L’Esquerda, 50 anys desenterrant la història d’Osona

Mig segle d’excavacions ininterrompudes ha convertit el jaciment de Roda de Ter en un dels grans referents arqueològics de Catalunya. Més de 500 persones hi han treballat des de 1977 i, cinquanta campanyes després, el subsòl encara continua oferint sorpreses.

Hi ha llocs on la història s’explica a través de documents, fotografies o llibres. I n’hi ha d’altres on cal retirar la terra, pedra a pedra, per tornar-la a fer aparèixer.

A Roda de Ter, en una península elevada sobre un dels meandres del riu Ter, fa mig segle que arqueòlegs, estudiants i investigadors fan exactament això. L’Esquerda acaba de completar la seva cinquantena campanya d’excavacions arqueològiques sistemàtiques, una fita excepcional que permet mirar enrere i entendre fins a quin punt el jaciment ha canviat el coneixement de la història d’Osona.

Les excavacions científiques i continuades van començar l’any 1977, dirigides per la historiadora i arqueòloga Imma Ollich, de la Universitat de Barcelona. Però l’interès pel lloc venia de molt abans. Entre 1966 i 1976, la Secció Arqueològica del Centre Excursionista de Roda ja havia realitzat prospeccions i treballs de documentació que van permetre començar a intuir la riquesa que amagava aquell espai.

D’un poble medieval a 2.500 anys d’història

Quan van començar les excavacions sistemàtiques, bona part dels esforços es van concentrar en les restes medievals visibles al voltant de l’antiga església de Sant Pere.

El paisatge arqueològic que es podia contemplar aleshores tenia poc a veure amb l’actual. Es veien principalment l’església, part de la necròpolis i alguns espais propers. Campanya rere campanya, però, les estructures van anar apareixent i el jaciment va començar a explicar una història molt més extensa.

Avui sabem que l’Esquerda conserva les restes d’un important poble medieval emmurallat i fortificat, amb uns 150 metres de muralla, habitatges, zones productives, carrers, espais funeraris i estructures defensives.

Però la gran sorpresa arribaria pocs anys després de començar les excavacions.

L’any 1981, les intervencions a la zona de la muralla van confirmar l’existència de nivells molt més antics, corresponents a l’edat del bronze i sobretot al món ibèric. Des de 1982, aquesta zona també s’ha excavat de manera regular.

Aquella descoberta canviava completament la dimensió del jaciment.

Sota el poble medieval hi havia un altre poble.

I sota determinades estructures, encara més història.

Els treballs arqueològics han acabat demostrant que l’Esquerda permet seguir aproximadament 2.500 anys d’ocupació i transformacions humanes.

La possible Ausa dels ibers ausetans

Un dels aspectes més fascinants de la recerca és la importància que va tenir l’assentament en època ibèrica.

Les dimensions, el sistema defensiu i l’organització urbana han portat els investigadors a considerar l’Esquerda un gran assentament fortificat, comparable per la seva rellevància arqueològica amb altres jaciments importants del país. La investigadora principal, Montserrat de Rocafiguera, ha destacat que es tracta d’un jaciment de grans dimensions, comparable en importància amb llocs com Ullastret o Empúries.

Les investigacions apunten, a més, que podria haver tingut un paper central dins del territori dels ausetans i que podria correspondre a la seva capital, Ausa, una hipòtesi que dona encara més transcendència al jaciment.

La seva situació no era casual.

El meandre del Ter crea una península fàcil de defensar, elevada sobre el riu i amb una magnífica visibilitat sobre el territori. Era, per tant, un punt estratègic tant militarment com per controlar les vies de comunicació i el territori circumdant.

Segles després, aquesta mateixa posició privilegiada tornaria a ser aprofitada durant l’edat mitjana.

Un enorme laboratori arqueològic

Una de les singularitats de l’Esquerda és que no es tracta únicament d’un jaciment on es desenterren murs i objectes.

Amb els anys s’ha convertit també en un gran espai de recerca i formació arqueològica.

Les campanyes han estat estretament vinculades a la Universitat de Barcelona i generacions d’estudiants han après arqueologia sobre el terreny a Roda de Ter. Actualment fins i tot s’hi desenvolupen pràctiques universitàries vinculades al Grau d’Arqueologia.

En aquests cinquanta anys es calcula que més de 500 persones han participat en les excavacions entre arqueòlegs, estudiants, llicenciats, graduats i col·laboradors.

D’aquesta manera, l’Esquerda ha servit simultàniament per investigar el passat i per formar bona part dels professionals que després han desenvolupat la seva carrera en altres jaciments, museus i institucions del país.

Arqueologia experimental

Un altre dels elements que han convertit l’Esquerda en un projecte especialment interessant és la seva aposta per l’arqueologia experimental.

A partir de la recerca arqueològica, els investigadors han reproduït processos i tècniques utilitzades en el passat per comprendre millor com vivien les comunitats que van ocupar l’assentament.

L’objectiu és senzill d’explicar però científicament molt potent: no limitar-se a trobar els objectes, sinó intentar descobrir com es fabricaven, com s’utilitzaven i com funcionava realment la vida quotidiana.

Aquest vessant experimental va començar a desenvolupar-se especialment a partir de la dècada de 1990 i ha acabat formant part de la identitat científica del projecte de l’Esquerda.

La cinquantena campanya encara porta novetats

Arribar a cinquanta campanyes no significa, ni de bon tros, que el jaciment estigui esgotat.

Precisament la campanya d’aquest agost de 2026, desenvolupada durant dotze dies, ha tornat a aportar noves dades.

Els treballs s’han concentrat en diversos sectors de l’àrea ibèrica situats darrere la muralla i també en la zona medieval.

En un dels sectors ibèrics s’han delimitat dues grans estructures situades a banda i banda d’un carrer, mentre que en una altra zona s’ha localitzat un espai de planta quadrada amb una ordenació urbanística diferent de les estructures conegudes fins ara.

La importància d’aquesta descoberta és que podria correspondre a una fase anterior de l’assentament ibèric i ajudar a reconstruir com va evolucionar urbanísticament la fortalesa al llarg del temps.

Paral·lelament, els arqueòlegs han continuat treballant al sector medieval, especialment en una zona de la necròpolis situada al sud de l’església, fins ara poc coneguda.

És la millor demostració que, després de mig segle d’excavacions, l’Esquerda continua plantejant preguntes.

Dotze hectàrees de patrimoni

Actualment, l’espai arqueològic delimitat ocupa aproximadament 12 hectàrees i està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

La dimensió del conjunt ajuda a entendre per què encara queda tant per investigar.

Cada nova campanya permet afegir peces a un trencaclosques que abraça diferents moments de la història: des de les ocupacions més antigues fins al món ibèric, el període altmedieval i la societat feudal.

No és habitual trobar en un mateix indret una seqüència històrica tan llarga i amb unes restes tan representatives de moments tan diferents.

Un patrimoni estretament lligat a Roda de Ter

Per als rodencs, però, l’Esquerda és alguna cosa més que un jaciment arqueològic.

Forma part de la mateixa història del municipi.

De fet, aquest 2026 coincideixen dues efemèrides especialment simbòliques: la commemoració dels 1.200 anys de la primera referència documental del nom de Roda de Ter i els cinquanta anys de les excavacions sistemàtiques a l’Esquerda.

La regidora de Cultura de Roda de Ter, Bet Contreras, ha definit el jaciment i el museu com un tresor del municipi que permet explicar no només la història local, sinó també la de la comarca i del país.

I aquesta vinculació entre patrimoni i poble ha estat una constant des dels primers treballs del Centre Excursionista fins a l’actual projecte científic.

Una celebració amb 200 persones

La cinquantena campanya va culminar el passat 28 d’agost amb un acte especialment emotiu al mateix jaciment.

Hi van ser convidades les persones que, d’una manera o altra, han participat en les excavacions durant aquestes cinc dècades: arqueòlegs, estudiants, investigadors, col·laboradors i representants municipals.

La trobada va reunir al voltant de 200 persones i va servir per retrobar diferents generacions vinculades a l’Esquerda.

Montserrat de Rocafiguera va obrir l’acte i els participants van poder visitar els sectors excavats aquesta temporada i observar l’evolució dels treballs realitzats durant els últims cinquanta anys. La directora del Museu de l’Esquerda, Maria Ocaña, va destacar especialment la convivència i els vincles personals que s’han creat al voltant de les campanyes arqueològiques.

Perquè cinquanta campanyes també són cinquanta estius de persones compartint excavació, coneixement i vida al jaciment.

I encara queda molta Esquerda per descobrir

Potser aquesta és la gran notícia dels cinquanta anys.

No només tot el que s’ha descobert.

Sinó tot el que encara falta per descobrir.

Durant mig segle, el jaciment ha passat de ser un conjunt de restes medievals conegudes pels veïns a convertir-se en un espai arqueològic de referència per entendre una part fonamental de la història de Catalunya.

Han aparegut muralles, habitatges, carrers, tombes i estructures que han permès reconstruir formes de vida separades per segles.

I encara avui, cada vegada que els arqueòlegs retiren una nova capa de terra, apareixen elements capaços de modificar el relat anterior.

Montserrat de Rocafiguera ho resumeix amb una frase que probablement defineix millor que cap altra aquest aniversari:

«L’Esquerda té corda per estona».

I després de cinquanta campanyes consecutives, tot fa pensar que sota la terra de Roda de Ter encara queden moltes pàgines de la història d’Osona per escriure.