Osona encadena nits tropicals en un juny marcat per la calor extrema

La comarca d'Osona ha tancat un mes de juny excepcional des del punt de vista meteorològic, segons recull l'ACN. Les altes temperatures no només s'han deixat sentir durant el dia, sinó també a la nit, amb diverses jornades en què els termòmetres no han baixat dels 20 graus, un fenomen conegut com a nit tropical que cada vegada és més freqüent al territori.

Municipis com Vic han registrat diverses nits amb temperatures mínimes per sobre d'aquest llindar, dificultant el descans de la població i evidenciant un episodi de calor persistent que s'emmarca en un dels mesos de juny més càlids dels darrers anys a Catalunya.

El conjunt del país també ha viscut un juny de rècord. Prop del 70% de les estacions del Servei Meteorològic de Catalunya han registrat almenys una nit tropical durant el mes, mentre que set de cada deu observatoris han superat els 35 graus en algun moment. En diverses zones de Ponent, fins i tot s'han sobrepassat els 40 graus durant l'onada de calor de finals de juny.

Els experts alerten que aquest tipus de fenòmens són cada vegada més habituals. Les temperatures elevades durant la nit impedeixen que el cos es recuperi de la calor acumulada durant el dia i poden tenir un impacte important sobre la salut, especialment entre la gent gran, els infants i les persones amb malalties cròniques.

Davant d'aquest escenari, Protecció Civil i les autoritats sanitàries insisteixen en la importància de mantenir una bona hidratació, evitar l'activitat física durant les hores de màxima insolació i procurar que els habitatges es mantinguin frescos durant la nit sempre que sigui possible. Tot apunta que la calor intensa continuarà sent una de les protagonistes de l'estiu, amb episodis cada vegada més freqüents i prolongats.

Vic amplia el parc d’habitatge públic i recupera l’entorn d’El Monestir com a nou espai de convivènci

Vic continua fent passos per afrontar un dels grans reptes actuals: l’accés a l’habitatge. Aquest dijous, 26 de març, l’Ajuntament ha incorporat dos nous habitatges de protecció oficial al parc públic de la ciutat, situats al conjunt d’El Monestir, en una actuació que combina política social i transformació urbana.

Tot i que es tracta de dues unitats, el gest va més enllà de la xifra. Forma part d’una estratègia sostinguda per ampliar l’oferta pública d’habitatge i donar resposta a situacions de vulnerabilitat.

L’operació ha estat possible gràcies a la col·laboració entre l’administració i la Fundació Jordi Oller Campdelacreu, un model que cada vegada guanya més pes en les polítiques d’habitatge.

La regidora d’Habitatge, Núria Homs, ho ha resumit amb claredat: són dos pisos, però són necessaris. I sobretot, s’integren en una xarxa que ja permet donar resposta a múltiples situacions socials.

Actualment, Vic supera els 425 habitatges de protecció oficial, una xifra rellevant però encara insuficient davant la demanda existent. El missatge des del consistori és clar: cal seguir ampliant.

Els nous pisos no es destinaran al mercat habitual, sinó a estades temporals per a persones amb dificultats d’accés a l’habitatge.

Aquesta funció és clau dins les polítiques socials municipals:
no només es tracta de construir, sinó de garantir una xarxa flexible que pugui actuar en moments crítics.

És aquí on el parc públic agafa tot el seu sentit.

La intervenció no s’ha limitat als habitatges. Paral·lelament, s’ha obert al públic l’entorn d’El Monestir, un nou espai urbà que transforma una zona històrica en un punt de trobada per al veïnat.

La inauguració ha despertat interès: un centenar de veïns s’hi han acostat per descobrir aquest nou espai, que vol esdevenir un lloc de convivència i connexió entre barris.

Segons la regidora d’Urbanisme, Ester Coma, el projecte —emmarcat dins el POUM— té una funció clau:
connectar tres zones de la ciutat —el Sucre, el Castell d’en Planes i el Nord— a través d’un espai compartit.

Més enllà de l’urbanisme, es tracta de cosir ciutat.

El nou espai s’ha concebut com una plaça amable, amb sensació de calma, tot i estar a tocar d’un punt amb alta mobilitat com la plaça del Mil·lenari. La combinació de materials moderns amb elements com la fusta reforça aquesta idea de confort i integració.

Una de les idees que ha volgut destacar el consistori és que l’habitatge públic no ha d’estar associat a precarietat.

Al contrari:
pot —i ha de— incorporar criteris de qualitat, disseny i integració urbana.

Aquesta actuació n’és un exemple.

Des de la part privada, el fundador de la fundació, Jordi Oller, ha posat en valor la feina conjunta de tècnics, arquitectes i administració per fer realitat el projecte.

Una col·laboració que evidencia que, davant reptes complexos com l’habitatge, la suma d’esforços és imprescindible.

Vic no resoldrà el problema de l’habitatge amb dos pisos. Però tampoc ho farà sense ells.

Aquest tipus d’actuacions —petites en nombre, però grans en significat— són les que construeixen ciutat a llarg termini.

I en paral·lel, recuperar espais com el d’El Monestir no només transforma carrers:
transforma la manera de viure’ls.

VicFM — La ràdio líder de la comarca d'Osona

A VicFM fem una ràdio viva, propera i amb ambició global: el so de casa que connecta amb el món. Sintonitza’ns, descobreix veus noves i deixa’t sorprendre cada dia.

---

Què hi ha de nou a VicFM?

• Barreja única: els temes catalans que més sonen conviuen amb els èxits internacionals en anglès. Ritme non-stop perquè no paris mai.

• Impuls als podcasters: obrim la porta a nous talents amb espais, mentoria i difusió perquè la seva veu arribi on toca.

• Contingut 100% original: programes amb segell propi, fets des d’Osona, amb passió i criteri.

• Connexió local: cultura, concerts, plans de cap de setmana i tot el que es cou a la comarca.

“Som la ràdio que combina el que t’emociona d’aquí amb el que et fa vibrar d’arreu.”

La ràdio d’Osona que et connecta, et descobreix i t’acompanya.
Encén el volum. El millor comença ara.

Osona respira més aire contaminat que net: una problemàtica persistent amb impacte directe en la salut

La qualitat de l’aire a la Plana de Vic continua sent un motiu de preocupació creixent. Les dades recents mostren que, especialment durant els mesos de tardor i hivern, a Osona es registren més dies amb aire contaminat que no pas amb aire considerat net. Una situació que es repeteix any rere any i que té conseqüències directes sobre la salut de la població.

L’arribada del fred afavoreix episodis d’estancament atmosfèric i inversió tèrmica, un fenomen habitual a la Plana de Vic que impedeix la dispersió dels contaminants. Quan això passa, les emissions procedents del trànsit, les activitats agrícoles i ramaderes, la combustió de biomassa i altres fonts queden atrapades a les capes baixes de l’atmosfera durant dies.

Les PM2,5, al centre del problema

Un dels indicadors més preocupants són les partícules fines PM2,5, considerades especialment nocives per a la salut. Aquestes partícules microscòpiques poden penetrar profundament als pulmons i arribar al torrent sanguini, incrementant el risc de patologies respiratòries i cardiovasculars.

Les dades recollides a municipis com Manlleu durant la tardor i l’hivern 2024-2025 evidencien una elevada presència de dies amb qualitat de l’aire regular, desfavorable o molt desfavorable, superant clarament els dies amb valors considerats bons.

Osona, per sobre de la mitjana catalana en infarts

Aquesta situació ambiental té un reflex directe en la salut pública. Segons dades oficials de la Generalitat de Catalunya, la taxa d’incidència d’infart agut de miocardi per cada 100.000 habitants a Osona és sistemàticament superior a la mitjana catalana des de l’any 2018.

Tot i que els especialistes remarquen que els problemes cardíacs tenen múltiples factors de risc, la comunitat científica fa temps que assenyala una relació clara entre l’exposició continuada a nivells elevats de contaminació atmosfèrica —especialment PM2,5— i l’augment d’esdeveniments cardiovasculars greus.

Més transparència i acció

Davant d’aquesta realitat, diverses veus del territori reclamen més transparència, més informació accessible a la ciutadania i mesures efectives per reduir la contaminació atmosfèrica a la comarca. L’objectiu és clar: garantir el dret a respirar aire net i protegir la salut de les persones.

Les dades sobre qualitat de l’aire i salut són públiques i consultables, però sovint passen desapercebudes fora dels episodis puntuals d’alerta. Mentrestant, la problemàtica es manté de fons, cronificada, sense una resposta estructural a l’altura del repte.

Un problema estructural que no es pot normalitzar

La contaminació atmosfèrica a Osona no és un fet puntual ni excepcional, sinó una situació estructural que es repeteix cada hivern. Els indicadors ambientals i sanitaris apunten en la mateixa direcció: cal actuar amb urgència i visió de futur.

Respirar aire net no hauria de ser un privilegi, sinó un dret garantit. A Osona, aquest dret continua sent una assignatura pendent.

---

La Pesta Porcina Africana alarma el sector porcí a Osona: risc real per a les exportacions i l’economia local

La detecció de diversos casos de Pesta Porcina Africana (PPA) en senglars del Parc de Collserola ha encès totes les alarmes del sector porcí català. Tot i que no s’ha detectat cap focus en granges i el consum humà no està en risc, les conseqüències econòmiques ja són palpables: les exportacions de la província de Barcelona han quedat bloquejades temporalment, i això afecta de ple les comarques productores, entre elles Osona, un dels pilars històrics de la indústria porcina a Catalunya.

Segons les dades facilitades pel Departament d’Acció Climàtica, el perímetre de seguretat establert al voltant de Collserola abasta 39 explotacions i indústries càrnies, que passen a estar sotmeses a controls estrictes. Les mesures inclouen restriccions de moviment d’animals, vigilància reforçada i un seguiment constant de la fauna salvatge.

Impacte directe a Osona i la Plana de Vic

Osona és, juntament amb Lleida, una de les comarques amb més densitat de producció porcina de Catalunya, amb més d’un milió de caps de bestiar repartits entre explotacions familiars, granges integrades i grans empreses de transformació.

La comarca té un pes vital en la cadena productiva del país:

• Els escorxadors d’Osona i el Lluçanès processen milers de porcs diaris, molts d’ells destinats a l’exportació.

• El sector ocupa centenars de treballadors en granges, escorxadors, sales de desfer, logística i indústria agroalimentària.

• La Plana de Vic és un pol estratègic per a la producció d’embotits i elaborats carnis d’alt valor afegit.

Amb el bloqueig de les exportacions provinents de Barcelona —encara que la majoria de granges afectades no són osonenques—, el mercat està patint un efecte dominó: la Llotja de Vic ja va suspendre la sessió de la setmana passada i els preus podrien patir fortes oscil·lacions si la situació s’allarga.

El sector reclama accions ràpides

Ramaders, associacions agràries i empreses càrnies coincideixen que el bloqueig no pot prolongar-se gaire més sense provocar:

• Caiguda de preus en origen

• Saturació dels escorxadors

• Problemes logístics en la cadena de sacrifici

• Risc de tancament per a explotacions petites i mitjanes

A més, Catalunya exporta més del 50% de la seva producció porcina a països com França, Itàlia, Corea del Sud, la Xina o el Japó. Qualsevol restricció internacional posa en risc un volum econòmic enorme.

La PPA, tot i no afectar els humans, és un virus altament contagiós entre porcs i senglars. Per això, la vigilància veterinària s’ha intensificat, i es manté l’anàlisi constant de mostres de fauna salvatge per evitar que un brot arribi a les explotacions comercials.

Osona, en alerta però preparada

Malgrat la preocupació, el sector osonenc ja treballa amb protocols estrictes de bioseguretat des de fa anys: desinfecció de vehicles, registre de visites, limitació d’entrades a les granges i control sanitari exhaustiu.

Les organitzacions agràries locals insisteixen que aquestes mesures són la millor garantia per evitar que el virus arribi a les explotacions comercials. Tot i així, demanen agilitat administrativa, flexibilitat en les exportacions i un pla de xoc econòmic si el bloqueig internacional s’allarga.

Una situació que pot marcar els pròxims mesos

Des de Vic i Osona, la sensació predominant és d’incertesa. L’impacte de la PPA no és només veterinari, sinó econòmic, social i logístic, i pot afectar tota la cadena agroalimentària de la comarca.

El sector porcí és un dels motors industrials més importants d’Osona. La seva estabilitat és clau per mantenir milers de llocs de treball directes i indirectes, així com per a la projecció internacional de la indústria càrnia catalana.

Les properes setmanes seran determinants per veure si es pot recuperar la normalitat exportadora o si la comarca haurà d’afrontar un període de reestructuració profunda.

Vic viatjarà al passat amb la 29a edició del Mercat Medieval del 6 al 8 de desembre

 

Del 6 al 8 de desembre, la capital d’Osona es transformarà en un gran poblat del segle XII amb més de 400 artesans, taverners i firaires

Vic tornarà a fer un salt en el temps el primer cap de setmana de desembre amb la celebració de la 29a edició del Mercat Medieval. Del 6 al 8 de desembre, el casc antic de la ciutat es convertirà en un autèntic poblat del segle XII amb més de 400 parades d’artesania, gastronomia i productes tradicionals que ompliran els carrers d’activitat, olors i música.

Una rambla recuperada i noves connexions

Entre les principals novetats d’enguany destaca la recuperació de la rambla dels Montcada, que, tot i no estar encara inaugurada oficialment, ja serà transitable i permetrà connectar les parades de la rambla del Passeig amb la rambla del Bisbat i la zona de les Adoberies.

Sense aus ni ponis, però amb esperances per les Justes

No tot són bones notícies. A causa de la crisi sanitària del sector ramader, enguany el Mercat Medieval no podrà comptar amb les tradicionals exhibicions d’aus rapinyaires, ni tampoc amb ponis ni burros. Tot i això, des de l’organització confien que les Justes de Cavalls al passeig Pep Ventura es puguin desenvolupar amb normalitat.

La Prèvia del Medieval: quatre dies per redescobrir la història

Seguint la línia dels darrers anys, el Mercat Medieval incorporarà “La Prèvia del Medieval”, una iniciativa que busca reconnectar amb el públic local i posar en valor el patrimoni històric de Vic.
Del 27 al 30 de novembre, la ciutat oferirà 33 activitats, gairebé totes gratuïtes amb inscripció prèvia, sota el fil conductor del cel —entès com a espai físic, espiritual i poètic.

Segons Oriol Picas, director del Museu d’Art Medieval de Vic (MEV), “La Prèvia són un compendi d’activitats per preparar el terreny i posar en valor el patrimoni medieval de la ciutat des de diferents punts de vista”.

Hi participen entitats com la Casa Pratdesaba, la Jazz Cava, els arqueòlegs d’Osona, la Unió Excursionista d’Osona, l’Escola d’Hostaleria d’Osona o l’Escola d’Art de Vic, que dissenya l’etiqueta de l’hidromel —la beguda oficial del Mercat Medieval— i la vaixella dels tastos.

Entre les propostes més destacades hi ha la 2a Trobada de Mercats Medievals Catalans (27 de novembre al MEV), les visites guiades al museu, tallers de cal·ligrafia medieval i vidre artesanal, la conferència “Vic sota els estels” o activitats d’astrobotànica i gastronomia històrica.

Tres dies d’espectacles, artesania i bona teca

Durant tres dies, més de 200 espectacles d’una vintena de companyies provinents de Catalunya, Espanya i França ompliran els carrers del nucli antic de Vic. Els visitants trobaran tallers, demostracions d’oficis, representacions teatrals, música i jocs per a totes les edats.

La proposta gastronòmica es concentrarà al parc Jaume Portell, parc Jaume Balmes, rambla del Passeig, plaça del Carbó i plaça de l’Estudiant, mentre que les activitats infantils tindran lloc a la zona del bosquet de l’Atlàntida i les Adoberies.
La plaça Bisbe Oliva acollirà els oficis tradicionals medievals.

L’Èter del Mercat Medieval: nou concurs d’excel·lència artesanal

Enguany no es farà el tradicional concurs a la millor parada, però s’impulsa L’Èter del Mercat Medieval de Vic, un nou premi que reconeix l’excel·lència artesanal i gastronòmica en quatre categories: artesania, alimentació, gastronomia, art i productes singulars.
L’objectiu és premiar aquells artesans, elaboradors i productors que mantenen el vincle entre tradició, innovació i identitat del territori.

Mobilitat i accessos

A causa de les obres de desdoblament de la línia R3, no hi haurà servei de tren durant els dies del mercat. No obstant això, Renfe habilitarà autobusos directes entre Vic i l’estació de Fabra i Puig de Barcelona amb sortides cada 20 minuts.
També es reforçaran les línies de bus interurbà i es crearan nous aparcaments, com el de l’antiga Letel i un solar al costat de la Sínia, on s’està construint un futur aparcament paisatgístic.

Un impacte econòmic i social inqüestionable

Segons Bet Piella, regidora de Fires i Mercats, “amb el Mercat Medieval, la ciutat queda potes enlaire; som conscients de les molèsties que pot causar, però si fa 29 anys que dura és perquè aporta coses bones a la ciutat”.

I les xifres ho confirmen. L’edició de 2024 va generar 29 milions d’euros d’impacte econòmic a la comarca, dels quals 6 milions van repercutir directament a Vic. En total, 256.000 visitants van passar per la ciutat, una xifra que es preveu igualar enguany.
Per cada euro públic invertit, se’n retornen 144, i 94 euros de mitjana per visitant van a comerços, restaurants i allotjaments locals.

El Mercat Medieval de Vic continua consolidant-se, gairebé tres dècades després, com una de les fires més emblemàtiques i rendibles de Catalunya, capaç de combinar història, cultura, artesania i vitalitat econòmica en un sol esdeveniment.

Rupit, al cim del món: la OMT el distingeix com un dels pobles més bonics del planeta

Rupit. Carrer Fossar. Font: catalunyaturisme.cat

Rupit i Pruit ja no és només “el poble de conte” del Collsacabra que tothom a Osona coneix: ara també és, oficialment, un dels pobles més bonics del món segons la llista de la Organització Mundial del Turisme (OMT). El municipi ha estat inclòs al programa Best Tourism Villages, que reconeix destinacions rurals que combinen patrimoni, paisatge i un model turístic responsable.

Un poble petit amb projecció mundial

Amb poc més de 270 habitants, Rupit i Pruit ha sabut conservar una essència que el fa únic: cases de pedra centenàries, carrers empedrats que pugen i baixen com un laberint, portals florits i racons on sembla que el temps s’hagi aturat. El nucli històric, presidit per l’església de Sant Miquel i el famós pont penjant de fusta sobre la riera, ofereix una imatge tan icònica que s’ha convertit en una de les postals més reconeixibles de la Catalunya interior.

L’OMT ha valorat especialment aquesta combinació entre autenticitat arquitectònica i vida quotidiana: no és un decorat, sinó un poble viu, on conviuen veïns, comerços locals, allotjaments i restaurants que mantenen un ritme propi, allunyat de la pressa urbana.

Collsacabra: un escenari natural privilegiat

Rupit es troba al cor de l’Espai Natural Protegit del Collsacabra, una de les zones paisatgístiques més impressionants del país. Des del poble es pot accedir a boscos frondosos, cingles vertiginosos, coves i miradors naturals que obren la vista cap al pantà de Sau, les Guilleries i bona part d’Osona.

Una de les joies del territori és el Salt de Sallent, el salt d’aigua més alt de Catalunya, amb més de 100 metres de caiguda. El camí que hi porta és una de les rutes més populars entre senderistes i famílies, i exemplifica molt bé el que ofereix la zona: natura salvatge, camins accessibles i la sensació de caminar per un paisatge de pel·lícula.

En els darrers anys, el municipi també ha apostat per l’astroturisme. El cel fosc i la baixa contaminació lumínica han permès obtenir la certificació de Cel Nocturn de Qualitat de la Generalitat, i cada cop són més habituals les activitats d’observació astronòmica i nits temàtiques al voltant de les estrelles. 

Un model de turisme responsable

Un dels punts clau del reconeixement de l’OMT és el compromís de Rupit amb un model de turisme que vol evitar la massificació i preservar el benestar dels veïns. L’Ajuntament ha implantat mesures per ordenar l’aparcament i gestionar el volum de visitants, sobretot en caps de setmana i festius, fomentant que la descoberta del poble es faci a peu i amb calma. 

Rupit forma part de projectes com Collsacabra Futur, enfocats a l’economia circular i la sostenibilitat territorial: es promou el consum de producte local, la gestió responsable dels residus i iniciatives que generen retorn al propi municipi i al conjunt de la comarca. Aquesta línia de treball ha pesat molt a l’hora d’incloure el poble a la xarxa internacional Best Tourism Villages, que agrupa destinacions rurals exemplars d’arreu del món. 

Tradició, identitat i futur

Rupit i Pruit és, alhora, memòria i futur. El seu traçat urbà manté l’aire medieval, però al mateix temps el poble ha sabut reinventar-se com a destinació de natura, cultura i desconexió. A només una hora i mitja de Barcelona, s’ha convertit en una escapada ideal per a qui busca respirar aire pur, caminar entre boscos i, alhora, seure en una plaça tranquil·la a fer un cafè mentre observa la vida d’un poble de muntanya. 

L’actual reconeixement de l’OMT no és només una medalla turística: és la confirmació que hi ha una altra manera de rebre visitants, posant al centre el territori i la seva gent. Rupit i Pruit demostra que un poble petit, si cuida el seu patrimoni i el seu entorn, pot projectar-se al món sense perdre la seva ànima.

Per als habitants d’Osona i per a tots aquells que se l’estimen, aquesta notícia és també una invitació: continuar visitant Rupit amb respecte, amb mirada curiosa i amb la consciència que caminar pels seus carrers empedrats és contribuir a preservar una peça única del nostre país.

Squadra Pizza Lab arriba a Vic per revolucionar la pizza artesana

 

A la Rambla del Passeig, 57, acaba d’obrir les portes Squadra Pizza Lab, un concepte gastronòmic que promet sacsejar el panorama del take away i delivery a la ciutat. Després de quatre anys d’èxit a Girona i dos més recorrent Catalunya amb el seu foodtruck i les seves propostes pop-up, el projecte arriba a la capital d’Osona amb la voluntat de portar la seva pizza artesanal a un altre nivell.

El naixement de Squadra Pizza Lab parteix d’una pregunta tan senzilla com enginyosa: “Per què la pizza és rodona si la caixa és quadrada?” D’aquesta reflexió en va sorgir el concepte innovador de la pizza quadrada, una idea que ha redefinit la manera d’entendre aquest clàssic italià i que combina tradició, creativitat i producte de proximitat.

El resultat és una pizza amb massa fermentada durant 72 hores, lleugera, cruixent i molt més digerible, elaborada amb ingredients frescos i de qualitat. Aquesta tècnica, fruit de la formació dels seus creadors amb Jesús Marquina, pentacampió mundial de pizzes, assegura un equilibri perfecte entre textura i sabor.

Un dels trets que diferencia Squadra Pizza Lab és la seva filosofia col·laborativa. El projecte ha comptat amb la participació de xefs amb estrella Michelin com Joan Roca, Martina Puigvert o Àlex Carrera, i també amb figures destacades del món de l’esport com Juan Carlos Unzué, Clàudia Pina o Pau Víctor, que han aportat receptes i experiències úniques. Aquesta sinergia entre gastronomia i creativitat ha consolidat Squadra com un referent d’innovació dins del món foodie.

Amb l’obertura del seu nou “laboratori” a Vic, l’equip de joves emprenedors reafirma la seva vocació d’experimentar i innovar, oferint una experiència gastronòmica d’alt nivell tant per emportar com a domicili. L’espai de la Rambla del Passeig combina disseny modern, proximitat i passió per la bona pizza, amb una aposta clara per la sostenibilitat i el producte local.

Per als seus fundadors, aquesta expansió és una manera d’apropar-se al públic osonenc, reconegut pel seu esperit gastronòmic i la seva estima pel producte autèntic. “Vic és una ciutat amb criteri, amb cultura culinària i amb ganes de noves experiències. Obrir aquí és un pas natural per a nosaltres”, expliquen des de la marca.

Amb aquesta obertura, Squadra Pizza Lab consolida la seva presència a Catalunya i es posiciona com una de les propostes més innovadores del panorama gastronòmic actual. Una nova manera d’entendre la pizza: més artesana, més creativa i, ara, també més vigatana.

📍 Rambla del Passeig, 57 – Vic
📸 Instagram: @squadrapizzalab
🌐 Web: www.squadrapizzalab.com

Cal Joan, escollit Millor Restaurant d’Osona 2025

La Tamari i en Joan, amb Pol Barnils i Xavi Ruiz durant l’entrega del premi. 📸

La cuina osonenca té nous protagonistes! El restaurant Cal Joan, situat a Seva, ha estat reconegut com el Millor Restaurant d’Osona 2025, en un acte que ha reunit l'alcalde de Seva al director de la Revista de Vic, Xavi Ruiz i als propietaris del restaurant Cal Joan de Seva.

Un reconeixement molt merescut

Aquest guardó reconeix la trajectòria i el compromís de la Tamari i en Joan, que des de Cal Joan han sabut combinar passió, productes de qualitat i una experiència gastronòmica única per a cada comensal.

“És un orgull veure com restaurants com Cal Joan eleven la nostra gastronomia i posen Osona al mapa culinari de Catalunya”
— Xavi Ruiz, director de Revista de Vic, TOT OSONA i VicFM

Amb aquest reconeixement, Cal Joan es consolida com una referència gastronòmica no només dins d’Osona, sinó a nivell nacional.

Felicitats, Cal Joan!

Des de Revista de Vic, TOT OSONA i VicFM volem donar l’enhorabona al restaurant Cal Joan i agrair-los per continuar fent créixer la cuina de casa nostra.

---

Els Sagals d'Osona toquen el cel del Tarraco Arena

Toni Márquez (@enganxat a Instagram)

El dissabte dia 5 d'octubre, al Tarraco Arena Center, els Sagals d’Osona van demostrar, una vegada més, el seu nivell en el món casteller, aconseguint la cinquena posició en la gran actuació del Concurs de Castells. Tot i que la competència va ser ferotge, els gairebé 400 castellers osonencs van oferir una actuació de molt de mèrit, destacant especialment la recuperació del 2 de 8 amb folre carregat, un castell que no aconseguien des de l'any 2018. A més, van completar amb èxit el 4 de 8 i el 9 de 7, sumant un total de 2.010 punts.

El protagonisme de la jornada va ser per als Castellers de Lleida, que van assolir el primer lloc amb un espectacular 2 de 8 amb folre, que van carregar a la cinquena ronda, acompanyat del 7 de 8 i el 3 de 8, obtenint un total de 2.375 punts. Els segons classificats, la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau, van fer història en descarregar el seu primer 5 de 8, a més d’aconseguir també el 3 i el 4 de 8, sumant 2.345 punts. En tercera posició, els Castellers de la Vila de Gràcia van obtenir 2.135 punts gràcies al 2 de 8 amb folre carregat, juntament amb el 3 i el 4 de 8.

Toni Márquez (@enganxat a Instagram)

Els Castellers de Sant Cugat van ocupar la quarta posició amb 2.115 punts, seguint molt de prop els Sagals d’Osona, que amb la seva gran actuació van demostrar que es troben en un excel·lent moment de forma. El castell estrella del dia, el 2 de 8 amb folre, va ser un moment clau per a l’agrupació osonenca, posant fi a sis anys sense aconseguir aquesta fita.

Toni Márquez (@enganxat a Instagram)

Els Sagals d’Osona, tot i quedar en cinquena posició, van deixar clar que són una colla a tenir en compte, i la seva actuació serà recordada com un moment de recuperació i esforç col·lectiu que els fa mirar cap al futur amb optimisme.Sagals

El Ripollès, de l'amor pels petits negocis a la "nova vida" de Galetes Camprodon

Les galetes són un dels productes més coneguts de Camprodon

Les galetes són un dels productes més coneguts de Camprodon

Parlar del Ripollès és endinsar-se en una comarca pirinenca de 25.510 habitants que està dividida en tres valls molt concorregudes, sobretot durant els caps de setmana. És la Vall de Camprodon, la Vall de Ribes i el baix Ripollès. 19 municipis, molts d'ells d'origen medieval, que promouen una economia amb forta afluència del turisme català, l'agricultura, la indústria (sobretot l'alimentària) i els petits comerços que dinamitzen els municipis. Una comarca que ha ocupat diversos titulars polítics, fruit de l'entrada de l'extrema dreta a l'alcaldia de Ripoll, però que està trencant una tendència que els fa sentir "molt orgullosos": augmentar en habitants amb la projecció d'assolir més de 1.000 nouvinguts durant els pròxims anys. I, sobretot, l'aposta per despertar més "vocacions" empresarials i la benvinguda, curiosament, a les activitats d'alt contingut tecnològic.

En primer lloc, el Ripollès no s'entén sense els treballadors de nacionalitat estrangera que han augmentat un 12,2% durant l'últim any, segons l'estudi Estructura Empresarial de la demarcació de Girona, elaborat per la Diputació de Girona al qual ha tingut accés VIA Empresa. Per altra banda, els empleats de nacionalitat espanyola han disminuït un 0,6%. En aquests moments, Ripoll té el 15,66% de població estrangera i la taxa més elevada correspon a Vilallonga de Ter, amb un 17,96%, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). A la resta de municipis, la xifra oscil·la entre el 0% i el 5%.

 

El sector serveis impulsa el creixement del Ripollès amb un augment del 12% i s'ha convertit en el principal motor comarcal

Tot i que la comarca encara s'està recuperant del sotrac econòmic provocat per la pandèmia, és el sector serveis qui impulsa el creixement del Ripollès. De fet, experimenta un creixement que voreja el 12% i que es converteix en el principal motor comarcal amb el 58% del valor afegit brut (VAB) que es genera. La construcció, la indústria i el sector primari es van recuperant lentament, segons l'Anuari Econòmic Comarcal elaborat pel BBVA, qui situa tres territoris -la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça i la Cerdanya-, com les comarques (invisibilitzades) que són les "reines" de l'economia catalana. Encara més, lideren el creixement econòmic del país gràcies a l'anhelat retorn de l'oci i el turisme.

Per entendre el creixement de les comarques de muntanya s'ha de tenir en compte el valor VAB, és a dir, l'indicador macroeconòmic que detalla la producció total de "béns i serveis en un àmbit" sense impostos indirectes.

L'eterna comparació amb les veïnes Garrotxa i Cerdanya

Si es compara estadísticament, es pot dir que el Ripollès progressa adequadament, però ho fa a un ritme menor si es compara amb les comarques veïnes de la Garrotxa i la Cerdanya, també a un pas més lent que la resta de la demarcació de Girona. És una comarca amb una gran superfície, moltes muntanyes i, per tant, poca població. De fet, aquesta ha augmentat un 0,1% en el darrer any, evolució que contrasta amb les veïnes Garrotxa i Cerdanya que han crescut un 1 i 1,1%, respectivament. Per a la comarca es preveu un augment d'un 3% que situarà el Ripollès en gairebé 26.500 habitants el 2046.

Cal afegir que la Garrotxa destaca per les empreses històriques, com a gran mirall dels negocis. A més, la zona volcànica per excel·lència destaca per una forta indústria de productes alimentaris i l'obertura a l'exterior a través del túnel de Bracons.

La segona vida del comerç al detall

Si a Barcelona es parla de la tendència del petit comerç a desaparèixer, el Ripollès dona una segona vida als comerços al detall amb més de 126 persones noves que s'hi dediquen (amb dades del 2023) i una alenada d'aire fresc al sector, similar als serveis d'allotjament, a la fabricació de productes metàl·lics o a la indústria química. Les disminucions més marcades en llocs de treball han estat per als subsectors de serveis de menjar i begudes, activitats sanitàries, administració pública o indústria de la fusta.

Una economia amb contingut tecnològic i atracció de talent

L'informe socioeconòmic indica també que "al Ripollès les activitats d'alt contingut tecnològic han augmentat en relació amb l'any anterior". La xifra d'augment percentualment és de 3 punts i mig que suposen 25 llocs de feina més en aquests sectors.

Recentment, el Ripollès també ha estat notícia a VIA Empresa. De fet, un projecte de mentoria uneix estudiants i professionals del Ripollès per despertar vocacions. Ho impulsa la Fundació Comunitària de la Vall de Camprodon i hi participen una trentena de joves. Tot i que van començar l'any passat, el ventall de professions sol·licitades ja és molt variat, com ara un enginyer d'F1 o un professional d'electromecànica. A més, fa una setmana al mitjà vam publicar el cas d'un programa per atraure talent que dispara l'interès per anar a viure al Ripollès. La Unió Intersectorial d'Empresaris del Ripollès (UIER) diu que la falta d'habitatge impedeix completar contractacions de treballadors "qualificats i necessaris". És una plataforma on, a més de borsa de treball, inclou enllaços d'immobiliàries i altres serveis per ajudar-los a fer el pas. De les 1.500 visites al web el 2022 s'ha passat a 32.000 i amb interaccions superiors a les 1.500.

El top 10 empresarial i la "nova vida" de Galetes Camprodon

Quants milions d'euros facturen les empreses del Ripollès? Així de clar: 641 milions d'euros, segons l'estudi. Ara bé, només hi ha 12 empreses que facturin anualment més de 10 milions, 8 entre 5 i 10 milions, i 59 entre 1 i 5 milions d'euros. La resta, gairebé el 65,9% no arriba als 500.000 euros. Com a curiositat, gran part d'elles són nascudes entre el 1990 i fins a l'actualitat. D'abans de 1960 només en segueixen 2, és a dir, la comarca no destaca per tenir empreses centenàries ni històriques. Al Ripollès hi ha gran pes de la indústria i dels serveis, amb un sector primari en caiguda (el 0,8% de la facturació) i la construcció amb tan sols el 7,1%.

 

Les empreses del Ripollès facturen 641 milions d'euros i la majoria d'elles són nascudes a partir del 1990

Comercial de la Forja, amb ubicació a Campdevànol, factura 72,6 milions d'euros, coneguda com a Comforsa, fa gairebé quatre segles que impulsen el "vincle entre la forja, l'enginyeria i el territori". El fet que Comforsa garanteixi l'ocupació de 350 persones i una bona part de l'activitat econòmica en una comarca rural com la del Ripollès, l'ha convertit en una inversió industrial crítica per a la Generalitat de Catalunya. Rescatada als anys noranta, la companyia especialitzada en la forja per a la indústria de l'automoció i ferroviària, fa dos anys que està en "un embolic", entre protestes laborals, dificultat de competir en el món privat amb eines d'una institució pública i un informe del Govern català que ha aflorat anomalies en la gestió i que ha acabat escapçant-ne la direcció, després d'un acomiadament i dues sortides voluntàries.

En el rànquing de facturació, la segueix Soler & Palau Industries, a Ripoll, amb 54,7 milions d'euros. Es dediquen als sistemes de ventilació per una bona qualitat de l'aire interior. En tercera posició hi ha Pinsos Nutribo de Sant Joan de les Abadesses amb 26,3 milions. Com el seu nom indica, es dediquen a la fabricació de pinsos per animals de producció.

A les posteriors posicions hi ha Comercial CBG (Ripoll), Fibran (Sant Joan de les Abadesses), Fontaga (Ribes de Freser), Casas Ventilacion Air Industrials (Sant Joan de les Abadesses), Manufacturas Max Plastic (Ribes de Freser), Hidrodata (Ribes de Freser) i ja en desena posició Celulosa Industrial del Alto Ter (Camprodon).

Les galetes Birba i Nuria, signe distintiu de Camprodon i possiblement molt conegudes pels lectors que llegeixin aquest article, van passar a mans d'Adam Foods fa un any, el propietari de marques com Cuétara, Artiach, Panrico i Phoskitos. Aquesta companyia, una de les grans del sector alimentari, ha aconseguit el 100% del capital, amb la qual cosa incorpora un negoci amb una facturació d'uns 8 milions d'euros anuals.

El comprador, que també és el titular d'altres marques del sector de l'alimentació com La Piara, Aneto o la Granja San Francisco es reforça així en el sector de les galetes. L'import de l'adquisició no s'ha revelat.

Galetes Camprodon, que és el nom de la marca, va néixer el 1893 i ocupa la 17a posició del rànquing de facturació de la comarca. Aquesta continuarà operant com a societat independent malgrat el canvi de propietaris. Distribueix els seus productes en botigues especialitzades, grans superfícies i botigues de gurmet a tot Espanya. Compta amb una fàbrica a Camprodon i dona feina a una seixantena de persones. Nascuda fa 125 anys a partir d'una pastisseria de la família Birba, a conseqüència del turisme de segones residències, el negoci va guanyar empenta i es va especialitzar en les galetes.

 Gemma Fontseca. Cap de redacció

Osona, la locomotora econòmica de primera divisió

 

Si Girona és la paraula de moda pels excel·lents resultats de l'equip de futbol a primera divisió, la comarca d'Osona no es queda enrere. I, en aquesta ocasió, no té a veure amb l'esport, sinó amb la lliga d'or de l'àmbit empresarial. Companyies de la talla de Bon Preu, La Farga o Casa Tarradellas formen part del selecte club osonenc que s'ha convertit en una de les locomotores econòmiques de la província de Barcelona, juntament amb el Barcelonès, Vallès Oriental i Vallès Occidental. Tot gràcies a una facturació anual de més de 1.000 milions d'euros per companyia, plantilles formades per centenars de treballadors o amb plans d'expansió arreu del país. Enmig d'una plana, diversos turons i amb una boira característica com la del Segrià, s'alcen fàbriques i magatzems que van des dels serveis fins a la indústria alimentària, amb els embotits i els porcs com els autèntics "reis" de la comarca. Osona no s'entén sense una privilegiada ubicació, una restauració amb productes autòctons i un majoritari sentiment independentista, en què durant l'època del procés tots els municipis es van adherir a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). Així mateix, compten amb l'Esquirol, el poble més independentista de Catalunya (92% dels vots) i que ha despertat la curiositat de diversos mitjans internacionals, com ara la BBC, que li ha dedicat un ampli reportatge. Ideologia a part, la comarca està situada al nord-est de Catalunya i limita amb el Ripollès, la Garrotxa, la Selva, el Moianès i el Lluçanès. Coneguda per a molts per ser un lloc de pas per accedir als Pirineus, fer camí cap a la frontera francesa o gaudir del turisme rural, té una població de 164.555 habitants i 42 municipis. L'economia d'Osona ha estat tradicionalment lligada durant el segle XX a l'agricultura i la ramaderia, tot i que durant les darreres dècades ha experimentat un creixement en sectors com la indústria i els serveis. La producció agrícola inclou cereals, llegums i fruites. També és coneguda per la producció d'embotits, especialment el fuet. Si se'n va al detall, la zona es caracteritza per comptar majoritàriament amb empreses de serveis (68,5%), indústria (16,8%), construcció (10,3%) i agricultura (4,3%), tal com detalla l'Informe trimestral del teixit empresarial i mercat del treball del 2023 elaborat per la Cambra de Comerç d'Osona. Pel que fa a la grandària de les companyies, majoritàriament són pimes, ja que el 80% d'elles no arriba a 9 treballadors, mentre que només hi ha 27 empreses que tinguin més de 250 empleats a la comarca, que correspon al 0,5% del total. Un 'top 10' de luxe La comarca no s'entendria sense emblemes com ara Bon Preu, La Farga, Casa Tarradellas, Costa Food Meat, Patel, Grup Baucells, Seidor, Mafriges, Seidor Consulting i Alacer Mas, que conformen el top 10 del llistat d'empreses amb seu a la comarca segons els ingressos d'explotació, tal com detalla la Cambra d'Osona. A continuació, un repàs de les 10 companyies més importants. 1. Bon Preu i la radiografia d'una expansió curosa Bon Preu està d'enhorabona el 2023. Després de tancar el 2022 amb una facturació de 2.076 milions d'euros i convertir-se en un dels principals líders del rànquing de supermercats, genera més de 22.900 llocs de treball, de forma directa i indirecta a Catalunya. Una aposta de creixement en anys de màxima complexitat en el sector de la distribució per l'augment de preus i la inflació dels aliments, que no els ha frenat en la construcció d'una nova central logística a Montblanc, per estendre's al sud de Catalunya, un dels deures pendents. I, sense ocultar tampoc els seus orígens, com és "l'orgull osonenc" amb l'obertura d'un ambiciós supermercat al municipi de Tona, de 8.100 habitants, amb una inversió de 6,5 milions d'euros i 26 llocs de treball a la històrica Plaça Major. Els orígens del que avui és un dels grups de distribució més importants amb seu a Catalunya no estan molt lluny de Tona, tal com detallen des de la companyia a VIA Empresa. Tot va començar al carrer del Pont, a Torelló (Osona), quan el president i únic propietari de Bon Preu, Joan Font (1951) es va incorporar des de ben petit al negoci que regentaven els seus pares, coneguts com els bacallaners Font. Després de diversos viatges per Europa i haver vist noves formes de comerç, amb tan sols vint-i-tres anys va obrir el 1974 el seu primer supermercat a la població veïna de Manlleu. El seu germà Josep, que era dos anys més jove, es va incorporar al negoci que quedaria repartit a meitats. Amb el pas dels anys van obrir un nou servei a Vic i, poc després, a Vilafranca del Penedès amb el primer hipermercat amb l'ensenya Esclat. Com a curiositat, en el cas osonenc va haver d'intervenir la Guàrdia Civil durant el primer dia d'obertura fruit de la gran expectació popular desfermada que va obligar els agents a haver de posar ordre al carrer. Cal destacar que, amb el pas dels anys, un dels motius del seu creixement té a veure amb l'obertura de nous establiments. Com a adquisicions, només han comprat les xarxes d'Orangután i Intermarché.   Font ha impregnat Bon Preu amb una militància activa en favor de la llengua i la cultura catalanes, fins a convertir-se en símbol de l'empresariat que ha donat suport a l'independentisme Entre les principals característiques del model de negoci destaca la varietat de productes, la majoria de quilòmetres zero i la importància del català en tots els productes i en l'atenció del client. De fet, molts treballadors d'origen estranger que treballen a la cadena de supermercats confessen que "han après de forma exprés l'idioma per l'èmfasi en utilitzar el català en totes les comunicacions". Encara més, Font ha impregnat la marca amb una militància activa en favor de la llengua i la cultura catalanes, fins a convertir-se en símbol de l'empresariat que ha donat suport a l'independentisme. A més, Joan Font té un gran paper al lobby empresarial Femcat, com a patró i cara més mediàtica. 2. La Farga i els reis del coure Qui també pertany al lobby empresarial Femcat és Oriol Guixà, qui ha liderat durant més de quaranta-dos anys La Farga. De fet, l'empresa metal·lúrgica especialitzada en coure de les Masies de Voltregà (Osona), va disparar la facturació el 2021 fins als 1.499 milions d'euros, un 38,5% més que els 921 milions del 2020 i un 32,5% que els 1.011 milions del 2019, abans de la pandèmia.   El volum de vendes a l'estranger de La Farga equival aproximadament a l'1% de les exportacions catalanes Quan es pregunta per l'èxit de La Farga, des de l'organització recorden que és una empresa amb dos-cents quinze anys d'existència i que el seu volum de vendes a l'estranger equival aproximadament a l'1% de les exportacions catalanes. Així li ho van recordar al llavors conseller d'Economia, Jaume Giró, quan va visitar les instal·lacions el juny de 2022. El 49% de les vendes del 2021 van ser exportacions a 74 països, si bé el gruix va anar cap a la Unió Europea. És una empresa metal·lúrgica especialitzada en la fabricació de semielaborats de coure i els seus aliatges pels mercats elèctrics, envasos metàl·lics, ferroviari, tubs, automoció i conductors especials. Però el seu tret diferencial és l'aposta pel reciclatge: són líders mundials en tecnologia de reciclatge del coure. Han venut la seva tecnologia a més d'una trentena de plantes metal·lúrgiques de tot el món. La Farga és una empresa familiar liderada per Oriol Guixà, president del consell d'administració, i per la seva filla Inka Guixà, que n'és la CEO. La directora general va entrar en l'última edició del rànquing de les millors CEO d'Espanya que elabora la revista Forbes. 3. Casa Tarradellas: l'imperi de l'alimentació dels 1.100 milions d'euros Casa Tarradellas és possiblement una de les companyies més conegudes de Catalunya i de la resta d'Espanya. A més, compten amb bones notícies, ja que van tancar el 2022 amb una facturació de 1.161 milions d'euros, un 8,5% més si es compara amb el 2021. Els pròxims mesos s'anunciaran els resultats del 2023. Malgrat que el context inflacionista ha afectat el preu de les matèries primeres i de l'energia, des de la companyia apunten que "han assumit aquest augment dels costos per evitar una pujada de preus i impacte al consumidor". Els objectius a curt i mitjà termini: inversions en projectes d'innovació i sostenibilitat.   El catapultador de Casa Tarradellas ha estat l'aliança amb Mercadona, com a proveïdor de la marca blanca Hacendado per a les pizzes, que li ha permès arribar a més de 1.600 supermercats de la companyia valenciana Qui hi ha a darrere d'aquest imperi de l'alimentació? Tal com indica el nom, es pot trobar a Josep Terradellas i a la seva esposa Anna Falgueras, que el 1976 van crear l'Hostal d'Osona a Vic, un petit obrador dedicat a l'elaboració de productes càrnics que comptava amb una fàbrica, una botiga i un petit restaurant. D'aquí en va sorgir el fuet Espetec, un embotit en barra que s'ha popularitzat i ha situat la ciutat dels Sants com un referent al mercat. A causa de l'èxit, va passar a denominar-se Casa Tarradellas el 1985. Van instaurar un petit canvi ortogràfic a la primera vocal, canviant la "e" per la "a", per fer-ho més "comercial". Una altra data per emmarcar al seu calendari va ser el 1996, ja que van impulsar la pizza fresca que va créixer tant que va preocupar, i molt, a la competència, que només en venia de congelades. No obstant això, el catapultador definitiu va ser l'aliança amb Mercadona, primer com a proveïdor de la marca blanca Hacendado per a les pizzes, que li va permetre arribar a més de 1.600 supermercats de la companyia valenciana. Tanmateix, només té algunes taques a l'expedient: les conserves. No van triomfar i les van haver de retirar als anys noranta. I també algun boicot pel seu "suposat suport al procés independentista", pel qual mai s'han pronunciat públicament ni preveuen fer-ho, ja que el 89% del seu negoci correspon al mercat estatal, segons publiquen diferents mitjans. Malgrat l'entrada de capital privat en diverses ocasions, Casa Tarradellas segueix en mans de la família fundadora. En aquest cas, el CEO de la companyia és Josep Tarradellas Falgueras, fill dels fundadors i que exerceix el càrrec des del 2006. 4. Costa Food Meat El Grup Costa va entrar a Osona després de comprar el 2016 l'antiga Cárnicas Toni Josep, una empresa creada el 1978 pels germans Ramisa, que es va convertir en Costa Food Meat, que és alhora la pota osonenca del grup aragonès Costa Food Group. Costa Food Meat té tres centres productius, un a Gurb, un a Roda de Ter i un a Vic, amb un gran polígon amb gran quantitat d'escorxadors, sales de desfer i altres empreses agroalimentàries, a més d'altres sectors. El complex industrial de Costa Food a Osona ocupa 27.000 metres quadrats, on es produeixen 170 milions de quilos de carn de porc a l'any i s'exporten a més de 56 països. En total, tenen 553 treballadors, segons detalla la Cambra d'Osona. L'origen del hòlding carni Costa Food Group està lligat al naixement a Osca de Piensos Costa el 1966 i a la família Costa. Com expliquen en els seus espais corporatius, l'empresa va començar la seva activitat amb la compravenda de cereals, i des d'aleshores, ha aplicat "models d'integració, expansió i creixement". Avui, el Grup Costa, del que depèn Costa Food Group, està present a un centenar de països, factura uns 1.700 milions anuals i té al voltant d'unes 4.000 persones treballadores. 5. El cas de Patel i el Grup Vall Companys Patel és la marca comercial dels productes de porcí del Grup Vall Companys, que compta amb quatre escorxadors propis i quatre sales d'especejament i genera a l'any més de 300.000 tones de carn fresca de porc, que exporta als mercats internacionals més exigents. Segons apunta la Cambra d'Osona, la companyia va finalitzar el 2021 amb 338.912 euros d'explotació i té 197 treballadors a la comarca. La seu osonenca es troba a l'Esquirol. Entre els principals productes destaca el pernil, les espatlles, cansalada, llonza i llom, magres, greixos i menuts. Per altra banda, la companyia manté un perfil baix en l'àmbit comunicatiu i és difícil conèixer més detalls. La resta del top 10 està format per Grup Baucells, que és una càrnia que va tancar amb unes pèrdues de 5,8 milions el 2022 i té 455 treballadors. El seu amo és el gegant aragonès Grupo Jorge, que ja té tres potents indústries processadores del porc a la Catalunya central. Al rànquing la segueix Seidor, impulsada pel seu CEO Josep Benito, que és una consultora de gestió de software que arriba a un rècord d'ingressos de 750 milions el 2022 per la seva política d'adquisicions, que ha continuat el 2023 amb la integració de cinc empreses del sector. El grup preveu arribar als 1.000 milions amb grans clients i l'entrada a nous mercats. Seidor també ocupa la vuitena posició amb la branca de Seidor Consulting. Finalment, també destaca en novena posició Mafriges que es va constituir el 1984 amb el nom d'EscorxadorFrigorífic del Ges per iniciativa de Francisco Javier Puigvila Bigas. El negoci és dirigit avui pel fill Jordi Puigvila Barcons. Des dels inicis de la firma, la fàbrica es va ubicar a Sant Vicenç de Torelló i en aquests moments hi treballen 285 empleats. Les instal·lacions estan dotades de capacitat per sacrificar 17.000 porcs setmanals. A més, hi ha sales d'especejament i empaquetat, així com un magatzem frigorífic. Mafriges surt a majoristes i detallistes. Per últim, hi ha el cas d'Alacer Mas, que va facturar 140 milions i en va guanyar 14 el 2022. Ramon Mas, el propietari, va vendre el negoci al començament del 2023 per una suma multimilionària. Els inicis de la companyia es remunten al 1978, quan es funda AlacerOsona. Alacer és la unió abreujada d'alumini i acer. L'empresa va tancar les portes el 1982 i en va prendre el relleu l'empresari vigatà Ramón Mas, que constitueix Alacer Mas. Mas va impulsar la companyia durant quaranta anys i la va projectar a la resta d'Espanya.    Gemma Fontseca. Cap de redacció / AMIC