers.

Festes.

Bars.

Ports.

Carreteres.

Zones comercials.

La densitat és important perquè GTA necessita una cosa essencial:

que la ciutat sembli viva.

No serveix de res construir un mapa enorme si sembla buit.

Vice City sembla anar precisament en la direcció contrària.

NPC molt més reactius

Rockstar també està evolucionant els personatges no jugables.

Els habitants de Leonida no existiran simplement per caminar per la vorera.

Reaccionaran al jugador.

Als delictes.

Als accidents.

A les baralles.

A la policia.

I a altres esdeveniments de l'entorn.

Aquest és un dels punts on l'herència de Red Dead Redemption 2 pot resultar més evident.

Les xarxes socials seran omnipresents

GTA sempre ha estat una enorme paròdia dels Estats Units.

Però els Estats Units de 2026 són molt diferents dels de 2013.

Ara existeixen TikTok, influencers, vídeos verticals, directes, reptes virals i persones disposades a fer qualsevol cosa per aconseguir visites.

Rockstar ho aprofitarà.

Des del primer tràiler hem vist vídeos presentats com publicacions de xarxes socials.

Personatges gravant amb el mòbil.

Directes.

Comentaris.

Vídeos virals.

Escenes absurdes.

La societat contemporània pràcticament sembla haver estat dissenyada perquè GTA la satiritzi.

Florida és l'escenari perfecte

Leonida s'inspira clarament en Florida.

I és difícil imaginar un territori millor per a GTA.

Miami representa luxe, turisme, cultura llatina, platges, vida nocturna i grans fortunes.

Però Florida també és coneguda per pantans, fauna salvatge, carreteres infinites, urbanitzacions extravagants i històries absolutament surrealistes.

Rockstar disposa d'un material gairebé inesgotable.

Animals i fauna

La naturalesa també tindrà una presència important.

Hem vist animals tant en zones urbanes com naturals.

Especialment destacables són els caimans, pràcticament inevitables en una paròdia de Florida.

Això amplia la filosofia introduïda amb GTA V i desenvolupada espectacularment a Red Dead Redemption 2.

Què podrem fer quan no estiguem cometent delictes?

Una barbaritat de coses.

El material oficial i les demostracions han mostrat activitats que van molt més enllà de disparar i conduir.

Entre elles apareixen activitats aquàtiques, navegació, submarinisme, esports i diferents formes d'explorar Leonida.

També s'ha mostrat bàsquet.

Això és important perquè les activitats secundàries contribueixen enormement a la sensació de viure dins del món.

Mar, barques i submarinisme

Florida sense mar no tindria sentit.

GTA 6 aprofitarà enormement l'aigua.

Hi haurà barques.

Motos d'aigua.

Activitats submarines.

Illes.

Ports.

Platges.

I grans extensions marítimes.

Leonida Keys serà probablement una de les zones on aquest tipus d'activitats tindran més protagonisme.

Personalització de cotxes

Els vehicles continuaran sent una peça fonamental.

Rockstar ja ha revelat l'existència d'establiments dedicats a la modificació de vehicles.

Entre els noms coneguts apareix Rideout Customs Mod Shop.

També apareix One-Eyed Willie's Mod Shop.

Tot apunta que la personalització continuarà evolucionant respecte a Los Santos Customs.

Cotxes que ja coneixem

Entre els vehicles relacionats amb el contingut anunciat per Rockstar apareixen noms com el Grotti Cheetah del 95 i el Vapid Dominator Buggy del 67.

Són exemples perfectes de la filosofia habitual de GTA.

Rockstar no utilitza directament Ferrari, Ford o Lamborghini.

Crea marques fictícies que parodien els fabricants reals.

Perruqueries, tatuatges i roba

La personalització dels protagonistes també tindrà molt pes.

Rockstar ja ha revelat establiments com:

Sara's Unisex Salon

Stock 305 Clothing Store

Electric Fang Tattoo Parlor

Això confirma la presència de sistemes relacionats amb pentinats, roba i tatuatges.

Queda per descobrir fins a quin punt podrem modificar l'aspecte de Jason i Lucia.

Vice City de nit pot ser espectacular

Si hi ha un moment on Vice City mostra tota la seva personalitat és quan es fa fosc.

Neons.

Discoteques.

Hotels.

Cotxes esportius.

Bars.

Platja.

Música.

Trànsit.

Rockstar sembla estar recuperant part de l'estètica que va convertir GTA: Vice City en un joc mític, però adaptant-la a l'actualitat.

La música tornarà a ser fonamental

Grand Theft Auto seria difícil d'entendre sense les seves emissores de ràdio.

GTA III, Vice City, San Andreas, GTA IV i GTA V van convertir els trajectes en cotxe en una part essencial de l'experiència gràcies a la música.

Rockstar encara no ha revelat tota la banda sonora de GTA 6.

Però resulta difícil imaginar Vice City sense una selecció musical extraordinàriament important.

També és previsible que les emissores continuïn funcionant com una eina de sàtira social mitjançant locutors, anuncis i programes ficticis.

GTA 6 serà un espectacle gràfic

El salt visual és evident.

Il·luminació.

Aigua.

Cabells.

Vegetació.

Reflexos.

Animacions facials.

Multituds.

Interiors.

Vehicles.

Clima.

La quantitat de petits detalls resulta enorme.

Però probablement el més important no serà que GTA 6 sigui bonic.

Serà que tots aquests sistemes funcionin simultàniament.

El llegat de Red Dead Redemption 2

Aquí trobem una de les claus.

L'últim gran videojoc completament nou de Rockstar va ser Red Dead Redemption 2.

I continua sent una referència tècnica.

El seu món destacava per una obsessió gairebé absurda pels petits detalls.

Animals.

Fang.

Neu.

Petjades.

Converses.

Animacions.

Objectes.

Rutines.

GTA 6 té l'oportunitat de portar aquella filosofia a un entorn modern immensament més complex.

Cotxes.

Mòbils.

Internet.

Multituds.

Policia.

Trànsit.

Discoteques.

Gratacels.

I centenars de persones.

Si Rockstar ho aconsegueix, aquí podria trobar-se el veritable salt generacional.

Què sabem de GTA Online?

GTA 6 s'ha presentat oficialment amb una experiència principal per a un jugador.

Rockstar encara no ha explicat completament com funcionarà la següent gran evolució del seu univers online.

És pràcticament impossible imaginar que la companyia abandoni el multijugador després de l'èxit extraordinari de GTA Online.

Però qualsevol informació concreta sobre nombre de jugadors, mapa, data de llançament o mecàniques del futur online s'ha de considerar encara no confirmada.

GTA V ha canviat les regles del joc

La pressió que suporta GTA 6 és extraordinària perquè el seu predecessor no va ser simplement un èxit.

Va ser un fenomen cultural.

GTA V va aparèixer originalment el 2013.

Després va saltar a PS4 i Xbox One.

Més tard a PS5 i Xbox Series.

I durant tot aquest temps GTA Online ha continuat generant contingut i mantenint milions de jugadors connectats.

Rockstar no necessita que GTA 6 sigui simplement un èxit.

Ha de substituir un dels productes d'entreteniment més importants de la història.

Les filtracions que Rockstar mai va voler

El desenvolupament de GTA 6 també quedarà recordat per les filtracions.

El 2022 es va produir una de les filtracions més importants de la història dels videojocs.

Material d'una versió en desenvolupament va començar a circular massivament per Internet.

Rockstar va acabar confirmant que havia patit una intrusió i que material de desenvolupament havia estat obtingut il·legalment.

Però aquella versió no representava l'estat final del joc.

Aquesta diferència és important.

Un videojoc en desenvolupament pot contenir animacions incompletes, gràfics provisionals i sistemes temporals.

Per això les filtracions no són una bona manera de valorar el producte final.

GTA 6 i els rumors: compte amb Internet

La quantitat de rumors sobre GTA 6 és enorme.

S'han publicat suposades dades sobre:

la durada de la història,

la mida exacta del mapa,

el nombre d'edificis accessibles,

la quantitat de missions,

una versió per a PC,

expansions futures,

GTA Online,

preus,

i fins i tot futurs mapes.

Una part pot acabar sent certa.

Però això no significa que estigui confirmada.

Per això en aquest article diferenciem les dades oficials de Rockstar i Take-Two de les informacions aparegudes en demostracions de premsa i dels simples rumors.

GTA 6 vs GTA V: què canvia?

Sobre el paper, pràcticament tot.

GTA V

Los Santos i Blaine County.

Michael, Franklin i Trevor.

Una representació de l'Amèrica de principis de la dècada de 2010.

Un sistema d'interacció amb NPC relativament limitat.

Robatoris molt estructurats.

GTA 6

Vice City i Leonida.

Jason i Lucia.

Una representació de la societat contemporània.

Més interacció amb el món.

Delictes potencialment més elaborats.

Vehicles amb més sistemes.

Policia més reactiva.

Xarxes socials integrades en la sàtira.

I una densitat visual molt superior.

La diferència entre tots dos videojocs no serà simplement gràfica.

Han passat tretze anys.

Per què GTA 6 pot convertir-se en un fenomen cultural?

Perquè GTA sempre ha fet una cosa extraordinàriament bé.

Utilitzar un videojoc criminal per parlar de la societat.

La publicitat.

La televisió.

La política.

El consumisme.

Els famosos.

Internet.

Les armes.

Els diners.

L'obsessió per l'èxit.

GTA ho converteix tot en caricatura.

I des del 2013 la societat ha canviat radicalment.

Ara tenim influencers.

TikTok.

Criptomonedes.

Intel·ligència artificial.

Vídeos virals.

Streamers.

Conspiracions.

Aplicacions de cites.

Economia digital.

I persones convertint literalment tota la seva vida en contingut.

Rockstar disposa d'una dècada sencera de material per satiritzar.

GTA 6 ja està afectant la indústria abans de sortir

L'expectació és tan gran que el calendari de llançaments de 2026 està inevitablement condicionat per GTA 6.

Cap gran editor vol publicar el seu videojoc més important exactament al costat d'un Grand Theft Auto.

La premsa especialitzada ja parla de l'efecte que la data del 19 de novembre està provocant sobre el calendari del sector.

Perquè durant unes setmanes probablement només es parlarà d'una cosa.

GTA.

La nova presentació també ha tingut efectes econòmics

L'interès generat per la presentació d'agost no s'ha limitat als jugadors.

Després del nou material, Take-Two i Sony van registrar pujades a borsa.

És una demostració de fins a quin punt GTA 6 ja és alguna cosa més que un videojoc.

És un esdeveniment empresarial.

Take-Two afronta probablement el llançament més important de la seva història.

Queden menys de tres mesos

Aquesta és probablement la dada que fa més difícil creure que finalment estiguem parlant de GTA 6.

Després d'anys de rumors, filtracions, tràilers i especulacions, el llançament ja es pot veure al calendari.

19 de novembre de 2026.

Si Rockstar manté la data, aquella nit milions de consoles arreu del planeta començaran simultàniament el viatge cap a Leonida.

GTA 6: fitxa ràpida

Nom: Grand Theft Auto VI

Desenvolupador: Rockstar Games

Editor: Rockstar Games / Take-Two Interactive

Data: 19 de novembre de 2026

Plataformes: PlayStation 5 i Xbox Series X|S

PC: no anunciat oficialment

Protagonistes: Jason Duval i Lucia Caminos

Localització: Vice City i l'estat de Leonida

Inspiració: Miami i Florida

Gènere: acció i aventura en món obert

Mode història: sí

Preu anunciat als EUA: 79,99 dòlars

Ultimate Edition: 99,99 dòlars

Precàrrega digital: 12 de novembre

Preguntes freqüents sobre GTA 6

Quan surt GTA 6?

El 19 de novembre de 2026.

GTA 6 sortirà per a PS4?

No. Rockstar no ha anunciat cap versió per a PlayStation 4.

Sortirà per a Xbox One?

Tampoc. Les plataformes Xbox confirmades són Xbox Series X|S.

GTA 6 sortirà per a PC?

Rockstar encara no ha anunciat oficialment la versió de PC.

On passa GTA 6?

A Leonida, un estat fictici inspirat en Florida que inclou Vice City.

Qui són els protagonistes?

Jason Duval i Lucia Caminos.

Podrem controlar Jason i Lucia?

Sí. Tots dos són personatges jugables.

Lucia ha estat a la presó?

Sí. Rockstar ha establert aquest element com una part important del passat del personatge.

Vice City torna?

Sí. Però completament reconstruïda i adaptada a l'actualitat.

GTA 6 tindrà GTA Online?

Rockstar encara no ha explicat completament la futura experiència online vinculada a aquesta nova etapa de Grand Theft Auto.

Quant costarà?

El preu anunciat als Estats Units és de 79,99 dòlars per a l'edició estàndard i 99,99 dòlars per a l'Ultimate Edition.

Podrem precargar GTA 6?

Sí. Les versions digitals reservades es podran començar a descarregar el 12 de novembre.

GTA 6: el videojoc que té prohibit ser simplement «bo»

Aquesta és potser la situació més extraordinària de GTA 6.

Un videojoc normal necessita ser bo.

GTA 6 necessita ser excepcional.

Rockstar ha disposat de més d'una dècada entre GTA V i GTA VI.

Ha creat Red Dead Redemption 2 durant aquest període.

Ha vist com GTA Online es convertia en un fenomen mundial.

I ara ha de demostrar que tots aquests anys han servit per alguna cosa.

Els primers materials oficials mostren un videojoc espectacular.

Però els gràfics no seran suficients.

GTA 6 haurà de demostrar que Leonida és realment un món més viu.

Que Jason i Lucia funcionen com a personatges.

Que els atracaments ofereixen llibertat.

Que la policia és més intel·ligent.

Que els NPC reaccionen.

Que els cotxes transmeten sensacions.

Que la ciutat sorprèn després de cinquanta hores.

I que Rockstar encara és capaç de fer allò que ha aconseguit diverses vegades durant la seva història:

canviar les regles dels videojocs de món obert.

El 19 de novembre començarem a descobrir si ho han aconseguit.