Quin aire respirem a Vic? Una mirada rigorosa a una preocupació massa sovint invisible

La Plana de Vic des del santuari de Bellmunt - Manel Dot

Parlar de la qualitat de l’aire a Vic no és parlar d’un detall tècnic ni d’una alarma exagerada. És parlar de salut pública, de model de ciutat i també de geografia. Perquè a Vic, com a la resta de la Plana, el debat sobre la contaminació no és nou, però les dades més fiables deixen clar que tampoc és cap fantasia: hi ha contaminants que, segons on i quan es mesurin, presenten valors preocupants, sobretot si es comparen amb els criteris més estrictes de salut de l’OMS.

El primer que cal dir, per ser honestos, és que no es pot resumir la qualitat de l’aire de Vic amb un simple “és bona” o “és dolenta”. Si ens fixem en la normativa legal vigent, la Generalitat assenyala que durant el 2024 a Catalunya es van complir els valors de referència per a contaminants com el NO₂, les PM10 i les PM2,5 a tota la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica. Dit d’una altra manera: des del punt de vista legal, la situació general ha millorat.

Ara bé, una cosa és complir la llei i una altra és respirar un aire òptim per a la salut. Aquí és on entra la diferència clau. Les directrius de l’OMS són més exigents que els límits legals europeus i espanyols, i la mateixa Agència Europea de Medi Ambient recorda que la contaminació atmosfèrica continua sent el principal risc ambiental per a la salut a Europa.

I a Vic, quan baixem del mapa general a la realitat local, les dades es tornen més incòmodes. En la campanya oficial feta per la Generalitat a la Ronda de Francesc Camprodon entre novembre de 2020 i març de 2021, els contaminants mesurats no van superar els valors legals, però el mateix informe admet que els nivells de NO₂ i PM10 van estar “a punt de superar” els valors de referència, i remarca que l’estudi es va fer a l’hivern, quan la dispersió dels contaminants acostuma a ser més desfavorable. En aquella campanya, el NO₂ va registrar una mitjana de 40 µg/m³ al punt mesurat i les PM10 una mitjana de període de 31 µg/m³.

La comparació amb una campanya anterior encara és més reveladora. Entre desembre de 2018 i febrer de 2019, també a la zona de Camprodon, la Generalitat va concloure que els nivells de diòxid de nitrogen i de PM10 havien estat entre moderats i alts; en aquell cas, la mitjana del període per al NO₂ va ser de 53 µg/m³ i la de PM10 de 50 µg/m³, amb superacions en valors de referència del període, tot i que l’informe matisava que no era un any complet i que el punt estava molt influït pel trànsit.

Això ja ens apunta una idea important: a Vic no es respira igual a tot arreu. I això també ho confirma una de les fonts més interessants i recents, el projecte participatiu MonitorAire NO₂ Vic 2025, impulsat amb suport institucional i assessorament científic. Aquest estudi va trobar concentracions de NO₂ als punts mostrejats del municipi entre 5,2 i 29,9 µg/m³, amb una mitjana general de 16,8 µg/m³. El més significatiu, però, és que l’informe adverteix que l’estació oficial de referència de Vic està en una zona oberta, envoltada de prats i arbres, lluny dels focus principals d’emissió, i que per això no és gaire representativa de l’aire que respiren realment molts habitants de la ciutat.

Aquest mateix estudi encara afegeix un element que hauria de fer pensar. Segons els seus resultats, 12 localitzacions superaven el nou límit anual europeu de 20 µg/m³ per al NO₂, i tots els punts excepte quatre quedaven per sobre de la recomanació anual de l’OMS de 10 µg/m³. És a dir: potser Vic no viu en una situació d’emergència permanent segons la norma legal actual, però això no vol dir que l’exposició sigui òptima des del punt de vista sanitari.

Per entendre per què passa això a Vic, no n’hi ha prou amb mirar cotxes i xemeneies. També cal mirar el territori. La Plana de Vic té unes condicions atmosfèriques i orogràfiques que sovint juguen en contra. El projecte MonitorAire explica que a l’hivern la inversió tèrmica nocturna és més intensa i l’atmosfera es manté més estable, cosa que redueix la dispersió i afavoreix l’acumulació de contaminants a les capes baixes. A l’estiu, en canvi, la radiació solar transforma part del NO₂ en ozó troposfèric, un altre contaminant nociu per al sistema respiratori.

Per tant, quan algú pregunta si l’aire de Vic és bo o dolent, la resposta més rigorosa seria aquesta: no és dels pitjors en termes legals generals, però tampoc es pot qualificar de tranquil·litzador si el mirem amb ulls de salut pública i d’exposició real dels veïns. Hi ha una distància clara entre la fotografia oficial més favorable i la realitat dels carrers amb més trànsit o pitjor ventilació.

A més, la pròpia ciutat ha continuat movent fitxa. L’Ajuntament de Vic ha participat en projectes de mesurament i ciència ciutadana per entendre millor el NO₂ urbà, precisament perquè el problema no es resol només amb una estació fixa lluny del centre, sinó amb dades més fines, més properes i més representatives del que es respira barri a barri.

Des d’un punt de vista expert, la conclusió és clara. Vic no hauria de caure ni en el negacionisme ni en el catastrofisme. No hi ha base rigorosa per dir que l’aire és sempre irrespirable, però tampoc per vendre una falsa normalitat. Les dades indiquen que hi ha una problemàtica real, especialment vinculada al trànsit, a les partícules i a les condicions de la Plana, i que aquesta problemàtica pot tenir conseqüències sobre la salut respiratòria i cardiovascular si es manté en el temps.

En definitiva, l’aire que respirem a Vic és millor del que era en alguns moments del passat si es mira la normativa general, però encara és pitjor del que hauria de ser si el criteri és la salut. I aquesta és, probablement, la frase més honesta per resumir-ho.

La grip A a Osona aquest hivern: evolució, impacte i comparació amb altres virus respiratoris

Des de finals de tardor i durant tot el mes de desembre de 2025, els casos de grip estacional han experimentat un augment molt marcat a Catalunya, una tendència que també es reflecteix a la comarca d’Osona, dins del context sanitari català general. L’episodi gripal ha arribat abans i amb més força que en temporades anteriors, afectant nombroses persones i generant pressió als serveis sanitaris de la regió.

Incidència de la grip: una pujada ràpida i precoç

Segons les dades recents del Sistema d’Informació per a la Vigilància d’Infeccions a Catalunya (SIVIC), la incidència de la grip a tot Catalunya ha passat de nivells moderats a elevats en poc temps. Entre l’1 i el 7 de desembre, es va estimar una incidència d’uns 418 casos per cada 100.000 habitants, molt més alta que les setmanes prèvies i superant els pics de les tres temporades anteriors. 

Aquest augment també es recolza en dades més actuals que indiquen que la grip continua al alça, amb una incidència total combinada d’infeccions respiratòries (incloent grip, rinovirus i COVID-19) d’uns 1.152 casos per cada 100.000 habitants a Catalunya. La grip (predominantment del subtipus A) representa aproximadament dos terços dels casos detectats. 

Com està impactant a Osona?

Les dades catalanes són representatives de la situació que es viu també a Osona, on els serveis d’atenció primària i els CAP han observat un increment clar de consultes relacionades amb símptomes respiratoris compatibles amb la grip i altres virus. Tot i que no sempre es publiquen estadístiques específiques per comarca, l’augment de diagnòstics de grip A a nivell de Catalunya es replica als CAP d’Osona, seguint la dinàmica regional.

Comparativa: Grip A vs COVID-19 vs Refredat

Aquest hivern els virus respiratoris circulen de manera simultània, però amb diferent prevalença i característiques clíniques:

Grip A

• Inici molt sobtat i amb malestar general intens.

• Febre alta habitual (per sobre de 38,5 °C), dolors musculars, tos seca i cansament extrem.

• És el virus respiratori majoritari en aquesta onada hivernal.

COVID-19

• Pot presentar símptomes similars als de la grip però sovint de menor intensitat, incloent febre, tos, mal de coll o fatiga.

• Algunes persones poden experimentar pèrdua d’olfacte o gust, menys habitual aquest any però encara possible.

• La transmissió del SARS-CoV-2 continua a nivells més baixos que la grip, però segueix sent present. 

Refredat comú

• Sovint comença de manera gradual, amb congestió nasal, esternuts, tos suau i rarament febre alta.

• És causat principalment per rinovirus i altres virus menys agressius que la grip.

• Símptomes comparatius clau

Per ajudar a distingir entre aquestes infeccions, els experts assenyalen que:

• La grip sol aparèixer de manera brusca i amb febre alta i dolors musculars importants.

• El refredat acostuma a presentar primer mucositat i congestió nasal.

• La COVID-19 pot combinar símptomes de grip i refredat, però sovint amb fatiga i, en alguns cas, pèrdua de gust o olfacte.

Mesures de prevenció i vacunació a Osona i Catalunya

Per contenir la transmissió dels virus respiratoris, el Departament de Salut de la Generalitat ha reforçat mesures preventives que també afecten Osona:

• Mascarilla recomanada o obligatòria en centres sanitaris i espais de risc per a protegir persones vulnerables i reduir contagis.

• Campanya de vacunació de tardor 2025-2026 activa tant contra la grip com contra la COVID-19, amb recomanacions especials per a persones majors, infants petits, embarassades i col·lectius de risc. 

• Higiene de mans, ventilació d’espais tancats i quedar-se a casa amb símptomes són mesures recomanades per reduir la transmissió de tots aquests virus. 

Conclusió: una temporada hivernal complexa

Aquest hivern, la grip A s’ha convertit en el virus respiratori predominant a Catalunya, incloent la comarca d’Osona, amb una transmissió alta i un impacte notable sobre els diagnòstics i consultes sanitàries. Tot i això, COVID-19 i el refredat comú també circulen, i distingir-los clínicament pot ser difícil sense proves diagnòstiques. Les campanyes de vacunació i les mesures preventives són essencials per reduir la propagació i les complicacions, especialment en grups vulnerables.

Sant Tomàs es mobilitza per exigir millores salarials i un finançament just per al sector de la discapacitat

Més de 300 persones han participat aquest matí 3 de desembre a la marxa lenta convocada per Sant Tomàs per denunciar la precarietat laboral que, segons l’entitat, afecta de manera estructural el sector de la discapacitat intel·lectual. Professionals, persones ateses, famílies i membres de la Junta i del Patronat han reclamat a la Generalitat un finançament “just, estable i coherent” que garanteixi la qualitat del servei i unes condicions laborals dignes.

La mobilització ha coincidit amb el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat i ha sortit a les 11 h de les oficines centrals de Sant Tomàs. La comitiva ha avançat per la plaça del Mil·lenari i el carrer Jacint Verdaguer fins a la plaça Major de Vic, on s’han llegit diversos manifestos. Durant el recorregut s’han escoltat consignes com “la discapacitat vol dignitat”. A la plaça s’hi han pogut afegir més persones que, malgrat tenir mobilitat reduïda, han volgut mostrar-hi el seu suport.

Una bretxa salarial de més del 30%

El president de Sant Tomàs, Joan Casany, ha advertit que “quan el sector es precaritza, es precaritzen els drets de les persones ateses”. Casany ha denunciat que la bretxa salarial entre professionals del sector social i els seus equivalents en salut o educació supera el 30%, una situació que considera “injustificable i cronificada”. Segons ha explicat, aquesta desigualtat dificulta la captació i retenció de talent, incrementa la rotació del personal i afecta directament la qualitat de l’atenció.

Casany també ha recordat que els centres especials de treball continuen sense haver rebut la subvenció corresponent al 2025, fet que, sumat a la reducció de figures de suport, posa en risc la continuïtat laboral de moltes persones amb discapacitat.

Equips estables i reconeixement professional

En nom de les persones ateses, Joan Mora ha reclamat estabilitat en els equips, afirmant que els canvis constants i la manca de referents tenen un impacte directe en la seva qualitat de vida. També ha intervingut Joan Moreno, pare de l’Arnau Baulenas, que ha subratllat la tasca de les professionals de l’entitat i ha demanat “igualtat i justícia” perquè rebin el mateix reconeixement que altres perfils públics equivalents.

Pel que fa a les professionals, Anna Alonso ha reivindicat una pujada mínima del 30% en els mòduls i tarifes de la Cartera de Serveis Socials. Alonso ha lamentat anys de promeses incomplertes i ha remarcat que “la vocació arriba fins on arriba i les persones necessiten salaris dignes”.

Una mobilització que no s’atura

Segons Sant Tomàs, la marxa lenta vol representar el ritme al qual avança un sector que consideren que ha estat “deixat enrere” durant massa temps. L’entitat assegura que continuarà mobilitzant-se fins que la Generalitat activi mesures urgents per revertir la situació.

Sant Tomàs en xifres

Sant Tomàs és una entitat sense ànim de lucre dedicada a millorar la qualitat de vida de persones amb discapacitat intel·lectual o trastorns del desenvolupament i les seves famílies a Osona i el Lluçanès. El 2024 va atendre 2.650 persones a través de serveis de formació, inserció laboral, suports comunitaris, atenció diürna, habitatge, residència i serveis per a infants i adolescents. L’entitat compta amb més de 1.050 professionals, dels quals 381 són persones amb discapacitat o trastorns del desenvolupament.

 

La primavera ens demana florir. per Cristina Señé

Si mireu avall, veureu com les flors comencen a florir.

Si mireu amunt, veureu que la llum comença a guanyar hores, i el Sol i els colors del Cel a guanyar intensitat.

I és que ja gairebé olorem, veiem, sentim, notem, toquem i ens carreguem de l'energia que està arribant amb la primavera!

Segur que heu sentit a dir la frase "com és a dalt és a baix".

Doncs bé, que passa a "dalt" amb l'arribada de la primavera?
El dia 20 de Març, el Sol entra al signe d'Àries i inicia una nova volta completa al zodíac. I és que l'any nou astrològic comença en aquest moment.

Àries és el primer dels dotze signes de la roda zodiacal, signe cardinal i de foc, té energia d'impuls i creació. És el signe que pertany a la primera casa astrològica, la casa del 'jo', el nostre punt de partida, la personalitat, fortalesa, vitalitat i iniciativa.

Què vol dir tot això?

Doncs que el dia 19 de març el Sol estarà en l'últim grau del signe de Peixos, i completant la volta al zodíac, per tant, estarem gaudint del Cap d'Any astrològic. Moment per resoldre, tancar, sanar, modificar temes que no volem que es repeteixin o estiguin presents en l'inici dany astrològic.

El dia 20 de març, és moment per definir com volem viure aquests 365 dies que comencen amb aquesta energia de llum. Per treballar la relació que tenim amb nosaltres mateixos i amb els altres, revisar el nostre autoconcepte i de quina manera ens mostrem al món.

Dia també per agrair tot el que ha estat, i afrontar amb energia el que serà.
Saps que curiosament, el dia 20 de març està declarat des de l'any 2012 el dia internacional de la felicitat?

Desitjo que afronteu aquest nou any astrològic, amb energia, gratitud i felicitat per aconseguir tots els vostres projectes.

Gràcies per dedicar el vostre temps a aquesta lectura.

Cristina Señé  Instagram: @latevaferidaeslaclau.quiron

Vida en ordre - El meu calamar. per Carla Arguimbau

Has vist alguna vegada un Architeuthis? És un calamar gegant que pot mesurar entre 12 i 15 metres, d'aquests que apareixen en els documentals de naturalesa, viuen en el profund de l'oceà i poden pesar 750 kg.

No he vist cap en persona, no obstant això, tinc un dintre meu. Així és com sento jo l'ansietat, un puto calamar de set-cents quilos que està instal·lat en el meu pit i m'oprimeix fins a deixar-me sense aire. Té uns tentacles llargs i forts que segons el moment estrenyen els pulmons, o pressionen en l'estómac. Estén els seus llargs braços i va estrenyent diferents peces de mi fins a deixar la sensació que els meus òrgans són polpa… com un préssec madur que ha caigut a terra, com una nina de drap que té el farciment tou i les extremitats inconnexes. Alguna vegada has sentit aquest pes? La por al fet que el calamar arribi i s'apoderi del teu cos?

La primera vegada que vaig sentir el calamar era una nena. No puc recordar el moment exacte, no sé si tenia sis anys o potser set, no podien ser més de vuit, no sé en quin moment va arribar per primera vegada, però sí que sé per què, sé que va fer un lloc en mi, es va enroscar en el meu cos i es va quedar com a fidel company, sempre amb mi, sempre recordant que en qualsevol moment pot atacar, hi ha hagut èpoques en les quals ha perdut pes, èpoques en què ho he ignorat fins a fingir que no és aquí, que no forma part del meu propi ésser.

Suposo que hauria d'estar agraïda a aquestes pauses, les treves en la lluita.

Avui el calamar s'ha agitat en el meu interior, ha imposat el seu pes sobre el meu pit i m'ha fet cridar de dolor, un dolor tant físic com mental, un dolor cru que m'insta a vomitar en aquestes tecles la ira i tristesa que m'embarga.

Estic escrivint des de l'hospital. No em passa res, el meu calamar fa temps que no em porta fins aquí, només estic com a acompanyant de qui dormisqueja davant meu, amb un ull miro els meus dits teclejar (no sé escriure si no és així) i amb l'altre l'observo descansar amb inquietud d'un somni induït, amb la pena de veure que requereix tant de químic per a sostenir la situació i la culpa de desitjar que el somni l'acompanyi una estona més i no requereixi de mi. Que pugui seguir en silenci una estona més, que no hagi de ser o fer res, només una estoneta més.

Avui em costa, avui la màscara no para de caure i les llàgrimes que solc mantenir a ratlla amb fermesa no fan més que escapar quan abaixo la guàrdia, que inútil em sento per estar així, que mala persona per no ser capaç de suportar tot amb una altra actitud. Perquè quan el meu estat anímic decau la culpa fa la seva entrada triomfal, s'apodera de tot i vàlida la sensació de no merèixer res bo.

Normalment, soc una persona alegre, m'esforço molt a ser positiva, encara que ara que ho dic, igual si em suposa tant d'esforç, és que no soc així, sinó que tracto d'impostar-ho. Qui sap, és el sentiment profund el que defineix el caràcter o és l'actitud amb què l'afrontes?

Aquí podem encetar un meló si voleu, però no tinc la formació per a donar-vos respostes, només tinc preguntes i algunes suposicions. Com estàs veient aquest article no està massa relacionat amb l'organització o l'ordre, encara que en el fons us estic mostrant l'inici de la meva passió, avui em despullo davant teu, que potser posseeixes un calamar com jo.

Quan vivim en la lluita contra l'ansietat, contra la depressió, la nostra casa es manifesta també. O bé costa mantenir l'ordre i el teu caos interior es manifesta com a caos en la llar, l'agenda i les relacions o potser com jo s'apodera de tu la necessitat de control, de perfecció i tota aquesta ansietat es transforma en un remolí d'energia que et porta a despenjar cortines, buidar armaris i netejar racons fins a caure rendida.

Cap extrem t'ajudarà a llarg termini. Jo només puc ajudar-te a frenar el frenesí de perfecció o a recuperar el control del teu entorn. És molt important fer-ho, ja que veure que el teu entorn és desastrós et fa sentir un desastre a tu. Som éssers permeables i ens xopem d'allò que ens envolta, així que si estàs passant un moment difícil o complicat només et diré dues coses: posa ordre i redueix les teves expectatives, no pretenguis arribar a tot.

I sobretot, i abans de res, recorda que això també passarà. Demana ajuda, els professionals de salut mental són aquí per a això. Ja n'hi ha prou d'avergonyir-se o negar la seva necessitat, la meva terapeuta m'ha ensenyat a domar el calamar, m'ha entrenat en la lluita contra ell i gràcies a això soc aquí, pot ser que avui el calamar estigui rabiós, pot ser que ho estigui un temps i amb els seus braços em pressioni fins a límits agònics, però tinc eines per a suportar-ho, tinc les armes que m'ajudaran a deixar-lo ko de nou, potser no serà avui, potser no serà de cop, però sé que com tantes altres vegades, tornaré a deixar-ho submís i dominat.

Només volia compartir amb tu, lector, que, si tens un calamar que ocupa en el teu ser, deixa't ajudar de totes aquelles persones que poden proporcionar-te una mica de pau, envolta't de persones que calmen el calamar i fuig d'aquelles que li venten amb un pal fins a despertar-lo i convertir-lo en un ésser monstruós. Deixa anar el que et fa mal i tracta't amb amor, parla't amb amor. Quan el calamar et murmuri maldats a cau d'orella, crida-li veritats al seu.

El calamar (o la bestiola que tinguis tu) és part de tu, però no és la teva essència, no deixis que et representi o s'apoderi de tu.

I recordem sempre ser amables.

No saps amb quin monstre està lluitant cada persona, en plena batalla sagnant puc aparentar normalitat, puc anar arreglada, somriure als veïns al carrer. Puc treballar i gravar un vídeo per a xarxes socials. Puc estar cuidant a la meva mare a l'hospital i fer broma amb les infermeres. Com jo, moltíssima gent, així que siguem empàtics, pacients i amables. No saps amb quina classe de fera està lluitant l'altra persona en el seu interior, no costa res tractar bé als altres. SIGUES AMABLE.

Deu aliments antiinflamatoris

La inflamació és una resposta natural del cos davant d'infeccions, lesions o malalties. Tanmateix, quan la inflamació es converteix en crònica, pot contribuir a diverses malalties, com l'artritis, les malalties cardíaques i la diabetis tipus 2. Afortunadament, la dieta pot jugar un paper crucial en la reducció de la inflamació crònica. 

1. Peix Ric en Greixos Omega-3
Els peixos com el salmó, la tonyina, les sardines i el verat són rics en àcids grassos omega-3, coneguts per les seves propietats antiinflamatòries. Els omega-3 ajuden a reduir la producció de molècules i substàncies relacionades amb la inflamació, com les prostaglandines i els leucotriens.

2. Fruits Secs i Llavors
Ametlles, nous, llavors de lli i llavors de xia són fonts excel·lents d'àcids grassos omega-3 i altres nutrients antiinflamatoris, com la vitamina E i els antioxidants.

3. Baies
Maduixes, gerds, nabius i mores estan plens d'antioxidants i vitamines que poden reduir la inflamació. Les baies contenen antocianines, que tenen propietats antiinflamatòries potents.

4. Verdures de Fulla Verda
Espinacs, kale, bledes i altres verdures de fulla verda són riques en antioxidants, vitamines i minerals que combaten la inflamació. A més, contenen alts nivells de vitamina K, que pot ajudar a reduir la inflamació.

5. Tomàquets
Els tomàquets són una font excel·lent de licopè, un antioxidant que pot ajudar a reduir la inflamació. Cuinar els tomàquets augmenta la quantitat de licopè que el teu cos pot absorbir.

6. Oli d'Oliva Verge Extra
L'oli d'oliva verge extra és ric en àcids grassos monoinsaturats i antioxidants, com l'oleocanthal, que té propietats antiinflamatòries similars a les de l'ibuprofèn.

7. Espècies i Herbes
Cúrcuma, gingebre, all i canyella són espècies conegudes per les seves propietats antiinflamatòries. La cúrcuma, en particular, conté curcumina, un compost amb efectes antiinflamatoris forts.

8. Te Verd
El te verd és ric en polifenols i antioxidants, com l'epigalocatequina gal·lat (EGCG), que poden ajudar a reduir la inflamació i protegir les cèl·lules del dany.

9. Alvocats
Els alvocats són plens de greixos saludables, antioxidants i vitamines que poden ajudar a combatre la inflamació. També són una bona font de fibra i potassi.

10. Xocolata Negra
La xocolata negra, amb un contingut de cacau d'almenys el 70%, conté flavonoides que tenen efectes antiinflamatoris i antioxidants.

Per Eva Remolina / AMIC

ENTREVISTA A: Josep Ametller "El nostre valor afegit és aportar valor a la comunitat"

Amb més de 140 botigues arreu del territori català, Ametller Origen s'ha convertit en un dels establiments amb més diferenciabilitat del mercat. Des de 1830, la família Ametller s'ha dedicat a conrear les seves terres i fruit de la seva experiència com a agricultors i elaboradors, neix l'ambiciós projecte Ametller Origen. Ho descobrim parlant amb Josep Ametller, CEO i cofundador d'Ametller Origen.

L'Ametller Origen, va rebre el Premi Amic Internacional, mitjans de proximitat. Què suposa per a l'empresa aquesta distinció?

Crec que es valora aquesta tasca que fem, d'apropar-nos al territori, d'aportar valor al territori i de treballar aquesta proximitat més enllà del producte. Això ens permet crear arrels i promoure l'ecosistema. Avui en dia estem presents a vint-i-una capçaleres arreu del territori, generant continguts d'informació... i a més de l'àmbit més local, perquè pensem que té molt de sentit i és molt coherent amb el nostre missatge.

Per què aposteu per aquests continguts a la premsa de proximitat i no a la premsa més generalista d'àmbit nacional o estatal?

D'entrada, perquè nosaltres estem a Catalunya només, per tant, fer comunicació amb àmbit estatal no tindria massa sentit. La meva mare només llegeix la premsa local, i com la meva mare, tenim molts clients. Com a resultat, s'està demostrant, en un moment amb una conjuntura complicada per als mitjans de comunicació en paper, tant en l'àmbit autonòmic com en l'àmbit estatal, que la premsa local s'ha sabut reinventar, ajustant bé els costos per poder sobreviure. I, a més, arriben a un perfil de consumidor al qual la premsa més generalista no arriba... Tot i que saps que això costa molt de mesurar, més enllà del que em diu la meva mare quan llegeix alguna premsa local, però que almenys té sentit en la nostra manera de fer, que és generar un impacte allà on estem i en l'àmbit local.

Quin seria el valor afegit que aporta Ametller Origen?

Això és clau. El nostre valor afegit és aportar valor a la comunitat, més enllà de vendre un producte concret. Per exemple, quan anem a un barri de Barcelona, o a un poble, on abans no hi havia un Ametller, el consum de fruita i verdura augmenta un 30% -al cap d'un any d'haver aterrat allà-. Per tant, només això ja té sentit. Doncs justament aquest valor afegit és el de començar a promoure el consum, i no fer-ho amb grans campanyes de publicitat, sinó aconseguint que l'experiència de consumir fruita i verdura sigui plaent.

Això vol dir treballar bé des de l'origen, treballar amb bona qualitat de producte... Per altra banda, fer-ho també de manera més sostenible, i per fer-ho de manera més sostenible, s'ha de treballar des de l'origen també, perquè és més eficient des del punt de vista de l'ús de l'aigua, i de tot el que suposa la cadena de valor que representem nosaltres. Per tant, quan diem que ens veiem capaços de contribuir a millorar el món, venent, per exemple, bledes, és perquè projectem els nostres valors des de l'origen, des de l'agricultura, des de la manera de produir, des de com ho fem, i de com acaba arribant al client. Tot això genera un impacte positiu.

Cada cop més globalitzats, però hi ha una tendència amb força que ens empeny a reconèixer que el que valorem és allò que tenim a prop, i per tant també apel·lem al botiguer de proximitat, per exemple. Ho veus així?

En general, és una tendència de sensibilitat per el punt local. Podríem discutir que és local, però parlant des del sentit comú, si pots produir unes bledes de Baix Llobregat, no les facis a Perpinyà o a Múrcia. Ara bé, com tota a la vida, hi ha una gamma de grisos. No tot és blanc o negre. Hem de ser de posar un punt d'equilibri amb tot, fugir de la demagògia i aplicar sentit comú: tot allò que puguem consumir de prop, evidentment té més sentit. I si no intentar fer-ho de la manera més sostenible possible.

Seguiu la filosofia del camp al plat?

Es podria dir així. Nosaltres, que venim de ser agricultors, de fet encara en som i que el que vam escalar va ser una manera de viure. Es produïa a casa el mateix que ens alimentava. Anàvem al mercat ambulant els dissabtes, a vendre les coses que sortien de casa. I això després de vint anys, el que hem volgut és amplificar-ho i arribar a més llocs, amb més població, amb més persones, però sense perdre aquesta filosofia de mantenir que el circuit, d'ençà que plantem, collim i arribem a consumir, sigui el més proper possible.

En alguna entrevista dius que sempre existeix una manera diferent de fer les coses. Per què?

Això és obvi. Sempre hi ha una manera diferent de fer les coses, falta, però que aquesta manera diferent tingui èxit. Aquesta és la clau i nosaltres el que hem intentat sempre ha sigut llegir, a la nostra manera, traduint el que el client podia necessitar. De vegades ens hem avançat en coses que potser el client no sabia ni que podia necessitar, però que podien tenir un sentit i sobretot fer-se honestos amb els nostres orígens i allò que vèiem, que anava molt bé amb aquella experiència que teníem al mercat de proximitat i immediatesa, escalar-les sense perdre el valor singular que teníem i que oferíem al client. Sempre hem pensat que ens havíem de diferenciar i que les petites diferències eren les importants. I si no tens això clar, és fàcil que et perverteixen. Per exemple: Nosaltres tenim un obrador on fabriquem plats cuinats, gaspatxos, cremes de verdures... Molts cops tenim el debat de si hauríem de produir la crema de verdura amb verdura congelada, perquè la gestió és més fàcil, perquè és econòmic... Fem tasts amb els clients i de cada 10 persones em trobo que n'hi ha uns quatre no ho noten. Però, així i tot, no ho canviarem, perquè és aquí quan anem al valor fundacional. Vivim de les petites diferències, allò que ens fa diferents, és allò que alguns no noten, però d'altres sí. I aquests són els abanderats amb el que sempre hem treballat. És la petita diferència com a bandera de l'excel·lència que sempre perseguim.

Farem unes preguntes ràpides. Quants punts de venda teniu actualment?

140.

I majoritàriament a Barcelona?

Sí, principalment a la província de Barcelona.

Podem considerar que la vostra estratègia es focalitza molt en Barcelona i l'àrea metropolitana?

Nosaltres som del Penedès i teníem la sort de tenir a mitja hora a 5 milions d'habitants. I això és el que hem prioritzat. Ens ha anat bé, i hem connectat bé amb el món urbanita, però també estem ara sortint a Girona, a l'Ebre. Ens anem estenent arreu, però tenim clar que el nostre mercat, de moment serà Catalunya.

A curt o mitjà termini, no teniu pensat marxar?

Tenim tres botigues a Andorra, però més enllà d'això, de moment no està previst. Perquè tenim molta feina a fer aquí. De fet, nosaltres som inconformistes de mena. Sabem que encara tenim molt de marge de maniobra. No descartem una expansió més enllà de Catalunya, però a curt i mitjà termini no tindria sentit per nosaltres.

M'agradaria que ens parlessis del projecte de l'Agroparc Penedès, d'on sorgeix aquesta idea i que ha de ser aquest projecte de nou sistema de producció agroalimentària?

Sorgeix de com vivíem nosaltres. Nosaltres vivíem en una masia de pagès on era circular, i no era perquè hi hagués darrere d'aquesta manera de viure un pla estratègic per la sostenibilitat, sinó que era una manera de sobreviure, que tot havia de ser molt més eficient i més circular. Ho havíem d'aprofitar tot, sigui una, dues o tres vegades. I ja fa molts anys, cap a més de quinze anys que li vam donar tombs de com avui i amb el segle XXI podíem aprofitar una tecnologia que avui tenim a l'abast per partir d'aquell punt de partida de la circularitat que pogués produir-se de manera molt més eficient que a la vegada seria més sostenible i, per tant, tindria un impacte positiu al medi ambient. I això és l'Agroparc, un nou model de producció agroalimentària sostenible i circularment.

Text: Regina Rigau - El Monocle / Imatges: Aina Pizarro - El Monocle

L'Hipnosi com a teràpia alternativa

La hipnosi és un estat alterat de consciència caracteritzat per una atenció focalitzada, un augment de la sugestionabilitat i una disminució de l'activitat conscient. Contràriament a la representació cinematogràfica, la hipnosi no és una pèrdua de control d'un mateix, sinó una experiència guiada en la qual la ment està més oberta a suggeriments. El terme "hipnosi" deriva de la paraula grega "hypnos", que significa son, indicant que l'estat pot semblar similar al son, tot i que es manté un nivell de consciència.

En què consisteix la hipnosi?
Durant una sessió d'hipnosi, l'hipnotitzador utilitza suggeriments verbals i tàctils per induir un estat de relaxació profund i concentració. Aquest estat permet que la ment accedeixi a la part inconscient, on s'emmagatzemen records, emocions i comportaments. És en aquesta àrea de la ment on es poden realitzar canvis positius o explorar qüestions que poden ser difícils d'abordar en un estat de consciència normal. La hipnosi s'usa per a diverses finalitats, com ara la gestió de l'estrès, la superació de pors i fòbies, la millora del rendiment, i fins i tot per a deixar de fumar. Això no obstant, és important destacar que la hipnosi no és una panacea i no és eficaç per a tothom. La resposta varia d'una persona a una altra i està influïda per diversos factors com la seva disposició, confiança en l'hipnotitzador i la seva habilitat per relaxar-se.

Com es fa la hipnosi?
La hipnosi és duta a terme per professionals entrenats, com psicòlegs clínics o hipnoterapeutes. Tot i que les tècniques específiques poden canviar segons l'especialista, la seqüència general d'una sessió inclou els següents passos:

Inducció: L'hipnotitzador introdueix l'individu en un estat de relaxació progressiva mitjançant suggeriments calmants repetitius.

Profundització: Un cop s'ha aconseguit la relaxació, l'hipnotitzador pot usar tècniques per aprofundir en l'estat hipnòtic, com ara la visualització o la concentració en sensacions físiques.

Suggeriments: Amb la ment més receptiva, es presenten suggeriments per obtenir els objectius de la sessió, com ara la reducció de l'ansietat o el canvi de comportaments no desitjats.

Retorn a la consciència normal: Al final de la sessió, l'hipnotitzador guia l'individu per tornar gradualment a l'estat de consciència normal.

La hipnosi és una eina interessant per explorar i modificar aspectes de la ment humana. Si bé la hipnosi no és una solució universal, a molts individus els hi pot oferir una via única cap a la comprensió i millora personal.

Per Eva Remolina / AMIC

Sant Tomàs arrenca una campanya per alertar dels perills de l’ús de pantalles en infants

Xerrada adreçada a les educadores de les escoles bressol de la comarca

El Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) de Sant Tomàs Tris Tras ha impulsat una campanya per conscienciar a les famílies de l’impacte negatiu de l’ús de pantalles a la primera infància i oferir recursos de divulgació als centres educatius i professionals mèdics. En els darrers anys, s’han aconseguit evidències que relacionen l’ús abusiu i inadequat de les pantalles amb problemes en el neurodesenvolupament.    

 

Des del centre s’ha observat com la pantalla ja forma part del dia a dia de molts infants. Segons un estudi fet entre el 2019 i el 2023 amb la participació de cinc CDIAPs de Catalunya, entre ells el Tris Tras, el 90% dels nens i nenes d’entre 16 i 48 mesos d’edat que van participar en l’observació miraven la televisió i només un 2,6% no tenia cap mena de contacte amb les pantalles. A partir de les dades, es va constatar que els infants que més hores passaven davant de les pantalles presentaven un major retard en el desenvolupament de les habilitats socials, la motricitat, el llenguatge expressiu, i l’àrea cognitiva. A més, també es va detectar que tenien un augment de l’ansietat i les conductes desafiants.

 

Estudis fets entre el 2019 i el 2022 a Canadà demostren que la pandèmia ha disparat les hores que els nens i nenes passen mirant pantalles. Si el 2019 un infant entre 1 i 3 anys passava unes 2,5 hores de mitjana al dia davant de pantalles, el 2022 aquests hores s’havien quasi doblat i se n’hi passaven 4,1 hores. 

 

La prevenció, la millor acció

 

A partir d’aquestes evidències, l’equip de professionals del Tris Tras van considerar necessari iniciar accions preventives per conscienciar dels efectes de l’ús de pantalles en aquestes primeres edats.  “Volem fer arribar a totes les famílies informació sobre les conseqüències que pot generar la sobreexposició en aquestes primeres edats, i alhora donar-los alternatives” explica la psicòloga del Tris Tras i responsable del projecte Anna Salvans.

 

Salvans explica que entre el naixement i els 6 anys es donen molts canvis en el desenvolupament cerebral de l’infant, el cervell i el cos es desenvolupa com mai més ho farà i assegura que “té una gran plasticitat neuronal i tot el que s’aprèn i la manera com s’aprèn serà la base pel seu creixement”.

Una de les primeres accions ha estat elaborar material informatiu molt visual que estarà a disposició dels professionals de pediatria i a educadores de les escoles bressol i que arribi al major nombre de famílies. En diverses xerrades adreçades a aquest col·lectiu, professionals del Tris Tras informen dels perills de permetre estar masses hores davant de les pantalles als seus fills i filles i els donen alternatives a la pantalla.  “Com a pares i mares també hem de fer la reflexió i preguntar-nos quin ús fem dels dispositius quan estem amb els nostres fills/es, ja que nosaltres som el seu model” apunta Salvans. 

 

Les principals recomanacions d’aquesta campanya informativa són evitar l’exposició a les pantalles als infants de 0 a 3 anys, potenciar la interacció i el contacte social directe, el joc lliure i tranquil per facilitar el desenvolupament psicomotor, emocional i conductual de l’infant i finalment evitar donar les pantalles com a recurs tranquil·litzador o cangurs digitals.  

 

Des del Tris Tras, amb aquesta campanya, es treballa per promoure bons hàbits i conductes saludables, oferint mesures i eines a les famílies per a relacionar-se amb la tecnologia de manera més positiva i responsable. L’objectiu és evitar que l’ús de pantalles en franges d’edat tant primerenques generi desajustos en el seu neurodesenvolupament: “Si evitem l’ús de pantalles els primers anys de vida, estem fomentant un desenvolupament saludable dels nostres infants” conclou Salvans.

Alguns mites falsos sobre els aliments

Hi ha molts mites i creences populars relacionades amb els aliments que hem cregut durant molts anys i que finalment han resultat ser confuses o incorrectes. Per a evitar aquests pensaments, és important sempre fer servir informació basada en evidències científiques i en cas de dubte, consultar amb un professional de la salut o un dietista/nutricionista, doncs les creences errònies sobre els aliments, poden tenir un impacte negatiu en la salut si no són abordades adequadament. 
Alguns dels mites alimentaris més coneguts, són:

Els ous són dolents per a la salut del cor: Abans es creia que els ous eren dolents a causa del seu contingut en colesterol, però ara s'ha demostrat que poden ser part d'una dieta saludable en quantitats moderades, doncs són rics en proteïnes i altres nutrients essencials.

El pa integral no té calories: És cert que el pa integral és més sa que el pa blanc degut al seu contingut de fibra i nutrients, però encara té calories. Cal controlar les porcions per mantenir un pes saludable.

La fruita engreixa: La fruita és una part important d'una dieta equilibrada i generalment no provoca un augment de pes quan es consumeix amb moderació. La fruita proporciona vitamines, minerals i fibra.

Tots els greixos són dolents: No tots els greixos són iguals. Els greixos saludables com els que es troben a l'oli d'oliva, els fruits secs i els peixos com el salmó són beneficiosos per a la salut. Si en canvi cal evitar els greixos saturats i trans en excés.

Beure sucs de fruita és tan saludable com menjar fruita sencera: Els sucs de fruita sovint contenen additius com sucre afegit i no tenen la mateixa quantitat de fibra que la fruita sencera. És millor consumir fruita real.

El menjar picant causa úlceres d'estómac: Aquest és un mite comú. Les úlceres d'estómac són causades principalment per una infecció per Helicobacter pylori o l'ús excessiu d'antiinflamatoris no esteroides (AINEs), no per menjar aliments picants.

Saltar-se l'esmorzar fa perdre pes: Saltar-se l'esmorzar pot provocar que tinguis més gana al llarg del dia i menjar més en altres àpats. No es recomana com a mètode per perdre pes de manera saludable.

Les dietes extremes són eficaces per a perdre pes: Les dietes molt restrictives poden ser perjudicials per a la salut i, sovint, no són sostenibles a llarg termini. És millor optar per un enfocament equilibrat i sostenible per perdre pes.

Per Eva Remolina / AMIC