Vic amplia el parc d’habitatge públic i recupera l’entorn d’El Monestir com a nou espai de convivènci

Vic continua fent passos per afrontar un dels grans reptes actuals: l’accés a l’habitatge. Aquest dijous, 26 de març, l’Ajuntament ha incorporat dos nous habitatges de protecció oficial al parc públic de la ciutat, situats al conjunt d’El Monestir, en una actuació que combina política social i transformació urbana.

Tot i que es tracta de dues unitats, el gest va més enllà de la xifra. Forma part d’una estratègia sostinguda per ampliar l’oferta pública d’habitatge i donar resposta a situacions de vulnerabilitat.

L’operació ha estat possible gràcies a la col·laboració entre l’administració i la Fundació Jordi Oller Campdelacreu, un model que cada vegada guanya més pes en les polítiques d’habitatge.

La regidora d’Habitatge, Núria Homs, ho ha resumit amb claredat: són dos pisos, però són necessaris. I sobretot, s’integren en una xarxa que ja permet donar resposta a múltiples situacions socials.

Actualment, Vic supera els 425 habitatges de protecció oficial, una xifra rellevant però encara insuficient davant la demanda existent. El missatge des del consistori és clar: cal seguir ampliant.

Els nous pisos no es destinaran al mercat habitual, sinó a estades temporals per a persones amb dificultats d’accés a l’habitatge.

Aquesta funció és clau dins les polítiques socials municipals:
no només es tracta de construir, sinó de garantir una xarxa flexible que pugui actuar en moments crítics.

És aquí on el parc públic agafa tot el seu sentit.

La intervenció no s’ha limitat als habitatges. Paral·lelament, s’ha obert al públic l’entorn d’El Monestir, un nou espai urbà que transforma una zona històrica en un punt de trobada per al veïnat.

La inauguració ha despertat interès: un centenar de veïns s’hi han acostat per descobrir aquest nou espai, que vol esdevenir un lloc de convivència i connexió entre barris.

Segons la regidora d’Urbanisme, Ester Coma, el projecte —emmarcat dins el POUM— té una funció clau:
connectar tres zones de la ciutat —el Sucre, el Castell d’en Planes i el Nord— a través d’un espai compartit.

Més enllà de l’urbanisme, es tracta de cosir ciutat.

El nou espai s’ha concebut com una plaça amable, amb sensació de calma, tot i estar a tocar d’un punt amb alta mobilitat com la plaça del Mil·lenari. La combinació de materials moderns amb elements com la fusta reforça aquesta idea de confort i integració.

Una de les idees que ha volgut destacar el consistori és que l’habitatge públic no ha d’estar associat a precarietat.

Al contrari:
pot —i ha de— incorporar criteris de qualitat, disseny i integració urbana.

Aquesta actuació n’és un exemple.

Des de la part privada, el fundador de la fundació, Jordi Oller, ha posat en valor la feina conjunta de tècnics, arquitectes i administració per fer realitat el projecte.

Una col·laboració que evidencia que, davant reptes complexos com l’habitatge, la suma d’esforços és imprescindible.

Vic no resoldrà el problema de l’habitatge amb dos pisos. Però tampoc ho farà sense ells.

Aquest tipus d’actuacions —petites en nombre, però grans en significat— són les que construeixen ciutat a llarg termini.

I en paral·lel, recuperar espais com el d’El Monestir no només transforma carrers:
transforma la manera de viure’ls.