La missió Bondar és producte de la tenacitat, el talent i la passió per la tecnologia i l'aventura espacial de diferents generacions d'estudiants que han passat per l'associació Cosmic Research de l'Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC). Ara, els 16 estudiants que actualment integren aquesta associació, en la qual hi ha tres estudiants de la Universitat del País Basc, han fet realitat el seu somni de llançar el coet supersònic suborbital més potent construït fins ara a Catalunya.
Crònica d'una fita històrica
Després d'anys de treball, el 30 de novembre, els 16 estudiants de Cosmic Research sortien de Terrassa, amb la seva furgoneta carregada amb el coet Bondar i la plataforma de llançament, en direcció a l'Arenosillo, a Huelva, fins a arribar al camp de llançament de l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA) del Ministeri de Defensa, instal·lacions del Centre d'Experimentació de l'Arenosillo (CDEA). Els estudiants de l'ESEIAAT disposaven, aquesta setmana del 29 de novembre al 3 de desembre, de finestres de llançament autoritzades pel Ministeri de Defensa.
En arribar a l'Arenosillo els deures ja estaven fets. Només quedava ajustar el coet, introduir el motor i ancorar en el sòl la plataforma de llançament, construïda pels mateixos estudiants, la qual pesa 248 kg i compta amb una torre de 6,2 metres de longitud, capaç de sustentar 50 kg de pes força i d'inclinar-se a 75, 80, 85 i 90 graus.
L'INTA havia atorgat als estudiants de Cosmic Research un dels cinc dies d'aquesta setmana per al seu llançament. Els estudiants de l'ESEIAAT havien triat com a dia del llançament el 30 de novembre, tenint en compte les condicions atmosfèriques, en una tarda assolellada i sense vent. El compte enrere va començar a les 13 h. Cinc hores més tard, el coet Bondar va aconseguir la seva altitud màxima, a uns 7.800 metres, a una velocitat de 1.900 km/h. És com si un vehicle completés la distància entre Terrassa i Sabadell en 30 segons. En aconseguir la seva altura màxima, l'ogiva del coet es va separar i va caure a la mar, sustentada per un paracaigudes. Missió complerta!
Els 16 estudiants de Cosmic Research són Daniel Cantos, Marc Martí, Víctor Ubieto, Xavier López, Marc Bermejo, Marc Bono, Javier Hidalgo, Adam El Ghaib, Oscar Ortega, Arnau Pena, Marc Casanovas, Néstor Fuertes i Alba Badia, tots ells de l'ESEIAAT, juntament amb Ander Hospital, Iñigo Bouzas i Laura Burgos, de la Universitat del País Basc.
El més potent de Catalunya
Bondar és un coet d'alumini, amb una longitud de 2,61 metres, un diàmetre de 131 mm i un pes de 33 kg, que va enlairar a una velocitat màxima de 1.500 km/h. El coet és modular i està format pel mòdul motor, el mòdul de recuperació i el mòdul aviònica. El mòdul motor conté propel·lent compost per perclorat d'amoni, alumini i un aglutinant. Es tracta d'una fórmula similar a la que utilitzaven els coets secundaris de la Space Shuttle de la NASA. El motor crema només durant sis segons, suficient per a impulsar el coet fins a 2,4 km d'altitud; després continua ascendint per la mateixa inèrcia fins a uns 7.800 m. Les quatre aletes d'aquest mòdul són fonamentals per a estabilitzar la trajectòria de Bondar.
El segon mòdul és el que s'ha situat en el centre del coet, anomenat de recuperació. Per a la seva caiguda en la mar, conté un paracaigudes principal, un paracaigudes pilot i una llum d'albirament. El tercer mòdul és el més complex, anomenat aviònica, format per l'ogiva i un espai on viatja tota l'electrònica, com a amplificadors de senyals, dues antenes, bateries i detonadors de separació. La seva funció és doble: enviar dades GPS al centre de control i activar els detonadors. La zona de l'ogiva s'ha deixat lliure per a instal·lar en futurs llançaments experiments de pagament.
En els últims cinc anys, els estudiants de Cosmic Research han llançat 36 coets i han col·laborat amb l'Oficina Europea de Recursos per a l'Educació Espacial a Espanya (ESERO) de l'Agència Espacial Europea en els concursos nacionals i autonòmics de CanSat. A partir d'ara, seran recordats com l'equip universitari que ha construït i llançat el coet més potent de Catalunya i el més potent d'Espanya construït per estudiants.
Bondar, una missió amb accent femení
Cosmic Research ha batejat a tots els seus projectes que han precedit al Bondar amb noms de dones astronautes, com el projecte Mukai, en honor a l'astronauta japonesa Chiaki Mukai (Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional), i Resnik, en homenatge a Judith Resnik, la segona astronauta de la història als Estats Units, que va morir en l'accident del transbordador espacial Challenger l'any 1986.
De fet, qui coordina i lidera aquest equip d'estudiants és una dona. Es tracta d'Alba Badia, sabadellenc de 20 anys, estudiant de quart curs del grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials.
Alba Badia ha pres les regnes del projecte aquest curs, prenent el relleu de l'anterior coordinador, Víctor Ubieto, graduat el passat curs. Badia explica que va arribar als estudis d'enginyeria industrial gairebé per casualitat: "M'agradaven les matemàtiques, la física i la química, però no va ser fins al batxillerat quan em vaig decidir per l'enginyeria industrial. Els referents que tenia eren homes i no pensava que fos una professió per a mi, fins que vaig saber en què consistia i em vaig adonar que em serviria per a formar-me en totes les tecnologies de les quals disposem".
De fet, per a Alba Badia la tecnologia "és sinònim de materialitzar tot el que un dia semblava inimaginable perquè no té límits; podem arribar fins on ens proposem. El repte constant i trobar la solució més intel·ligent és el que més m'atreu de l'enginyeria. Per això m'agradaria integrar-me, en un futur, en el sector espacial, per a ajudar a desenvolupar la tecnologia que inspiri a les pròximes generacions i que permeti millorar la vida de les persones", assegura Alba.
El seu interès per la tecnologia aeroespacial la va animar a integrar-se en l'associació Cosmic Research, que compta amb el suport del programa INSPIRI de l'ESEIAAT. "Sempre m'ha apassionat l'exploració espacial i la tecnologia que hi ha darrere dels coets; Cosmic Research em proporcionava la possibilitat de posar en pràctica la teoria que aprenem en classe i, a més, podia transmetre a la societat l'entusiasme que em va portar a estudiar enginyeria", assegura Alba.
Sobre l'ambiciós projecte Bondar, la jove estudiant vallesana valora "la visió global que m'obliga a veure cada fase i cada part del projecte com un tot, un conjunt de detalls i decisions orientats a un objectiu amb el treball en equip, en el qual tots aportem la nostra experiència i el nostre compromís. Això ens obliga a sortir permanentment de les nostres zones de confort perquè tots hem de fer de tot, des de calcular, dissenyar i construir a buscar patrocinadors, gestionar un pressupost, difondre les nostres activitats, etc."
Ni molt menys les coses resulten fàcils en els projectes que desenvolupa Cosmic Research. En aquest sentit, Alba Badia sosté, per exemple, que "la legislació en l'àmbit en el qual treballem és molt laxa, i això ens genera incerteses a l'hora de planificar o dissenyar. A vegades, les coses no surten ni a la primera ni a la segona, i hem de treure la perseverança, els ànims i la fortalesa per a seguir endavant. Com a enginyeres i enginyers hem de ser metòdics i ordenats, però la visió 'túnel' que tenim ens impedeix, a vegades, transmetre idees fora de la nostra disciplina. Les reunions generals que mantenim sovint semblen l'assemblea de l'ONU, perquè mecànics, elèctrics, aeroespacials o electrònics parlem en el nostre propi idioma tecnològic."
D'altra banda, Alba Badia manifesta que "desgraciadament, m'he trobat amb situacions incòmodes per ser una dona. Sempre hi ha qui et pregunta com es prenen els nois que siguis una dona i que prenguis les decisions de l'equip. En general no trobo actituds masclistes, però és veritat que malgrat tenir més experiència que uns altres, a vegades pel fet de ser dona no valoren la meva opinió. Tinc constantment la sensació que haig de donar més que la resta per a demostrar que mereixo estar al capdavant. No obstant això, animo a les noies perquè no es deixin intimidar pels estereotips. Seguiu el vostre cor i feu allò que us agradi fer!", conclou, amb entusiasme, l'estudiant.
Alba Badia va néixer a Sant Llorenç Savall l'any 2000. Actualment, viu a Sabadell. Li agrada llegir llibres relacionats amb l'espai i la tecnologia, sortir amb els seus amics, anar al cinema i navegar a vela. També és una seguidora del mundial de MotoGP, i troba sempre temps per a viatjar, jugar al pàdel i esquiar a l'hivern.
Suport d'institucions
Per a desenvolupar aquesta missió, Cosmic Research ha comptat amb dos col·laboradors principals: d'una banda, l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA), que ha fet de mentor durant tot el procés i ha cedit les instal·lacions de llançament. D'altra banda, tres estudiants del grup BiSKY Team, de la Universitat del País Basc, han ajudat en el desenvolupament de l'electrònica del coet.
A més, el projecte s'ha desenvolupat amb el suport de diverses empreses i entitats, que han patrocinat a l'associació: l'ESEIAAT, el Ministeri de Defensa, el Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya, HP, Siemens, ASPY, i2cat, Aeroports de Catalunya, l'Ajuntament de Terrassa, Grup ays, FabLab Terrassa, EPIDOR, Altair, Nefab, Sinerges item, team gantt, LERMA, el Consell de l'Estudiantat de la UPC, el Centre Avançat de Tecnologies Mecàniques (Cat Mech) de la Universitat i el CIM UPC.
La missió Bondar és producte de la tenacitat, el talent i la passió per la tecnologia i l'aventura espacial de diferents generacions d'estudiants que han passat per l'associació Cosmic Research de l'Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC). Ara, els 16 estudiants que actualment integren aquesta associació, en la qual hi ha tres estudiants de la Universitat del País Basc, han fet realitat el seu somni de llançar el coet supersònic suborbital més potent construït fins ara a Catalunya.
Crònica d'una fita històrica
Després d'anys de treball, el 30 de novembre, els 16 estudiants de Cosmic Research sortien de Terrassa, amb la seva furgoneta carregada amb el coet Bondar i la plataforma de llançament, en direcció a l'Arenosillo, a Huelva, fins a arribar al camp de llançament de l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA) del Ministeri de Defensa, instal·lacions del Centre d'Experimentació de l'Arenosillo (CDEA). Els estudiants de l'ESEIAAT disposaven, aquesta setmana del 29 de novembre al 3 de desembre, de finestres de llançament autoritzades pel Ministeri de Defensa.
En arribar a l'Arenosillo els deures ja estaven fets. Només quedava ajustar el coet, introduir el motor i ancorar en el sòl la plataforma de llançament, construïda pels mateixos estudiants, la qual pesa 248 kg i compta amb una torre de 6,2 metres de longitud, capaç de sustentar 50 kg de pes força i d'inclinar-se a 75, 80, 85 i 90 graus.
L'INTA havia atorgat als estudiants de Cosmic Research un dels cinc dies d'aquesta setmana per al seu llançament. Els estudiants de l'ESEIAAT havien triat com a dia del llançament el 30 de novembre, tenint en compte les condicions atmosfèriques, en una tarda assolellada i sense vent. El compte enrere va començar a les 13 h. Cinc hores més tard, el coet Bondar va aconseguir la seva altitud màxima, a uns 7.800 metres, a una velocitat de 1.900 km/h. És com si un vehicle completés la distància entre Terrassa i Sabadell en 30 segons. En aconseguir la seva altura màxima, l'ogiva del coet es va separar i va caure a la mar, sustentada per un paracaigudes. Missió complerta!
Els 16 estudiants de Cosmic Research són Daniel Cantos, Marc Martí, Víctor Ubieto, Xavier López, Marc Bermejo, Marc Bono, Javier Hidalgo, Adam El Ghaib, Oscar Ortega, Arnau Pena, Marc Casanovas, Néstor Fuertes i Alba Badia, tots ells de l'ESEIAAT, juntament amb Ander Hospital, Iñigo Bouzas i Laura Burgos, de la Universitat del País Basc.
El més potent de Catalunya
Bondar és un coet d'alumini, amb una longitud de 2,61 metres, un diàmetre de 131 mm i un pes de 33 kg, que va enlairar a una velocitat màxima de 1.500 km/h. El coet és modular i està format pel mòdul motor, el mòdul de recuperació i el mòdul aviònica. El mòdul motor conté propel·lent compost per perclorat d'amoni, alumini i un aglutinant. Es tracta d'una fórmula similar a la que utilitzaven els coets secundaris de la Space Shuttle de la NASA. El motor crema només durant sis segons, suficient per a impulsar el coet fins a 2,4 km d'altitud; després continua ascendint per la mateixa inèrcia fins a uns 7.800 m. Les quatre aletes d'aquest mòdul són fonamentals per a estabilitzar la trajectòria de Bondar.
El segon mòdul és el que s'ha situat en el centre del coet, anomenat de recuperació. Per a la seva caiguda en la mar, conté un paracaigudes principal, un paracaigudes pilot i una llum d'albirament. El tercer mòdul és el més complex, anomenat aviònica, format per l'ogiva i un espai on viatja tota l'electrònica, com a amplificadors de senyals, dues antenes, bateries i detonadors de separació. La seva funció és doble: enviar dades GPS al centre de control i activar els detonadors. La zona de l'ogiva s'ha deixat lliure per a instal·lar en futurs llançaments experiments de pagament.
En els últims cinc anys, els estudiants de Cosmic Research han llançat 36 coets i han col·laborat amb l'Oficina Europea de Recursos per a l'Educació Espacial a Espanya (ESERO) de l'Agència Espacial Europea en els concursos nacionals i autonòmics de CanSat. A partir d'ara, seran recordats com l'equip universitari que ha construït i llançat el coet més potent de Catalunya i el més potent d'Espanya construït per estudiants.
Bondar, una missió amb accent femení
Cosmic Research ha batejat a tots els seus projectes que han precedit al Bondar amb noms de dones astronautes, com el projecte Mukai, en honor a l'astronauta japonesa Chiaki Mukai (Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional), i Resnik, en homenatge a Judith Resnik, la segona astronauta de la història als Estats Units, que va morir en l'accident del transbordador espacial Challenger l'any 1986.
De fet, qui coordina i lidera aquest equip d'estudiants és una dona. Es tracta d'Alba Badia, sabadellenc de 20 anys, estudiant de quart curs del grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials.
Alba Badia ha pres les regnes del projecte aquest curs, prenent el relleu de l'anterior coordinador, Víctor Ubieto, graduat el passat curs. Badia explica que va arribar als estudis d'enginyeria industrial gairebé per casualitat: "M'agradaven les matemàtiques, la física i la química, però no va ser fins al batxillerat quan em vaig decidir per l'enginyeria industrial. Els referents que tenia eren homes i no pensava que fos una professió per a mi, fins que vaig saber en què consistia i em vaig adonar que em serviria per a formar-me en totes les tecnologies de les quals disposem".
De fet, per a Alba Badia la tecnologia "és sinònim de materialitzar tot el que un dia semblava inimaginable perquè no té límits; podem arribar fins on ens proposem. El repte constant i trobar la solució més intel·ligent és el que més m'atreu de l'enginyeria. Per això m'agradaria integrar-me, en un futur, en el sector espacial, per a ajudar a desenvolupar la tecnologia que inspiri a les pròximes generacions i que permeti millorar la vida de les persones", assegura Alba.
El seu interès per la tecnologia aeroespacial la va animar a integrar-se en l'associació Cosmic Research, que compta amb el suport del programa INSPIRI de l'ESEIAAT. "Sempre m'ha apassionat l'exploració espacial i la tecnologia que hi ha darrere dels coets; Cosmic Research em proporcionava la possibilitat de posar en pràctica la teoria que aprenem en classe i, a més, podia transmetre a la societat l'entusiasme que em va portar a estudiar enginyeria", assegura Alba.
Sobre l'ambiciós projecte Bondar, la jove estudiant vallesana valora "la visió global que m'obliga a veure cada fase i cada part del projecte com un tot, un conjunt de detalls i decisions orientats a un objectiu amb el treball en equip, en el qual tots aportem la nostra experiència i el nostre compromís. Això ens obliga a sortir permanentment de les nostres zones de confort perquè tots hem de fer de tot, des de calcular, dissenyar i construir a buscar patrocinadors, gestionar un pressupost, difondre les nostres activitats, etc."
Ni molt menys les coses resulten fàcils en els projectes que desenvolupa Cosmic Research. En aquest sentit, Alba Badia sosté, per exemple, que "la legislació en l'àmbit en el qual treballem és molt laxa, i això ens genera incerteses a l'hora de planificar o dissenyar. A vegades, les coses no surten ni a la primera ni a la segona, i hem de treure la perseverança, els ànims i la fortalesa per a seguir endavant. Com a enginyeres i enginyers hem de ser metòdics i ordenats, però la visió 'túnel' que tenim ens impedeix, a vegades, transmetre idees fora de la nostra disciplina. Les reunions generals que mantenim sovint semblen l'assemblea de l'ONU, perquè mecànics, elèctrics, aeroespacials o electrònics parlem en el nostre propi idioma tecnològic."
D'altra banda, Alba Badia manifesta que "desgraciadament, m'he trobat amb situacions incòmodes per ser una dona. Sempre hi ha qui et pregunta com es prenen els nois que siguis una dona i que prenguis les decisions de l'equip. En general no trobo actituds masclistes, però és veritat que malgrat tenir més experiència que uns altres, a vegades pel fet de ser dona no valoren la meva opinió. Tinc constantment la sensació que haig de donar més que la resta per a demostrar que mereixo estar al capdavant. No obstant això, animo a les noies perquè no es deixin intimidar pels estereotips. Seguiu el vostre cor i feu allò que us agradi fer!", conclou, amb entusiasme, l'estudiant.
Alba Badia va néixer a Sant Llorenç Savall l'any 2000. Actualment, viu a Sabadell. Li agrada llegir llibres relacionats amb l'espai i la tecnologia, sortir amb els seus amics, anar al cinema i navegar a vela. També és una seguidora del mundial de MotoGP, i troba sempre temps per a viatjar, jugar al pàdel i esquiar a l'hivern.
Suport d'institucions
Per a desenvolupar aquesta missió, Cosmic Research ha comptat amb dos col·laboradors principals: d'una banda, l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA), que ha fet de mentor durant tot el procés i ha cedit les instal·lacions de llançament. D'altra banda, tres estudiants del grup BiSKY Team, de la Universitat del País Basc, han ajudat en el desenvolupament de l'electrònica del coet.
A més, el projecte s'ha desenvolupat amb el suport de diverses empreses i entitats, que han patrocinat a l'associació: l'ESEIAAT, el Ministeri de Defensa, el Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya, HP, Siemens, ASPY, i2cat, Aeroports de Catalunya, l'Ajuntament de Terrassa, Grup ays, FabLab Terrassa, EPIDOR, Altair, Nefab, Sinerges item, team gantt, LERMA, el Consell de l'Estudiantat de la UPC, el Centre Avançat de Tecnologies Mecàniques (Cat Mech) de la Universitat i el CIM UPC.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari aqui!