La ciutat torna a preparar una setmana sencera d’activitats vinculades a Sant Jordi, amb propostes per a tots els públics, des de presentacions fins a activitats populars i culturals que porten la literatura al carrer. Aquesta manera d’entendre la diada —no com un dia puntual, sinó com un procés que s’estén— és clau per entendre per què Sant Jordi continua funcionant.
La portada d’aquest número ho reflecteix amb precisió: cultura popular, patrimoni i carrer. No és una imatge decorativa. És una declaració. Perquè Sant Jordi no passa dins les institucions; passa fora. Passa a peu de plaça, entre gent, entre llibres, entre converses.
En un context digital, ràpid i sovint superficial, el llibre manté una resistència que no és casual. Llegir implica temps, atenció i criteri. I això, avui, té més valor que mai.
Sant Jordi segueix sent un dels pocs espais on la cultura no es consumeix: es comparteix.
I aquest és el punt clau.
No es tracta només de vendre llibres ni de regalar roses. Es tracta de mantenir un ecosistema cultural viu, capaç de generar pensament, identitat i comunitat. De reconèixer la feina de qui escriu, de qui edita, de qui ven i de qui llegeix.
Des de la Revista de Vic, sortim en aquesta data perquè creiem en això. En el paper dels mitjans locals com a part activa d’aquest ecosistema. En explicar el que passa a la ciutat, en donar context i en contribuir a fer que la cultura no sigui només un esdeveniment puntual, sinó una continuïtat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari aqui!