Cerdanya des del cel, des del tren i des de la taula
URL Copied
Si el dimecres va ser el dia de posar els peus a terra —sender, termes, cuina de proximitat—, el dijous va ser el de canviar la perspectiva. Un vol en globus a l'alba, un museu que explica la Cerdanya des de dins, un dinar d'autor en un poblet de 200 habitants, el Tren Groc travessant la muntanya i un hotel amb història a Mont-Louis. Tot en una sola jornada, tot sense sortir dels Pirineus Orientals. I us ho dic d'entrada: si busqueu un dia que justifiqui tot un viatge, aquest és un bon candidat.
Enlairar-se sobre la Cerdanya a les set del matí
Sortim de La Masia del Taulat a les sis, encara de nit, amb un cafè a la mà. El Toni, que ens ha cuidat durant tota l'estada, ens ha preparat una bossa amb entrepans, barretes energètiques i provisions per aguantar el matí. Mitja hora de cotxe fins a l'Aeròdrom d'Alp, al costat cerdà, on ens espera el Fernando Muga, pilot de Montgolfières des Pyrénées —una empresa amb més de vint anys d'experiència que també opera com a Barcelona Balloon Flights per a vols des de la zona de Barcelona.
El que ve a continuació és difícil de transmetre amb paraules. El globus s'infla, puges a la cistella i, de sobte, la vall de la Cerdanya s'obre sota els teus peus: el Puigmal, el Carlit, la serra del Cadí, prats verds fins on arriba la vista i pobles que semblen maquetes. Tot en un silenci absolut que només trenca el cremador de tant en tant. El Fernando i el seu equip transmeten una seguretat i una passió per la feina que et permeten gaudir del vol sense cap preocupació. Una hora a l'aire que es fa curta. En aterrar, brindis, certificat de vol i la certesa que has viscut una d'aquelles experiències que es queden gravades.
Musée de Cerdagne: la memòria d'una comarca partida per un tractat
Cap a les deu i mitja arribem al Musée de Cerdagne, a Sainte-Léocadie. El museu ocupa la finca Cal Mateu, una antiga explotació agrícola ceretana amb una història que val la pena conèixer. La casa va pertànyer des de 1667 a la família Sicart, que va ostentar el càrrec de viguier de Cerdanya —el representant del rei de França— després que el Tractat dels Pirineus de 1659 partís la comarca en dues meitats, una de francesa i una d'espanyola. D'una granja modesta, la finca va anar creixent fins a convertir-se en un lloc de representació del poder reial. Amb la Revolució Francesa la vigueria va desaparèixer, i el 1810 la propietat va passar a mans de Mateu Riu, un comerciant barceloní pròsper, que li va donar el nom que encara conserva avui: Cal Mateu.
La visita guiada recorre les diferents estances de la casa, el jardí potager d'altitud —un espai on es conserven varietats antigues i locals— i les exposicions permanents i temporals. El dia que hi vam ser, un grup d'escolars feia pa al forn de la finca, cosa que dóna una idea del tipus de museu que és: viu, pedagògic i arrelat al territori. Esmorzem allà mateix amb les provisions que ens havia preparat el Tony, en un entorn que convida a quedar-s'hi molt més estona de la prevista.
Restaurant Pénates: cuina d'autor a la terrassa
El dinar és al Restaurant Pénates, al poble d'Ur, a deu minuts del museu. Mengem a la terrassa, acompanyats com sempre per la Raphaëlle, que ha estat la nostra guia incansable durant tot el recorregut per la Cerdanya. El local, situat a la plaça de l'església, treballa una cuina d'autor amb producte local que sorprèn per l'elaboració i la presentació en un entorn tan petit i aparentment discret. Vam menjar molt bé, amb un servei atent i acurat que arrodoneix una proposta gastronòmica que val la pena descobrir. És el tipus de descoberta que justifica per si sola una parada al camí.
El Tren Groc: patrimoni sobre rails
A les tres de la tarda agafem el Tren Groc —Le Train Jaune— a l'estació d'Ur. La línia, que connecta la Cerdanya amb el Conflent, és un dels símbols dels Pirineus Orientals: un tren de via estreta inaugurat a principis del segle XX que recorre viaductes, ponts i túnels a una alçada que arriba als 1.600 metres. El trajecte fins a Mont-Louis La Cabanasse dura una hora i quaranta minuts, i durant tot el recorregut les vistes són d'aquelles que fan treure el mòbil cada trenta segons. Si podeu, trieu els vagons oberts: el vent a la cara i el paisatge sense vidre són una altra experiència.
Hôtel Clos Cerdan: sopar i descans a Mont-Louis
El dia es tanca a Mont-Louis, la ciutat fortificada per Vauban declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El sopar és a l'Hôtel Clos Cerdan, un establiment que combina la proximitat al centre històric amb un ambient tranquil i una cuina cuidada. Després d'un dia que ha començat a les sis del matí volant en globus i ha acabat travessant la muntanya en tren, ningú aguanta gaire al sopar. Sopem bé, però aviat: el cos demana llit i tothom se'n va a dormir d'hora, amb aquella fatiga bona que només dóna un dia ple de debò.
Un dia que costa de superar
Si algú encara dubta que la Cerdanya francesa és molt més que una destinació d'hivern, aquest dijous és la millor resposta. En menys de divuit hores hem volat sobre la vall, hem après la seva història en un museu viu, hem menjat d'autor a la terrassa d'un poblet amb encant, hem pujat al Tren Groc i hem dormit al costat d'una ciutadella del segle XVII. Tot accessible, tot a distàncies curtes, tot amb un ritme intens però mai esgotador. El tipus de jornada que, quan l'expliques, fa que la gent et digui: "jo també hi vull anar." I amb raó.
Si el dimecres va ser el dia de posar els peus a terra —sender, termes, cuina de proximitat—, el dijous va ser el de canviar la perspectiva. Un vol en globus a l'alba, un museu que explica la Cerdanya des de dins, un dinar d'autor en un poblet de 200 habitants, el Tren Groc travessant la muntanya i un hotel amb història a Mont-Louis. Tot en una sola jornada, tot sense sortir dels Pirineus Orientals. I us ho dic d'entrada: si busqueu un dia que justifiqui tot un viatge, aquest és un bon candidat.
Enlairar-se sobre la Cerdanya a les set del matí
Sortim de La Masia del Taulat a les sis, encara de nit, amb un cafè a la mà. El Toni, que ens ha cuidat durant tota l'estada, ens ha preparat una bossa amb entrepans, barretes energètiques i provisions per aguantar el matí. Mitja hora de cotxe fins a l'Aeròdrom d'Alp, al costat cerdà, on ens espera el Fernando Muga, pilot de Montgolfières des Pyrénées —una empresa amb més de vint anys d'experiència que també opera com a Barcelona Balloon Flights per a vols des de la zona de Barcelona.
El que ve a continuació és difícil de transmetre amb paraules. El globus s'infla, puges a la cistella i, de sobte, la vall de la Cerdanya s'obre sota els teus peus: el Puigmal, el Carlit, la serra del Cadí, prats verds fins on arriba la vista i pobles que semblen maquetes. Tot en un silenci absolut que només trenca el cremador de tant en tant. El Fernando i el seu equip transmeten una seguretat i una passió per la feina que et permeten gaudir del vol sense cap preocupació. Una hora a l'aire que es fa curta. En aterrar, brindis, certificat de vol i la certesa que has viscut una d'aquelles experiències que es queden gravades.
Musée de Cerdagne: la memòria d'una comarca partida per un tractat
Cap a les deu i mitja arribem al Musée de Cerdagne, a Sainte-Léocadie. El museu ocupa la finca Cal Mateu, una antiga explotació agrícola ceretana amb una història que val la pena conèixer. La casa va pertànyer des de 1667 a la família Sicart, que va ostentar el càrrec de viguier de Cerdanya —el representant del rei de França— després que el Tractat dels Pirineus de 1659 partís la comarca en dues meitats, una de francesa i una d'espanyola. D'una granja modesta, la finca va anar creixent fins a convertir-se en un lloc de representació del poder reial. Amb la Revolució Francesa la vigueria va desaparèixer, i el 1810 la propietat va passar a mans de Mateu Riu, un comerciant barceloní pròsper, que li va donar el nom que encara conserva avui: Cal Mateu.
La visita guiada recorre les diferents estances de la casa, el jardí potager d'altitud —un espai on es conserven varietats antigues i locals— i les exposicions permanents i temporals. El dia que hi vam ser, un grup d'escolars feia pa al forn de la finca, cosa que dóna una idea del tipus de museu que és: viu, pedagògic i arrelat al territori. Esmorzem allà mateix amb les provisions que ens havia preparat el Tony, en un entorn que convida a quedar-s'hi molt més estona de la prevista.
Restaurant Pénates: cuina d'autor a la terrassa
El dinar és al Restaurant Pénates, al poble d'Ur, a deu minuts del museu. Mengem a la terrassa, acompanyats com sempre per la Raphaëlle, que ha estat la nostra guia incansable durant tot el recorregut per la Cerdanya. El local, situat a la plaça de l'església, treballa una cuina d'autor amb producte local que sorprèn per l'elaboració i la presentació en un entorn tan petit i aparentment discret. Vam menjar molt bé, amb un servei atent i acurat que arrodoneix una proposta gastronòmica que val la pena descobrir. És el tipus de descoberta que justifica per si sola una parada al camí.
El Tren Groc: patrimoni sobre rails
A les tres de la tarda agafem el Tren Groc —Le Train Jaune— a l'estació d'Ur. La línia, que connecta la Cerdanya amb el Conflent, és un dels símbols dels Pirineus Orientals: un tren de via estreta inaugurat a principis del segle XX que recorre viaductes, ponts i túnels a una alçada que arriba als 1.600 metres. El trajecte fins a Mont-Louis La Cabanasse dura una hora i quaranta minuts, i durant tot el recorregut les vistes són d'aquelles que fan treure el mòbil cada trenta segons. Si podeu, trieu els vagons oberts: el vent a la cara i el paisatge sense vidre són una altra experiència.
Hôtel Clos Cerdan: sopar i descans a Mont-Louis
El dia es tanca a Mont-Louis, la ciutat fortificada per Vauban declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El sopar és a l'Hôtel Clos Cerdan, un establiment que combina la proximitat al centre històric amb un ambient tranquil i una cuina cuidada. Després d'un dia que ha començat a les sis del matí volant en globus i ha acabat travessant la muntanya en tren, ningú aguanta gaire al sopar. Sopem bé, però aviat: el cos demana llit i tothom se'n va a dormir d'hora, amb aquella fatiga bona que només dóna un dia ple de debò.
Un dia que costa de superar
Si algú encara dubta que la Cerdanya francesa és molt més que una destinació d'hivern, aquest dijous és la millor resposta. En menys de divuit hores hem volat sobre la vall, hem après la seva història en un museu viu, hem menjat d'autor a la terrassa d'un poblet amb encant, hem pujat al Tren Groc i hem dormit al costat d'una ciutadella del segle XVII. Tot accessible, tot a distàncies curtes, tot amb un ritme intens però mai esgotador. El tipus de jornada que, quan l'expliques, fa que la gent et digui: "jo també hi vull anar." I amb raó.
DADES PRÀCTIQUES
Montgolfières des Pyrénées. Vols en globus des de l'Aeròdrom d'Alp. +33 7 69 16 48 64. montgolfieresdespyrenees.com | barcelonaballoonflights.com
Musée de Cerdagne. 1 Av. Cal Mateu, 66800 Sainte-Léocadie. +33 4 68 04 08 05. pyrenees-cerdagne.com
Restaurant Pénates. Place de l'Église, 66760 Ur. +33 4 68 05 35 80.
Tren Groc (Le Train Jaune). Línia Ur – Mont-Louis La Cabanasse (~1 h 40 min). letrainjaune.fr
Hôtel Clos Cerdan. RN 116, Porte de France, 66210 Mont-Louis. +33 4 68 04 23 29. lecloscerdan.com
Companyes de viatge: https://welovesea.es/ https://www.rutaenfamilia.com/ https://travel2care.com/ca/
Més informació. tourisme-pyreneesorientales.com | pyrenees-cerdagne.com | pyrenees-catalanes.com
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari aqui!