Vida en ordre per Carla Arguimbau. Quan l'agenda pesa més que l'armari

AGENDA 2026 BLACKIE BOOKS

Hi ha una frase que ens han venut com si fos una veritat revelada:

“Si t’organitzes bé, arribes a tot.”

Bé… deixa’m dir-t'ho suau: és mentida podrida. Ni amb tres agendes, quatre apps de productivitat i un cafè intravenós.

Cada dia sembla que hi ha més coses per fer. I, de pas, la societat ens recorda que, per ser “completes”, hem de: meditar, menjar sa, dormir vuit hores, treballar, fer esport, llegir, quedar amb amics, tenir converses profundes amb els fills, cites romàntiques, tenir la casa impecable, banyar-nos en aigua gelada, estar al dia de les modes, cuidar-nos, veure l’últim capítol de la sèrie del moment… i encara falta afegir fer-te les celles i escriure el pròxim best-seller. Només de pensar-ho, ja necessito una migdiada.

Tu també tens aquesta sensació?

---

Aprendre a dir que no

No dic que aquestes coses no siguin importants (excepte potser el bany d’aigua glaçada… amb això no em trobareu). Però no totes alhora. I fer-ne només una part ja pot deixar-te esgotada, amb un remolí de culpa xiuxiuejant-te que no ets suficient. Jo també m’hi he trobat.

Amb el temps, he après a dir que no. Sí, fins i tot a plans que em venien de gust, només perquè necessito descansar. Potser no és tan “trend” com fer mil coses, però descansar és molt més vital del que sembla (encara que a Instagram no en facin reels).

Així que, quan no medito o em menjo una pizza congelada… res de culpa. Respira. Tot està bé. La vida no s’acaba.

---

El pes de la pressió social

Però la pressió social no s’atura mai. Segueix i segueix: baixar quilos, anar al gimnàs, fer muntanyisme, tenir la casa de revista, recordar aniversaris, ser coherent 24 hores al dia…

A vegades sembla que si no pots amb tot, has fracassat com a persona. I et mires al mirall pensant: “Clar, si no faig tot això, no sóc suficient… mentre la resta del món sembla que sí.” És esgotador.

---

La clau? Prioritzar i ordenar

La clau? Prioritzar. Tria què és urgent i què és important i deixa la resta.

I aquí arriba la meva part preferida: l’ordre i l’espai. Sí, l’ordre no només serveix per tenir els armaris bonics. Igual que a casa no hi cap tot, a la vida tampoc. Si l’armari és ple a vessar, què fas? Renuncies al que no necessites, deixes anar, alliberes espai. Idèntic amb el temps: no pots fer-ho tot, així que deixa anar el que no t’aporta res i concentra’t en allò que et fa sentir bé.

Pensa-hi: quan tens una habitació plena de coses que no utilitzes, què passa? Que tot és caòtic, no trobes res i et sents atrapada. Passa el mateix amb les obligacions i plans que acumulem. Renunciar a coses no és fracassar, és sobreviure. És respirar. És recuperar energia per fer allò que realment importa.

---

Viure sense culpa

I sí, a vegades costa molt. Penses: “Però i si em perdo alguna cosa? I si em quedo fora del projecte, de la festa, del cafè amb l’amiga, del curs d’anglès…?” Doncs res. No passa res.

La vida no es mesura pel volum de coses que fas, sinó per tot el que gaudeixes fent —i pel que et deixa viure amb calma (i migdiada, si pot ser).

He après a fer renúncies i encara em fa mandra cada vegada que dic “no”, però quan ho faig, respiro. És com buidar un armari ple: primer costa, després arriba la satisfacció.

Cal deixar espai als nostres armaris per tenir una visió clara del que hi ha dins. A la vida és igual: si atapeïm cada minut amb activitats, no deixem lloc ni per pensar si realment les volem fer o si tenen sentit.

I cal recordar que cada vegada que dius que sí —a un pla, a una cosa, a un curs que no et ve de gust—, estàs dient que no a una altra. Val la pena pensar bé on invertim el nostre temps, l’energia i l’espai.

---

Deixar anar per guanyar espai

Quan sentis que no arribes a tot, recorda: cada renúncia és un espai guanyat, tant a casa com a la vida. Deixa anar el que no t’aporta res, allibera’t del que pesa i centra’t en el que et fa sentir bé.

La perfecció és un monstre que no cal alimentar. No cal tenir la casa impecable, ni la vida ideal, ni el cos perfecte. Ni tan sols cal arribar a tot. La vida real ja és prou bonica, divertida i sorprenent quan la vivim al nostre ritme.

És evident que hem de complir amb les nostres responsabilitats, cuidar la salut i els vincles, formar-nos… però sense caure en el pilot automàtic que ens arrossega a una espiral de productivitat.

---

Per acabar…

Respira. Repassa amb mirada crítica les llistes interminables de “hauries de fer”, menja’t la pizza sense culpa, mira Netflix sense sentir-te malament, fes la migdiada que et demana el cos…

I recorda: una vida plena no depèn de fer-ho tot, sinó de saber què deixar anar.

L’ordre no és només una qüestió d’armaris, és una filosofia: deixa anar el que no necessites i fes espai al que sí. Espai per a la calma, per a la diversió, per a tu.

I així, mica en mica, aprenem a gaudir del que realment importa, sense pressió, sense culpa i amb molt sentit de l’humor.

“Una casa ordenada no et donarà la felicitat, però una de caòtica te la pot robar. I això també val per a l’agenda.”

---

Confessions digitals d’una senyora de les cavernes. per Carla Arguimbau

 

📂 Fer neteja digital… i no morir en l’intent

"Una casa ordenada no et donarà la felicitat, però una caòtica te la pot robar."
Aquesta vegada, aplicada al món digital.

Aquest article neix, com molts altres que escric, d’una experiència real i viscuda en pròpia carn. Quan alguna cosa em remou o m’ensenya, sento la necessitat de compartir-la. Potser a algú li servirà, potser no, però aquí va.

---

🧠 Sí, les organitzadores també procrastinem

Els dos últims caps de setmana he fet una cosa que feia temps que anava ajornant: posar ordre digital a la meva vida.

Spoiler: no ha estat especialment divertit. Però sí molt alliberador.

Jo soc d’aquelles persones que encara preferiria escriure a mà, revelar fotos amb el cor encongit i guardar records en capses de sabates, no en núvols digitals. Però, tot i que m’hi resisteixo… la vida digital m’ha atrapat. No vull viure com els amish, però tampoc suporto que el mòbil em digui que no pot gravar per falta d’espai.

---

💾 El gran pla digital: paciència, estructura i cafè

Amb més de 500 GB de contingut acumulat (entre fotos, vídeos i projectes), vaig decidir comprar una memòria externa i bloquejar temps a l’agenda per fer neteja.

🔎 La metodologia va ser clara:

• Selecció despiadada: Això sí. Això no. Això potser. Això... per què ho vaig guardar?

• Organització per carpetes: personals, laborals, familiars, tallers, projectes, viatges.

• Ordre dins de l’ordre: les laborals, subdividides per temàtica, any i projecte.

• Còpies de seguretat: externes i també al núvol.

Un caos inicial que va donar pas a una pau mental difícil d’explicar.
Ara sé on és cada cosa. I això, amics, és qualitat de vida digital.

---

📸 El meu taló d’Aquil·les: les imatges

Els documents els tenia relativament controlats (tinc una carpeta per a cada cosa). Però les imatges… ai, les imatges.

Tot i tenir el mòbil configurat perquè no es descarreguin fotos de WhatsApp, seguien acumulant-se igual. I com que havia de fer neteja, vaig pensar:
Per què no arrossegar-te a tu també a fer-ho?

---

🌞 Estiu = el moment ideal

L’estiu és perfecte per començar a posar ordre digital:

• ✈️ Al tren o a l’avió: elimina fotos i arxius.

• 🌅 A la fresca del vespre: selecciona carpetes.

• ⛱ A la platja... si pots evitar treure el mòbil, millor.

Consell exprés: Si decideixes fer neteja a la vora del mar, tapa els ports del mòbil amb cinta adhesiva per evitar que hi entri sorra.

---

✅ Guia pràctica per una bona neteja digital

1. Comença petit

Una carpeta, un mes de fotos, una app... L’important és començar.

2. Elimina sense pietat

• Fotos borroses o duplicades

• Captures que ja no tenen sentit

• Mems que ja no fan gràcia

3. Aplica valentia digital

Si no t’aporta… fora!

4. Crea una estructura clara de carpetes

Per anys, per esdeveniments, per persones o per projectes.

5. Fes còpies de seguretat

Amb memòria externa, disc dur o núvol (Google Drive, iCloud, Dropbox…).

6. Desactiva la descàrrega automàtica de WhatsApp

Estalviaràs espai i caos visual.

7. Revisa les apps instal·lades

Si fa mesos que no les fas servir… elimina-les.

8. Programa revisions periòdiques

Cada 3 o 6 mesos per no perdre el control.

9. Utilitza eines d’organització automàtica

Google Photos, Apple Photos, apps de gestió de fitxers…

10. Fes també neteja de correu electrònic

Arxiva, elimina i cancel·la subscripcions.

11. Repensa els grups de WhatsApp

Surt dels que no et serveixen o t’esgoten.

12. Premia’t quan acabis!

Un gelat, una estona de platja, una foto nova... ben guardada!

---

🎯 Bonus: ordena també el que et quedes

Els arxius i fotos que decideixis conservar dins del telèfon, guarda’ls per carpetes clares. Quan vulguis recuperar una foto de fa dos estius, la trobaràs sense haver de rebuscar entre 23.000 imatges.

---

🧘🏻‍♀️ La recompensa final: pau digital

Fer neteja digital és una feinada, sí. Però la sensació de control, lleugeresa i tranquil·litat que et queda després… no té preu.

No cal que siguis minimalista digital.
Només que siguis el/la responsable del teu caos.

Vols començar avui? Escull una carpeta. Elimina el que no et serveixi. I guarda el que sí… amb cap i ordre.

Carla Arguimbau

@vidaenordre

649814236

carla@vidaenordre.com

Vida en ordre - El meu calamar. per Carla Arguimbau

Has vist alguna vegada un Architeuthis? És un calamar gegant que pot mesurar entre 12 i 15 metres, d'aquests que apareixen en els documentals de naturalesa, viuen en el profund de l'oceà i poden pesar 750 kg.

No he vist cap en persona, no obstant això, tinc un dintre meu. Així és com sento jo l'ansietat, un puto calamar de set-cents quilos que està instal·lat en el meu pit i m'oprimeix fins a deixar-me sense aire. Té uns tentacles llargs i forts que segons el moment estrenyen els pulmons, o pressionen en l'estómac. Estén els seus llargs braços i va estrenyent diferents peces de mi fins a deixar la sensació que els meus òrgans són polpa… com un préssec madur que ha caigut a terra, com una nina de drap que té el farciment tou i les extremitats inconnexes. Alguna vegada has sentit aquest pes? La por al fet que el calamar arribi i s'apoderi del teu cos?

La primera vegada que vaig sentir el calamar era una nena. No puc recordar el moment exacte, no sé si tenia sis anys o potser set, no podien ser més de vuit, no sé en quin moment va arribar per primera vegada, però sí que sé per què, sé que va fer un lloc en mi, es va enroscar en el meu cos i es va quedar com a fidel company, sempre amb mi, sempre recordant que en qualsevol moment pot atacar, hi ha hagut èpoques en les quals ha perdut pes, èpoques en què ho he ignorat fins a fingir que no és aquí, que no forma part del meu propi ésser.

Suposo que hauria d'estar agraïda a aquestes pauses, les treves en la lluita.

Avui el calamar s'ha agitat en el meu interior, ha imposat el seu pes sobre el meu pit i m'ha fet cridar de dolor, un dolor tant físic com mental, un dolor cru que m'insta a vomitar en aquestes tecles la ira i tristesa que m'embarga.

Estic escrivint des de l'hospital. No em passa res, el meu calamar fa temps que no em porta fins aquí, només estic com a acompanyant de qui dormisqueja davant meu, amb un ull miro els meus dits teclejar (no sé escriure si no és així) i amb l'altre l'observo descansar amb inquietud d'un somni induït, amb la pena de veure que requereix tant de químic per a sostenir la situació i la culpa de desitjar que el somni l'acompanyi una estona més i no requereixi de mi. Que pugui seguir en silenci una estona més, que no hagi de ser o fer res, només una estoneta més.

Avui em costa, avui la màscara no para de caure i les llàgrimes que solc mantenir a ratlla amb fermesa no fan més que escapar quan abaixo la guàrdia, que inútil em sento per estar així, que mala persona per no ser capaç de suportar tot amb una altra actitud. Perquè quan el meu estat anímic decau la culpa fa la seva entrada triomfal, s'apodera de tot i vàlida la sensació de no merèixer res bo.

Normalment, soc una persona alegre, m'esforço molt a ser positiva, encara que ara que ho dic, igual si em suposa tant d'esforç, és que no soc així, sinó que tracto d'impostar-ho. Qui sap, és el sentiment profund el que defineix el caràcter o és l'actitud amb què l'afrontes?

Aquí podem encetar un meló si voleu, però no tinc la formació per a donar-vos respostes, només tinc preguntes i algunes suposicions. Com estàs veient aquest article no està massa relacionat amb l'organització o l'ordre, encara que en el fons us estic mostrant l'inici de la meva passió, avui em despullo davant teu, que potser posseeixes un calamar com jo.

Quan vivim en la lluita contra l'ansietat, contra la depressió, la nostra casa es manifesta també. O bé costa mantenir l'ordre i el teu caos interior es manifesta com a caos en la llar, l'agenda i les relacions o potser com jo s'apodera de tu la necessitat de control, de perfecció i tota aquesta ansietat es transforma en un remolí d'energia que et porta a despenjar cortines, buidar armaris i netejar racons fins a caure rendida.

Cap extrem t'ajudarà a llarg termini. Jo només puc ajudar-te a frenar el frenesí de perfecció o a recuperar el control del teu entorn. És molt important fer-ho, ja que veure que el teu entorn és desastrós et fa sentir un desastre a tu. Som éssers permeables i ens xopem d'allò que ens envolta, així que si estàs passant un moment difícil o complicat només et diré dues coses: posa ordre i redueix les teves expectatives, no pretenguis arribar a tot.

I sobretot, i abans de res, recorda que això també passarà. Demana ajuda, els professionals de salut mental són aquí per a això. Ja n'hi ha prou d'avergonyir-se o negar la seva necessitat, la meva terapeuta m'ha ensenyat a domar el calamar, m'ha entrenat en la lluita contra ell i gràcies a això soc aquí, pot ser que avui el calamar estigui rabiós, pot ser que ho estigui un temps i amb els seus braços em pressioni fins a límits agònics, però tinc eines per a suportar-ho, tinc les armes que m'ajudaran a deixar-lo ko de nou, potser no serà avui, potser no serà de cop, però sé que com tantes altres vegades, tornaré a deixar-ho submís i dominat.

Només volia compartir amb tu, lector, que, si tens un calamar que ocupa en el teu ser, deixa't ajudar de totes aquelles persones que poden proporcionar-te una mica de pau, envolta't de persones que calmen el calamar i fuig d'aquelles que li venten amb un pal fins a despertar-lo i convertir-lo en un ésser monstruós. Deixa anar el que et fa mal i tracta't amb amor, parla't amb amor. Quan el calamar et murmuri maldats a cau d'orella, crida-li veritats al seu.

El calamar (o la bestiola que tinguis tu) és part de tu, però no és la teva essència, no deixis que et representi o s'apoderi de tu.

I recordem sempre ser amables.

No saps amb quin monstre està lluitant cada persona, en plena batalla sagnant puc aparentar normalitat, puc anar arreglada, somriure als veïns al carrer. Puc treballar i gravar un vídeo per a xarxes socials. Puc estar cuidant a la meva mare a l'hospital i fer broma amb les infermeres. Com jo, moltíssima gent, així que siguem empàtics, pacients i amables. No saps amb quina classe de fera està lluitant l'altra persona en el seu interior, no costa res tractar bé als altres. SIGUES AMABLE.

La importància de l'ordre a les nostres vides

No hi ha res pitjor que anar just de temps al matí i que no quedin culleretes netes, la roba que et volies posar avui està bruta o desapareguda enmig del caos, les claus han decidit jugar al fet i amagar i de camí a la feina t'adones que t'has oblidat d'agafar allò que necessites per primera hora... Així qualsevol està a la defensiva, tocant el clàxon als cotxes i amb un humor de mil dimonis.  

Et sona? Alguna vegada t'has sentit així? 

Els espais atapeïts, desendreçats o caòtics creen un gran malestar del qual de vegades no som conscients, estem més irritables i malhumorats i no és per menys. 

Portar les coses al dia i un mínim d'ordre t'evitarà mals de cap, estrès, perdre el temps buscant coses o malgastar diners comprant per duplicat. Només cal posar en ordre els punts conflictius de la llar o la feina i una millora de la gestió del temps. Es pot aconseguir amb ajuda d'una organitzadora professional que t'acompanyi en aquest procés de canvi o bé canviant hàbits i estances per tu mateix. Des d'aquest petit espai la meva intenció és donar-vos recursos útils perquè pugueu millorar la vostra qualitat de vida, començant per petites coses a la llar que us proporcionarà harmonia i tranquil·litat si les poseu en pràctica. 

Els quatre genets apocalíptics de l'ordre són: 

La desídia o mandra. 

Una de les bases de l'ordre és passar a l'acció, quan fas les coses al moment, ja sigui penjar la jaqueta, engegar el rentaplats o desparar taula, mantens l'ordre invertint poc esforç i temps. Si deixem les coses "per a després" en comptes de plegar la roba d'aquell dia tindrem la de dos, els plats costar més de fer nets i així entrem en una roda de la qual costa molt sortir.  

Cada vegada la casa està pitjor i requereix més feina tornar-la a deixar bé. Tot allò que puguem fer en menys de dos minuts no ho deixis per més endavant. Pots programar la rentadora o els rentavaixelles perquè acabin a l'hora en què tu saps que podràs buidar-lo o estendre la roba. Posar els plats a dins del rentaplats costa el mateix que deixar-los a pica així que acostuma't a posar-ho tot al moment i el manteniment de la cuina serà més fàcil. 

Plegar la manta del sofà abans d'anar a dormir i deixar els coixins col·locats evitarà soroll visual a la sala. 

La manca de planificació  

Planificar serà el teu gran aliat contra el caos. Fer un menú setmanal ajuda a alliberar càrrega mental, facilita que portem una dieta més equilibrada i a més estalviem diners, ja que sabem que hem de comprar i no se'ns caduquen els aliments. Pots fer el menú alhora que fas la llista o bé fer un menú invers, és a dir, revises que tens a la cuina i congeladors i elabores un menú a partir d'aquests aliments. Si vas a comprar cada setmana el mateix dia, et serà més fàcil fer la llista i comprar el que realment necessites evitant comprar de més i que ens caduqui. Estalviem diners i contribuïm a reduir el malbaratament alimentari. Preparar al vespre la roba que ens posarem l'endemà t'ajudarà a començar el dia amb més tranquil·litat, evitant treure un munt de roba de l'armari perquè no saps que posar-te i a sobre deixar-ho tot per allà perquè vas just de temps.  

Fer el llit és un hàbit que no només ens fa tenir una habitació més harmònica i endreçada sinó que té beneficis en nosaltres i la nostra productivitat. És la satisfacció de completar la primera tasca del dia i l'alegria de veure l'habitació en ordre quan arribem a casa. No et portarà més de cinc minuts i dormiràs molt millor en un llit ben fet. 

L’acumulació i la compra compulsiva 

Un consum responsable en tots els àmbits de la nostra vida ens ajuda a portar una vida més plena, sostenible i organitzada. 

Començant pel menjar. Compra només aquells aliments que estiguis segur de consumir dins del termini de caducitat, moltes vegades ens deixem portar per l'oferta i comprem molt més del que realment necessitem. Pensem que estem estalviant, però sí una part l'has de llençar surt molt car a la butxaca i al planeta. Compra amb llista, una idea per facilitar la llista si vius amb més gent és crear un grup de WhatsApp amb l'única finalitat d'anar posant què falta, així tothom col·labora i qualsevol membre hi pot anar de camí a casa i comprar tot sense haver de consultar que necessita cadascú.  

Quan parlem de roba, comprar només allò que necessitem i que realment ens agrada ens farà gaudir la moda a un altre nivell. No cal tenir tot el que ens agrada, però és imprescindible que tot el que tenim a l'armari ens encanti. La roba és una forma d'expressar la nostra personalitat i es mereix que la tractem bé i la triem amb alegria. Tots ens sentim millor, de més bon humor quan portem una roba que ens agrada i ens fa sentir còmodes. Depura el teu armari i queda't amb allò que realment et fa feliç, la resta l'hem de deixar marxar. Ho pots donar a diverses associacions, amics i familiars o inclús donar-li una segona vida en aplicacions de segona mà com Vinted i Wallapop. 

Acumular roba i altres objectes ens roba espai i crea una energia de carència que cal evitar. 

Una organització ineficaç 

Els espais de casa han de tindre un ordre lògic i funcional. 

Col·locar les coses de la manera adequada ens farà tindre un entorn més agradable i atractiu fent més fàcil el manteniment i la neteja. És necessari plantejar-nos perquè posem les coses on les posem i si hi ha un lloc on podrien quedar millor i més funcionals, hi ha diversos llibres inclús programes i pòdcasts que et poden ajudar a decidir com organitzar casa teva, però si vols una ajuda personalitzada i professional el millor és posar-te en contacte amb una organitzadora professional que adapti un pla específic per la teva situació i et faci un assessorament o bé un acompanyament. Així com anem a la perruqueria perquè ens facin una tallada de cabells que encaixi amb nosaltres i que siguem capaços de mantenir amb facilitat el dia a dia l’organització professional d'espais busca ajudar-te de forma específica perquè després puguis mantenir aquests canvis de forma natural i millorar la teva vida. 

Carla Arguimbau

vidaenordre.com

carla@vidaenordre.com

649814236

La reorganització en processos de dol. per Carla Arguimbau

En algun moment de les nostres vides, tots hem de passar la difícil situació de perdre un ésser estimat.

El més comú és iniciar llavors el procés denominat dol, Kübler-Ross va determinar que el procés de dol consta de 5 fases.

La negació: som incapaços de creure que realment aquella persona ja no hi sigui. Només ens venen pensaments com "però si vàrem parlar ahir" "no pot ser"

La ira: ens domina un sentiment de ràbia, es busquen culpables encara que no hi siguin, de vegades contra el mateix difunt per haver-nos deixat.

La negociació: comença a calar la idea de la pèrdua, però no la sentim real, es negocia amb deus en cas de ser creients i ens intentem convèncer que estan a un lloc millor i ja no pateixen.

Depressió: aquesta arriba quan s'assumeix la mort, es perd tota esperança i ens tanquem en la pena i el dolor de saber tot el que no podrà viure i presenciar, és comú sentir esgotament físic, apatia, pèrdua de gana o aïllament social.

Acceptació: arribada aquesta fase no vol dir que oblidem la pena o l'amor que hem sentit, vol dir que assimilem que l'altre ja no està i hem de continuar amb la nostra vida. Es tracta de crear un record en el qual recolzar-nos.

Un cop arribada l'acceptació és totalment normal tindre sentiments de pena i tristor de tant en tant, que ho hàgim acceptat no vol dir que ens n'oblidem, aquests sentiments s'aniran espaiant en el temps i diluint una mica la seva intensitat.

No sempre segueixen aquest ordre ni es viuen totes les fases, ara bé, si sentim que ens hem quedat estancats en una d'elles és important que busquem ajuda per continuar avançant i no generar el que s'anomena dol crònic.

Kübler-Ros destaca també 4 etapes combinades que són:

Embotiment mental: combina el shock, la negació de la realitat i no es tenen les idees clares.

Anhel i busca del referent perdut: agrupa els sentiments d'ira, depressió i culpa

Desorganització i desesperació: angoixa i estrès a l'hora de dur a terme les tasques que desenvolupava l'ésser perdut, incapacitat per organitzar-se, depressió i deixadesa. En algun cas inclús se sent la necessitat de trencar amb totes les pautes establertes i començar de nou.

Reorganització: s'afronta la realitat i es reestructura la vida , ens adaptem als canvis que comporta i aprenem a viure la nova realitat.

I ara us preguntareu, i per què una organitzadora professional ens parla d'aquests temes? Bé doncs com haureu observat, és molt comú que en algun moment del dol la desorganització faci acte de presència, quan estem vivint situacions complicades, doloroses, de canvi, és fàcil deixar-se portar per la pena i el desànim. Quan això esdevé, tot al nostre voltant s'ensorra, la casa ens cau a sobre i a banda de la tristesa que sentim ens envolta un entorn caòtic o que simplement no és l'habitual en nosaltres, reconduir aquestes situacions no sempre és fàcil, ja que la persona que ho està vivint no té les forces ni físiques ni emocionals de fer-ho sola, aquí és on nosaltres podem prestar ajuda i suport. És important recuperar el control dels espais per no sentir que tot se'ns escapa de les mans...

A més es dona una situació en molts casos que també pot resultar dolorosa i difícil d'afrontar a soles que és què fer amb totes les pertinences de la persona que ens ha deixat.

Si vivia sola s'haurà d'entrar a buidar la casa, revisar tot allò que hi ha, tota una vida de records i objectes carregats de significat i presència. Si convivíem amb la persona, és més complicat encara, ja que cada racó de la nostra casa està impregnat dels records, de la seva presència i pot resultar profundament dolorós conviure-hi, alhora que la culpa ens pot atacar en cas d'intentar fer els canvis necessaris.

Primer de tot cal dir que si el procés de dol està sent molt intens i veiem que ens encallem en alguna fase o que som incapaços d'afrontar la pèrdua, el millor sempre és comptar amb un professional que ens ajudi a gestionar aquestes emocions, els psicòlegs poden ser una eina fonamental per la nostra recuperació. I un cop arribi el moment de fer un pas més enllà i començar a despendre's dels objectes els organitzadors professionals estem aquí per donar suport i sostenir aquestes emocions per fer més fàcil el tràngol.

No existeix el moment ideal per fer-ho i per cada persona serà en una etapa o un altre segons les seves necessitats, l'important és no deixar-se pressionar pels altres i prendre la decisió quan sentim que ha arribat el moment.

Moltes vegades hi ha un caos emocional, por, tristesa, culpa o agraïment, durant aquest procés s'entravessen diferents emocions i hem d'entendre que totes elles estan bé, les hem de sentir i acceptar, formen part de la recuperació.

És normal que al principi les pertinences ens ajudin a negar la realitat o a sentir-lo més proper, et connecten amb la persona. Hem de recordar que no són els objectes l'important sinó els records que han deixat en nosaltres. Podem demanar ajuda, ja sigui a un professional de l'organització a un amic que ens acompanyi a prendre les decisions difícils com ara amb quins records ens volem quedar. És important triar algú que sigui respectuós, que no et doni presses i que estigui disposat a compartir el dolor d'aquesta tasca.

Si hem de fer-ho ràpidament com per exemple en casos que s'ha de deixar un habitatge que està llogat la situació és el que marca el moment, però podem fer que el procés sigui un homenatge a qui hi vivia, pots posar música que li agradava o que a tu et faci recorda-la.

Pots preparar una caixa per desar-hi aquells petits objectes dels quals no et vols desprendre, les joies, la cartera, fotografies o cartes... Donar els objectes útils a associacions benèfiques ens ajudarà a deixar-les marxar, ja que així saps que algú altre li donarà ús i estàs ajudant a altres persones que no poden comprar-ho. És un acte de generositat compartir amb els que no tenen tant.

Cada persona és única i viu les situacions a la seva manera, així que no et comparis! Hi ha qui necessita fer-ho al cap de pocs dies de la mort o qui necessita mesos o anys per arribar a aquest punt, no passa res, no hi ha una opció millor que l'altre, escolta el teu cos. Et dirà quan és el moment de fer-ho.

Carla Arguimbau

vidaenordre.com

carla@vidaenordre.com

649814236

Vida en Ordre- Les rebaixes

 

Acabem de passar les festes de Nadal, o millor dit les festes de comprar. Són dates en què cada vegada més el que ens domina és el consumisme sense fre. Menjar per un exèrcit del qual acabem llençant una part, regals comprats per inèrcia, perquè toca i tenim pressa i comprem "això mateix", Vestits impossibles que ja saps que et posaràs només un dia i després agafarà pols i espai al teu armari... Quan per fi sembla que recuperem normalitat, arriben les rebaixes!

Com a organitzadora d'espais que soc, m'agradaria tractar una mica el tema de les rebaixes i la roba. Hi ha certs patrons de compra que es reprodueixen a la majoria de les cases, jo mateixa he caigut sovint en alguns i em sembla bon moment per treure el tema.

Està molt bé aprofitar aquest període per comprar allò que ens fa falta o il·lusió aprofitant que el preu és més reduït, però no podem perdre de vista que anem a buscar. Si sortim de compres simplement a la caça de la ganga, és molt probable que comprem de més i pitjor.

T'has parat a analitzar mai que sents en comprar? Moltes vegades he vist que les persones que compren de forma compulsiva no gaudeixen les peces en si, és la sensació d'adquirir coses, de trobar una oferta, el xut de dopamina que et proporciona comprar.

Si analitzem bé veurem que intentem omplir altres coses, quan compres per comprar realment no és la roba el que gaudeixes, és el fet que durant unes hores no estàs pensant en allò que no t'agrada de la teva vida, és una via d'escapament. Ens fa sentir que si tenim allò que tant ens agrada, la nostra vida serà millor. És un plaer temporal, quan baixin altra vegada els teus nivells de serotonina és probable que et sentis pitjor encara, els problemes són els mateixos, la teva vida no ha millorat i a sobre t'has gastat un munt de calés en coses que no necessites i en molts casos que ni t'agraden. Però ho has comprat igualment perquè estava rebaixat.

Si aquest any no vols caure en l'espiral de consum de les rebaixes, pots seguir alguns d'aquests passos:

Abans d'anar de compres seria ideal fer un repàs del teu armari en profunditat, veuràs que tens i així no compraràs per duplicat, ja que tenim tendència a comprar les mateixes peces repetides. Potser et retrobes amb coses que fa temps que no et poses i és com si tornessin a ser noves, a més així prens consciència de tot el que tens. Treu del teu armari tot allò que ja no et va bé, que no t'agrada o simplement ja no t'identifica. Les persones evolucionem i el nostre armari ho ha de fer amb nosaltres.

No compris més del que pots tenir, tot allò que no veus al teu armari és com si no ho tinguessis. Intenta tenir més espai per moure les peces i el màxim de coses a la vista i acabaràs vestint de forma molt més variada tot i tenir menys opcions.

Fes una llista del que necessites i a quines botigues pots trobar-ho. Intenta comprar menys, però de més qualitat, la indústria del fast fashion està destruint el planeta de forma inexorable, comprem roba d'una qualitat tan baixa que en dues rentades ha perdut la forma i no ens la posem més, aquest tipus de peces acaben sent un greu problema pel medi ambient, a més acabem vestint amb roba malmesa, descolorida o amb pilotilles, això només atrau pobresa i dona una imatge deixada. És millor tenir poc, però d'una millor qualitat, les rebaixes són un moment fantàstic per fer-te amb alguns bàsics més bons.

Quan siguis a la botiga fes-te les següents preguntes abans de comprar una peça:

M'agrada de debò? O simplement et sembla que "està bé"

El teixit és còmode o em molestarà? S'ha de planxar molt?(important si odies la planxa) Està en consonància amb el meu estil i valors? O m'estic deixant portar per una moda que no m'atrau realment i una fabricació que no està alineada amb els meus valors?

Em queda bé? No s'hi val que et vagi bé de talla i ja està, la roba és un mitjà d'expressió i ens ha de fer sentir fabulosos tot el que portem. Si no et convenç, no ho compris!

Ho podré combinar? Si t'enamores d'un vestit que no saps com combinar tens un problema, hauràs de continuar comprant per poder lluir-lo o bé es quedarà abandonat a l'armari, fent-te sentir malament cada vegada que el vegis, compra coses que siguin fàcils de combinar i del teu estil.

Per què ho vull? És important saber quin ús li donarem a la roba que volem incloure en l'armari, serà per treballar? Per jugar a pàdel? Per sortir de festa? Aposta sempre per coses que siguin versàtils, uns pantalons que en funció de com els combinis serveixin tant per diari com per un sopar, part de dalt bàsiques que es poden portar amb qualsevol estil... i si ho vols per un ús concret com anar al gimnàs, analitza si en tens prou a casa o si de veritat ho faràs servir.

Què diu de tu? La roba parla de nosaltres, és com una carta de presentació i li hem de donar la importància que es mereix, escolta la peça que tens a les mans.

Què diu de la persona la que la porta? Si la resposta no t'agrada és que allò no és per tu.

Fixa't un pressupost i no el sobrepassis, el millor és portar la quantitat justa i així evites gastar més del que et pots permetre, i recorda preguntar-te, que passaria si no compro això? Normalment, la resposta sincera és RES, per tant, si dubtes, deixa-ho, sempre seràs a temps de tornar o trobar alguna cosa similar.

L'objectiu de tot això és que casa vostre no quedi atapeïda, que gaudiu triant la roba al matí i no acabeu amb un armari ple de -no sé què posar-me, les rebaixes són un gran moment per adquirir allò que necessitem, però si caiem en el consumisme desenfrenat només en sortirem perjudicats.

Bones rebaixes!

Carla Arguimbau

vidaenordre.com

carla@vidaenordre.com

649814236