Confessions digitals d’una senyora de les cavernes. per Carla Arguimbau

 

📂 Fer neteja digital… i no morir en l’intent

"Una casa ordenada no et donarà la felicitat, però una caòtica te la pot robar."
Aquesta vegada, aplicada al món digital.

Aquest article neix, com molts altres que escric, d’una experiència real i viscuda en pròpia carn. Quan alguna cosa em remou o m’ensenya, sento la necessitat de compartir-la. Potser a algú li servirà, potser no, però aquí va.

---

🧠 Sí, les organitzadores també procrastinem

Els dos últims caps de setmana he fet una cosa que feia temps que anava ajornant: posar ordre digital a la meva vida.

Spoiler: no ha estat especialment divertit. Però sí molt alliberador.

Jo soc d’aquelles persones que encara preferiria escriure a mà, revelar fotos amb el cor encongit i guardar records en capses de sabates, no en núvols digitals. Però, tot i que m’hi resisteixo… la vida digital m’ha atrapat. No vull viure com els amish, però tampoc suporto que el mòbil em digui que no pot gravar per falta d’espai.

---

💾 El gran pla digital: paciència, estructura i cafè

Amb més de 500 GB de contingut acumulat (entre fotos, vídeos i projectes), vaig decidir comprar una memòria externa i bloquejar temps a l’agenda per fer neteja.

🔎 La metodologia va ser clara:

• Selecció despiadada: Això sí. Això no. Això potser. Això... per què ho vaig guardar?

• Organització per carpetes: personals, laborals, familiars, tallers, projectes, viatges.

• Ordre dins de l’ordre: les laborals, subdividides per temàtica, any i projecte.

• Còpies de seguretat: externes i també al núvol.

Un caos inicial que va donar pas a una pau mental difícil d’explicar.
Ara sé on és cada cosa. I això, amics, és qualitat de vida digital.

---

📸 El meu taló d’Aquil·les: les imatges

Els documents els tenia relativament controlats (tinc una carpeta per a cada cosa). Però les imatges… ai, les imatges.

Tot i tenir el mòbil configurat perquè no es descarreguin fotos de WhatsApp, seguien acumulant-se igual. I com que havia de fer neteja, vaig pensar:
Per què no arrossegar-te a tu també a fer-ho?

---

🌞 Estiu = el moment ideal

L’estiu és perfecte per començar a posar ordre digital:

• ✈️ Al tren o a l’avió: elimina fotos i arxius.

• 🌅 A la fresca del vespre: selecciona carpetes.

• ⛱ A la platja... si pots evitar treure el mòbil, millor.

Consell exprés: Si decideixes fer neteja a la vora del mar, tapa els ports del mòbil amb cinta adhesiva per evitar que hi entri sorra.

---

✅ Guia pràctica per una bona neteja digital

1. Comença petit

Una carpeta, un mes de fotos, una app... L’important és començar.

2. Elimina sense pietat

• Fotos borroses o duplicades

• Captures que ja no tenen sentit

• Mems que ja no fan gràcia

3. Aplica valentia digital

Si no t’aporta… fora!

4. Crea una estructura clara de carpetes

Per anys, per esdeveniments, per persones o per projectes.

5. Fes còpies de seguretat

Amb memòria externa, disc dur o núvol (Google Drive, iCloud, Dropbox…).

6. Desactiva la descàrrega automàtica de WhatsApp

Estalviaràs espai i caos visual.

7. Revisa les apps instal·lades

Si fa mesos que no les fas servir… elimina-les.

8. Programa revisions periòdiques

Cada 3 o 6 mesos per no perdre el control.

9. Utilitza eines d’organització automàtica

Google Photos, Apple Photos, apps de gestió de fitxers…

10. Fes també neteja de correu electrònic

Arxiva, elimina i cancel·la subscripcions.

11. Repensa els grups de WhatsApp

Surt dels que no et serveixen o t’esgoten.

12. Premia’t quan acabis!

Un gelat, una estona de platja, una foto nova... ben guardada!

---

🎯 Bonus: ordena també el que et quedes

Els arxius i fotos que decideixis conservar dins del telèfon, guarda’ls per carpetes clares. Quan vulguis recuperar una foto de fa dos estius, la trobaràs sense haver de rebuscar entre 23.000 imatges.

---

🧘🏻‍♀️ La recompensa final: pau digital

Fer neteja digital és una feinada, sí. Però la sensació de control, lleugeresa i tranquil·litat que et queda després… no té preu.

No cal que siguis minimalista digital.
Només que siguis el/la responsable del teu caos.

Vols començar avui? Escull una carpeta. Elimina el que no et serveixi. I guarda el que sí… amb cap i ordre.

Carla Arguimbau

@vidaenordre

649814236

carla@vidaenordre.com

Vida en ordre: El canvi d’armari per Carla Arguimbau

 

Pluges, vent i fred han marcat l'inici de la primavera aquest any i ens han anat endarrerint un esdeveniment que es viu en la majoria de les cases aquests dies. El canvi d'armari.

 Si no tens un vestidor d'aquests que surten a les revistes el més comú és que tinguis la roba de fora de temporada encaixada a les golfes, a l'arco de sota el llit o en altres punts de la casa i dues vegades l'any fas aquest intercanvi, endrecem la roba que hem dut fins ara i traiem la de la temporada en què entrem, a mi m'agrada especialment aquest moment per molts motius, sobretot a la primavera quan trec tots els jerseis gruixuts i foscos, els agraeixo haver-me mantingut calentona i els substitueixo per peces plenes de color, teixits lleugers i alegres que donen vida amb només obrir l'armari, però jo soc una mica rareta i sé que per molta gent és un procés pesat, feixuc i que fa una mandra mortal. 

Si tu ets una d'aquestes persones, pots fer dues coses, trucar a una organitzadora professional com jo perquè se'n cuidi tot i t'ajudi a fer-ho o continuar llegint aquest article per fer-ho tu mateix de la mà d'una professional. 

Primer pas: 

Reserva un dia per fer-ho, el millor és fer-ho tot de cop per no allargar el procés i atapeir l'armari amb una barreja de temporades. Intenta tenir el llit fet i tota la roba neta i eixuta, que no quedi res al cabàs de rentar o a l'estenedor. La preparació és tan important com el procés, ja que ens facilitarà molt tenir tot preparat i no haver de parar a mitges o trobar peces dies després. Tindre tots els penjadors iguals marcarà la diferència, no només estètic sinó també de practicitat. Si ja els tens fantàstic! Si n'has de comprar et recomano els de vellut que són molt lleugers, no rellisca la roba i ocupen poc espai. 

Segon pas: 

Buida l'armari, ho treu absolutament tot, pots deixar-ho a sobre el llit. Deixa els penjadors també fora i no t'oblidis dels altells i els baixos. Ha de quedar com el dia que el vas comprar. Aprofita per treure la pols i fer aquells racons que de normal no veus, és l'excusa perfecta per fer-ho. 

Tercer pas: 

Prepara les caixes o el lloc on guardaràs tota la roba, que estigui neta i eixuta, millor evitar llocs amb humitats i materials com el cartó, millor busca materials resistents i transpirables.

Quart pas: 

Revisa peça per peça, has de tenir en compte les següents coses: 

M'agrada? 

M'ho he posat durant aquesta temporada? 

Em fa sentir a gust i còmode? 

M'ho vull seguir posant? 

Està en bones condicions? 

És de la meva talla? 

Si has respost que no a alguna d'aquestes preguntes, ha arribat l'hora dels adeus... si no t'ho has posat, analitza per què. Sempre hi ha un motiu. Si estàs incòmode o no t'hi sents bé què carai esperes per fer-ho fora de la teva vida? I això s'aplica a la roba, als complements, a les situacions i a les relacions, creu-me, quan comences a fer neteja d'armari i li trobes el gust després adquireixes noves perspectives en tot el que t'envolta (per això la meva empresa es diu Vida en Ordre) Però seguim que m'emociono amb temes que no venen al cas, si t'ho has posat, està bé, és còmode, però ja no t'agrada també l'has de deixar marxar. 

La roba no només té la funció de cobrir el cos, sinó que és un potent mitjà d'expressió, la teva roba parla de tu i si el que diu ja no ressona amb tu no l'hauries de portar. Si té forats, taques, el teixit ha perdut la forma o està descolorit a què esperes? Aquest tipus de peces ens fan veure deixats, atrauen pobresa a les nostres vides i no ve de gust lluir-ho. 

Sempre que puguis, compra qualitat, no cal anar de disseny, però sovint ens gastem un munt de diners en moda de baix cost que dura tres rentades i a més és molt perjudicial per al planeta, et convido a comprar menys, però de millor qualitat, la compra conscient t'ajuda a estalviar, a mantenir l'ordre a casa, a valorar més el que tenim i a ser més sostenibles. Ai aquells pantalons que ja no corden o et fan bossa... com et fan sentir? Et fa feliç veure'ls a l'armari? O et fa ràbia no poder-te'ls posar? Generen una pressió constant per adquirir una talla concreta? 

Sigues realista, si estàs fent alguna cosa per recuperar aquella talla, doncs vinga guarda'ls, però si no tornaràs a dur aquesta talla i a sobre fa deu anys que els vas comprar, deixa'ls marxar, podràs comprar uns altres si realment tornen a ser per tu i t'alliberaràs d'una càrrega que ni sabies que portaves a sobre. 

Després d'aquest intens exercici de cribratge, fica a les caixes que hagis preparat allò que de debò et vols tornar a posar l'any vinent, desa a l'armari les peces que continuaràs fent servir aquesta temporada i respira. Has fet el més difícil. 

Cinquè pas: 

Treu la roba d'estiu d'allà on la tinguis i realitza el mateix exercici, revisa cada peça. 

Què et fa sentir? 

Està en bon estat? 

M'agrada? 

Em queda bé? 

M'ho tornaria a comprar? 

Ves responent preguntes, deixa que el teu cos parli i escolta'l, només treure una samarreta que fa sis mesos que no veus ho notaràs, acluques els ulls i apareix un pensament com – però en què estava pensant? O bé et surt un somriure a la cara? Sents ganes de tornar-t'ho a posar o et fa molta mandra? No deixis entrar al teu armari coses que no et fan sentir bé, les hauràs de veure cada dia! 

Val més tenir poquet, però que a l'hora de triar et faci il·lusió qualsevol de les coses que hi ha.(insisteixo que això s'aplica a qualsevol àmbit de la vida) Intenta que tota la roba que hi poses estigui neta i no sembli una figa, tracta bé les teves pertinences i fes-les durar i quan hagi arribat el moment agraeix el que t'han aportat i deixa-les anar, amb alegria, sense por. Només són coses, i són teves, no deixis que s'inverteixin els papers. 

T'ajudarà a donar-les associacions amb finalitats benèfiques com Càritas, la fundació Ashes, Areté, roba amiga o humana, investiga quina pot encaixar més amb els teus valors i ajuda adonar una segona vida a la roba, fomentem el comerç circular, la inclusió laboral i fem que la nostra roba vagi a parar a llars on d'una altra manera potser no la podrien tenir. Recorda que l'armari ha de tenir un 20% d'espai buit per poder veure bé que hi ha i deixar que hi hagi moviment i si malgrat que el pas a pas se't fa una muntanya, deixa't acompanyar dels professionals de l'ordre que et faran aquesta tasca molt més senzilla i ràpida. 

Feliç canvi d'armari a tothom!

Carla Arguimbau

vidaenordre.com

carla@vidaenordre.com

649814236

La importància de l'ordre a les nostres vides

No hi ha res pitjor que anar just de temps al matí i que no quedin culleretes netes, la roba que et volies posar avui està bruta o desapareguda enmig del caos, les claus han decidit jugar al fet i amagar i de camí a la feina t'adones que t'has oblidat d'agafar allò que necessites per primera hora... Així qualsevol està a la defensiva, tocant el clàxon als cotxes i amb un humor de mil dimonis.  

Et sona? Alguna vegada t'has sentit així? 

Els espais atapeïts, desendreçats o caòtics creen un gran malestar del qual de vegades no som conscients, estem més irritables i malhumorats i no és per menys. 

Portar les coses al dia i un mínim d'ordre t'evitarà mals de cap, estrès, perdre el temps buscant coses o malgastar diners comprant per duplicat. Només cal posar en ordre els punts conflictius de la llar o la feina i una millora de la gestió del temps. Es pot aconseguir amb ajuda d'una organitzadora professional que t'acompanyi en aquest procés de canvi o bé canviant hàbits i estances per tu mateix. Des d'aquest petit espai la meva intenció és donar-vos recursos útils perquè pugueu millorar la vostra qualitat de vida, començant per petites coses a la llar que us proporcionarà harmonia i tranquil·litat si les poseu en pràctica. 

Els quatre genets apocalíptics de l'ordre són: 

La desídia o mandra. 

Una de les bases de l'ordre és passar a l'acció, quan fas les coses al moment, ja sigui penjar la jaqueta, engegar el rentaplats o desparar taula, mantens l'ordre invertint poc esforç i temps. Si deixem les coses "per a després" en comptes de plegar la roba d'aquell dia tindrem la de dos, els plats costar més de fer nets i així entrem en una roda de la qual costa molt sortir.  

Cada vegada la casa està pitjor i requereix més feina tornar-la a deixar bé. Tot allò que puguem fer en menys de dos minuts no ho deixis per més endavant. Pots programar la rentadora o els rentavaixelles perquè acabin a l'hora en què tu saps que podràs buidar-lo o estendre la roba. Posar els plats a dins del rentaplats costa el mateix que deixar-los a pica així que acostuma't a posar-ho tot al moment i el manteniment de la cuina serà més fàcil. 

Plegar la manta del sofà abans d'anar a dormir i deixar els coixins col·locats evitarà soroll visual a la sala. 

La manca de planificació  

Planificar serà el teu gran aliat contra el caos. Fer un menú setmanal ajuda a alliberar càrrega mental, facilita que portem una dieta més equilibrada i a més estalviem diners, ja que sabem que hem de comprar i no se'ns caduquen els aliments. Pots fer el menú alhora que fas la llista o bé fer un menú invers, és a dir, revises que tens a la cuina i congeladors i elabores un menú a partir d'aquests aliments. Si vas a comprar cada setmana el mateix dia, et serà més fàcil fer la llista i comprar el que realment necessites evitant comprar de més i que ens caduqui. Estalviem diners i contribuïm a reduir el malbaratament alimentari. Preparar al vespre la roba que ens posarem l'endemà t'ajudarà a començar el dia amb més tranquil·litat, evitant treure un munt de roba de l'armari perquè no saps que posar-te i a sobre deixar-ho tot per allà perquè vas just de temps.  

Fer el llit és un hàbit que no només ens fa tenir una habitació més harmònica i endreçada sinó que té beneficis en nosaltres i la nostra productivitat. És la satisfacció de completar la primera tasca del dia i l'alegria de veure l'habitació en ordre quan arribem a casa. No et portarà més de cinc minuts i dormiràs molt millor en un llit ben fet. 

L’acumulació i la compra compulsiva 

Un consum responsable en tots els àmbits de la nostra vida ens ajuda a portar una vida més plena, sostenible i organitzada. 

Començant pel menjar. Compra només aquells aliments que estiguis segur de consumir dins del termini de caducitat, moltes vegades ens deixem portar per l'oferta i comprem molt més del que realment necessitem. Pensem que estem estalviant, però sí una part l'has de llençar surt molt car a la butxaca i al planeta. Compra amb llista, una idea per facilitar la llista si vius amb més gent és crear un grup de WhatsApp amb l'única finalitat d'anar posant què falta, així tothom col·labora i qualsevol membre hi pot anar de camí a casa i comprar tot sense haver de consultar que necessita cadascú.  

Quan parlem de roba, comprar només allò que necessitem i que realment ens agrada ens farà gaudir la moda a un altre nivell. No cal tenir tot el que ens agrada, però és imprescindible que tot el que tenim a l'armari ens encanti. La roba és una forma d'expressar la nostra personalitat i es mereix que la tractem bé i la triem amb alegria. Tots ens sentim millor, de més bon humor quan portem una roba que ens agrada i ens fa sentir còmodes. Depura el teu armari i queda't amb allò que realment et fa feliç, la resta l'hem de deixar marxar. Ho pots donar a diverses associacions, amics i familiars o inclús donar-li una segona vida en aplicacions de segona mà com Vinted i Wallapop. 

Acumular roba i altres objectes ens roba espai i crea una energia de carència que cal evitar. 

Una organització ineficaç 

Els espais de casa han de tindre un ordre lògic i funcional. 

Col·locar les coses de la manera adequada ens farà tindre un entorn més agradable i atractiu fent més fàcil el manteniment i la neteja. És necessari plantejar-nos perquè posem les coses on les posem i si hi ha un lloc on podrien quedar millor i més funcionals, hi ha diversos llibres inclús programes i pòdcasts que et poden ajudar a decidir com organitzar casa teva, però si vols una ajuda personalitzada i professional el millor és posar-te en contacte amb una organitzadora professional que adapti un pla específic per la teva situació i et faci un assessorament o bé un acompanyament. Així com anem a la perruqueria perquè ens facin una tallada de cabells que encaixi amb nosaltres i que siguem capaços de mantenir amb facilitat el dia a dia l’organització professional d'espais busca ajudar-te de forma específica perquè després puguis mantenir aquests canvis de forma natural i millorar la teva vida. 

Carla Arguimbau

vidaenordre.com

carla@vidaenordre.com

649814236

La reorganització en processos de dol. per Carla Arguimbau

En algun moment de les nostres vides, tots hem de passar la difícil situació de perdre un ésser estimat.

El més comú és iniciar llavors el procés denominat dol, Kübler-Ross va determinar que el procés de dol consta de 5 fases.

La negació: som incapaços de creure que realment aquella persona ja no hi sigui. Només ens venen pensaments com "però si vàrem parlar ahir" "no pot ser"

La ira: ens domina un sentiment de ràbia, es busquen culpables encara que no hi siguin, de vegades contra el mateix difunt per haver-nos deixat.

La negociació: comença a calar la idea de la pèrdua, però no la sentim real, es negocia amb deus en cas de ser creients i ens intentem convèncer que estan a un lloc millor i ja no pateixen.

Depressió: aquesta arriba quan s'assumeix la mort, es perd tota esperança i ens tanquem en la pena i el dolor de saber tot el que no podrà viure i presenciar, és comú sentir esgotament físic, apatia, pèrdua de gana o aïllament social.

Acceptació: arribada aquesta fase no vol dir que oblidem la pena o l'amor que hem sentit, vol dir que assimilem que l'altre ja no està i hem de continuar amb la nostra vida. Es tracta de crear un record en el qual recolzar-nos.

Un cop arribada l'acceptació és totalment normal tindre sentiments de pena i tristor de tant en tant, que ho hàgim acceptat no vol dir que ens n'oblidem, aquests sentiments s'aniran espaiant en el temps i diluint una mica la seva intensitat.

No sempre segueixen aquest ordre ni es viuen totes les fases, ara bé, si sentim que ens hem quedat estancats en una d'elles és important que busquem ajuda per continuar avançant i no generar el que s'anomena dol crònic.

Kübler-Ros destaca també 4 etapes combinades que són:

Embotiment mental: combina el shock, la negació de la realitat i no es tenen les idees clares.

Anhel i busca del referent perdut: agrupa els sentiments d'ira, depressió i culpa

Desorganització i desesperació: angoixa i estrès a l'hora de dur a terme les tasques que desenvolupava l'ésser perdut, incapacitat per organitzar-se, depressió i deixadesa. En algun cas inclús se sent la necessitat de trencar amb totes les pautes establertes i començar de nou.

Reorganització: s'afronta la realitat i es reestructura la vida , ens adaptem als canvis que comporta i aprenem a viure la nova realitat.

I ara us preguntareu, i per què una organitzadora professional ens parla d'aquests temes? Bé doncs com haureu observat, és molt comú que en algun moment del dol la desorganització faci acte de presència, quan estem vivint situacions complicades, doloroses, de canvi, és fàcil deixar-se portar per la pena i el desànim. Quan això esdevé, tot al nostre voltant s'ensorra, la casa ens cau a sobre i a banda de la tristesa que sentim ens envolta un entorn caòtic o que simplement no és l'habitual en nosaltres, reconduir aquestes situacions no sempre és fàcil, ja que la persona que ho està vivint no té les forces ni físiques ni emocionals de fer-ho sola, aquí és on nosaltres podem prestar ajuda i suport. És important recuperar el control dels espais per no sentir que tot se'ns escapa de les mans...

A més es dona una situació en molts casos que també pot resultar dolorosa i difícil d'afrontar a soles que és què fer amb totes les pertinences de la persona que ens ha deixat.

Si vivia sola s'haurà d'entrar a buidar la casa, revisar tot allò que hi ha, tota una vida de records i objectes carregats de significat i presència. Si convivíem amb la persona, és més complicat encara, ja que cada racó de la nostra casa està impregnat dels records, de la seva presència i pot resultar profundament dolorós conviure-hi, alhora que la culpa ens pot atacar en cas d'intentar fer els canvis necessaris.

Primer de tot cal dir que si el procés de dol està sent molt intens i veiem que ens encallem en alguna fase o que som incapaços d'afrontar la pèrdua, el millor sempre és comptar amb un professional que ens ajudi a gestionar aquestes emocions, els psicòlegs poden ser una eina fonamental per la nostra recuperació. I un cop arribi el moment de fer un pas més enllà i començar a despendre's dels objectes els organitzadors professionals estem aquí per donar suport i sostenir aquestes emocions per fer més fàcil el tràngol.

No existeix el moment ideal per fer-ho i per cada persona serà en una etapa o un altre segons les seves necessitats, l'important és no deixar-se pressionar pels altres i prendre la decisió quan sentim que ha arribat el moment.

Moltes vegades hi ha un caos emocional, por, tristesa, culpa o agraïment, durant aquest procés s'entravessen diferents emocions i hem d'entendre que totes elles estan bé, les hem de sentir i acceptar, formen part de la recuperació.

És normal que al principi les pertinences ens ajudin a negar la realitat o a sentir-lo més proper, et connecten amb la persona. Hem de recordar que no són els objectes l'important sinó els records que han deixat en nosaltres. Podem demanar ajuda, ja sigui a un professional de l'organització a un amic que ens acompanyi a prendre les decisions difícils com ara amb quins records ens volem quedar. És important triar algú que sigui respectuós, que no et doni presses i que estigui disposat a compartir el dolor d'aquesta tasca.

Si hem de fer-ho ràpidament com per exemple en casos que s'ha de deixar un habitatge que està llogat la situació és el que marca el moment, però podem fer que el procés sigui un homenatge a qui hi vivia, pots posar música que li agradava o que a tu et faci recorda-la.

Pots preparar una caixa per desar-hi aquells petits objectes dels quals no et vols desprendre, les joies, la cartera, fotografies o cartes... Donar els objectes útils a associacions benèfiques ens ajudarà a deixar-les marxar, ja que així saps que algú altre li donarà ús i estàs ajudant a altres persones que no poden comprar-ho. És un acte de generositat compartir amb els que no tenen tant.

Cada persona és única i viu les situacions a la seva manera, així que no et comparis! Hi ha qui necessita fer-ho al cap de pocs dies de la mort o qui necessita mesos o anys per arribar a aquest punt, no passa res, no hi ha una opció millor que l'altre, escolta el teu cos. Et dirà quan és el moment de fer-ho.

Carla Arguimbau

vidaenordre.com

carla@vidaenordre.com

649814236

Vida en Ordre- Les rebaixes

 

Acabem de passar les festes de Nadal, o millor dit les festes de comprar. Són dates en què cada vegada més el que ens domina és el consumisme sense fre. Menjar per un exèrcit del qual acabem llençant una part, regals comprats per inèrcia, perquè toca i tenim pressa i comprem "això mateix", Vestits impossibles que ja saps que et posaràs només un dia i després agafarà pols i espai al teu armari... Quan per fi sembla que recuperem normalitat, arriben les rebaixes!

Com a organitzadora d'espais que soc, m'agradaria tractar una mica el tema de les rebaixes i la roba. Hi ha certs patrons de compra que es reprodueixen a la majoria de les cases, jo mateixa he caigut sovint en alguns i em sembla bon moment per treure el tema.

Està molt bé aprofitar aquest període per comprar allò que ens fa falta o il·lusió aprofitant que el preu és més reduït, però no podem perdre de vista que anem a buscar. Si sortim de compres simplement a la caça de la ganga, és molt probable que comprem de més i pitjor.

T'has parat a analitzar mai que sents en comprar? Moltes vegades he vist que les persones que compren de forma compulsiva no gaudeixen les peces en si, és la sensació d'adquirir coses, de trobar una oferta, el xut de dopamina que et proporciona comprar.

Si analitzem bé veurem que intentem omplir altres coses, quan compres per comprar realment no és la roba el que gaudeixes, és el fet que durant unes hores no estàs pensant en allò que no t'agrada de la teva vida, és una via d'escapament. Ens fa sentir que si tenim allò que tant ens agrada, la nostra vida serà millor. És un plaer temporal, quan baixin altra vegada els teus nivells de serotonina és probable que et sentis pitjor encara, els problemes són els mateixos, la teva vida no ha millorat i a sobre t'has gastat un munt de calés en coses que no necessites i en molts casos que ni t'agraden. Però ho has comprat igualment perquè estava rebaixat.

Si aquest any no vols caure en l'espiral de consum de les rebaixes, pots seguir alguns d'aquests passos:

Abans d'anar de compres seria ideal fer un repàs del teu armari en profunditat, veuràs que tens i així no compraràs per duplicat, ja que tenim tendència a comprar les mateixes peces repetides. Potser et retrobes amb coses que fa temps que no et poses i és com si tornessin a ser noves, a més així prens consciència de tot el que tens. Treu del teu armari tot allò que ja no et va bé, que no t'agrada o simplement ja no t'identifica. Les persones evolucionem i el nostre armari ho ha de fer amb nosaltres.

No compris més del que pots tenir, tot allò que no veus al teu armari és com si no ho tinguessis. Intenta tenir més espai per moure les peces i el màxim de coses a la vista i acabaràs vestint de forma molt més variada tot i tenir menys opcions.

Fes una llista del que necessites i a quines botigues pots trobar-ho. Intenta comprar menys, però de més qualitat, la indústria del fast fashion està destruint el planeta de forma inexorable, comprem roba d'una qualitat tan baixa que en dues rentades ha perdut la forma i no ens la posem més, aquest tipus de peces acaben sent un greu problema pel medi ambient, a més acabem vestint amb roba malmesa, descolorida o amb pilotilles, això només atrau pobresa i dona una imatge deixada. És millor tenir poc, però d'una millor qualitat, les rebaixes són un moment fantàstic per fer-te amb alguns bàsics més bons.

Quan siguis a la botiga fes-te les següents preguntes abans de comprar una peça:

M'agrada de debò? O simplement et sembla que "està bé"

El teixit és còmode o em molestarà? S'ha de planxar molt?(important si odies la planxa) Està en consonància amb el meu estil i valors? O m'estic deixant portar per una moda que no m'atrau realment i una fabricació que no està alineada amb els meus valors?

Em queda bé? No s'hi val que et vagi bé de talla i ja està, la roba és un mitjà d'expressió i ens ha de fer sentir fabulosos tot el que portem. Si no et convenç, no ho compris!

Ho podré combinar? Si t'enamores d'un vestit que no saps com combinar tens un problema, hauràs de continuar comprant per poder lluir-lo o bé es quedarà abandonat a l'armari, fent-te sentir malament cada vegada que el vegis, compra coses que siguin fàcils de combinar i del teu estil.

Per què ho vull? És important saber quin ús li donarem a la roba que volem incloure en l'armari, serà per treballar? Per jugar a pàdel? Per sortir de festa? Aposta sempre per coses que siguin versàtils, uns pantalons que en funció de com els combinis serveixin tant per diari com per un sopar, part de dalt bàsiques que es poden portar amb qualsevol estil... i si ho vols per un ús concret com anar al gimnàs, analitza si en tens prou a casa o si de veritat ho faràs servir.

Què diu de tu? La roba parla de nosaltres, és com una carta de presentació i li hem de donar la importància que es mereix, escolta la peça que tens a les mans.

Què diu de la persona la que la porta? Si la resposta no t'agrada és que allò no és per tu.

Fixa't un pressupost i no el sobrepassis, el millor és portar la quantitat justa i així evites gastar més del que et pots permetre, i recorda preguntar-te, que passaria si no compro això? Normalment, la resposta sincera és RES, per tant, si dubtes, deixa-ho, sempre seràs a temps de tornar o trobar alguna cosa similar.

L'objectiu de tot això és que casa vostre no quedi atapeïda, que gaudiu triant la roba al matí i no acabeu amb un armari ple de -no sé què posar-me, les rebaixes són un gran moment per adquirir allò que necessitem, però si caiem en el consumisme desenfrenat només en sortirem perjudicats.

Bones rebaixes!

Carla Arguimbau

vidaenordre.com

carla@vidaenordre.com

649814236