Cal Joan, escollit Millor Restaurant d’Osona 2025

La Tamari i en Joan, amb Pol Barnils i Xavi Ruiz durant l’entrega del premi. 📸

La cuina osonenca té nous protagonistes! El restaurant Cal Joan, situat a Seva, ha estat reconegut com el Millor Restaurant d’Osona 2025, en un acte que ha reunit l'alcalde de Seva al director de la Revista de Vic, Xavi Ruiz i als propietaris del restaurant Cal Joan de Seva.

Un reconeixement molt merescut

Aquest guardó reconeix la trajectòria i el compromís de la Tamari i en Joan, que des de Cal Joan han sabut combinar passió, productes de qualitat i una experiència gastronòmica única per a cada comensal.

“És un orgull veure com restaurants com Cal Joan eleven la nostra gastronomia i posen Osona al mapa culinari de Catalunya”
— Xavi Ruiz, director de Revista de Vic, TOT OSONA i VicFM

Amb aquest reconeixement, Cal Joan es consolida com una referència gastronòmica no només dins d’Osona, sinó a nivell nacional.

Felicitats, Cal Joan!

Des de Revista de Vic, TOT OSONA i VicFM volem donar l’enhorabona al restaurant Cal Joan i agrair-los per continuar fent créixer la cuina de casa nostra.

---

Tronc de Nadal de trufa. per Andreu Gomez

Ingredients:

Per preparar la planxa:

5 ous

100 g de sucre

100 g de farina

50 g de mantega

16 g de llevat en pols (1 sobre Royal)

Pel farcit de trufa:

200 g de xocolata

 200 ml de nata per muntar

Per decorar:

125 g xocolata negra

125 ml de nata per muntar

20 g de mantega

El primer que farem és preescalfar el forn a 200°. Després batem els ous en un bol amb unes varilles elèctriques, Agafarem seguidament el sucre i tornem a batre fins que en
s quedi una massa cremosa. Ara amb l'ajuda d'un colador anirem barrejant la farina i el llevat tamisat i remenarem suaument amb una espàtula, per últim agafarem la mantega desfeta i remenem.

Agafarem una safata, amb paper vegetal de rebosteria, o de silicona i ficarem la nostra massa, ha de quedar ben plana, un cop la tenim posada la ficarem al forn durant 12 minuts a 200°, passat aquest temps la traurem i la deixarem refredar.

Per fer la trufa, fondrem la xocolata de cobertura al bany maria i barrejarem perquè ens quedi ben fosa, un cop fosa la deixarem temperar una mica.

Muntarem la nata i quan estigui la xocolata temperada, la barrejarem amb la nata fent moviments envolvents.

Traurem el paper vegetal de la planxa de bescuit i estendrem la trufa per sobre de la planxa de bescuit i l'enrotllarem sobre si mateixa com si fos un caneló gegant.

Per decorar agafarem un cassó on bullirem la nata amb els 125 grams de xocolata, ho farem a poc a poc fins que ens quedi una crema de xocolata, per últim afegirem els 20 grams de mantega i ho barrejarem tot.

Cobrirem el nostre braç amb l'ajuda d'una espàtula, una vegada coberta agafarem una forquilla i traçarem línies decoratives, ho podem decorar amb gerds, nata, xocolata blanca o les diferents combinacions de pastisseria que podem trobar al nostre supermercat habitual.

Llavors per incorporar a la teva dieta

Aquests ingredients han arribat a convertir-se en un element indispensable en alguns plats i restaurants. Però hi ha molts altres tipus de llavors a part de les conegudes pipes de gira-sol, i cadascuna d’aquestes aporta uns valors nutritius diferents:

1. Les pipes de carbassa ajuden a contrarestar els nivells baixos d’estrògens, per la qual cosa poden ajudar a les dones en l’etapa de la menopausa, controlant els fogots, millorant l’estat d’ànim i atenuant les migranyes. També són beneficioses pel sistema cardiovascular, equilibrant els nivells de colesterol; i prevenen dels problemes de pròstata.  
2. La quinoa és una llavor amb alts continguts nutritius: té molta proteïna, és rica en calci, magnesi i manganès, i és una bona font de vitamina B i E i fibra.
3. Les llavors de cànem són riques en proteïna, àcids grassos i vitamina E. El seu alt nivell de fibra i, la varietat d’amonoàcids essencials i fitosterols que conté fan que sigui considerada un súper aliment.
4. Altament energètiques i riques en omega 3 i antioxidants, les llavors de chia són recomanades per millorar el rendiment esportiu i una opció per disminuir la ingesta de sucre. A més, la seva versatilitat fa que es puguin incorporar a molts plats: des de batuts fins a hamburgueses.
5. Amb importants component nutricionals com el caci, el magnesi, el zinc, la fibra, el ferro, la vitamina B1 i el fòsfor, les llavors de sèsam poden combatre el colesterol dolent. En general poden ajudar a prevenir molts problemes de salut, influint els símptomes premenstruals.
6. Les llavors de lli ajuden a controlar la hipertensió i el colesterol i redueixen el risc de patir malalties hepàtiques. A part, l’oli de lli fermentat s’ha provat eficaç en el tractament de la dermatitis atòpica quan s’aplica sobre la pell.

Per AMIC

Saps quins són els principals components dels espinacs?

El component més important dels espinacs és l’aigua, de manera que el seu consum afavoreix l’eliminació de l’excés de líquid en l’organisme. També destaca la presència d’hidrats de carboni i, d’altra banda, l’absència de greixos.
Tot i que el contingut de fibra és destacable, també cal fer menció de la riquesa vitamínica i de minerals. Els espinacs inclouen grans quantitats de provitamina A i de vitamines C i E. També és una bona font de vitamines del grup B, principalment de folats.
La provitamina A es transforma en vitamina A mesura que el nostre organisme la necessita. Aquesta vitamina contribueix en el bon estat de la pell i del cabell i en el bon funcionament del sistema immunològic.
En relació amb la vitamina C intervé en la formació del col·lagen, afavoreix l’absorció del ferro dels aliments i també augmenta la resistència davant de les infeccions.
La vitamina E destaca per la seva acció antioxidant; mentre que els folats contribueixen en la producció de glòbuls vermells i blancs.
Pel que fa al contingut en minerals, els espinacs són rics en calci, ferro, magnesi i potassi. Per aquest motiu, resulten un aliment indicat per a les persones que tenen anèmia.

L’api, un vegetal diürètic i depuratiu

L’api és un vegetal conegut ja des d’antic. A l’antiga Grècia, Hipòcrates ja parlava de les seves qualitats, tot i que aleshores era consumida com a planta aromàtic.
L’api és un vegetal que destaca per l’alt contingut en aigua. Es calcula que al voltant del 95 % D’aquí es desprèn dos factors, el primer que l’apì és un aliment escassament calòric, d’una banda, i, de l’altra, que té un alt efecte diürètic i depuratiu, per la qual cosa és indicat per a les persones que tenen retenció de líquids i/o que volen baixar de pes. Pel que fa a l’aportació calòrica, aquesta se situa en 19 calories per cada 100 grams consumits.
L’api és una verdura multivitamínica, especialment del grup B. La presència de minerals també és important, especialment ferro, calci i potassi.
La fibra és també un dels components importants de l’api, amb la funció de regular el trànsit intestinal i de netejar d’impuresses aquesta zona de l’organisme. Contribueix a regular el colesterol.
El seu peculiar gust, un tant amargant,A nivell culinari, l’api es pot consumir en cru, directament o formant part de batuts i també cuinat, especialment en brous i dessecat és utilitzat com a condiment.

El Tot Granollers

Els nabius, una fruita amb propietats antioxidants

De color exterior blavós/lilós i interior vermellós, els nabius en castellà, ‘arándanos’ són petits fruits silvestres amb excel·lents propietats vitamíniques. A Catalunya es poden trobar en boscos d’alta muntanya, tot i que són més abundants en boscos humits del nord d’Europa. Els trobem a partir de juny i fins a finals d’any.
Habitualment el seu consum és aquí en forma de melmelada, tot i que també es pot consumir en cru, amb una aportació calòrica molt menor i aprofitant al màxim les seves propietats antioxidants. Precisament, el característic color d’aquesta baia és a conseqüència d’uns pigments que es diuen antocians i que tenen una alta acció antioxidant.
L’aigua és un dels principals components dels nabius i la trobem en una proporció del 90 % Resulta una fruita diürètica -com sol passar amb la majoria de fruites- i amb poc poder calòric de 45 calories als 100 grams consumits.
Els nabius són també una fruita molt vitamínica i hi destaca la vitamina C.
La fibra seria un altre dels components dels nabius, un carbohidrat que té la facultat de fer una acció de neteja i de regulació del trànsit intestinal, a més de regular els índex de colesterol.
De minerals, els nabius també en contenen i són especialment presents el

calci, el potassi i el ferro.

La fruita i els fruits secs, dins l’alimentació diària

La fruita hauria de ser un element imprescindible de la nostra dieta diària. Un dels elements bàsics de la fruita és el contingut d’aigua, un element que està directament relacionat amb l’efecte diürètic de la fruita.
Els nutrients més abundants de la fruita fresca són els hidrats de carboni, existents en forma de sucres simples, naturals i sans, com és la fructosa.
Cal apuntar, però, que el contingut en carbohidrats en les fruites fresques és variable. Per exemple, el raïm, les figues o el plàtans tenen una concentració més important d’aquest component que repercuteix també en la quantitat energètica que aporta.
En general, uns 100 grams de fruita aporta entre 30 i 50 calories. Aquesta xifra augmenta ostensiblement fins a les 300 calories per cada 100 grams, en casos de fruites dessecades, com és el cas de les panses, les figues seques... Aquestes es caracteritzen per la riquesa en minerals (calci, ferro i magnesi).
De la fruita, també destaca l’aportació de fibra, especialment de pectina, que té la missió d’activar el trànsit intestinal, a banda de servir d’anivellador dels índexs de colesterol en la sang. Un dels aliments que destaca per l’aportació de pectina és la poma. A més a més, la fruita és una de les fonts més importants de vitamines, B, D, E i vitamina C, que s’inclou, especialment, en els cítrics, com les taronges, les mandarines, les llimones, però que també hi és present de manera molt notable en el meló, en el kiwi o la maduixa o maduixots com els que comencem a trobar en els nostres mercats.
El grup de fruits oleaginosos està constituït per les nous, les ametlles, les avellanes i les llavors de gira-sol. Destaquen pel baix contingut en aigua i per l’alt en greixos que són, a la vegada, favorables per al nostre organisme. Aporten proteïnes, glúcids, fibra i sals minerals i el seu consum, moderat, està aconsellat per molts especialistes en nutrició.

Diverses entitats presenten una moció perquè el Ple recolzi la candidatura de Vic com a ciutat UNESCO de gastronomia

El Consell Empresarial d’Osona, la Delegació d’Osona de la Cambra de Comerç, la Federació Catalana d’Indústries de la Carn, la Fundació Dr.Trueta, el Gremi d’Hostaleria d’Osona, el Museu Episcopal de Vic, la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i Vic Comerç han fet entrada al registre de l’Ajuntament de Vic de la proposta de moció per tal que el Ple es pronunciï sobre la postulació de Vic-Osona com a Ciutat UNESCO de Gastronomia per aquest 2015.
Aquestes entitats creuen en les possibilitats reals d’assolir la candidatura, i tal com recomanava el subdirector General de UNESCO en la carta enviada el dia 5 de desembre de 2014, hi han possibilitats de ser admesos a la xarxa de ciutats creatives aquest 2015 ja que Vic té actius més que suficients per ser-ho.
El 60% de les ciutats que es presenten en primera convocatòria i no són admeses, com el cas de Vic, ho són en la seva segona convocatòria.
Des de les entitats subscrites es considera prioritari no deixar passar la oportunitat de situar la ciutat i comarca en una posició tant important pel turisme, promoció econòmica, recerca i investigació o desenvolupament social. Entrar a formar part de la xarxa UNESCO de ciutats creatives representaria un impuls de grans dimensions per aquestes activitats.
Amb la presentació d’aquesta moció, demanem responsabilitat als nostres representants polítics a l’hora de fer-ne les valoracions i posicionar-se respecte a la nova postulació de Vic-Osona com a ciutat UNESCO de Gastronomia. La societat civil que representem així els hi demana.
Volem recordar que són molts els recursos invertits ja en la Candidatura, molts més des del sector privat que de l'Ajuntament. Cal per tant aprofitar-los.
També hem expressat que els futurs recursos no han de representar cap gran cost, donat que els treballs de preparació de la postulació estan molt fets.
No podríem entendre de cap manera que alguna força política, no s'ho fes seu.
Tanmateix, degut a la importància que es mereix aquest afer, vàrem demanar reunir-nos amb totes les forces polítiques, a fi de poder fer-ne saber els detalls. Gairebé tots ens han volgut rebre.
Esperem que aquesta responsabilitat que demanem es faci palès en el proper plè.

Vic acull una nova edició del Dijous Llarder

El dijous 12 de febrer, Osona Cuina celebrarà una nova edició del Dijous Llarder a la Plaça Major de Vic, amb una infraestructura aportada per Cerveses Damm i l’Ajuntament de Vic. A partir de les 09:00h del matí, i fins les 16:00h de la tarda, es serviran entrepans de diferents productes derivats del porc: botifarra, cansalada i a partir de les 13:00h porc rostit. El porc rostit que s’oferirà, és del porc que es rosteix al centre de la Plaça Major durant tot el matí, i que es comença a coure la nit abans. En aquesta edició els porcs que es serviran son de Porc Ral d’Avinyó, un dels patrocinadors oficial d’Osona Cuina.

Durant la presentació de la 1a tinenta d’alcalde i regidora de Turisme, Anna Erra ha manifestat que “la iniciativa és un referent a tot Catalunya” i “és un reconeixement a la festa tradicional”, ha afegit. En aquest sentit, la regidora ha manifestat que col·lectius com Osona Cuina, Osona Terra o la mateixa IGP Llonganissa de Vic contribueixen a posicionar gastronòmicament la ciutat arreu del país i al món; i ha posat èmfasi amb la necessitat de sumar tots plegats per construir projectes que beneficien la mateixa ciutat i ciutadania.
Per la seva banda, Ignasi Camps, membre del col·lectius Osona Cuina ha destacat que el Dijous Llarder és un punt de trobada per moltes persones i amb aquesta iniciativa, ideada per Josep Girabent, el mateix col·lectiu es volca amb la cuina tradicional i popular.

Col·laboracions

En aquesta edició, el Dijous Llarder comptarà amb la participació d’Osona Terra, que disposarà d’una carpa per exposar alguns dels seus productes; i la IGP Llonganissa de Vic (Indicació Geogràfica Protegida), que aquell mateix matí (a les 12.00 h) farà entrega de la llonganissa d’or al Temple Romà de Vic i també tindrà un espai a la Plaça Major per poder informar al públic.
Apropant el Dijous Llarder als nens
Durant el matí, es farà un taller de botifarres per una seixantena de nens i nenes de primària, a càrrec del xarcuter Santi Masallera, del restaurant Tresona XXI. Els nens que hi participaran han estat escollits per sorteig entre les diferents escoles que es van interessar pel taller, i l’escola guanyadora ha estat el Col·legi Pare Coll.

També s’ha comptat amb la participació dels nens i nenes de primària de les escoles de Vic per difondre el Dijous Llarder d’aquest any. Osona Cuina ha fet arribar cartells amb un espai en blanc a tots els centres que han volgut participar, juntament amb una explicació de què és el Dijous Llarder i què representa per la ciutat de Vic. Amb aquesta informació i l’ajuda dels professors, s’ha animat a tots els nens i nenes a fer un dibuix directament sobre el cartell, i aquests son els que s’han repartit per tota la comarca (2.000 cartells en total).

Venta anticipada de tiquets

Durant aquella setmana, i fins el dia 11 a les 20:00h, es podran comprar tiquets anticipats d’entrepà + beguda. Aquest tiquet costarà el mateix que el tiquet comprat a plaça (5€), però estalviarà la cua per comprar-lo que es sol fer a la Plaça a l’hora punta. Aquests tiquets es podran comprar a tots els Restaurants del grup a partir del 2 de febrer.

En cas de pluja l’organització es veu obligada a anul·lar l’esdeveniment, ja que totes les activitats es fan a l’aire lliure (plaça Major).

Mil fulles de confit d’ànec farcit de bolets amb salsa de Vi

Ingredients per a 4 persones:
•4 blanquetes d’ànec confitat
• 2 planxes de pasta de full
•1 ou
•2 patates
Pel farciment
•1 ceba
•300 gr. de bolets al gust
•sal i pebre
•oli d’oliva
Per la salsa
•2 gots de vi
•5 cullerades sopares de sucre
•sal
•mantega
Elaboració:
Agafarem les blanquetes i les hi treure’m l’os (reservarem l’os), seguidament prepararem el farciment.
Amb una mica d’oli sofregirem la ceba picada ben prima. Quan la tinguem confitada afegirem els bolets trinxats al nostre gust, sal i pebre.
Acabat aquest pas, farcirem les blanquetes confitades d’ànec i taparem amb l’ os que hem reservat per simular la cuixa.
Amb la pasta de full agafarem les blanquetes i farem farcells i els pintarem amb una mica d’ou.
Un cop acabat les ficarem al forn a 180 º uns 25 minuts i al costat les dues patates tallades per la meitat amb oli, sal i pebre ( no molt grosses).
Per fer la salsa, una salseta molt simple de fer.
Amb una paella reduirem el vi amb el sucre i punt de sal, al final amb una mica de mantega la suavitzarem.
Una recepta molt fàcil de fer, però estic segur que els vostres convidats i familiars es lleparan els dits. Molt adient per aquestes festes.

Cuiner: Andreu Gómez

Restaurant l’Ona

EL RESTAURANT SOFIA DE VIC

El restaurant Sofia obre les seves portes l’any 1986 a la ciutat de Vic, a la comarca d’Osona . Un restaurant familiar on podreu trobar-hi una cuina de mercat inspirada en la cuina tradicional catalana, basada en els productes de temporada de la regió. 

Disposa d’una decoració senzilla i càlida apta per a celebracions familiars i grups. Ofereix esmorzars de forquilla i menús diaris. A més a més, podreu gaudir d’una gran varietat d’amanides, tapes, carns a la brasa i postres casolans. 

Crta de Roda, 65 08500 Vic, Catalunya.
938 89 13 41
restaurantelsofia@gmail.com

Com fer els panellets per a la castanyada

"La recepta que tens a les teves mans no és una recepta qualsevol. És la recepta tradicional
d'aquesta llaminadura típica catalana i d’origen àrab. Quant els pagesos tenien ametllers, la pasta
dels panellets es feia sense patata, ni moniatos, ni altres afegits que els panellets que trobem a
supermercats i fins i tot pastisseries habitualment porten. La recepta que tens entre les mans doncs,
s'ha anat mantenint al llarg de diversos segles de pares a fills."
Per fer la massa Amb aquesta quantitat et sortiran uns 40-50 panellets.
- 1 kg ametlles
- ½ kg sucre
- 5 ous
- 1 ratlladura de llimona (només la pell).
- 1 raig d'anís. Molt poquet. Menys de mig xarrup.
Per fer les varietats:
Pinyons, ametlles sense torrar, codony, cireres confitades, xocolata, cafè...
Podeu ser imaginatius, el què més us agradi!
Procediment:
» 4 ous són per la massa, el sobrant servirà per pintar els panellets un cop fets.
» Has de separar els rovells de les clares dels ous. Les clares s’han de fer a punt de neu.
» Barreja les ametlles ben esmicolades, el sucre, els 4 rovells, la
ratlladura de llimona i el raig d’anís. Ha de quedar una massa ben
compacta, pots fer-ho amb les mans, amb una espàtula o amb l’ajuda
d’algun utensili.
» A mesura que vas creant aquesta massa vas afegint de mica en
mica, les clares al punt de neu. Molt important, no tirar-ho de cop,
sinó poc a poc.
» Un cop tinguis la massa feta ha de reposar unes 24 hores.
» Passades les 24h ja podem fer les boletes i adornar-ho amb el què més ens agradi.
» Enganxar pinyons
» Posar una ametlla o una cirera al mig
» Enrotllar-ho amb un tros de codony
» Si en feu de xocolata només cal que mescleu la xocolata en pols amb la massa.
» Un cop fet el panellet el pintem d’ou batut, així l’ ingredient escollit quedarà ben enganxat i
el panellet quedarà amb un color més bonic.
» Finalment posem els panellets al forn. Uns 10 minuts, quan veiem que estiguin daurats es
que ja estan al punt!!

Guia gastronòmica: Bar-Restaurant l' Ona

Bar-Restaurant L'Ona, un espai acollidor i familiar, on ens podem prendre des d'un bon cafè, plats de forquilla típics Catalans, entrepans freds i calents, fins arribar a tastar uns menús casolans fets com a casa i degustar els postres del nostre cuiner, amb dos menús, un de 10,85€ iva inclòs i un altre de 12.40 € IVA inclòs de dilluns a divendres laborables i 14.50 i 16.25 € iva inclòs els festius.

Festa setmanal el diumenge. característiques Es pot reservar tel. 938862598. 

Esmorzars de forquilla. Local climatitzat. Menjar per emportar. menú diari, als migdies i econòmic.

Pagament amb targeta de crèdit, Cheque gourmet, Tiket restaurant y Pass.

Trones per infants. 

Local climatitzat.  

Menjar per emportar 

 Es pot reservar 

 Pagament amb targeta 

Vols que el teu restaurant surti publicat a la nostra pàgina?

Vols que el teu restaurant surti publicat a la nostra pàgina? Molt senzill, només has de escriure'ns a info@larevistadevic.cat!

Guia gastronòmica: Restaurant El Xic

Al Xic, són un equip de persones amb un únic objectiu: fer-vos passar una bona estona en un local acollidor, on podeu sentir-vos còmodes per degustar un menjar de qualitat amb un servei professional, càlid i molt agradable. 

 Son els de sempre, la família de Cal Curt; amb ganes d’engegar un nou projecte: el Xic; un restaurant pensat per parelles, famílies, amics, empresaris... 

Tothom hi és benvingut. El xic us ofereix un menjar bo, basat en una carta i en els plats del dia, sempre al millor preu. Aquí trobareu tots els productes que el Xic ofereix: primers, carns,peixos i postres.

 La carta és reduïda per tal de poder oferir qualitat en els productes i en l’elaboració. De dimecres a dissabte disposem de menús al migdia per 18 € 

També tenen menús per grups. 

Per informar-te sobre aquests, envia un mail o truca. Restaurant el Xic Telèfon: 93 883 62 77 Mail: info@elxic.es Carrer Gurb 103. 08500 Vic.