Destí, la Lluna: arrenca la missió lunar Artemis I

La nau espacial ha passat dues hores donant tornades al voltant de la Terra abans de ser impulsada cap a la Lluna. La nau està funcionant com s'esperava i ara comença el seu creuer de deu dies cap al nostre satèl·lit natural.

El sistema de llançament espacial de la NASA, el coet més potent mai construït, s'ha dissenyat perquè la nau espacial Orion transporti astronautes i mòduls Gateway a la Lluna. Encara que el vol de prova d'Artemis I no està tripulat, ja s'estan fabricant les tres pròximes naus espacials amb la maquinària de més de 20 empreses procedents de deu països europeus.

«El Mòdul de Servei Europeu i la nau espacial Orion són el resultat de dècades d'una immillorable col·laboració entre la ESA i la NASA», declara el director general de la ESA, Josef Aschbacher.

«Des dels telescopis Hubble i Webb i el Satèl·lit d'observació de la Terra, Sentinel-6, fins a l'Estació Espacial Internacional i, ara, Artemis, la ESA s'enorgulleix de ser el soci predilecte de la NASA i, gràcies a aquest llançament, poder portar a l'ésser humà a la Lluna».

La ESA ha dissenyat i supervisat el desenvolupament del mòdul de servei d'Orion, la part de la nau espacial que subministra aire, electricitat i propulsió. De la mateixa manera que la locomotora d'un tren porta els vagons de passatgers i subministra energia, el Mòdul de Servei Europeu porta ara a Orion fins a la Lluna i després de tornada a casa.

«Anunciem la col·laboració entre Orion i el Mòdul de Servei Europeu l'any 2013 i, encara que el llançament d'avui constitueix una fita en la missió, tan sols marca el començament de la missió Artemis I i de les nostres majors ambicions lunars», declara el director d'Exploració Humana i Robòtica de la ESA, David Parker.

«En els pròxims anys, serem testimonis del llançament de mòduls europeus per a construir la Lunar Gateway internacional. Així mateix, els astronautes de la ESA s'aventuraran més lluny de la Terra que mai, ja que veurem a un europeu a la Lluna a la fi d'aquesta dècada».

Vol a la Lluna i de tornada a casa

La missió Artemis I serà testimoni d'una missió de 42 dies que portarà a la nau espacial Orion i el Mòdul de Servei Europeu fins a la Lluna i de tornada a casa. Tots dos passaran aproximadament dues setmanes orbitant la Lluna, durant les quals el Mòdul de Servei Europeu encendrà els seus 33 motors per a mantenir el rumb de la nau espacial i col·locar-la en la millor posició perquè les seves quatre matrius solars de 7 metres de llarg rebin la llum del Sol.

El Mòdul de Servei Europeu també manté la nau espacial funcionant a temperatures adequades i alberga tots els tancs de combustible necessaris per als motors. En futures missions d'Artemis, el Mòdul de Servei Europeu facilitarà aire i aigua als astronautes que treballin en el mòdul de tripulació d'Orion.

Durant el transcurs de la missió, el personal radicat a ESTEC, el centre tècnic de la ESA als Països Baixos, estarà disponible per a brindar la seva experiència i gran coneixement del Mòdul de Servei Europeu al control principal de la missió, situat en el Centre Espacial Johnson de la NASA, a Houston (els Estats Units).

Artemis I finalitzarà el recorregut amb un amaratge a l'Oceà Pacífic, enfront de la costa de Califòrnia (els Estats Units). El Mòdul de Servei Europeu se separarà i desintegrarà sense cap risc en l'atmosfera poc abans que el mòdul de la tripulació d'Orion amari.

Hàbits atòmics. Entendre com funcionen i es canvien els hàbits Hàbits atòmics. Entendre com funcionen i es canvien els hàbits

Hàbits atòmics és la compilació del coneixement sobre la creació d’hàbits d’en James Clear, escriptor i consultor especialitzat en eficàcia personal al que porto llegint durant anys.

Quan parlem sobre la creació d’hàbits tinc la sensació de parlar sempre del mateix. El llibre m’ha permès aprofundir en certs aspectes i sobretot disposar d’una visió de conjunt de la “disciplina”.

El que llegiràs a continuació no és un comentari sobre el llibre. Són el conjunt d’idees i conceptes, en la meva opinió, més rellevants.

El cicle dels hàbits

Qualsevol hàbit pot desglossar-se en quatre passos:

1. Senyal. Un disparador que suggereix una recompensa i inicia el procés. Olor de menjar, una lleu ansietat, un so, una vibració…
2. Anhel. La motivació per canviar alguna cosa per obtenir la mencionada recompensa. El desig de una cigarreta, de menjar quelcom…
3. Resposta. Les accions necessàries per obtenir la recompensa.
4. Recompensa. La satisfacció obtinguda com a retorn  del canvi i que t’empeny a fer-ho de nou.

El cicle de reacció recompensa reforça els comportaments positius o negatius, arrelant la seva implantació.

La força del interès compost

Els hàbits són un procés similar al interès compost. Acumular una millorar d’un 1% cada dia porta a guanys inimaginables a llarg termini.

No pensis en els hàbits com un objectiu si no com un procés de millora continuada. Al canviar la mentalitat t’adonaràs de la necessitat de crear un sistema que et faciliti els canvis.

Els moments decisius, els punts d’inflexió són fruit de la preparació prèvia, d’un gran conjunt de petites millores que t’han permès crear i aprofitar el moment clau.

“Un picapedrer per esberlar una pedra per un punt concret no dona un cop fort i sec, ho fa amb multitud de cops constants i mesurats”

Al crear o corregir un hàbit es produeix resistència perquè estem creuant el que en James Clear anomena l’altiplà del potencial ocult. Dus a terme l’acció, poses en pràctica l’hàbit sense recompensa aparent, però un cop superada aquesta fase s’experimenta un canvi sobtat

Els hàbits són una qüestió d’identitat

Canviar d’hàbits vol dir canviar la teva identitat. Transformar-te en una versió millor de tu mateix.

Fer-ho no vol dir canviar la forma de fer les coses o els resultats obtinguts, això serà la conseqüència d’un canvi a un nivell més profund. Perquè els canvis assolits no s’esvaeixin necessites editar les teves creences, actualitzar i ampliar la teva identitat.

Els hàbits importen no perquè puguin obtenir millors resultats (que poden fer-ho), sinó perquè poden canviar les creences sobre un mateix.

Les quatre lleis del canvi

Les quatre lleis del canvi de conducta són un senzill conjunt de regles que podem utilitzar per construir millors hàbits:

• Fer-lo evident. Pren mesures per fer-lo inevitable. Vols menjar més fruita? Posa’t-en una peça a la bossa amb el teu esmorzar o dinar.
• Fer-lo atractiu. Crea els condicionants per “enriquir” l’experiència. Vols sortir a corre? Queda amb els teus amics o fes-ho amb algú que tinguis ganes de veure!
• Facilitar-lo.  Redueix les friccions que serveixen com a pretext per “deixar-ho estar”.  Una alarma com a recordatori que has de meditar.
• Fer-lo satisfactori. Crea un afegit que et convidi a tornar-ho a fer. Un gustos entrepà desprès de fer esport o un bon café després d’una tasca exigent.

Sempre insistim que un hàbit és un comportament que es converteix en automàtic a través de la repetició. És més que això, el seu propòsit final és resoldre problemes de la vida diària  amb la menor quantitat i energia possible.

Encadena els teus hàbits

La millor forma d’engegar un nou hàbit és dur-lo a terme després de quelcom que facis cada dia. Desprès d’aixecar-te, desprès d’esmorçar… o d’un altre hàbit ja assimilat.

Vols llegir més? Doncs que tal llegir una mica tot just desprès de sopar.

Una altra opció és agrupar-la amb alguna altra que et vingui de gust fer per convertir-la en irresistible.

No et ve gens de gust netejar la cuina? I si ho compagines escoltant la música que més t’agrada?

Modificar l’entorn

Modificar l’entorn ens ajuda a donar forma als nostres hàbits. Petits canvis en l’entorn ens ajuden a conduir les nostres accions.

L’autocontrol és una estratègia a curt termini. Converteix les temptacions en invisibles, apartat d’elles. Fes dels teus mals hàbits quelcom invisible.

Forma part d’un grup on l’hàbit que desitges implementar formi part de la seva “cultura de grup”. Volem implementar aquells hàbits ens aporten elogi, respecte i prestigi. L’entorn també són les persones.

Crear i repetir

Es tracta d’anar poc a poc i sempre endavant.

Fer una acció el més petita possible per treballar cada dia en el teu hàbit. Repetir cada dia aquesta acció per convertir-la en part integrada de la rutina.

La repetició és més important que el volum o la importància de l’acció en si. L’important és dur-ho a la pràctica no la velocitat i en la qualitat del resultat.

Quan parlem d’un petit canvi pensem en accions nímies, ridícules. Fixa’t un punt per iniciar el teu hàbit i dedica-hi 2 minuts per posar-lo en marxa.

Que pots fer amb dos minuts? 10 flexions, preparar la roba per sortir a córrer, escriure dues línies d’un post…

Cada dia dedica aquests dos minuts, quan et sentis segur incrementa-ho i dedica 2 minuts més a la següent acció que requereix l’hàbit.

Ritualitza el procés, estandarditza’l abans de millorar.

Us de la tecnologia

La tecnologia s’ha d’utilitzar per automatitzar els hàbits, per fer-los inevitables. Programar una transferència el primer dia de cada mes del compte corrent al compte d’estalvi per evitar afrontar la decisió (i procrastinar-la) cada 30 dies.

Utilitzar la tecnologia per neutralitzar el cost de decisió.

Aprofitar l’eficiència evolutiva

Els humans no estem programats per demorar la recompensa, prioritzem el guany immediat. Eficiència evolutiva. Si desprès de superar la resistència al implementar un nou hàbit ens donem una petita recompensa ens condicionarem. Ens estarem “ensinistrant” per tornar-ho a fer.

De la mateixa manera, si associem quelcom desagradable a un mal hàbit crearem una pressió en sentit contrari. Creem una carrega negativa a nivell inconscient per facilitar-ne la supressió.

Mesurar els hàbits

Mesurar els hàbits és important. Observar el seu progrés ens motiva i ens serveix d’alerta per implementar correccions.

L’autor ens convida a disposar d’un full o sistema similar on realitzar una marca cada dia que practiquem amb èxit l’hàbit. La seva consecució formarà una cadena indicant el progrés de la nostra empresa.

A part de ser un recordatori per realitzar l’hàbit en qüestió, si un dia no es dur a terme salta la alarma i ens urgeix a implementar-lo l’endemà sense falta.

Una vegada més una idea simple però poderosa que retroalimenta la motivació i el compromís.

–

El seu llibre és un document ben filat i coherent del coneixement que l’autor ofereix a través del seu blog i la seva newsletter des de fa anys.

M’ha agradat llegir-lo tot i que lamento no haver-ho fet en la seva versió original (anglès), la seva versió en espanyol m’ha semblat estranya al estar escrita -crec – en la variant mexicana.

Del tot recomanable llegir-lo varies vegades. Imprimeix-te la seva taula/esquema sobre les quatre lleis de la creació d’hàbits per enganxar-lo en un lloc destacat de la teva llar o lloc de treball.

La seva lectura serà una font de material i inspiració per multitud de posts en aquest blog :-)

Font:

https://blog.davidtorne.com/2020/02/habits-atomics-com-funcionen-i-es-creen/

Llancen el coet supersònic suborbital més potent de Catalunya

 

La missió Bondar és producte de la tenacitat, el talent i la passió per la tecnologia i l'aventura espacial de diferents generacions d'estudiants que han passat per l'associació Cosmic Research de l'Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC). Ara, els 16 estudiants que actualment integren aquesta associació, en la qual hi ha tres estudiants de la Universitat del País Basc, han fet realitat el seu somni de llançar el coet supersònic suborbital més potent construït fins ara a Catalunya.

Crònica d'una fita històrica

Després d'anys de treball, el 30 de novembre, els 16 estudiants de Cosmic Research sortien de Terrassa, amb la seva furgoneta carregada amb el coet Bondar i la plataforma de llançament, en direcció a l'Arenosillo, a Huelva, fins a arribar al camp de llançament de l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA) del Ministeri de Defensa, instal·lacions del Centre d'Experimentació de l'Arenosillo (CDEA). Els estudiants de l'ESEIAAT disposaven, aquesta setmana del 29 de novembre al 3 de desembre, de finestres de llançament autoritzades pel Ministeri de Defensa.

En arribar a l'Arenosillo els deures ja estaven fets. Només quedava ajustar el coet, introduir el motor i ancorar en el sòl la plataforma de llançament, construïda pels mateixos estudiants, la qual pesa 248 kg i compta amb una torre de 6,2 metres de longitud, capaç de sustentar 50 kg de pes força i d'inclinar-se a 75, 80, 85 i 90 graus.

L'INTA havia atorgat als estudiants de Cosmic Research un dels cinc dies d'aquesta setmana per al seu llançament. Els estudiants de l'ESEIAAT havien triat com a dia del llançament el 30 de novembre, tenint en compte les condicions atmosfèriques, en una tarda assolellada i sense vent. El compte enrere va començar a les 13 h. Cinc hores més tard, el coet Bondar va aconseguir la seva altitud màxima, a uns 7.800 metres, a una velocitat de 1.900 km/h. És com si un vehicle completés la distància entre Terrassa i Sabadell en 30 segons. En aconseguir la seva altura màxima, l'ogiva del coet es va separar i va caure a la mar, sustentada per un paracaigudes. Missió complerta!

Els 16 estudiants de Cosmic Research són Daniel Cantos, Marc Martí, Víctor Ubieto, Xavier López, Marc Bermejo, Marc Bono, Javier Hidalgo, Adam El Ghaib, Oscar Ortega, Arnau Pena, Marc Casanovas, Néstor Fuertes i Alba Badia, tots ells de l'ESEIAAT, juntament amb Ander Hospital, Iñigo Bouzas i Laura Burgos, de la Universitat del País Basc.

El més potent de Catalunya

Bondar és un coet d'alumini, amb una longitud de 2,61 metres, un diàmetre de 131 mm i un pes de 33 kg, que va enlairar a una velocitat màxima de 1.500 km/h. El coet és modular i està format pel mòdul motor, el mòdul de recuperació i el mòdul aviònica. El mòdul motor conté propel·lent compost per perclorat d'amoni, alumini i un aglutinant. Es tracta d'una fórmula similar a la que utilitzaven els coets secundaris de la Space Shuttle de la NASA. El motor crema només durant sis segons, suficient per a impulsar el coet fins a 2,4 km d'altitud; després continua ascendint per la mateixa inèrcia fins a uns 7.800 m. Les quatre aletes d'aquest mòdul són fonamentals per a estabilitzar la trajectòria de Bondar.

El segon mòdul és el que s'ha situat en el centre del coet, anomenat de recuperació. Per a la seva caiguda en la mar, conté un paracaigudes principal, un paracaigudes pilot i una llum d'albirament. El tercer mòdul és el més complex, anomenat aviònica, format per l'ogiva i un espai on viatja tota l'electrònica, com a amplificadors de senyals, dues antenes, bateries i detonadors de separació. La seva funció és doble: enviar dades GPS al centre de control i activar els detonadors. La zona de l'ogiva s'ha deixat lliure per a instal·lar en futurs llançaments experiments de pagament.

En els últims cinc anys, els estudiants de Cosmic Research han llançat 36 coets i han col·laborat amb l'Oficina Europea de Recursos per a l'Educació Espacial a Espanya (ESERO) de l'Agència Espacial Europea en els concursos nacionals i autonòmics de CanSat. A partir d'ara, seran recordats com l'equip universitari que ha construït i llançat el coet més potent de Catalunya i el més potent d'Espanya construït per estudiants.

Bondar, una missió amb accent femení

Cosmic Research ha batejat a tots els seus projectes que han precedit al Bondar amb noms de dones astronautes, com el projecte Mukai, en honor a l'astronauta japonesa Chiaki Mukai (Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional), i Resnik, en homenatge a Judith Resnik, la segona astronauta de la història als Estats Units, que va morir en l'accident del transbordador espacial Challenger l'any 1986.

De fet, qui coordina i lidera aquest equip d'estudiants és una dona. Es tracta d'Alba Badia, sabadellenc de 20 anys, estudiant de quart curs del grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials.

Alba Badia ha pres les regnes del projecte aquest curs, prenent el relleu de l'anterior coordinador, Víctor Ubieto, graduat el passat curs. Badia explica que va arribar als estudis d'enginyeria industrial gairebé per casualitat: "M'agradaven les matemàtiques, la física i la química, però no va ser fins al batxillerat quan em vaig decidir per l'enginyeria industrial. Els referents que tenia eren homes i no pensava que fos una professió per a mi, fins que vaig saber en què consistia i em vaig adonar que em serviria per a formar-me en totes les tecnologies de les quals disposem".

De fet, per a Alba Badia la tecnologia "és sinònim de materialitzar tot el que un dia semblava inimaginable perquè no té límits; podem arribar fins on ens proposem. El repte constant i trobar la solució més intel·ligent és el que més m'atreu de l'enginyeria. Per això m'agradaria integrar-me, en un futur, en el sector espacial, per a ajudar a desenvolupar la tecnologia que inspiri a les pròximes generacions i que permeti millorar la vida de les persones", assegura Alba.

El seu interès per la tecnologia aeroespacial la va animar a integrar-se en l'associació Cosmic Research, que compta amb el suport del programa INSPIRI de l'ESEIAAT. "Sempre m'ha apassionat l'exploració espacial i la tecnologia que hi ha darrere dels coets; Cosmic Research em proporcionava la possibilitat de posar en pràctica la teoria que aprenem en classe i, a més, podia transmetre a la societat l'entusiasme que em va portar a estudiar enginyeria", assegura Alba.

Sobre l'ambiciós projecte Bondar, la jove estudiant vallesana valora "la visió global que m'obliga a veure cada fase i cada part del projecte com un tot, un conjunt de detalls i decisions orientats a un objectiu amb el treball en equip, en el qual tots aportem la nostra experiència i el nostre compromís. Això ens obliga a sortir permanentment de les nostres zones de confort perquè tots hem de fer de tot, des de calcular, dissenyar i construir a buscar patrocinadors, gestionar un pressupost, difondre les nostres activitats, etc."

Ni molt menys les coses resulten fàcils en els projectes que desenvolupa Cosmic Research. En aquest sentit, Alba Badia sosté, per exemple, que "la legislació en l'àmbit en el qual treballem és molt laxa, i això ens genera incerteses a l'hora de planificar o dissenyar. A vegades, les coses no surten ni a la primera ni a la segona, i hem de treure la perseverança, els ànims i la fortalesa per a seguir endavant. Com a enginyeres i enginyers hem de ser metòdics i ordenats, però la visió 'túnel' que tenim ens impedeix, a vegades, transmetre idees fora de la nostra disciplina. Les reunions generals que mantenim sovint semblen l'assemblea de l'ONU, perquè mecànics, elèctrics, aeroespacials o electrònics parlem en el nostre propi idioma tecnològic."

D'altra banda, Alba Badia manifesta que "desgraciadament, m'he trobat amb situacions incòmodes per ser una dona. Sempre hi ha qui et pregunta com es prenen els nois que siguis una dona i que prenguis les decisions de l'equip. En general no trobo actituds masclistes, però és veritat que malgrat tenir més experiència que uns altres, a vegades pel fet de ser dona no valoren la meva opinió. Tinc constantment la sensació que haig de donar més que la resta per a demostrar que mereixo estar al capdavant. No obstant això, animo a les noies perquè no es deixin intimidar pels estereotips. Seguiu el vostre cor i feu allò que us agradi fer!", conclou, amb entusiasme, l'estudiant.

Alba Badia va néixer a Sant Llorenç Savall l'any 2000. Actualment, viu a Sabadell. Li agrada llegir llibres relacionats amb l'espai i la tecnologia, sortir amb els seus amics, anar al cinema i navegar a vela. També és una seguidora del mundial de MotoGP, i troba sempre temps per a viatjar, jugar al pàdel i esquiar a l'hivern.

Suport d'institucions

Per a desenvolupar aquesta missió, Cosmic Research ha comptat amb dos col·laboradors principals: d'una banda, l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA), que ha fet de mentor durant tot el procés i ha cedit les instal·lacions de llançament. D'altra banda, tres estudiants del grup BiSKY Team, de la Universitat del País Basc, han ajudat en el desenvolupament de l'electrònica del coet.

A més, el projecte s'ha desenvolupat amb el suport de diverses empreses i entitats, que han patrocinat a l'associació: l'ESEIAAT, el Ministeri de Defensa, el Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya, HP, Siemens, ASPY, i2cat, Aeroports de Catalunya, l'Ajuntament de Terrassa, Grup ays, FabLab Terrassa, EPIDOR, Altair, Nefab, Sinerges item, team gantt, LERMA, el Consell de l'Estudiantat de la UPC, el Centre Avançat de Tecnologies Mecàniques (Cat Mech) de la Universitat i el CIM UPC.

L'IMMINENT EXPANSIÓ DE LA TECNOLOGIA ULTRAVIOLETA

Sens dubte l'experiència d'haver passat per una pandèmia com l'actual, canviarà moltes coses a la vida de la societat actual; tots hem sentit la sensació de fragilitat davant la natura i a tots en major o menor mesura se'ns ha desmuntat i / o ens ha tremolat el projecte de vida actual que teníem i com ho enfocàvem.

Sens dubte, el fet d'haver d'anar a comprar, treballar, etc ... protegits amb guants, ulleres i mascaretes deixarà una plena consciència, estic convençut que fins i tot paranoia a moltes persones, de com és de necessària la desinfecció i esterilització d'ambients i superfícies.

Sens dubte la tecnologia ultraviolada, que ja estava patint un creixement a escala mundial; en aquests dies, es va a disparar de manera exponencial. Productes per a l'esterilització dels nostres ambients, llars, llocs de treball, etc .. seran cada vegada més comuns entre nosaltres.

A MONTRONIC VIC, estem preparats per aquest canvi tecnològic i per ajudar-los en el desenvolupament dels seus productes. Fa anys que estem estudiant aquesta tecnologia i desenvolupant productes basats en ella. Els nostres Enginyers coneixen doncs quins són els problemes que pot presentar aquesta tecnologia en la industrialització i producció d'un producte basat en ella.

Els raigs ultraviolats es troben col·locats dins de l'espectre; entre els raigs X i l'espectre visible per l'ull humà, en concret són d'ona més curta que el blau i se superposen amb aquest color per sota dels 400 nm fins als 200 nm.

La radiació ultraviolada es divideix en tres grans grups en funció de la seva longitud d'ona:

UV-A: És la continuació de la radiació visible per l'ull humà, la seva longitud d'ona varia entre els 400 nm fins als 320 nm. És la radiació ultraviolada que més ens arriba del sol (el 95% de la radiació ultraviolada que ens arriba del sol és tipus A) i és per tant la responsable entre altres coses del bronzejat de la pell. La seva longitud d'ona li permet poder penetrar fins a la dermis. La seva exposició perllongada juntament amb la UV-B és la responsable de molts efectes nocius per a la nostra salut. Actualment s'utilitza en nombroses aplicacions com ara l'atracció d'insectes, inspecció de fluids orgànics, documents, minerals i quadres així com equips de bronzejat. Molt recentment alguns estudis han demostrat que serveix per a la desinfecció de superfícies. El que demostren aquests estudis és que no actua com germicida, no obstant això superfícies exposades a UV-A llargs períodes de temps queden lliures de bacteris i microorganismes. No obstant això aquesta radiació no els mata sinó que la seva exposició fa reduir dràsticament la seva capacitat de reproducció i per tant una exposició perllongada els fa desaparèixer en un 90%.

UV-B: seva longitud d'ona varia dels 320 nm als 280 nm. Arriba ja molt filtrada a la terra per la capa d'Ozó i és tan sols un 5% de la radiació ultraviolada que nafra del sol, tot i això a l'ésser d'ona més curta pot penetrar en l'epidermis, però no més enllà. Té molta més energia que la UV-A, ja que és d'ona més curta. S'anomena UV biològica (la seva acció biològica arriba a ser 1000 vegades superior a la UV-A), ja que és la responsable dels efectes més nocius en l'ésser humà. Juntament amb la UV-A però sent molt més potent que aquesta, a curt termini generen cremades a la pell i a mig o llarg termini generen un envelliment de la pell i l'augment de càncers cutanis. La seva aplicació principal és la d'equips de bronzejat juntament amb la UV-A però cada vegada està més restringit el seu ús.

UV-C: La seva longitud d'ona varia dels 280 nm als 200 nm. No ens arriba amb la radiació solar, ja que la capa d'ozó la filtra al 100%. Teòricament i fins avui sempre has estat considerada la més perillosa per a nosaltres perquè és d'ona més curta que les altres dues i per tant té moltíssima més potència. És la utilitzada per equips germicides per la seva eficàcia en aquest camp; elimina tots els gèrmens i bacteris amb una simple exposició de segons actua directament sobre el seu ADN provocant mutacions i en conseqüència la mort .. No obstant això fins ara aquests equips requerien grans mesures de protecció per evitar que la radiació pogués arribar als humans. Actualment nombrosos estudis volen demostrar que la radiació UV-C no és tan nociva com es pensava .. doncs si bé és cert que transporta molta més energia en la seva ona més curta, aquest fet de tenir la longitud d'ona més curta fa que no pugui traspassar ni la nostra epidermis. L'OMS (organització mundial de la salut) recentment ha comunicat que es requereixen més estudis respecte d'aquesta tecnologia per poder afirmar que és la pitjor per a la nostra salutació i que a priori no sembla ser tan nociva. Sembla que diferents estudis demostren que per sota dels 220 nm no seria perjudicial per a la seva baixa capacitat de traspàs en els teixits humans, quedant-se només a escala superficial.

Al meu entendre la UV-C és la que patirà major creixement, i com he comentat som plens coneixedors dels "vicis ocults" que presenta aquesta tecnologia durant la industrialització; els convido a comentar els seus projectes i / o idees amb l'equip  de MONTRONIC VIC. De ben segur que els nostres Enginyers de desenvolupament podran aportar valor i solucions actuant com un bon company de viatge per al desenvolupament d'aquestes tecnologies a la seva empresa.

David Ortega Galán

Operations Manager 
www.montronicvic.com

Valentí Farràs, director del CosmoCaixa “El CosmoCaixa és un museu on s’aprèn molt divertint-se, és el contrari d’avorrir-se”

El CosmoCaixa, antic Museu de la Ciència, celebrarà aquest any els quaranta anys de la seva inauguració. Quinze anys després de reinventar-se sota aquest nom, el CosmoCaixa s’ha convertit en la institució cultural de referència del sud-d'Europa en relació a la ciència i alhora segueix molt relligat amb la vida dels barcelonins i de molts catalans. El centre ha dut a terme recentment una reconcepció de la seva sala estrella, la Univers. Des de la seva inauguració –es va obrir el mes de juliol de 2019- i fins a finals d’any el nou espai ha rebut un total de 512.349 visitants, la meitat del milió de persones que han vist el conjunt del museu el 2019.   -El procés de re-conceptualització del museu va començar el 2010. Han passat nou anys abans no l'heu transformat fins a ser el què veiem avui. Això vol dir que darrera d'aquesta tasca hi ha molta reflexió prèvia de què fer i com fer-ho? Hi ha molta reflexió. I hem de pensar que ara estem celebrant els 15 anys des que el Museu de la Ciència, CosmoCaixa des del 2004, té aquesta configuració que coneixem actualment. Però el Museu de la Ciència de La Caixa s'inaugura el 1980; és a dir, l’any que ve tindrà quaranta anys. S’inicia amb un model que, primer, fa una referència a com eren els museus de la ciència abans, que eren de paleontologia o que eren d’història natural i, a partir dels anys 90, es comença a fer aquest concepte de museus de la ciència on tu realment tinguis un contingut transversal i que et permeti interactuar i entendre tot el coneixement científic. Això es plasma el 2004 amb la inauguració de l’Antiga Sala de la Matèria i el 2010 ja es comença a pensar: “Doncs bé, portem sis anys, ja tenim opinió del públic, veiem com realment la gent interactua...” També, surten noves maneres d’explicar però, sobretot, també, nous avenços científics. I és en aquell moment que es comença a repensar com ha de ser aquesta sala que es va gestant i que va veure la llum el passat mes de juliol. I hem de dir que la societat ho està acceptant molt bé perquè, només amb aquests quatre mesos i mig, doncs ja han vingut més de 500.000 persones a visitar aquesta Sala Univers; i estan sortint amb un índex de satisfacció, que anem seguint per estudis de valoració, molt elevat. -Més enllà del teu càrrec com a director d'aquesta casa, vivencialment, què és el què et fa més il·lusió de mostrar, allò de què estàs més orgullós? Jo penso que el que hem aconseguit amb aquesta nova posada en escena de la sala principal, de la sala permanent del CosmoCaixa, és poder transmetre la ciència a la ciutadania en general. Perquè hem de pensar que el CosmoCaixa treballa en 3 grans àmbits: un és la divulgació de la ciència a tot tipus de públic, l'altre és fomentar les vocacions científiques en els més joves, i la tercera és posar en valor la ciència per la societat (o que la societat posi en valor les aportacions de la ciència). I això aquí queda molt clar perquè s’ha fet un recorregut cronològic que va des de la mil·lèsima de segon en què comença a gestar-se l’univers a entendre com es forma tot l’univers, a entendre com es forma el nostre sistema solar, com es forma el planeta Terra... Després, passem a veure com fa 3.850 milions d’anys es crea la primera espurna de vida, quan no hi havia ni oxigen a la terra, i com aquesta evolució arriba fins als primers homínids, que ja comencen a ser els nostres antecessors, i com arribem fins aquí, a la vida intel·ligent (a l'última part de la sala). O sigui, passem pel cosmos, passem per l'evolució, passem per fronteres del coneixement... -Quin paper té un museu de la ciència en el moment de consciència medioambiental que estem vivint? Veiem com nosaltres hem sigut una espècie que hem pogut desenvolupar una intel·ligència simbòlica que ens porta a poder transformar una miqueta la naturalesa en benefici nostre. Però no oblidem que, després, posem una gran bola del món on podem fer una acció de sensibilització de dir: “Molt bé, hem vist d’on venim, hem vist com som, hem vist les oportunitats que tenim però alerta, aquí tenim aquesta Terra que és on vivim, on tenim diferents escenaris que ens diuen com realment ho hem de gestionar”. I, una miqueta, la part que ens interessa molt és veure com les vocacions científiques es fan amb aquest coneixement transversal que pot realment aportar, des d’un punt de vista positiu, l’anar construint un avanç de la societat que en cap cas sigui un retrocés de les possibilitats del propi planeta. -Algun detall, alguna instal·lació concreta que et tingui el cor robat? Amb quina et quedaries? Costa perquè, realment, és difícil de poder-ne dir només una; però, quan vens per primera vegada, a mi el que m’ha impressionat moltíssim és la campana on realment veus com es gesta l’univers i com parteix del no-res tot el què avui coneixem -pensem que els àtoms que tenim nosaltres ja es van crear en aquell moment- per tant, això és una part. I després, evidentment la bola del món i la vida intel·ligent és una cosa que també ens apassiona molt. I després hi ha un altre mòdul molt interessant que és el que ens permet entrar en el món subatòmic; pensem que els àtoms ja no els veiem (els àtoms els hem de veure amb uns aparells molt sofisticats), però, si ens n’anem al món subatòmic encara veiem partícules. I aquestes partícules les veiem en un dels mòduls de CosmoCaixa que ens permet veure, amb una aplicació que mostra el rastre que deixen il·luminat, com aquestes partícules (que estan aquí al nostre entorn, que provenen del formigó, per exemple, i que són tan petites que poden travessar el vidre) entren en aquesta pròpia aplicació. Aquest món subatòmic realment és apassionant; és el que avui també està estudiant la fotònica: moltes aplicacions de medicina, etcètera, que ens poden ajudar molt van en aquesta línia. Entendre aquest món subatòmic és molt important. -Tornar a replantejar aquesta sala, que ja tenia èxit, suposo que s’emmarca en una estratègia de seguir captant nous usuaris, nous públics, anar segmentant l’oferta… Cal constantment anar refent les coses encara que funcionin per anar a més, no? És molt competitiu aquest món? Bé, el CosmoCaixa és el museu de la ciència de referència d’Espanya, i podem dir que també del sud d'Europa, però és un museu que és de Barcelona i els barcelonins se’l senten molt seu. Del milió de persones que venen cada any a visitar el CosmoCaixa - i sobretot a partir de què inaugurem aquesta nova sala Univers pensem que estarà fins i tot per sobre d’aquesta xifra- 670.000 són barcelonins. O sigui, pensem que CosmoCaixa està molt cèntric - a vegades sembla que està lluny, allà a la Ronda de Dalt, però no és així, perquè des de la plaça Kennedy fins aquí és una passejada de deu minuts- i Barcelona s’ho fa seu. I el fet de què hi hagi aquesta renovació, no és per atraure públic sinó que és fet perquè calia posar-se al dia. Cal explicar les coses d’una manera, adaptar-ho al moment actual, sobretot pensant en què la gent que ve avui es fa moltes preguntes al voltant de la ciència; la gent vol conèixer les possibilitats que hi ha, els canvis que venen, quina explicació, quina mediació pot fer la ciència... I per això tenim no només aquesta sala Univers sinó l’espai d’exposicions temporals. Ara en tenim una dedicada als miralls, però el mes de maig en tindrem una dedicada al món 3D. Pensem que el 3D té aplicacions en salut que són espectaculars de poder explicar a la ciutadania, o aplicacions per a la vida quotidiana, fins i tot de menjar, o de la producció de béns que utilitzem tots com poden ser una sabates esportives, etcètera. I aquesta és una mica la voluntat: mantenir-se al dia perquè aquesta acceptació que ja té CosmoCaixa, el visitant la renovi i vegi que realment li estem aportant coses noves perquè ell es vagi situant en el què és la ciència i que es vegi com la ciència ens influirà a tots a la vida. Però és molt important entendre que tenim una visió global però que també tenim una visió molt de proximitat: és a dir, Barcelona, l'àrea metropolitana, s’han fet -s’estan fent cada vegada més- seu aquest museu. -Per últim, per als qui això dels museus o de la ciència, a priori, els pugui tirar una mica endarrere, què els hi diries per convèncer-los de venir? Què hi trobaran aquí? Jo penso que potser sí que a vegades la paraula 'museu', a segons quines persones, ens pot aclaparar una mica: “Serà avorrit?”. Doncs, precisament, CosmoCaixa és al revés. El concepte de museu de la ciència va molt lligat al fet de tocar, d’experimentar, de jugar - en el sentit d’aprendre-, d’estimular, de veure… I aquí hi ha 170 mòduls que el què fan és això. Per dir-ho d’una forma resumida: instruir divertint, o tot divertint-te descobrir coses que t’interessen i sobre les quals després pots intentar ampliar informació. Jo penso que és un museu, bàsicament, on s’aprèn molt divertint-se.

Superaliments per al cervell

El cervell depèn d'un subministrament constant de nutrients essencials de la nostra dieta, sucre a la sang i oxigen per funcionar adequadament. Menjar una dieta ben equilibrada abundant en aquests elements ajuda a millorar la memòria i augmentar el poder del cervell, però també pot reduir el risc de malalties relacionades amb l'edat, com la demència i l'Alzheimer.

El cervell està compost de greixos al voltant d'un 70% i requereix àcids grassos essencials com l'Omega-3, que es troba en els peixos grassos (salmó, truita i verat), oli de llinassa, nous i llavors.

També necessita proteïnes de bona qualitat, baixes en greix, per proveir-se dels aminoàcids essencials que necessiten els neurotransmissors com l'acetilcolina (per a la bona memòria) i serotonina (implicat en l'estat d'ànim). Aliments com els ous, els llegums, el tofu, el pollastre orgànic i la carn magra són bones opcions.

Els antioxidants, que inclouen les vitamines C, A i betacarotè, també són importants. Les fruites i verdures, especialment les varietats vermelles i de color ataronjat, n'estan plenes.

Els carbohidrats complexos que es troben en cereals integrals i pans integrals (civada, sègol, arròs integral, quinoa) proporcionen al cervell un subministrament lent i constant d'energia.

Font:
redacció, dietasefectivas.org