Els vuit castells del Llenguadoc entren a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO

Les fortaleses reials de Carcassona, Aguilar, Lastours, Montsegur, Perapertusa, Puillorenç, Querbús i Termes reben el màxim reconeixement internacional pel seu valor històric, arquitectònic i cultural.

El castell de Perapertusa forma part del conjunt reconegut per la UNESCO. Foto: AMPM.

El sud de França acaba de sumar un nou tresor a la llista del Patrimoni Mundial de la Humanitat. Les vuit fortaleses reials del Llenguadoc, situades entre els departaments de l'Aude i l'Arieja, han estat reconegudes oficialment per la UNESCO com un conjunt monumental d'un valor universal excepcional. La decisió es va adoptar el passat 26 de juliol de 2026, durant la 48a sessió del Comitè del Patrimoni Mundial, celebrada a Busan, a Corea del Sud.

Es tracta d'un reconeixement històric que culmina tretze anys de treball institucional, científic i patrimonial, i que situa aquests impressionants castells medievals entre els monuments més destacats del planeta.

Les fortaleses, construïdes o transformades durant l'edat mitjana, formen un sistema defensiu que permet comprendre com la monarquia francesa va consolidar el seu domini sobre el territori occità durant el segle XIII. Més enllà de la seva funció militar, els castells representen un extraordinari exemple d'adaptació de l'arquitectura a una geografia abrupta, amb muralles, torres i edificacions que semblen sorgir directament de la roca.

Vuit fortaleses que expliquen una mateixa història

El conjunt reconegut per la UNESCO està format per les fortificacions de Carcassona i els castells d'Aguilar, Lastours, Montsegur, Perapertusa, Querbús, Puillorenç i Termes.

Cadascun d'aquests monuments presenta unes característiques arquitectòniques pròpies, però tots comparteixen un passat estretament relacionat amb els conflictes religiosos, polítics i territorials que van transformar el Llenguadoc medieval.

Alguns d'aquests indrets són coneguts popularment com a castells càtars, per la seva vinculació històrica amb el catarisme i la croada albigesa. Tanmateix, bona part de les fortificacions que avui es poden contemplar van ser reconstruïdes o reforçades posteriorment per la corona francesa per controlar les terres conquerides.

Montsegur, un dels indrets més emblemàtics de la història occitana. Foto: AMPM.

Carcassona, amb les seves imponents muralles i torres, constitueix un dels exemples més espectaculars de ciutat fortificada d'Europa. Perapertusa, enlairat sobre una impressionant cresta rocosa, ofereix una de les panoràmiques més sorprenents del territori, mentre que Querbús i Montsegur recorden alguns dels episodis més dramàtics de la història occitana.

Vuit fortaleses que expliquen segles d'història, de fronteres i de transformacions polítiques a l'Europa medieval.

Un reconeixement després de tretze anys de treball

La candidatura va començar a gestar-se l'any 2013, impulsada pel Departament de l'Aude i l'Associació Mission Patrimoine Mondial (AMPM), amb la participació d'administracions públiques, investigadors, historiadors, propietaris i entitats vinculades a la conservació del patrimoni.

Durant aquests anys s'han desenvolupat estudis científics i històrics, projectes de preservació i actuacions destinades a demostrar que les fortaleses constitueixen un sistema defensiu medieval coherent i excepcional.

El reconeixement internacional posa en valor no només la bellesa monumental dels castells, sinó també la seva importància per comprendre la construcció de les fronteres europees i l'evolució del poder polític durant l'edat mitjana.

La presidenta del Departament de l'Aude, Hélène Sandragné, ha destacat que la inscripció representa l'inici d'una nova etapa per al territori, amb oportunitats per al desenvolupament cultural, econòmic i turístic.

Un nou impuls per al turisme cultural

La declaració de Patrimoni Mundial obre una etapa especialment rellevant per als municipis que acullen aquestes fortaleses. El reconeixement de la UNESCO pot contribuir a incrementar-ne la projecció internacional, atreure nous visitants i reforçar les inversions destinades a la restauració i preservació dels monuments.

Querbús, una fortalesa espectacular situada als relleus del Llenguadoc. Foto: AMPM.

Un dels grans reptes serà compatibilitzar l'interès turístic amb la protecció dels espais naturals i patrimonials, molts dels quals es troben en indrets de gran fragilitat paisatgística.

Les administracions implicades aposten per un model de turisme responsable, capaç de generar activitat econòmica als pobles de la zona sense comprometre la conservació d'aquest llegat medieval.

Un patrimoni molt proper a Catalunya

Per als visitants catalans, les fortaleses del Llenguadoc representen una oportunitat extraordinària per descobrir una part de la història compartida entre Catalunya i Occitània.

Els vincles polítics, comercials i culturals entre aquests territoris es remunten a molts segles enrere. Durant l'edat mitjana, les relacions entre els comtats catalans, la Corona d'Aragó i els senyors occitans van configurar un espai de contactes i aliances que encara avui es pot resseguir a través de castells, monestirs i poblacions històriques.

A poca distància de la frontera catalana, aquests monuments permeten endinsar-se en un paisatge de muntanyes, vinyes, petits pobles medievals i fortificacions que conserven intacta bona part de la seva força evocadora.

La declaració de la UNESCO és, en definitiva, molt més que una distinció patrimonial. És també un reconeixement a la memòria d'un territori que ha sabut preservar, durant segles, les pedres que expliquen la seva història.

Vuit fortaleses, vuit testimonis del passat i un mateix llegat que, des d'aquest 2026, forma part del patrimoni de tota la humanitat.

Vols descobrir aquestes fortaleses?

Consulta el conjunt monumental i la seva història a la pàgina oficial del projecte.

DESCOBREIX LES FORTALESES →

Fonts: UNESCO i Association Mission Patrimoine Mondial (AMPM). Fotografies: AMPM, subjectes a les condicions de cessió corresponents.

Cerdanya des del cel, des del tren i des de la taula

Si el dimecres va ser el dia de posar els peus a terra —sender, termes, cuina de proximitat—, el dijous va ser el de canviar la perspectiva. Un vol en globus a l'alba, un museu que explica la Cerdanya des de dins, un dinar d'autor en un poblet de 200 habitants, el Tren Groc travessant la muntanya i un hotel amb història a Mont-Louis. Tot en una sola jornada, tot sense sortir dels Pirineus Orientals. I us ho dic d'entrada: si busqueu un dia que justifiqui tot un viatge, aquest és un bon candidat.

Enlairar-se sobre la Cerdanya a les set del matí

Sortim de La Masia del Taulat a les sis, encara de nit, amb un cafè a la mà. El Toni, que ens ha cuidat durant tota l'estada, ens ha preparat una bossa amb entrepans, barretes energètiques i provisions per aguantar el matí. Mitja hora de cotxe fins a l'Aeròdrom d'Alp, al costat cerdà, on ens espera el Fernando Muga, pilot de Montgolfières des Pyrénées —una empresa amb més de vint anys d'experiència que també opera com a Barcelona Balloon Flights per a vols des de la zona de Barcelona.

El que ve a continuació és difícil de transmetre amb paraules. El globus s'infla, puges a la cistella i, de sobte, la vall de la Cerdanya s'obre sota els teus peus: el Puigmal, el Carlit, la serra del Cadí, prats verds fins on arriba la vista i pobles que semblen maquetes. Tot en un silenci absolut que només trenca el cremador de tant en tant. El Fernando i el seu equip transmeten una seguretat i una passió per la feina que et permeten gaudir del vol sense cap preocupació. Una hora a l'aire que es fa curta. En aterrar, brindis, certificat de vol i la certesa que has viscut una d'aquelles experiències que es queden gravades.

Musée de Cerdagne: la memòria d'una comarca partida per un tractat

Cap a les deu i mitja arribem al Musée de Cerdagne, a Sainte-Léocadie. El museu ocupa la finca Cal Mateu, una antiga explotació agrícola ceretana amb una història que val la pena conèixer. La casa va pertànyer des de 1667 a la família Sicart, que va ostentar el càrrec de viguier de Cerdanya —el representant del rei de França— després que el Tractat dels Pirineus de 1659 partís la comarca en dues meitats, una de francesa i una d'espanyola. D'una granja modesta, la finca va anar creixent fins a convertir-se en un lloc de representació del poder reial. Amb la Revolució Francesa la vigueria va desaparèixer, i el 1810 la propietat va passar a mans de Mateu Riu, un comerciant barceloní pròsper, que li va donar el nom que encara conserva avui: Cal Mateu.

La visita guiada recorre les diferents estances de la casa, el jardí potager d'altitud —un espai on es conserven varietats antigues i locals— i les exposicions permanents i temporals. El dia que hi vam ser, un grup d'escolars feia pa al forn de la finca, cosa que dóna una idea del tipus de museu que és: viu, pedagògic i arrelat al territori. Esmorzem allà mateix amb les provisions que ens havia preparat el Tony, en un entorn que convida a quedar-s'hi molt més estona de la prevista.

Restaurant Pénates: cuina d'autor a la terrassa

El dinar és al Restaurant Pénates, al poble d'Ur, a deu minuts del museu. Mengem a la terrassa, acompanyats com sempre per la Raphaëlle, que ha estat la nostra guia incansable durant tot el recorregut per la Cerdanya. El local, situat a la plaça de l'església, treballa una cuina d'autor amb producte local que sorprèn per l'elaboració i la presentació en un entorn tan petit i aparentment discret. Vam menjar molt bé, amb un servei atent i acurat que arrodoneix una proposta gastronòmica que val la pena descobrir. És el tipus de descoberta que justifica per si sola una parada al camí.

El Tren Groc: patrimoni sobre rails

A les tres de la tarda agafem el Tren Groc —Le Train Jaune— a l'estació d'Ur. La línia, que connecta la Cerdanya amb el Conflent, és un dels símbols dels Pirineus Orientals: un tren de via estreta inaugurat a principis del segle XX que recorre viaductes, ponts i túnels a una alçada que arriba als 1.600 metres. El trajecte fins a Mont-Louis La Cabanasse dura una hora i quaranta minuts, i durant tot el recorregut les vistes són d'aquelles que fan treure el mòbil cada trenta segons. Si podeu, trieu els vagons oberts: el vent a la cara i el paisatge sense vidre són una altra experiència.

Hôtel Clos Cerdan: sopar i descans a Mont-Louis

El dia es tanca a Mont-Louis, la ciutat fortificada per Vauban declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El sopar és a l'Hôtel Clos Cerdan, un establiment que combina la proximitat al centre històric amb un ambient tranquil i una cuina cuidada. Després d'un dia que ha començat a les sis del matí volant en globus i ha acabat travessant la muntanya en tren, ningú aguanta gaire al sopar. Sopem bé, però aviat: el cos demana llit i tothom se'n va a dormir d'hora, amb aquella fatiga bona que només dóna un dia ple de debò.

Un dia que costa de superar

Si algú encara dubta que la Cerdanya francesa és molt més que una destinació d'hivern, aquest dijous és la millor resposta. En menys de divuit hores hem volat sobre la vall, hem après la seva història en un museu viu, hem menjat d'autor a la terrassa d'un poblet amb encant, hem pujat al Tren Groc i hem dormit al costat d'una ciutadella del segle XVII. Tot accessible, tot a distàncies curtes, tot amb un ritme intens però mai esgotador. El tipus de jornada que, quan l'expliques, fa que la gent et digui: "jo també hi vull anar." I amb raó.

---

DADES PRÀCTIQUES

Montgolfières des Pyrénées. Vols en globus des de l'Aeròdrom d'Alp. +33 7 69 16 48 64. montgolfieresdespyrenees.com | barcelonaballoonflights.com

Musée de Cerdagne. 1 Av. Cal Mateu, 66800 Sainte-Léocadie. +33 4 68 04 08 05. pyrenees-cerdagne.com

Restaurant Pénates. Place de l'Église, 66760 Ur. +33 4 68 05 35 80.

Tren Groc (Le Train Jaune). Línia Ur – Mont-Louis La Cabanasse (~1 h 40 min). letrainjaune.fr

Hôtel Clos Cerdan. RN 116, Porte de France, 66210 Mont-Louis. +33 4 68 04 23 29. lecloscerdan.com

Companyes de viatge: https://welovesea.es/ https://www.rutaenfamilia.com/ https://travel2care.com/ca/

Més informació. tourisme-pyreneesorientales.com | pyrenees-cerdagne.com | pyrenees-catalanes.com

Vic presenta el nou Pla de turisme

Aquest dimecres 22 d’octubre de 2025, l’Ajuntament de Vic va presentar el nou Pla estratègic de turisme de Vic 2025-2029 que s’ha treballat durant aquest darrer any amb la Diputació de Barcelona per definir el model turístic de la ciutat. El document ha estat treballat i acordat amb agents del sector, els tècnics de l’Oficina de Turisme de Vic i la Taula de Turisme.

La regidora de Turisme, Anna Alemany, va referir-se a aquest procés com “una oportunitat per definir quin model de turisme volem. Ha de ser el model de ciutat el que determini el model de turisme, i no a l’inrevés”, ja que “les previsions indiquen que hi haurà un creixement turístic al nostre país i a tot arreu, i ara és el moment de decidir cap on volem anar”. En aquest sentit, el pla aposta per a un “turisme a mida, a mesura  de la ciutat i que posa el patrimoni tant al servei del que és una experiència cultural com també al servei de la convivència”. Alemany també va recalcar que “és un pla que ens agrada i és possibilista, però no ens oblidem que és un pla estratègic i que ens serveix com a instrument de planificació, no d’obligat compliment”.

De fet, aquest Pla parteix de l’anterior document de 2019 per tal de revisar quins aspectes continuen vigents i quins altres cal adaptar a la realitat actual. Tal com va explicar l’alcalde de Vic, Albert Castells, “hem de tenir en compte que aquest Pla és un punt de partida per construir el turisme de qualitat que volem, adaptant-nos al creixement demogràfic sense perdre l’essència que ens caracteritza”. En aquesta línia, el tècnic de la consultoria Quaderna, i que va presentar el contingut del Pla, va posar en valor “l’autenticitat de la ciutat vigatana”, que “té molta personalitat i és una ciutat modèlica”, i també va posar el focus en la paradoxa que “Vic no és una ciutat turística, no ho ha estat mai i no en té la necessitat, però justament aquesta és la seva gràcia”.

En aquesta línia, el Pla estableix, entre d’altres, que per prevenir una possible saturació puntual, “que podria acabar comportant una pèrdua de l’autenticitat de la ciutat o perjudicant la qualitat de vida dels vigatans i vigatanes”, en paraules del consultor Jordi Rodó, és imprescindible potenciar un nou pol patrimonial d’atracció turística més enllà de la Plaça Major i al voltant de les adoberies, el Museu Episcopal de Vic, la Catedral i la consolidació del Vicpuntzero i tota la Illa de la Pietat.

Una altra de les línies mestres del pla és ampliar el contingut turístic a través del barroc vigatà. Jordi Rodó va explicar que “Vic és una ciutat paradigmàtica del barroc català a escala civil, arquitectònica, urbanística i artística [...] i s’ha de posicionar de manera destacada com la ciutat barroca de Catalunya”. D’aquesta manera, “és una oportunitat per oferir a la ciutadania un relat de ciutat vinculat a la seva història moderna, addicional al medieval”. Alguns exemples dels principals nodes a destacar en la ruta barroca serien la Pietat, la Catedral de Sant Pere, la Casa de la Ciutat, la Cortada, o Pratdesaba, la Plaça Major i el Mercat com a exemple de plaça barroca, l’església dels Dolors, Sant Domènec, entre molts altres.

Finalment, l’alcalde Albert Castells va puntualitzar que la proposta turística de Vic és extensible a tota la comarca, ja que “per desplegar aquest acord, s’ha de fer conjuntament amb tot Osona, i que hi hagi també unes infraestructures més sòlides i una bona connexió amb la resta del territori”. Castells també va lloar el fet que “no hem arribat a tenir turisme massificat ni ho farem”. En aquesta mateixa línia, la regidora Anna Alemany va concloure que “aquest Pla enllaça amb aquest model de ciutat que volem: una ciutat amb caràcter, amb identitat, activa, dinàmica, comercial, esportiva i amable i amb uns valors que ens diferencien d’altres destins; en definitiva, una ciutat per viure-hi i per viure-la”.