Jordi Solé viatja a la Guinea colonial amb Ikunde, la seva novel·la negra més fosca

L’escriptor sabadellenc, guanyador del Premi Prudenci Bertrana el 2023, torna a la novel·la de misteri amb una història marcada per la culpa, el racisme, la corrupció i les ombres del passat colonial espanyol

Hi ha crims que no només serveixen per descobrir un assassí. També poden obrir portes cap a episodis de la història que durant dècades han quedat amagats, oblidats o convenientment silenciats. Aquest és el territori que Jordi Solé explora a Ikunde, la seva nova novel·la, publicada aquest setembre per Llibres del Delicte.

L’autor de L’any que vaig estimar Ava Gardner canvia en aquesta ocasió el glamur de la Costa Brava dels anys cinquanta per un escenari molt més fosc i incòmode: la Guinea sota domini colonial espanyol.

La novel·la arrenca a la Barcelona grisa de la postguerra. El protagonista, Martín Marín, és un inspector de policia que conviu amb la culpa, l’alcohol i el pes d’una reputació heroica que ell mateix considera que no es mereix. La seva vida canvia quan rep l’encàrrec de viatjar a Guinea per investigar l’assassinat de la filla del coronel Quiroga, un dels homes amb més poder dins de la colònia.

El que inicialment sembla una investigació criminal es converteix aviat en una immersió en una societat marcada pels privilegis, el racisme, els interessos econòmics i una corrupció assumida gairebé com una part més del sistema.

Novel·la negra amb rerefons històric

Ikunde utilitza els mecanismes clàssics del gènere policíac —un assassinat, una investigació, secrets i sospitosos—, però Jordi Solé sembla interessat en anar més enllà de la pregunta habitual de «qui ho va fer?».

El veritable interrogant és què passa quan un home que arrossega els seus propis fantasmes entra en un territori on gairebé tothom té alguna cosa per amagar.

La mateixa editorial defineix l’obra com una novel·la d’atmosfera «densa i asfixiant» que parla de la mentida, la culpa, el poder i les ferides d’un imperi colonial en decadència. La corrupció política i econòmica, les diferències racials i les lleialtats interessades construeixen així el paisatge moral per on s’ha de moure l’inspector Marín.

No és, per tant, només una novel·la criminal ambientada en un escenari exòtic. El context colonial forma part del conflicte.

I aquí és on el títol pren una dimensió especialment interessant.

Què era Ikunde?

El nom Ikunde té una existència històrica real i està íntimament relacionat amb la presència catalana i espanyola a Guinea.

A finals dels anys cinquanta, l’Ajuntament de Barcelona va crear a la Guinea espanyola el Centre d’Adaptació i Experimentació Animal d’Ikunde, vinculat al Zoo de Barcelona. Des d’aquest centre es capturaven, mantenien i enviaven animals cap a Barcelona i altres zoològics. Les investigacions històriques actuals situen aquesta activitat dins les dinàmiques d’explotació colonial de l’època.

Ikunde funcionà entre 1958 i 1969, i milers d’animals van passar per les seves instal·lacions. Entre els animals relacionats amb aquesta història hi ha probablement el més famós que ha tingut mai el Zoo de Barcelona: Floquet de Neu, el goril·la albí que va arribar a la ciutat després de ser adquirit a Guinea.

Aquest rerefons converteix el títol triat per Jordi Solé en un nom carregat d’ecos històrics i reforça la connexió de la novel·la amb una part del passat colonial que durant molts anys ha tingut poca presència en la memòria col·lectiva.

Jordi Solé, entre el periodisme i la novel·la històrica

Nascut a Sabadell l’any 1966, Jordi Solé és periodista i escriptor. Llicenciat en Ciències de la Informació, va començar la seva carrera professional al Diari de Barcelona el 1987 i posteriorment ha treballat o col·laborat amb mitjans com El Periódico, La Vanguardia, Fotogramas, TV3, RAC1 o 8TV. També va ser redactor en cap de Fantastic Magazine i director de la revista Club Disney.

La seva trajectòria literària, però, fa anys que està especialment vinculada a la narrativa històrica, el misteri i l’aventura.

Va debutar com a novel·lista amb Hijo de dioses i posteriorment va publicar obres com Barcelona Far West, La isla de las brumas, Ciutat d’espies, La nit de Damballah, Operació Judes, El tigre i la duquessa o Per què no?.

El 2013 va obtenir el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica amb Conspiració a Tàrraco, però un dels grans reconeixements de la seva carrera arribaria deu anys després.

El 2023 va guanyar el 56è Premi Prudenci Bertrana amb L’any que vaig estimar Ava Gardner, una novel·la ambientada principalment en la Tossa de Mar dels anys cinquanta durant el rodatge de Pandora and the Flying Dutchman, protagonitzada per Ava Gardner.

Aquella obra mostrava ja una característica recurrent en la narrativa de Solé: la voluntat de barrejar personatges i episodis històrics reals amb una trama de ficció que permeti entrar dins d’una època.

Amb Ikunde, però, el color és molt diferent.

Aquí no hi ha estrelles de Hollywood ni el Mediterrani de la Costa Brava. Hi ha una colònia, desigualtats, silencis, violència i un policia que potser haurà de descobrir molt més del que havia anat a buscar.

Una de les novetats negres d’aquest setembre

Publicada per Llibres del Delicte el 7 de setembre de 2026, Ikunde arriba a les llibreries com una de les novetats de novel·la negra catalana d’aquest inici de temporada. L’edició de l’editorial consta de 258 pàgines i té un preu de venda de 19,50 euros.

Una novel·la que combina investigació criminal i memòria històrica i que recupera un escenari poc freqüent en la narrativa catalana: la Guinea colonial espanyola.

Per als lectors de novel·la negra, el punt de partida és poderós: un assassinat, un inspector turmentat i un lloc on les regles no són les mateixes per a tothom.

Però darrere del crim hi ha una història encara més gran: la d’un passat colonial les conseqüències del qual continuen plantejant preguntes moltes dècades després.

Fitxa del llibre

Títol: Ikunde
Autor: Jordi Solé
Editorial: Llibres del Delicte
Gènere: novel·la policíaca / novel·la negra històrica
Publicació: setembre de 2026
ISBN: 978-84-19415-60-8
Pàgines: 258
Preu: 19,50 €

---

L’Esquerda, 50 anys desenterrant la història d’Osona

Mig segle d’excavacions ininterrompudes ha convertit el jaciment de Roda de Ter en un dels grans referents arqueològics de Catalunya. Més de 500 persones hi han treballat des de 1977 i, cinquanta campanyes després, el subsòl encara continua oferint sorpreses.

Hi ha llocs on la història s’explica a través de documents, fotografies o llibres. I n’hi ha d’altres on cal retirar la terra, pedra a pedra, per tornar-la a fer aparèixer.

A Roda de Ter, en una península elevada sobre un dels meandres del riu Ter, fa mig segle que arqueòlegs, estudiants i investigadors fan exactament això. L’Esquerda acaba de completar la seva cinquantena campanya d’excavacions arqueològiques sistemàtiques, una fita excepcional que permet mirar enrere i entendre fins a quin punt el jaciment ha canviat el coneixement de la història d’Osona.

Les excavacions científiques i continuades van començar l’any 1977, dirigides per la historiadora i arqueòloga Imma Ollich, de la Universitat de Barcelona. Però l’interès pel lloc venia de molt abans. Entre 1966 i 1976, la Secció Arqueològica del Centre Excursionista de Roda ja havia realitzat prospeccions i treballs de documentació que van permetre començar a intuir la riquesa que amagava aquell espai.

D’un poble medieval a 2.500 anys d’història

Quan van començar les excavacions sistemàtiques, bona part dels esforços es van concentrar en les restes medievals visibles al voltant de l’antiga església de Sant Pere.

El paisatge arqueològic que es podia contemplar aleshores tenia poc a veure amb l’actual. Es veien principalment l’església, part de la necròpolis i alguns espais propers. Campanya rere campanya, però, les estructures van anar apareixent i el jaciment va començar a explicar una història molt més extensa.

Avui sabem que l’Esquerda conserva les restes d’un important poble medieval emmurallat i fortificat, amb uns 150 metres de muralla, habitatges, zones productives, carrers, espais funeraris i estructures defensives.

Però la gran sorpresa arribaria pocs anys després de començar les excavacions.

L’any 1981, les intervencions a la zona de la muralla van confirmar l’existència de nivells molt més antics, corresponents a l’edat del bronze i sobretot al món ibèric. Des de 1982, aquesta zona també s’ha excavat de manera regular.

Aquella descoberta canviava completament la dimensió del jaciment.

Sota el poble medieval hi havia un altre poble.

I sota determinades estructures, encara més història.

Els treballs arqueològics han acabat demostrant que l’Esquerda permet seguir aproximadament 2.500 anys d’ocupació i transformacions humanes.

La possible Ausa dels ibers ausetans

Un dels aspectes més fascinants de la recerca és la importància que va tenir l’assentament en època ibèrica.

Les dimensions, el sistema defensiu i l’organització urbana han portat els investigadors a considerar l’Esquerda un gran assentament fortificat, comparable per la seva rellevància arqueològica amb altres jaciments importants del país. La investigadora principal, Montserrat de Rocafiguera, ha destacat que es tracta d’un jaciment de grans dimensions, comparable en importància amb llocs com Ullastret o Empúries.

Les investigacions apunten, a més, que podria haver tingut un paper central dins del territori dels ausetans i que podria correspondre a la seva capital, Ausa, una hipòtesi que dona encara més transcendència al jaciment.

La seva situació no era casual.

El meandre del Ter crea una península fàcil de defensar, elevada sobre el riu i amb una magnífica visibilitat sobre el territori. Era, per tant, un punt estratègic tant militarment com per controlar les vies de comunicació i el territori circumdant.

Segles després, aquesta mateixa posició privilegiada tornaria a ser aprofitada durant l’edat mitjana.

Un enorme laboratori arqueològic

Una de les singularitats de l’Esquerda és que no es tracta únicament d’un jaciment on es desenterren murs i objectes.

Amb els anys s’ha convertit també en un gran espai de recerca i formació arqueològica.

Les campanyes han estat estretament vinculades a la Universitat de Barcelona i generacions d’estudiants han après arqueologia sobre el terreny a Roda de Ter. Actualment fins i tot s’hi desenvolupen pràctiques universitàries vinculades al Grau d’Arqueologia.

En aquests cinquanta anys es calcula que més de 500 persones han participat en les excavacions entre arqueòlegs, estudiants, llicenciats, graduats i col·laboradors.

D’aquesta manera, l’Esquerda ha servit simultàniament per investigar el passat i per formar bona part dels professionals que després han desenvolupat la seva carrera en altres jaciments, museus i institucions del país.

Arqueologia experimental

Un altre dels elements que han convertit l’Esquerda en un projecte especialment interessant és la seva aposta per l’arqueologia experimental.

A partir de la recerca arqueològica, els investigadors han reproduït processos i tècniques utilitzades en el passat per comprendre millor com vivien les comunitats que van ocupar l’assentament.

L’objectiu és senzill d’explicar però científicament molt potent: no limitar-se a trobar els objectes, sinó intentar descobrir com es fabricaven, com s’utilitzaven i com funcionava realment la vida quotidiana.

Aquest vessant experimental va començar a desenvolupar-se especialment a partir de la dècada de 1990 i ha acabat formant part de la identitat científica del projecte de l’Esquerda.

La cinquantena campanya encara porta novetats

Arribar a cinquanta campanyes no significa, ni de bon tros, que el jaciment estigui esgotat.

Precisament la campanya d’aquest agost de 2026, desenvolupada durant dotze dies, ha tornat a aportar noves dades.

Els treballs s’han concentrat en diversos sectors de l’àrea ibèrica situats darrere la muralla i també en la zona medieval.

En un dels sectors ibèrics s’han delimitat dues grans estructures situades a banda i banda d’un carrer, mentre que en una altra zona s’ha localitzat un espai de planta quadrada amb una ordenació urbanística diferent de les estructures conegudes fins ara.

La importància d’aquesta descoberta és que podria correspondre a una fase anterior de l’assentament ibèric i ajudar a reconstruir com va evolucionar urbanísticament la fortalesa al llarg del temps.

Paral·lelament, els arqueòlegs han continuat treballant al sector medieval, especialment en una zona de la necròpolis situada al sud de l’església, fins ara poc coneguda.

És la millor demostració que, després de mig segle d’excavacions, l’Esquerda continua plantejant preguntes.

Dotze hectàrees de patrimoni

Actualment, l’espai arqueològic delimitat ocupa aproximadament 12 hectàrees i està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

La dimensió del conjunt ajuda a entendre per què encara queda tant per investigar.

Cada nova campanya permet afegir peces a un trencaclosques que abraça diferents moments de la història: des de les ocupacions més antigues fins al món ibèric, el període altmedieval i la societat feudal.

No és habitual trobar en un mateix indret una seqüència històrica tan llarga i amb unes restes tan representatives de moments tan diferents.

Un patrimoni estretament lligat a Roda de Ter

Per als rodencs, però, l’Esquerda és alguna cosa més que un jaciment arqueològic.

Forma part de la mateixa història del municipi.

De fet, aquest 2026 coincideixen dues efemèrides especialment simbòliques: la commemoració dels 1.200 anys de la primera referència documental del nom de Roda de Ter i els cinquanta anys de les excavacions sistemàtiques a l’Esquerda.

La regidora de Cultura de Roda de Ter, Bet Contreras, ha definit el jaciment i el museu com un tresor del municipi que permet explicar no només la història local, sinó també la de la comarca i del país.

I aquesta vinculació entre patrimoni i poble ha estat una constant des dels primers treballs del Centre Excursionista fins a l’actual projecte científic.

Una celebració amb 200 persones

La cinquantena campanya va culminar el passat 28 d’agost amb un acte especialment emotiu al mateix jaciment.

Hi van ser convidades les persones que, d’una manera o altra, han participat en les excavacions durant aquestes cinc dècades: arqueòlegs, estudiants, investigadors, col·laboradors i representants municipals.

La trobada va reunir al voltant de 200 persones i va servir per retrobar diferents generacions vinculades a l’Esquerda.

Montserrat de Rocafiguera va obrir l’acte i els participants van poder visitar els sectors excavats aquesta temporada i observar l’evolució dels treballs realitzats durant els últims cinquanta anys. La directora del Museu de l’Esquerda, Maria Ocaña, va destacar especialment la convivència i els vincles personals que s’han creat al voltant de les campanyes arqueològiques.

Perquè cinquanta campanyes també són cinquanta estius de persones compartint excavació, coneixement i vida al jaciment.

I encara queda molta Esquerda per descobrir

Potser aquesta és la gran notícia dels cinquanta anys.

No només tot el que s’ha descobert.

Sinó tot el que encara falta per descobrir.

Durant mig segle, el jaciment ha passat de ser un conjunt de restes medievals conegudes pels veïns a convertir-se en un espai arqueològic de referència per entendre una part fonamental de la història de Catalunya.

Han aparegut muralles, habitatges, carrers, tombes i estructures que han permès reconstruir formes de vida separades per segles.

I encara avui, cada vegada que els arqueòlegs retiren una nova capa de terra, apareixen elements capaços de modificar el relat anterior.

Montserrat de Rocafiguera ho resumeix amb una frase que probablement defineix millor que cap altra aquest aniversari:

«L’Esquerda té corda per estona».

I després de cinquanta campanyes consecutives, tot fa pensar que sota la terra de Roda de Ter encara queden moltes pàgines de la història d’Osona per escriure.

GTA 6: la guia definitiva amb tot el que sabem del joc més esperat de la dècada

GTA 6 arribarà el 19 de novembre de 2026 i Rockstar Games ja ha començat a ensenyar seriosament el que prepara. Vice City, l’enorme estat de Leonida, Jason i Lucia, atracaments més complexos, una policia renovada, centenars d’interaccions i un nivell de detall espectacular. Recollim en aquesta guia tot el que sabem de Grand Theft Auto VI abans del seu llançament.

Poques vegades un videojoc ha generat una expectació comparable a la de Grand Theft Auto VI.

Han passat gairebé tretze anys des que Grand Theft Auto V va arribar originalment a PlayStation 3 i Xbox 360 el setembre de 2013. Des d’aleshores hem canviat de generació de consoles, les xarxes socials han transformat completament Internet i GTA Online s’ha convertit en un fenomen capaç de mantenir viva la franquícia durant més d’una dècada.

Però el compte enrere ja ha començat.

Rockstar Games manté actualment el 19 de novembre de 2026 com a data oficial de llançament de GTA 6 per a PlayStation 5 i Xbox Series X|S.

I després de molts anys de secretisme, per fi tenim prou informació per començar a entendre què vol aconseguir Rockstar.

ÚLTIMA HORA: Rockstar ensenya GTA 6 en profunditat

El gran canvi s’ha produït aquest 27 d’agost de 2026.

Rockstar Games ha estrenat Grand Theft Auto VI: An Extended Look, la presentació més extensa del joc publicada fins ara.

Primer es va poder veure a Netflix i posteriorment Rockstar la va publicar als seus canals oficials.

La presentació permet veure molt més clarament el funcionament del joc, els protagonistes, les persecucions, els tiroteigs, els vehicles, les activitats i, sobretot, la quantitat d’interaccions que oferirà Leonida.

Rockstar ha confirmat que el material de la presentació ha estat capturat dins del joc funcionant en una PlayStation 5.

Això és especialment important perquè permet començar a valorar GTA 6 més enllà de les seqüències purament promocionals.

Quan sortirà GTA 6?

La resposta oficial és:

19 de novembre de 2026.

El joc arribarà simultàniament a:

• PlayStation 5
• Xbox Series X
• Xbox Series S

Les reserves ja estan disponibles.

Rockstar també ha anunciat que els compradors de la versió digital podran començar la precàrrega el 12 de novembre, una setmana abans del llançament.

Això permetrà tenir el joc preparat per començar a jugar quan s’activi oficialment.

Quant costarà GTA 6?

Take-Two ha anunciat dos preus principals als Estats Units.

Grand Theft Auto VI Standard Edition: 79,99 dòlars

Grand Theft Auto VI Ultimate Edition: 99,99 dòlars

L'Ultimate Edition inclourà continguts premium relacionats amb vehicles, armes, roba i diferents elements integrats dins de la història de Jason i Lucia.

A més, les reserves i compres efectuades abans del 20 de novembre incorporaran el Vintage Vice City Pack, una col·lecció d'elements inspirats en l'època més icònica de Vice City.

Les reserves digitals també incorporen un mes de GTA+.

Una particularitat sorprenent de l'edició física

Un dels detalls més curiosos anunciats per Rockstar és el funcionament de la versió física.

La caixa de GTA 6 contindrà un codi de descàrrega.

És a dir, tenir la caixa no significarà necessàriament tenir el videojoc complet dins d'un disc tradicional.

Aquesta decisió permetrà començar la descàrrega abans del llançament, però probablement generarà debat entre els jugadors que prefereixen conservar els videojocs físicament.

I GTA 6 per a PC?

De moment, no.

Rockstar Games només ha anunciat oficialment GTA 6 per a PlayStation 5 i Xbox Series X|S.

No existeix encara una data oficial per a PC.

Això no significa que GTA 6 no acabi apareixent als ordinadors.

De fet, Rockstar té antecedents de publicar les versions de PC dels seus grans videojocs després de les versions de consola.

Però, ara mateix, qualsevol informació que afirmi conèixer la data exacta de GTA 6 per a PC és especulativa.

La història de GTA 6: Jason i Lucia

GTA 6 presenta una de les grans novetats narratives de la saga.

Els protagonistes són Jason Duval i Lucia Caminos.

Són criminals.

Però també són parella.

Rockstar parteix d'una premissa aparentment senzilla: Jason i Lucia intenten executar un cop que hauria de ser fàcil.

Naturalment, surt malament.

A partir d'aquí queden atrapats en una conspiració que s'estén per tot l'estat de Leonida i hauran de confiar més que mai l'un en l'altre si volen sortir-ne vius.

Les comparacions amb Bonnie i Clyde resulten inevitables.

Però GTA 6 sembla voler dedicar molta més atenció a la relació entre els dos protagonistes.

No només serem davant de dos personatges que comparteixen missions.

La seva relació formarà part de la història.

Qui és Lucia Caminos?

Lucia és probablement el personatge que ha generat més expectació.

És una dona marcada per una vida complicada i que ja ha passat per la presó.

El seu pare li va ensenyar a lluitar des de petita i la necessitat de protegir la família la va portar a prendre decisions que van acabar conduint-la a la presó estatal de Leonida.

Quan recupera la llibertat té un objectiu:

aconseguir una vida millor.

I per fer-ho està disposada a jugar les seves cartes.

Jason formarà part d'aquesta nova etapa.

Lucia representa, a més, un moment important per a la franquícia, perquè ocuparà el centre narratiu d'un dels GTA principals al costat de Jason.

Qui és Jason Duval?

Jason també ha crescut envoltat del món criminal.

Després d'una adolescència complicada va passar per l'exèrcit intentant deixar enrere aquella vida.

No ho va aconseguir del tot.

Finalment acaba treballant per traficants locals als Leonida Keys.

Jason voldria que les coses fossin senzilles.

Però la seva relació amb Lucia i els esdeveniments que desencadenen la història faran exactament el contrari.

Podrem canviar entre Jason i Lucia

GTA V va popularitzar una de les mecàniques més interessants de la saga: poder alternar entre Michael, Franklin i Trevor.

GTA 6 recupera aquesta filosofia.

Però ara la relació entre els personatges serà molt més estreta.

La presentació recent mostra transicions entre Jason i Lucia mentre cadascun està realitzant activitats diferents.

Això permet que Leonida transmeti la sensació que continua existint encara que nosaltres només controlem un dels dos.

Algunes activitats i situacions també estaran relacionades específicament amb un personatge.

Tornem a Vice City

Un dels grans atractius de GTA 6 és el retorn a Vice City.

Però oblidem-nos de la ciutat que vam conèixer el 2002.

Aquella Vice City estava inspirada en el Miami dels anys vuitanta.

La nova Vice City és una interpretació contemporània de Miami.

Gratacels.

Platges.

Discoteques.

Urbanitzacions de luxe.

Hotels.

Carreteres saturades.

Zones decadents.

Influencers.

Turistes.

Criminalitat.

Vida nocturna.

I neons.

Molts neons.

Rockstar recupera així una de les ciutats més estimades de la franquícia i l'adapta a l'Amèrica actual.

Però GTA 6 és molt més que Vice City

La ciutat forma part de Leonida, l'estat fictici creat per Rockstar i inspirat clarament en Florida.

Això significa que el jugador podrà abandonar Vice City i explorar zones completament diferents.

Rockstar ha mostrat pantans, carreteres secundàries, illes tropicals, ports, zones industrials, petits nuclis urbans i grans extensions naturals.

Entre els territoris coneguts apareixen:

Vice City

El gran centre urbà del joc.

Leonida Keys

Una cadena d'illes tropicals inspirada en els Florida Keys.

Grassrivers

Una zona pantanosa que recorda inevitablement els Everglades.

Port Gellhorn

Una zona molt més deteriorada i decadent.

Ambrosia

Un territori vinculat a la indústria de Leonida.

Mount Kalaga National Park

Una enorme zona natural que amplia considerablement la varietat paisatgística del joc.

Tot plegat apunta que Rockstar vol evitar que GTA 6 sigui simplement una ciutat gegant.

Leonida ha de funcionar com un estat.

Quant mesurarà el mapa de GTA 6?

Aquí hem de ser prudents.

A Internet circulen mapes creats pels fans, comparacions amb GTA V i suposades dimensions exactes.

Rockstar no ha publicat oficialment la superfície total del mapa.

Per tant, no podem afirmar seriosament que sigui dues, tres o quatre vegades més gran que GTA V.

El que sí sabem és que GTA 6 no es limita a Vice City.

La quantitat d'ecosistemes i territoris mostrats deixa clar que Leonida serà un món obert enorme.

Però la gran diferència podria no ser la mida.

Podria ser la densitat.

El gran salt de GTA 6 podria ser la interactivitat

Aquesta és probablement una de les informacions més importants aparegudes després de la demostració a premsa.

GTA 6 vol que puguem interactuar amb moltes més coses.

Red Dead Redemption 2 ja va representar un salt espectacular en aquest sentit.

Podíem parlar amb desconeguts, provocar-los, ajudar-los, robar-los, entrar en establiments i observar com reaccionava el món.

GTA 6 trasllada aquesta filosofia a una societat moderna.

Segons les impressions publicades després de veure una demostració a Rockstar North, l'entorn ofereix moltes més possibilitats d'interacció i manipulació d'objectes.

Això podria transformar completament la sensació de jugar a GTA.

Robar un cotxe ja no serà tan fàcil

El nom de la saga és Grand Theft Auto.

Robar cotxes forma part del seu ADN.

Però GTA 6 sembla voler convertir aquesta acció en alguna cosa més elaborada.

Els vehicles poden tenir sistemes de seguretat.

Alarmes.

Rastrejadors.

I diferents proteccions.

En determinades situacions podrem necessitar eines o utilitzar tecnologia per superar-les.

Això significa que robar determinats cotxes podria deixar de ser simplement prémer un botó.

Els atracaments seran més complexos

Una altra de les grans evolucions afecta els robatoris.

Rockstar vol donar més opcions al jugador.

Per on entrem?

Desactivem les càmeres?

Com obrim una caixa forta?

Què fem amb els testimonis?

Com escapem?

Jason i Lucia també podran desenvolupar papers diferents durant algunes operacions.

Podem controlar un personatge mentre l'altre s'ocupa d'una altra part del pla.

Aquest sistema podria permetre missions molt menys rígides.

Una missió que acaba en desastre

La demostració recent mostra precisament una operació relacionada amb Boobie Ike.

Jason i Lucia han de recuperar una mercaderia.

El que inicialment sembla una feina assumible acaba complicant-se.

Apareix la policia.

Comença el tiroteig.

Jason i Lucia han de treballar conjuntament per escapar.

Aquest tipus de seqüències permeten veure que la cooperació entre els protagonistes serà una de les mecàniques centrals del joc.

Lucia pot donar cobertura mentre controlem Jason

Un detall especialment interessant és el comportament del personatge que no controlem.

Durant algunes situacions, si controlem Jason, Lucia continua participant activament.

Pot disparar.

Cobrir-nos.

Controlar altres persones.

O ocupar-se d'una part de l'operació.

No sembla simplement un NPC que ens segueix.

Rockstar vol que continuem percebent Jason i Lucia com un equip.

Una fugida digna del millor cinema criminal

Una altra situació mostrada situa Jason i Lucia treballant com a conductors de fugida per al lladre de bancs Raul Bautista.

Naturalment, les coses es compliquen.

La persecució escala fins a una important resposta policial.

Apareixen cotxes patrulla.

Helicòpters.

Tiroteigs.

Canvis de vehicle.

I quan finalment els protagonistes abandonen un dels cotxes utilitzats durant la fugida, Lucia el crema.

L'objectiu és eliminar proves.

És un detall extraordinàriament interessant perquè introdueix una idea poc habitual en GTA:

el delicte pot continuar tenint conseqüències després d'haver escapat.

La policia serà més intel·ligent

Les persecucions són una altra peça fonamental de Grand Theft Auto.

GTA 6 vol evolucionar-les.

La resposta policial pot dependre de la gravetat del delicte i de com actuem.

Això podria provocar que dos robatoris aparentment similars acabessin generant respostes diferents.

No és el mateix actuar discretament que convertir un carrer en una zona de guerra.

La policia també utilitzarà vehicles, helicòpters i diferents recursos per perseguir els protagonistes.

L'objectiu sembla ser abandonar progressivament la sensació que simplement hem d'esperar amagats fins que desapareguin unes estrelles.

Destruir proves podria ser important

L'escena de Lucia cremant un vehicle és especialment significativa.

Encara és massa aviat per determinar fins a quin punt aquest sistema s'aplicarà lliurement durant el joc.

Però Rockstar està mostrant deliberadament situacions en què els protagonistes intenten eliminar evidències.

Això podria afegir una nova capa al sistema criminal.

Cometre el delicte.

Escapar.

I després evitar que et relacionin amb ell.

Combat cos a cos renovat

GTA 6 també amplia les baralles.

S'han mostrat cops, esquives i combats físics més elaborats.

És una evolució necessària.

El combat cos a cos de GTA V havia quedat considerablement per darrere d'altres aspectes del joc.

Rockstar té ara l'experiència acumulada de Red Dead Redemption 2, on les baralles físiques resultaven molt més contundents.

Un món ple de gent

Un dels aspectes més impressionants del material oficial és la quantitat de persones que apareixen simultàniament.

Platges plenes.

Discoteques.

Carrers.

Festes.

Bars.

Ports.

Carreteres.

Zones comercials.

La densitat és important perquè GTA necessita una cosa essencial:

que la ciutat sembli viva.

No serveix de res construir un mapa enorme si sembla buit.

Vice City sembla anar precisament en la direcció contrària.

NPC molt més reactius

Rockstar també està evolucionant els personatges no jugables.

Els habitants de Leonida no existiran simplement per caminar per la vorera.

Reaccionaran al jugador.

Als delictes.

Als accidents.

A les baralles.

A la policia.

I a altres esdeveniments de l'entorn.

Aquest és un dels punts on l'herència de Red Dead Redemption 2 pot resultar més evident.

Les xarxes socials seran omnipresents

GTA sempre ha estat una enorme paròdia dels Estats Units.

Però els Estats Units de 2026 són molt diferents dels de 2013.

Ara existeixen TikTok, influencers, vídeos verticals, directes, reptes virals i persones disposades a fer qualsevol cosa per aconseguir visites.

Rockstar ho aprofitarà.

Des del primer tràiler hem vist vídeos presentats com publicacions de xarxes socials.

Personatges gravant amb el mòbil.

Directes.

Comentaris.

Vídeos virals.

Escenes absurdes.

La societat contemporània pràcticament sembla haver estat dissenyada perquè GTA la satiritzi.

Florida és l'escenari perfecte

Leonida s'inspira clarament en Florida.

I és difícil imaginar un territori millor per a GTA.

Miami representa luxe, turisme, cultura llatina, platges, vida nocturna i grans fortunes.

Però Florida també és coneguda per pantans, fauna salvatge, carreteres infinites, urbanitzacions extravagants i històries absolutament surrealistes.

Rockstar disposa d'un material gairebé inesgotable.

Animals i fauna

La naturalesa també tindrà una presència important.

Hem vist animals tant en zones urbanes com naturals.

Especialment destacables són els caimans, pràcticament inevitables en una paròdia de Florida.

Això amplia la filosofia introduïda amb GTA V i desenvolupada espectacularment a Red Dead Redemption 2.

Què podrem fer quan no estiguem cometent delictes?

Una barbaritat de coses.

El material oficial i les demostracions han mostrat activitats que van molt més enllà de disparar i conduir.

Entre elles apareixen activitats aquàtiques, navegació, submarinisme, esports i diferents formes d'explorar Leonida.

També s'ha mostrat bàsquet.

Això és important perquè les activitats secundàries contribueixen enormement a la sensació de viure dins del món.

Mar, barques i submarinisme

Florida sense mar no tindria sentit.

GTA 6 aprofitarà enormement l'aigua.

Hi haurà barques.

Motos d'aigua.

Activitats submarines.

Illes.

Ports.

Platges.

I grans extensions marítimes.

Leonida Keys serà probablement una de les zones on aquest tipus d'activitats tindran més protagonisme.

Personalització de cotxes

Els vehicles continuaran sent una peça fonamental.

Rockstar ja ha revelat l'existència d'establiments dedicats a la modificació de vehicles.

Entre els noms coneguts apareix Rideout Customs Mod Shop.

També apareix One-Eyed Willie's Mod Shop.

Tot apunta que la personalització continuarà evolucionant respecte a Los Santos Customs.

Cotxes que ja coneixem

Entre els vehicles relacionats amb el contingut anunciat per Rockstar apareixen noms com el Grotti Cheetah del 95 i el Vapid Dominator Buggy del 67.

Són exemples perfectes de la filosofia habitual de GTA.

Rockstar no utilitza directament Ferrari, Ford o Lamborghini.

Crea marques fictícies que parodien els fabricants reals.

Perruqueries, tatuatges i roba

La personalització dels protagonistes també tindrà molt pes.

Rockstar ja ha revelat establiments com:

Sara's Unisex Salon

Stock 305 Clothing Store

Electric Fang Tattoo Parlor

Això confirma la presència de sistemes relacionats amb pentinats, roba i tatuatges.

Queda per descobrir fins a quin punt podrem modificar l'aspecte de Jason i Lucia.

Vice City de nit pot ser espectacular

Si hi ha un moment on Vice City mostra tota la seva personalitat és quan es fa fosc.

Neons.

Discoteques.

Hotels.

Cotxes esportius.

Bars.

Platja.

Música.

Trànsit.

Rockstar sembla estar recuperant part de l'estètica que va convertir GTA: Vice City en un joc mític, però adaptant-la a l'actualitat.

La música tornarà a ser fonamental

Grand Theft Auto seria difícil d'entendre sense les seves emissores de ràdio.

GTA III, Vice City, San Andreas, GTA IV i GTA V van convertir els trajectes en cotxe en una part essencial de l'experiència gràcies a la música.

Rockstar encara no ha revelat tota la banda sonora de GTA 6.

Però resulta difícil imaginar Vice City sense una selecció musical extraordinàriament important.

També és previsible que les emissores continuïn funcionant com una eina de sàtira social mitjançant locutors, anuncis i programes ficticis.

GTA 6 serà un espectacle gràfic

El salt visual és evident.

Il·luminació.

Aigua.

Cabells.

Vegetació.

Reflexos.

Animacions facials.

Multituds.

Interiors.

Vehicles.

Clima.

La quantitat de petits detalls resulta enorme.

Però probablement el més important no serà que GTA 6 sigui bonic.

Serà que tots aquests sistemes funcionin simultàniament.

El llegat de Red Dead Redemption 2

Aquí trobem una de les claus.

L'últim gran videojoc completament nou de Rockstar va ser Red Dead Redemption 2.

I continua sent una referència tècnica.

El seu món destacava per una obsessió gairebé absurda pels petits detalls.

Animals.

Fang.

Neu.

Petjades.

Converses.

Animacions.

Objectes.

Rutines.

GTA 6 té l'oportunitat de portar aquella filosofia a un entorn modern immensament més complex.

Cotxes.

Mòbils.

Internet.

Multituds.

Policia.

Trànsit.

Discoteques.

Gratacels.

I centenars de persones.

Si Rockstar ho aconsegueix, aquí podria trobar-se el veritable salt generacional.

Què sabem de GTA Online?

GTA 6 s'ha presentat oficialment amb una experiència principal per a un jugador.

Rockstar encara no ha explicat completament com funcionarà la següent gran evolució del seu univers online.

És pràcticament impossible imaginar que la companyia abandoni el multijugador després de l'èxit extraordinari de GTA Online.

Però qualsevol informació concreta sobre nombre de jugadors, mapa, data de llançament o mecàniques del futur online s'ha de considerar encara no confirmada.

GTA V ha canviat les regles del joc

La pressió que suporta GTA 6 és extraordinària perquè el seu predecessor no va ser simplement un èxit.

Va ser un fenomen cultural.

GTA V va aparèixer originalment el 2013.

Després va saltar a PS4 i Xbox One.

Més tard a PS5 i Xbox Series.

I durant tot aquest temps GTA Online ha continuat generant contingut i mantenint milions de jugadors connectats.

Rockstar no necessita que GTA 6 sigui simplement un èxit.

Ha de substituir un dels productes d'entreteniment més importants de la història.

Les filtracions que Rockstar mai va voler

El desenvolupament de GTA 6 també quedarà recordat per les filtracions.

El 2022 es va produir una de les filtracions més importants de la història dels videojocs.

Material d'una versió en desenvolupament va començar a circular massivament per Internet.

Rockstar va acabar confirmant que havia patit una intrusió i que material de desenvolupament havia estat obtingut il·legalment.

Però aquella versió no representava l'estat final del joc.

Aquesta diferència és important.

Un videojoc en desenvolupament pot contenir animacions incompletes, gràfics provisionals i sistemes temporals.

Per això les filtracions no són una bona manera de valorar el producte final.

GTA 6 i els rumors: compte amb Internet

La quantitat de rumors sobre GTA 6 és enorme.

S'han publicat suposades dades sobre:

la durada de la història,

la mida exacta del mapa,

el nombre d'edificis accessibles,

la quantitat de missions,

una versió per a PC,

expansions futures,

GTA Online,

preus,

i fins i tot futurs mapes.

Una part pot acabar sent certa.

Però això no significa que estigui confirmada.

Per això en aquest article diferenciem les dades oficials de Rockstar i Take-Two de les informacions aparegudes en demostracions de premsa i dels simples rumors.

GTA 6 vs GTA V: què canvia?

Sobre el paper, pràcticament tot.

GTA V

Los Santos i Blaine County.

Michael, Franklin i Trevor.

Una representació de l'Amèrica de principis de la dècada de 2010.

Un sistema d'interacció amb NPC relativament limitat.

Robatoris molt estructurats.

GTA 6

Vice City i Leonida.

Jason i Lucia.

Una representació de la societat contemporània.

Més interacció amb el món.

Delictes potencialment més elaborats.

Vehicles amb més sistemes.

Policia més reactiva.

Xarxes socials integrades en la sàtira.

I una densitat visual molt superior.

La diferència entre tots dos videojocs no serà simplement gràfica.

Han passat tretze anys.

Per què GTA 6 pot convertir-se en un fenomen cultural?

Perquè GTA sempre ha fet una cosa extraordinàriament bé.

Utilitzar un videojoc criminal per parlar de la societat.

La publicitat.

La televisió.

La política.

El consumisme.

Els famosos.

Internet.

Les armes.

Els diners.

L'obsessió per l'èxit.

GTA ho converteix tot en caricatura.

I des del 2013 la societat ha canviat radicalment.

Ara tenim influencers.

TikTok.

Criptomonedes.

Intel·ligència artificial.

Vídeos virals.

Streamers.

Conspiracions.

Aplicacions de cites.

Economia digital.

I persones convertint literalment tota la seva vida en contingut.

Rockstar disposa d'una dècada sencera de material per satiritzar.

GTA 6 ja està afectant la indústria abans de sortir

L'expectació és tan gran que el calendari de llançaments de 2026 està inevitablement condicionat per GTA 6.

Cap gran editor vol publicar el seu videojoc més important exactament al costat d'un Grand Theft Auto.

La premsa especialitzada ja parla de l'efecte que la data del 19 de novembre està provocant sobre el calendari del sector.

Perquè durant unes setmanes probablement només es parlarà d'una cosa.

GTA.

La nova presentació també ha tingut efectes econòmics

L'interès generat per la presentació d'agost no s'ha limitat als jugadors.

Després del nou material, Take-Two i Sony van registrar pujades a borsa.

És una demostració de fins a quin punt GTA 6 ja és alguna cosa més que un videojoc.

És un esdeveniment empresarial.

Take-Two afronta probablement el llançament més important de la seva història.

Queden menys de tres mesos

Aquesta és probablement la dada que fa més difícil creure que finalment estiguem parlant de GTA 6.

Després d'anys de rumors, filtracions, tràilers i especulacions, el llançament ja es pot veure al calendari.

19 de novembre de 2026.

Si Rockstar manté la data, aquella nit milions de consoles arreu del planeta començaran simultàniament el viatge cap a Leonida.

GTA 6: fitxa ràpida

Nom: Grand Theft Auto VI

Desenvolupador: Rockstar Games

Editor: Rockstar Games / Take-Two Interactive

Data: 19 de novembre de 2026

Plataformes: PlayStation 5 i Xbox Series X|S

PC: no anunciat oficialment

Protagonistes: Jason Duval i Lucia Caminos

Localització: Vice City i l'estat de Leonida

Inspiració: Miami i Florida

Gènere: acció i aventura en món obert

Mode història: sí

Preu anunciat als EUA: 79,99 dòlars

Ultimate Edition: 99,99 dòlars

Precàrrega digital: 12 de novembre

Preguntes freqüents sobre GTA 6

Quan surt GTA 6?

El 19 de novembre de 2026.

GTA 6 sortirà per a PS4?

No. Rockstar no ha anunciat cap versió per a PlayStation 4.

Sortirà per a Xbox One?

Tampoc. Les plataformes Xbox confirmades són Xbox Series X|S.

GTA 6 sortirà per a PC?

Rockstar encara no ha anunciat oficialment la versió de PC.

On passa GTA 6?

A Leonida, un estat fictici inspirat en Florida que inclou Vice City.

Qui són els protagonistes?

Jason Duval i Lucia Caminos.

Podrem controlar Jason i Lucia?

Sí. Tots dos són personatges jugables.

Lucia ha estat a la presó?

Sí. Rockstar ha establert aquest element com una part important del passat del personatge.

Vice City torna?

Sí. Però completament reconstruïda i adaptada a l'actualitat.

GTA 6 tindrà GTA Online?

Rockstar encara no ha explicat completament la futura experiència online vinculada a aquesta nova etapa de Grand Theft Auto.

Quant costarà?

El preu anunciat als Estats Units és de 79,99 dòlars per a l'edició estàndard i 99,99 dòlars per a l'Ultimate Edition.

Podrem precargar GTA 6?

Sí. Les versions digitals reservades es podran començar a descarregar el 12 de novembre.

GTA 6: el videojoc que té prohibit ser simplement «bo»

Aquesta és potser la situació més extraordinària de GTA 6.

Un videojoc normal necessita ser bo.

GTA 6 necessita ser excepcional.

Rockstar ha disposat de més d'una dècada entre GTA V i GTA VI.

Ha creat Red Dead Redemption 2 durant aquest període.

Ha vist com GTA Online es convertia en un fenomen mundial.

I ara ha de demostrar que tots aquests anys han servit per alguna cosa.

Els primers materials oficials mostren un videojoc espectacular.

Però els gràfics no seran suficients.

GTA 6 haurà de demostrar que Leonida és realment un món més viu.

Que Jason i Lucia funcionen com a personatges.

Que els atracaments ofereixen llibertat.

Que la policia és més intel·ligent.

Que els NPC reaccionen.

Que els cotxes transmeten sensacions.

Que la ciutat sorprèn després de cinquanta hores.

I que Rockstar encara és capaç de fer allò que ha aconseguit diverses vegades durant la seva història:

canviar les regles dels videojocs de món obert.

El 19 de novembre començarem a descobrir si ho han aconseguit.

Revista de Vic 144 La calorada Vigatana

Hi ha estius que es recorden per un viatge, per una festa major o per un retrobament. I n'hi ha d'altres que quedaran gravats perquè, senzillament, hem après què vol dir conviure amb una calor que cada any sembla voler batre tots els rècords.

LLEGIR EN FORMAT DIGITAL

La portada d'aquest número no parla només de temperatures. Parla de la calorada vigatana, aquella que transforma els carrers, que buida les places a les hores centrals del dia i que ens obliga a canviar hàbits que fins fa ben poc semblaven inamovibles. És una calor que compartim tots, des dels qui treballen a l'aire lliure fins als comerços, les famílies, la gent gran o els infants.

Per això hem volgut representar una ciutat on conviuen el patrimoni, la història i el present. Els nostres monuments més emblemàtics, els gegants que formen part de la memòria col·lectiva i una Plaça Major que continua sent el gran punt de trobada dels vigatans apareixen parcialment coberts per una onada blava. Una imatge simbòlica que ens recorda que, davant d'una realitat que canvia, l'aigua i els refugis climàtics deixen de ser un recurs excepcional per convertir-se en una necessitat.

LLEGIR EN FORMAT DIGITAL

Aquest número també és una mirada a una ciutat que no s'atura. Tot i l'agost, Vic continua bategant amb força: la Festa Major del Montanyà, els preparatius de Sant Miquel dels Sants, la vida cultural, els projectes municipals i les històries que expliquen el dia a dia d'una comarca que sap reinventar-se sense perdre les seves arrels.

A la Revista de Vic continuem apostant pel periodisme de proximitat perquè creiem que les grans històries també passen aquí, als nostres carrers, als nostres barris i entre la nostra gent. Explicar-les és, des de fa més d'una dècada, el nostre compromís.

LLEGIR EN FORMAT DIGITAL

Gaudiu de l'estiu, però feu-ho amb responsabilitat. Hidrateu-vos, busqueu l'ombra quan calgui i cuideu especialment les persones més vulnerables. Perquè la calor passarà, però el que fem avui marcarà la manera com viurem els estius del futur.

Bon estiu i bona lectura.

La Coral Canigó de Vic porta la cultura catalana fins a Suècia

La formació vigatana ha participat aquest mes d’agost en el 38è Aplec Internacional d’Adifolk, celebrat a Estocolm, juntament amb una quarantena d’entitats de cultura popular catalana.

La cultura catalana ha tornat a travessar fronteres aquest estiu amb una destacada presència osonenca. La Coral Canigó de Vic ha participat del 14 al 16 d’agost en el 38è Aplec Internacional d’Adifolk, celebrat a Estocolm, a Suècia, una trobada que cada any porta diferents expressions de la cultura popular catalana a una ciutat europea.

La coral vigatana ha compartit escenaris i activitats amb desenes d’entitats arribades de diferents punts de Catalunya. Entre la representació osonenca també hi havia la Cobla Lluïsos de Taradell, mentre que la trobada comptava amb geganters, grallers, castellers, colles sardanistes, agrupacions musicals i altres formacions corals.

Durant el cap de setmana, la Coral Canigó va tenir l’oportunitat d’actuar a la capital sueca i mostrar una part de la tradició coral catalana davant d’un públic internacional. La seva presència a Estocolm reforça el paper de la formació com una de les entitats culturals històriques de Vic i també com a ambaixadora de la cultura de la ciutat més enllà de Catalunya.

La Coral Canigó va néixer a Vic l’any 1963, formada inicialment per un grup d’amics aficionats al cant i a la música. Més de sis dècades després, l’entitat continua plenament activa i compta actualment amb una cinquantena de cantaires i un repertori de més de 800 obres, que abasta des de música tradicional i popular fins a música clàssica, religiosa, renaixentista i contemporània. Des de l’abril d’aquest 2026, la direcció és a càrrec de Belén Clemente.

L’Aplec Internacional, organitzat per Adifolk, s’ha convertit al llarg dels anys en un gran aparador internacional de la cultura popular catalana. L’edició d’aquest 2026 ha reunit a Estocolm representants d’àmbits tan diversos com el cant coral, les sardanes, els castells, la música tradicional o el món geganter.

Per a la Coral Canigó, el viatge a Suècia representa una nova fita en una trajectòria de més de seixanta anys dedicada a la música coral. Una trajectòria que aquest agost ha portat una mica de Vic fins al nord d’Europa, fent que les veus de la ciutat també ressonessin, per uns dies, als carrers i escenaris d’Estocolm.

L’acumulació que portes a la butxaca. per Carla Arguimbau

Hem de parlar d’una acumulació que mai ens agrada mirar de cara. És una tasca pendent que, a vegades, fa més mandra que un traster encallat, d’aquests que saps que existeixen, però prefereixes no obrir perquè ja intueixes què hi ha dins i no ve gens de gust lidiar amb tot això.

Les fotos.

Fa anys, quan necessitaves portar un aparell que ocupava espai i pes, fèiem infinitament menys fotografies. I ja ni t'explico quan tenies un rodet de 30 fotos: allà no sabies mai què sortiria. Una moguda, una altra amb algú guenyo, una amb un dit davant de l’obturador… quins temps, oi? Llavors cada foto tenia el seu perquè. No fotografiàvem una cervesa i unes olives, ni aquell plat que tampoc no era res de l’altre món, ni una llista de la compra perquè se’ns oblidava. No crec que aquells temps fossin millors, però sí força més senzills.

Portaves el rodet a revelar, obries el sobre amb certa il·lusió i un punt de por per veure què havia sortit d’allà, i després venia el següent pas: escollir. Aquesta part era clau. Triaves les que de veritat mereixien quedar-se, emmarcaves alguna i passaves una tarda col·locant la resta en un àlbum. Si ets dels meus, fins i tot anotaves al darrere la data, el lloc i el moment. Un nivell de compromís que ara sembla ciència-ficció.

I sí, això també generava acumulació. Àlbums i més àlbums que avui dia continuen apareixent a cases on treballo, i toca decidir si es queden, se’n van o es reubiquen. Però aquella acumulació, com a mínim, es veia. Era allà, ocupant un espai físic, recordant-te que existia.

La d’ara no.

Ara l’acumulació està amagada al telèfon. No es veu, no molesta… fins que molesta. Perquè pesa el mateix, o més, només que te n’adones de cop el dia que apareix el missatge: memòria plena. I aleshores sí, arriben els nervis. Aquella calor que puja pel braç mentre agafes el mòbil i penses “no pot ser ara”, perquè mai arriba en bon moment. Sempre és quan necessites fer alguna cosa ràpida.

Així que actives el mode supervivència. Comences a esborrar el primer que trobes: captures de pantalla, fotos repetides, qualsevol cosa que et permeti guanyar uns quants gigues de marge. Tot molt digne fins que t’adones que només has ajornat el problema.

Perquè saps que això continua allà.

I sí, fa més mandra que fer la declaració de la renda. Però ja que s’ha de fer, millor fer-ho bé i no a estones desesperades. Així que, para un moment, seu, posa’t còmoda, una mica de música que t’agradi i alguna cosa fresca per beure. Que no sembli un càstig medieval, com a mínim.

I abans de res, una cosa clara: comença amb una tria sense pietat. Sense romanticismes.

Després ja decidiràs què en fas de tot això, si ho puges al núvol o ho passes a un dispositiu físic. Jo soc més del segon perquè, com ja saps, la tecnologia i jo tenim una relació cordial però superficial. Ens entenem prou per no discutir, però tampoc aprofundim gaire. Sigui quina sigui la teva opció, revisa que tens espai. Sembla obvi, però no ho és tant quan portes mitja hora invertida i et quedes a mitges.

A partir d’aquí, la lògica és la mateixa que apliques a qualsevol altra part de la casa: fer-ho amb una mica de cap. Mirar què tens i deixar anar el que no té sentit guardar. Fotos repetides, borroses, cinc imatges del mateix moment on ningú surt especialment millor que a les altres… tot això no aporta res. És soroll, i a més del pesat.

I en aquest procés, sense buscar-ho gaire, comences a veure coses. Quines fotos fas, de quin tipus, què es repeteix, què falta. No es tracta de tornar-te boja ni de documentar cada segon de la teva vida, però de vegades mirar aquest conjunt et fa pensar: “caram, quant fa que no faig això” o “ostres, d’això no en tinc cap”. I això també és interessant.

Després d’aquest mini viatge existencial (sense dramatitzar), tornem al pràctic. Perquè, siguem honestes, la gràcia de guardar fotos és poder-les tornar a veure algun dia. Si no, per a què? Així que crear un sistema té tot el sentit del món.

Jo separo el personal del professional, perquè per la meva feina tinc un volum d’imatges bastant important, i barrejar-ho tot seria una manera estupenda de no trobar res mai més. En el personal, soc molt fan de les carpetes. Sí, ho admeto. M’agraden. Molt.

A partir d’aquí, cadascú ha de trobar la seva manera. Jo acostumo a fer una carpeta per any i dins dividir per temàtiques: vacances, aniversaris, Nadal… el que tingui sentit per mi. Però potser a tu t’encaixa més fer-ho per mesos, per trimestres o directament per esdeveniments concrets si fas moltes fotos. No hi ha un sistema millor, hi ha el que et funciona a tu i que ets capaç de mantenir amb el temps.

També m’agrada tenir una carpeta una mica més atemporal, on guardo fotos familiars que em semblen boniques, d’aquestes que saps que en algun moment voldràs imprimir, emmarcar o simplement recuperar sense posar-te a buscar entre mil arxius.

L’important no és fer-ho perfecte ni complicar-se massa, és que quan vulguis trobar alguna cosa, la trobis sense perdre mitja vida pel camí.

Si decideixes guardar-ho en un dispositiu físic, etiqueta bé i guarda-ho tot junt, en un lloc lògic. Sembla una tonteria, però no ho és quan mesos més tard vols trobar alguna cosa concreta.

No t’enganyaré: és una tasca pesada. A mi em costa, i molt. Jo posaria abans una rentadora, fregaria el bany o sortiria a fer una volta. Però té una part útil: t’obliga a decidir. I això fa que, a partir d’aleshores, comencis a gestionar les fotos d’una altra manera.

A eliminar en el moment, per exemple. A no guardar cinc versions del mateix “per si de cas”. A esborrar aquella captura de pantalla quan ja no la necessites. A deixar d’acumular coses que no aporten absolutament res.

I ja que t’hi poses, crear un parell de carpetes al mòbil tampoc està de més. Una cosa senzilla, sense complicar-te: família, viatges, coses teves… el just per no tenir-ho tot barrejat en un únic desastre.

I per acabar, una pregunta que acostuma a incomodar més del que sembla: les fotos que tens emmarcades a casa, de quin any són?

Perquè en moltes cases hi ha un moment en el temps que s’ha quedat congelat. I, sense adonar-te’n, això t’ancora. Et fa mirar enrere més del compte.

No passa res per revisar això de tant en tant. Per afegir una foto actual, per actualitzar el que tens al voltant. Perquè si tu canvies, el teu entorn també ho pot fer.

Recorda que una casa ordenada no et donarà la felicitat, però una de caòtica te la pot robar.

Verge, del 15 d’Agost al 15 de Setembre. per Cristina Señé

Benvingut/da a la Brúixola del Cel. Aquí trobaràs informació mensual sobre els principals moviments astrològics, perquè puguis posar aquest coneixement a favor teu.

Desitjo que t’ajudi a equilibrar la brúixola del teu interior amb la del teu exterior i aconseguir apropar-te al tresor del teu benestar. 

Quins són els trànsits planetaris més destacats del 15 d’Agost al 15 de Setembre?

• El dia 23 d’Agost el Sol entra a Verge, on hi estarà fins al 23 de Setembre. Comença un període que ens convida a posar ordre, cuidar els detalls i trobar l’equilibri entre el benestar físic, mental i emocional.

• El dia 25 d’Agost Mercuri entra a Verge, potenciant una ment pràctica, analítica i organitzada. És un bon moment per planificar, estudiar, ordenar les idees i millorar la comunicació.

• El dia 28 d’Agost tenim Lluna plena a Peixos, que arriba amb un eclipsi de Lluna. Aquest eclipsi intensifica l’energia de la Lluna plena i pot portar revelacions, culminacions i alliberaments emocionals. Aquesta Lluna plena ens mostra els resultats de les intencions sembrades fa sis mesos amb la Lluna nova en aquest mateix signe. És un moment per celebrar els fruits del camí recorregut o prendre consciència amb més claredat d’allò que encara necessita ser transformat.

• El dia 10 de Setembre Venus entra a Escorpí, aportant més profunditat, intensitat i compromís a les relacions. És una energia que ens convida a viure els vincles amb autenticitat i transformació.

• El dia 10 de Setembre Urà es posa retrògrad a Bessons, iniciant un període de revisió sobre la manera com pensem, aprenem i ens comuniquem. És un bon moment per observar els canvis que s’estan gestant en la nostra manera de veure el món.

• El dia 10 de Setembre Mercuri entra a Balança, afavorint una comunicació més diplomàtica, equilibrada i oberta al diàleg. És una bona etapa per negociar, escoltar i buscar punts d’acord.

• L’11 de Setembre tenim Lluna nova a Verge, un moment ideal per sembrar intencions relacionades amb els hàbits, la salut, l’organització i el benestar. Aquesta Lluna nova tanca la temporada d’eclipsis i ens convida a estructurar i integrar tot el que aquests han mogut, ordenant la nostra vida des d’una mirada més conscient i pràctica. Les llavors que plantem ara podran mostrar els seus fruits d’aquí a sis mesos, amb la Lluna plena en aquest mateix signe.

A quin signe zodiacal entra el Sol aquest mes, i per tant és el seu aniversari?

El dia 23 d’Agost, el Sol entra en el signe de Verge, on hi estarà fins al 23 de Setembre.

Feliç nova volta al Sol a totes les persones nascudes entre aquestes dates!

Verge

És un signe de terra, d’energia mutable i el sisè del zodíac.

L’energia de Verge ens convida a posar ordre, cuidar els petits detalls i construir una vida més saludable i equilibrada.

Verge representa l’organització, el servei, la constància i el desig de millorar cada dia. Durant el seu mes, és un bon moment per revisar hàbits, cuidar el cos i la ment i valorar la importància dels petits gestos quotidians.

Aquest signe ens recorda que les grans transformacions neixen de petites accions fetes amb consciència, dedicació i amor.

Algunes persones reconegudes que han nascut amb el Sol a Verge:

• Beyoncé (Cantant) – 4 de setembre

• Jesús Vázquez (Presentador de televisió) – 9 de setembre

• Keanu Reeves (Actor) – 2 de setembre

• Karlos Arguiñano (Cuiner) – 6 de setembre

• Michelle Jenner (Actriu) – 14 de setembre

• I una felicitació molt especial per en Xavi Ruiz, director de la Revista de Vic, que també brilla amb el Sol a Verge. Feliç i brillant nova volta al Sol Xavi!

El Sol a Verge, ens convida a trobar la màgia en els petits gestos, a cuidar-nos amb consciència i a construir, pas a pas, una vida més plena, saludable i harmoniosa.

Preguntes freqüents : ‘Si dius que la Lluna està en aquest signe i jo no soc aquest signe, que vol dir…? Doncs, tots tenim els 12 signes en la nostra carta natal ( mapa que es genera el moment de néixer). Hauràs de mirar on correspon en la teva carta natal aquest signe, per saber la seva influència en l'àmbit personal.

Cristina Señé, expert en intel·ligència emocional, màster en coaching personal, psicologia holística i Astrologia Psicològica.

• Si vols més informació, em pots escriure a :

(Instagram) latevaferidaeslaclau.quiron,

(e-mail) latevaferidaeslaclau.quiron@outlook.es (whatsapp) 722.45.68.01