La transformació del Mercat Municipal de Vic s’ha convertit en un dels debats urbans més rellevants dels darrers anys. Més enllà de la desaparició d’un edifici emblemàtic, el procés posa sobre la taula una qüestió de fons: la necessitat de redefinir el paper dels mercats municipals en un context de canvis profunds en els hàbits de consum, en l’estructura comercial de les ciutats mitjanes i en les funcions socials dels equipaments públics.
La diagnosi impulsada per l’Ajuntament parteix d’una constatació àmpliament compartida. El model tradicional de mercat, basat gairebé exclusivament en la venda de producte fresc a través de parades fixes, mostra signes evidents d’esgotament. La pèrdua progressiva de clientela habitual, les dificultats per assegurar el relleu generacional dels paradistes i la competència creixent de les grans superfícies i del comerç digital han obligat a replantejar-ne la viabilitat a mitjà i llarg termini. En aquest escenari, el mercat deixa de poder ser entès com un espai estrictament comercial i passa a ser concebut com un equipament públic amb funcions més àmplies.
Els documents tècnics i les línies de treball analitzades apunten cap a un model híbrid, en què el mercat manté la seva essència com a espai de venda de proximitat, però incorpora nous usos que li permetin guanyar centralitat urbana i continuïtat d’activitat. Aquesta reinterpretació planteja un mercat capaç d’acollir, a més de les parades tradicionals, espais polivalents per a activitats vinculades a l’alimentació, la salut, la cultura o la formació, així com zones de trobada i convivència. L’objectiu explícit és evitar la concentració d’activitat en franges horàries molt concretes i afavorir un ús més intensiu i diversificat al llarg del dia.
Un altre eix central del nou plantejament és la voluntat de reforçar el vincle amb el territori a través del producte local i de criteris de sostenibilitat. El futur mercat es projecta com un aparador del sector agroalimentari de proximitat, amb especial atenció als productors comarcals, als elaboradors artesans i a les iniciatives que treballen amb valors d’economia social. Aquesta aposta, però, planteja interrogants rellevants sobre el seu desplegament real. Sense mecanismes clars de suport, criteris de selecció definits i un model de gestió que garanteixi l’equilibri econòmic, existeix el risc que el discurs sobre la proximitat quedi subordinat a la necessitat d’assegurar l’ocupació dels espais i la rendibilitat global de l’equipament.
El component social del mercat és un altre dels elements que guanya pes en el nou relat institucional. La idea d’un mercat com a espai inclusiu, accessible i obert a tots els públics respon a una realitat urbana en què els centres històrics necessiten equipaments que vagin més enllà del consum i afavoreixin la relació i la cohesió. En aquest sentit, el mercat podria assumir un paper rellevant com a espai de trobada intergeneracional i com a eina de dinamització comunitària, sempre que aquesta funció no quedi diluïda davant d’altres interessos.
Malgrat l’abast del plantejament, el procés deixa encara diverses qüestions obertes. El pes real que tindrà l’activitat comercial respecte als altres usos, la viabilitat econòmica de les parades en el nou context, el grau de participació efectiva dels paradistes i de la ciutadania en la definició del projecte o l’equilibri entre funció pública i criteris de rendibilitat són interrogants que continuen sense resposta definitiva. A hores d’ara, la reinvenció del mercat es presenta més com un marc conceptual que no pas com un projecte tancat.
El futur Mercat Municipal de Vic es perfila, així, com un projecte amb una forta càrrega simbòlica i estratègica. La seva definició no només determinarà el funcionament d’un equipament concret, sinó que actuarà com un indicador del model de ciutat que es vol impulsar: una ciutat que entén els mercats com a motors socials, econòmics i urbans, o bé com a espais residuals adaptats a les dinàmiques del mercat. El repte serà transformar el discurs en una proposta coherent, arrelada i viable, capaç de preservar la identitat del mercat alhora que s’adapta als nous temps.