Vic es desperta amb un aire diferent. El mercat setmanal, que és símbol i essència de la ciutat, sembla encara més viu. Les parades omplen la Plaça Major amb colors i veus, els porxos esdevenen refugi de converses i el temps, per un instant, s'atura per recordar-nos d'on venim.
A la Revista de Vic hem volgut dedicar aquest número a les tradicions, perquè són les que ens donen arrels i identitat. No són només els mercats, les fires o les festes majors; són també els gestos quotidians, la manera de viure la ciutat, les històries que es transmeten de pares a fills i que donen continuïtat a la nostra comunitat.
La tradició no és immobilitat. És memòria i és evolució. És el fil que ens connecta amb els qui ens han precedit i que ens empeny a construir el futur amb consciència. Vic, amb la seva història mil·lenària, sap mirar endavant sense oblidar mai el seu passat. Cada pedra dels nostres carrers, cada plaça, cada festa i cada patrimoni recuperat ens parla d'aquesta doble mirada: orgullosa del que hem estat i valenta per tot el que volem ser.
Aquest mes, coincidint amb la commemoració dels tres-cents anys de l'església dels Dolors i amb l'inici del qual diuen alguns d'un nou any (encara que no comenci l'any al setembre), la ciutat es recorda a ella mateixa que la tradició és també cultura viva, capaç de renovar-se i de sorprendre. I nosaltres, des d'aquestes pàgines, volem ser altaveu d'aquest batec.
Perquè la Revista de Vic és, sobretot, un reflex de la nostra comunitat. Una finestra oberta que recull el que som i el que volem continuar sent: una ciutat amb ànima, amb orgull de les seves arrels i amb il·lusió per tot el que està per venir.
