En algun moment de les nostres vides, tots hem de passar la difícil situació de perdre un ésser estimat.
El més comú és iniciar llavors el procés denominat dol, Kübler-Ross va determinar que el procés de dol consta de 5 fases.
La negació: som incapaços de creure que realment aquella persona ja no hi sigui. Només ens venen pensaments com "però si vàrem parlar ahir" "no pot ser"
La ira: ens domina un sentiment de ràbia, es busquen culpables encara que no hi siguin, de vegades contra el mateix difunt per haver-nos deixat.
La negociació: comença a calar la idea de la pèrdua, però no la sentim real, es negocia amb deus en cas de ser creients i ens intentem convèncer que estan a un lloc millor i ja no pateixen.
Depressió: aquesta arriba quan s'assumeix la mort, es perd tota esperança i ens tanquem en la pena i el dolor de saber tot el que no podrà viure i presenciar, és comú sentir esgotament físic, apatia, pèrdua de gana o aïllament social.
Acceptació: arribada aquesta fase no vol dir que oblidem la pena o l'amor que hem sentit, vol dir que assimilem que l'altre ja no està i hem de continuar amb la nostra vida. Es tracta de crear un record en el qual recolzar-nos.
Un cop arribada l'acceptació és totalment normal tindre sentiments de pena i tristor de tant en tant, que ho hàgim acceptat no vol dir que ens n'oblidem, aquests sentiments s'aniran espaiant en el temps i diluint una mica la seva intensitat.
No sempre segueixen aquest ordre ni es viuen totes les fases, ara bé, si sentim que ens hem quedat estancats en una d'elles és important que busquem ajuda per continuar avançant i no generar el que s'anomena dol crònic.
Kübler-Ros destaca també 4 etapes combinades que són:
Embotiment mental: combina el shock, la negació de la realitat i no es tenen les idees clares.
Anhel i busca del referent perdut: agrupa els sentiments d'ira, depressió i culpa
Desorganització i desesperació: angoixa i estrès a l'hora de dur a terme les tasques que desenvolupava l'ésser perdut, incapacitat per organitzar-se, depressió i deixadesa. En algun cas inclús se sent la necessitat de trencar amb totes les pautes establertes i començar de nou.
Reorganització: s'afronta la realitat i es reestructura la vida , ens adaptem als canvis que comporta i aprenem a viure la nova realitat.
I ara us preguntareu, i per què una organitzadora professional ens parla d'aquests temes? Bé doncs com haureu observat, és molt comú que en algun moment del dol la desorganització faci acte de presència, quan estem vivint situacions complicades, doloroses, de canvi, és fàcil deixar-se portar per la pena i el desànim. Quan això esdevé, tot al nostre voltant s'ensorra, la casa ens cau a sobre i a banda de la tristesa que sentim ens envolta un entorn caòtic o que simplement no és l'habitual en nosaltres, reconduir aquestes situacions no sempre és fàcil, ja que la persona que ho està vivint no té les forces ni físiques ni emocionals de fer-ho sola, aquí és on nosaltres podem prestar ajuda i suport. És important recuperar el control dels espais per no sentir que tot se'ns escapa de les mans...
A més es dona una situació en molts casos que també pot resultar dolorosa i difícil d'afrontar a soles que és què fer amb totes les pertinences de la persona que ens ha deixat.
Si vivia sola s'haurà d'entrar a buidar la casa, revisar tot allò que hi ha, tota una vida de records i objectes carregats de significat i presència. Si convivíem amb la persona, és més complicat encara, ja que cada racó de la nostra casa està impregnat dels records, de la seva presència i pot resultar profundament dolorós conviure-hi, alhora que la culpa ens pot atacar en cas d'intentar fer els canvis necessaris.
Primer de tot cal dir que si el procés de dol està sent molt intens i veiem que ens encallem en alguna fase o que som incapaços d'afrontar la pèrdua, el millor sempre és comptar amb un professional que ens ajudi a gestionar aquestes emocions, els psicòlegs poden ser una eina fonamental per la nostra recuperació. I un cop arribi el moment de fer un pas més enllà i començar a despendre's dels objectes els organitzadors professionals estem aquí per donar suport i sostenir aquestes emocions per fer més fàcil el tràngol.
No existeix el moment ideal per fer-ho i per cada persona serà en una etapa o un altre segons les seves necessitats, l'important és no deixar-se pressionar pels altres i prendre la decisió quan sentim que ha arribat el moment.
Moltes vegades hi ha un caos emocional, por, tristesa, culpa o agraïment, durant aquest procés s'entravessen diferents emocions i hem d'entendre que totes elles estan bé, les hem de sentir i acceptar, formen part de la recuperació.
És normal que al principi les pertinences ens ajudin a negar la realitat o a sentir-lo més proper, et connecten amb la persona. Hem de recordar que no són els objectes l'important sinó els records que han deixat en nosaltres. Podem demanar ajuda, ja sigui a un professional de l'organització a un amic que ens acompanyi a prendre les decisions difícils com ara amb quins records ens volem quedar. És important triar algú que sigui respectuós, que no et doni presses i que estigui disposat a compartir el dolor d'aquesta tasca.
Si hem de fer-ho ràpidament com per exemple en casos que s'ha de deixar un habitatge que està llogat la situació és el que marca el moment, però podem fer que el procés sigui un homenatge a qui hi vivia, pots posar música que li agradava o que a tu et faci recorda-la.
Pots preparar una caixa per desar-hi aquells petits objectes dels quals no et vols desprendre, les joies, la cartera, fotografies o cartes... Donar els objectes útils a associacions benèfiques ens ajudarà a deixar-les marxar, ja que així saps que algú altre li donarà ús i estàs ajudant a altres persones que no poden comprar-ho. És un acte de generositat compartir amb els que no tenen tant.
Cada persona és única i viu les situacions a la seva manera, així que no et comparis! Hi ha qui necessita fer-ho al cap de pocs dies de la mort o qui necessita mesos o anys per arribar a aquest punt, no passa res, no hi ha una opció millor que l'altre, escolta el teu cos. Et dirà quan és el moment de fer-ho.
En algun moment de les nostres vides, tots hem de passar la difícil situació de perdre un ésser estimat.
El més comú és iniciar llavors el procés denominat dol, Kübler-Ross va determinar que el procés de dol consta de 5 fases.
La negació: som incapaços de creure que realment aquella persona ja no hi sigui. Només ens venen pensaments com "però si vàrem parlar ahir" "no pot ser"
La ira: ens domina un sentiment de ràbia, es busquen culpables encara que no hi siguin, de vegades contra el mateix difunt per haver-nos deixat.
La negociació: comença a calar la idea de la pèrdua, però no la sentim real, es negocia amb deus en cas de ser creients i ens intentem convèncer que estan a un lloc millor i ja no pateixen.
Depressió: aquesta arriba quan s'assumeix la mort, es perd tota esperança i ens tanquem en la pena i el dolor de saber tot el que no podrà viure i presenciar, és comú sentir esgotament físic, apatia, pèrdua de gana o aïllament social.
Acceptació: arribada aquesta fase no vol dir que oblidem la pena o l'amor que hem sentit, vol dir que assimilem que l'altre ja no està i hem de continuar amb la nostra vida. Es tracta de crear un record en el qual recolzar-nos.
Un cop arribada l'acceptació és totalment normal tindre sentiments de pena i tristor de tant en tant, que ho hàgim acceptat no vol dir que ens n'oblidem, aquests sentiments s'aniran espaiant en el temps i diluint una mica la seva intensitat.
No sempre segueixen aquest ordre ni es viuen totes les fases, ara bé, si sentim que ens hem quedat estancats en una d'elles és important que busquem ajuda per continuar avançant i no generar el que s'anomena dol crònic.
Kübler-Ros destaca també 4 etapes combinades que són:
Embotiment mental: combina el shock, la negació de la realitat i no es tenen les idees clares.
Anhel i busca del referent perdut: agrupa els sentiments d'ira, depressió i culpa
Desorganització i desesperació: angoixa i estrès a l'hora de dur a terme les tasques que desenvolupava l'ésser perdut, incapacitat per organitzar-se, depressió i deixadesa. En algun cas inclús se sent la necessitat de trencar amb totes les pautes establertes i començar de nou.
Reorganització: s'afronta la realitat i es reestructura la vida , ens adaptem als canvis que comporta i aprenem a viure la nova realitat.
I ara us preguntareu, i per què una organitzadora professional ens parla d'aquests temes? Bé doncs com haureu observat, és molt comú que en algun moment del dol la desorganització faci acte de presència, quan estem vivint situacions complicades, doloroses, de canvi, és fàcil deixar-se portar per la pena i el desànim. Quan això esdevé, tot al nostre voltant s'ensorra, la casa ens cau a sobre i a banda de la tristesa que sentim ens envolta un entorn caòtic o que simplement no és l'habitual en nosaltres, reconduir aquestes situacions no sempre és fàcil, ja que la persona que ho està vivint no té les forces ni físiques ni emocionals de fer-ho sola, aquí és on nosaltres podem prestar ajuda i suport. És important recuperar el control dels espais per no sentir que tot se'ns escapa de les mans...
A més es dona una situació en molts casos que també pot resultar dolorosa i difícil d'afrontar a soles que és què fer amb totes les pertinences de la persona que ens ha deixat.
Si vivia sola s'haurà d'entrar a buidar la casa, revisar tot allò que hi ha, tota una vida de records i objectes carregats de significat i presència. Si convivíem amb la persona, és més complicat encara, ja que cada racó de la nostra casa està impregnat dels records, de la seva presència i pot resultar profundament dolorós conviure-hi, alhora que la culpa ens pot atacar en cas d'intentar fer els canvis necessaris.
Primer de tot cal dir que si el procés de dol està sent molt intens i veiem que ens encallem en alguna fase o que som incapaços d'afrontar la pèrdua, el millor sempre és comptar amb un professional que ens ajudi a gestionar aquestes emocions, els psicòlegs poden ser una eina fonamental per la nostra recuperació. I un cop arribi el moment de fer un pas més enllà i començar a despendre's dels objectes els organitzadors professionals estem aquí per donar suport i sostenir aquestes emocions per fer més fàcil el tràngol.
No existeix el moment ideal per fer-ho i per cada persona serà en una etapa o un altre segons les seves necessitats, l'important és no deixar-se pressionar pels altres i prendre la decisió quan sentim que ha arribat el moment.
Moltes vegades hi ha un caos emocional, por, tristesa, culpa o agraïment, durant aquest procés s'entravessen diferents emocions i hem d'entendre que totes elles estan bé, les hem de sentir i acceptar, formen part de la recuperació.
És normal que al principi les pertinences ens ajudin a negar la realitat o a sentir-lo més proper, et connecten amb la persona. Hem de recordar que no són els objectes l'important sinó els records que han deixat en nosaltres. Podem demanar ajuda, ja sigui a un professional de l'organització a un amic que ens acompanyi a prendre les decisions difícils com ara amb quins records ens volem quedar. És important triar algú que sigui respectuós, que no et doni presses i que estigui disposat a compartir el dolor d'aquesta tasca.
Si hem de fer-ho ràpidament com per exemple en casos que s'ha de deixar un habitatge que està llogat la situació és el que marca el moment, però podem fer que el procés sigui un homenatge a qui hi vivia, pots posar música que li agradava o que a tu et faci recorda-la.
Pots preparar una caixa per desar-hi aquells petits objectes dels quals no et vols desprendre, les joies, la cartera, fotografies o cartes... Donar els objectes útils a associacions benèfiques ens ajudarà a deixar-les marxar, ja que així saps que algú altre li donarà ús i estàs ajudant a altres persones que no poden comprar-ho. És un acte de generositat compartir amb els que no tenen tant.
Cada persona és única i viu les situacions a la seva manera, així que no et comparis! Hi ha qui necessita fer-ho al cap de pocs dies de la mort o qui necessita mesos o anys per arribar a aquest punt, no passa res, no hi ha una opció millor que l'altre, escolta el teu cos. Et dirà quan és el moment de fer-ho.
Carla Arguimbau
vidaenordre.com
carla@vidaenordre.com
649814236
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari aqui!