 |
| Fotografia extreta de la xarxa social X |
La presència de persones dormint durant la nit en una oficina bancària del centre de Vic ha generat comentaris i preocupació ciutadana els darrers dies. Tal com s’ha pogut constatar, l’espai no ha estat reconvertit ni habilitat com a alberg, sinó que continua funcionant com a oficina bancària durant el dia i és utilitzat de manera informal a la nit per persones sense llar que hi busquen refugi.
Aquest fet, lluny de respondre a una decisió concreta, s’emmarca en una realitat que es repeteix en moltes ciutats mitjanes. La manca d’espais nocturns suficients i estables per a persones en situació de vulnerabilitat fa que alguns punts del teixit urbà —com portals, porxos o caixers automàtics— esdevinguin refugis improvisats, especialment en períodes de fred o de saturació dels recursos existents.
Des del punt de vista urbà, la imatge de persones dormint davant o dins d’equipaments d’ús quotidià interpel·la veïns, comerciants i usuaris habituals. Alhora, posa de manifest una problemàtica estructural que no és nova: l’augment de persones sense llar i la dificultat de donar una resposta continuada i adequada durant la nit. En aquest context, l’ocupació informal d’espais privats amb zones cobertes esdevé una solució de supervivència, no planificada ni regulada.
La situació també obre interrogants sobre la gestió d’aquests espais. Les oficines bancàries, especialment les que disposen de vestíbuls accessibles, han esdevingut punts recurrents d’aixopluc nocturn sense que existeixin protocols clars o coordinació amb els serveis socials. Aquesta circumstància genera incomoditats i tensions, però també evidencia la manca d’alternatives reals per a un col·lectiu especialment vulnerable.
Més enllà del debat puntual, el cas posa sobre la taula la necessitat d’analitzar amb profunditat com s’aborda l’atenció nocturna a les persones sense sostre i com es pot compatibilitzar la convivència al centre urbà amb respostes socials més estables. La realitat observable a aquesta oficina bancària no és un fet aïllat, sinó la manifestació visible d’una problemàtica social complexa, que requereix una mirada serena, dades contrastades i solucions estructurals a mitjà i llarg termini.