Cerdanya des del cel, des del tren i des de la taula

Si el dimecres va ser el dia de posar els peus a terra —sender, termes, cuina de proximitat—, el dijous va ser el de canviar la perspectiva. Un vol en globus a l'alba, un museu que explica la Cerdanya des de dins, un dinar d'autor en un poblet de 200 habitants, el Tren Groc travessant la muntanya i un hotel amb història a Mont-Louis. Tot en una sola jornada, tot sense sortir dels Pirineus Orientals. I us ho dic d'entrada: si busqueu un dia que justifiqui tot un viatge, aquest és un bon candidat.

Enlairar-se sobre la Cerdanya a les set del matí

Sortim de La Masia del Taulat a les sis, encara de nit, amb un cafè a la mà. El Toni, que ens ha cuidat durant tota l'estada, ens ha preparat una bossa amb entrepans, barretes energètiques i provisions per aguantar el matí. Mitja hora de cotxe fins a l'Aeròdrom d'Alp, al costat cerdà, on ens espera el Fernando Muga, pilot de Montgolfières des Pyrénées —una empresa amb més de vint anys d'experiència que també opera com a Barcelona Balloon Flights per a vols des de la zona de Barcelona.

El que ve a continuació és difícil de transmetre amb paraules. El globus s'infla, puges a la cistella i, de sobte, la vall de la Cerdanya s'obre sota els teus peus: el Puigmal, el Carlit, la serra del Cadí, prats verds fins on arriba la vista i pobles que semblen maquetes. Tot en un silenci absolut que només trenca el cremador de tant en tant. El Fernando i el seu equip transmeten una seguretat i una passió per la feina que et permeten gaudir del vol sense cap preocupació. Una hora a l'aire que es fa curta. En aterrar, brindis, certificat de vol i la certesa que has viscut una d'aquelles experiències que es queden gravades.

Musée de Cerdagne: la memòria d'una comarca partida per un tractat

Cap a les deu i mitja arribem al Musée de Cerdagne, a Sainte-Léocadie. El museu ocupa la finca Cal Mateu, una antiga explotació agrícola ceretana amb una història que val la pena conèixer. La casa va pertànyer des de 1667 a la família Sicart, que va ostentar el càrrec de viguier de Cerdanya —el representant del rei de França— després que el Tractat dels Pirineus de 1659 partís la comarca en dues meitats, una de francesa i una d'espanyola. D'una granja modesta, la finca va anar creixent fins a convertir-se en un lloc de representació del poder reial. Amb la Revolució Francesa la vigueria va desaparèixer, i el 1810 la propietat va passar a mans de Mateu Riu, un comerciant barceloní pròsper, que li va donar el nom que encara conserva avui: Cal Mateu.

La visita guiada recorre les diferents estances de la casa, el jardí potager d'altitud —un espai on es conserven varietats antigues i locals— i les exposicions permanents i temporals. El dia que hi vam ser, un grup d'escolars feia pa al forn de la finca, cosa que dóna una idea del tipus de museu que és: viu, pedagògic i arrelat al territori. Esmorzem allà mateix amb les provisions que ens havia preparat el Tony, en un entorn que convida a quedar-s'hi molt més estona de la prevista.

Restaurant Pénates: cuina d'autor a la terrassa

El dinar és al Restaurant Pénates, al poble d'Ur, a deu minuts del museu. Mengem a la terrassa, acompanyats com sempre per la Raphaëlle, que ha estat la nostra guia incansable durant tot el recorregut per la Cerdanya. El local, situat a la plaça de l'església, treballa una cuina d'autor amb producte local que sorprèn per l'elaboració i la presentació en un entorn tan petit i aparentment discret. Vam menjar molt bé, amb un servei atent i acurat que arrodoneix una proposta gastronòmica que val la pena descobrir. És el tipus de descoberta que justifica per si sola una parada al camí.

El Tren Groc: patrimoni sobre rails

A les tres de la tarda agafem el Tren Groc —Le Train Jaune— a l'estació d'Ur. La línia, que connecta la Cerdanya amb el Conflent, és un dels símbols dels Pirineus Orientals: un tren de via estreta inaugurat a principis del segle XX que recorre viaductes, ponts i túnels a una alçada que arriba als 1.600 metres. El trajecte fins a Mont-Louis La Cabanasse dura una hora i quaranta minuts, i durant tot el recorregut les vistes són d'aquelles que fan treure el mòbil cada trenta segons. Si podeu, trieu els vagons oberts: el vent a la cara i el paisatge sense vidre són una altra experiència.

Hôtel Clos Cerdan: sopar i descans a Mont-Louis

El dia es tanca a Mont-Louis, la ciutat fortificada per Vauban declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El sopar és a l'Hôtel Clos Cerdan, un establiment que combina la proximitat al centre històric amb un ambient tranquil i una cuina cuidada. Després d'un dia que ha començat a les sis del matí volant en globus i ha acabat travessant la muntanya en tren, ningú aguanta gaire al sopar. Sopem bé, però aviat: el cos demana llit i tothom se'n va a dormir d'hora, amb aquella fatiga bona que només dóna un dia ple de debò.

Un dia que costa de superar

Si algú encara dubta que la Cerdanya francesa és molt més que una destinació d'hivern, aquest dijous és la millor resposta. En menys de divuit hores hem volat sobre la vall, hem après la seva història en un museu viu, hem menjat d'autor a la terrassa d'un poblet amb encant, hem pujat al Tren Groc i hem dormit al costat d'una ciutadella del segle XVII. Tot accessible, tot a distàncies curtes, tot amb un ritme intens però mai esgotador. El tipus de jornada que, quan l'expliques, fa que la gent et digui: "jo també hi vull anar." I amb raó.

---

DADES PRÀCTIQUES

Montgolfières des Pyrénées. Vols en globus des de l'Aeròdrom d'Alp. +33 7 69 16 48 64. montgolfieresdespyrenees.com | barcelonaballoonflights.com

Musée de Cerdagne. 1 Av. Cal Mateu, 66800 Sainte-Léocadie. +33 4 68 04 08 05. pyrenees-cerdagne.com

Restaurant Pénates. Place de l'Église, 66760 Ur. +33 4 68 05 35 80.

Tren Groc (Le Train Jaune). Línia Ur – Mont-Louis La Cabanasse (~1 h 40 min). letrainjaune.fr

Hôtel Clos Cerdan. RN 116, Porte de France, 66210 Mont-Louis. +33 4 68 04 23 29. lecloscerdan.com

Companyes de viatge: https://welovesea.es/ https://www.rutaenfamilia.com/ https://travel2care.com/ca/

Més informació. tourisme-pyreneesorientales.com | pyrenees-cerdagne.com | pyrenees-catalanes.com

La Cerdanya francesa en clau d'estiu: senderisme, termalisme i cuina de proximitat als Pirineus Orientals

Exterior de La Masia del Taulat

La comarca de la Cerdanya, a banda i banda de la frontera, és un territori conegut per l'esquí. Però l'oferta d'estiu dels Pirineus Orientals —senderisme, termes naturals, patrimoni i gastronomia de quilòmetre zero— porta anys creixent perquè realment s'ho val. Un viatge de premsa organitzat per l'Agència de Desenvolupament Turístic dels Pirineus Orientals (ADT66) i les oficines de turisme de Pyrénées-Cerdagne i Pyrénées Catalanes m'ha permès comprovar-ho sobre el terreny, acompanyat per l'Eva Carrasco, de la revista de turisme familiar Ruta en Família (rutaenfamilia.com); la Mayte Redondo, del portal de viatge sostenible Travel2Care (travel2care.com); i la Virginia Guindos, de l'agència Welovesea, que ha coordinat tota la logística del viatge. Aquesta és la crònica del primer dia.

La Masia del Taulat

El punt de partida és Llo, un poble de poc més de 150 habitants enganxat al vessant nord de la vall. L'Eva, la Mayte i la Virginia em recullen a l'alçada de Sallent i arribem cap a la una del migdia després de travessar la Cerdanya des del costat català —el trajecte des de la C-16 és d'una hora i mitja, per carreteres que guanyen alçada. L'allotjament és La Masia del Taulat, una antiga masia reconvertida en casa rural que combina la pedra i la fusta originals amb el confort que demana el visitant actual. Raphaëlle Mazeaud, responsable de l'oficina de turisme de Pyrénées-Cerdagne, ens rep allà mateix i farà de guia durant tota la jornada.

El dinar és a la mateixa masia, en una taula molt ben parada on dinem tots junts a l'interior. La proposta gastronòmica treballa amb producte de proximitat i receptes arrelades a la tradició ceretana: plats contundents, sense artificis, pensats per alimentar de debò qui ha vingut a caminar. El Tony, que ens atén durant tota l'estada, i el Michelle, el cuiner, fan que et sentis com a casa des del primer moment. Per a famílies, el lloc té un avantatge afegit: els nens disposen d'espai obert mentre els adults acaben el cafè sense rellotge.

Sender del Belloc

Sender del Belloc

A primera hora de la tarda agafem el sender del Belloc, una ruta circular d'aproximadament una hora que surt des del mateix poble. El desnivell és moderat i el camí està ben senyalitzat, cosa que el fa apte per a excursionistes sense experiència —sempre que portin botes adequades i aigua. El recorregut alterna trams de bosc amb zones de pastura oberta, i a mesura que es guanya alçada les vistes sobre la plana de la Cerdanya i els cims del voltant es van ampliant.

Mazeaud, que coneix cada revolt del sender, va apuntant detalls sobre la flora i l'entorn sense convertir la passejada en una conferència. És el tipus d'acompanyament que suma: discret, útil i amb el coneixement just per fer que miris el paisatge amb altres ulls. La ruta és màgica: té una qualitat que costa de trobar en senders més massificats, un silenci i una llum que et reconnecten amb la muntanya de debò.

Banys de Dorres

Banys de Dorres

La segona activitat de la tarda és la que millor funciona com a reclam: els Banys de Dorres, unes termes naturals situades a vint-i-cinc minuts en cotxe des de Llo. Les piscines, alimentades per fonts sulforoses que brollen a més de 40 graus, són a l'aire lliure i estan envoltades de muntanya. No hi ha circuit de spa ni sauna temàtica: només pedra, aigua calenta i Pirineus al fons. La instal·lació és senzilla, gairebé rústica, i és exactament això el que li dóna caràcter. I un apunt important: Dorres no és només una opció d'hivern. A l'estiu, gaudir dels banys termals amb bon temps i llum fins tard és una experiència completament diferent i igualment recomanable.

La temperatura era agradable, s'hi estava de meravella, i l'aigua calenta en un entorn així és el tipus d'experiència que es recorda setmanes després. Dins l'aigua, amb els cims al fons, la conversa entre les quatre s'allarga sense pressa —i és potser en aquest moment on la jornada passa de programa oficial a record personal. L'accés és públic i el preu, assequible, cosa que converteix els Banys de Dorres en una opció real per a qualsevol pressupost. Imprescindible: portar banyador, xancletes i tovallola a la motxilla.

Un model de turisme que no necessita grans infraestructures

El sopar, de nou a La Masia del Taulat, tanca una jornada que funciona precisament perquè no intenta ser massa coses alhora. La Cerdanya francesa no competeix amb les grans destinacions de muntanya en termes de volum ni d'espectacularitat mediàtica. El que ofereix és una combinació molt ben travada d'activitat a l'aire lliure, termalisme natural i gastronomia autèntica, a una distància raonable des de Barcelona —poc més de dues hores i mitja per carretera.

Per al viatger que busca desconnectar sense anar lluny, i sobretot per a famílies que volen muntanya sense complicacions logístiques, la proposta té un argument sòlid: tot el que cal fer és arribar. La resta —el sender, l'aigua calenta, la taula parada— ja és allà. I si, a més, tens la sort de compartir-ho amb companyes de viatge com l'Eva, la Mayte i la Virginia, que porten la curiositat professional i la bona companyia a parts iguals, la jornada esdevé d'aquelles que costen de superar.

---

DADES PRÀCTIQUES

La Masia del Taulat. 42 carretera d'Eyne, 66800 Llo. lamasiadeltaulat.com. Allotjament rural amb restauració. Ideal per a famílies.

Banys de Dorres. Termes naturals a l'aire lliure. Aigua sulforosa a més de 40 ºC. Oberts tot l'any, hivern i estiu. Portar banyador, xancletes i tovallola.

Sender del Belloc. Ruta circular (~1 h). Dificultat baixa-moderada. Sortida des de Llo. Botes de senderisme recomanades.

Com arribar-hi. Des de Barcelona, 2 h 30 min per la C-16 i el Túnel del Cadí. Des de Vic, 2 h aproximadament.

Més informació. tourisme-pyreneesorientales.com | pyrenees-cerdagne.com