Sigui quin sigui el teu bàndol —més de fuet o més de llonganissa— hi ha una cosa clara i indiscutible: els embotits formen part del nostre ADN gastronòmic. Formen part de la nostra manera de viure, de celebrar, de reunir-nos al voltant d’una taula i de reconèixer-nos com a comunitat. No són només aliments; són cultura, memòria i identitat compartida.
Abans que arribessin a les botigues, als mercats o a les taules de casa, hi havia l’ofici. Un ofici fet de mans expertes, de mirades atentes i de gestos precisos que no sempre es poden explicar amb paraules. Hi havia la saviesa popular, el coneixement transmès de generació en generació, sovint sense manuals ni receptes escrites, però amb una precisió gairebé científica. Un saber fer pacient, construït amb sal, temps i respecte pel producte.
Aquest llegat, silenciós però essencial, explica molt més del que sembla. Explica una manera d’entendre el treball, el territori i la relació amb l’entorn. Explica com Vic ha sabut convertir una necessitat ancestral en una expressió d’excel·lència gastronòmica reconeguda arreu. I explica, també, per què determinats sabors ens connecten directament amb la infantesa, amb la família i amb els records que formen part del nostre imaginari col·lectiu.
El fuet de Vic neix exactament d’aquí. De l’equilibri precís entre carn, sal i temps. Del clima, del saber esperar i de la confiança en el procés. Neix d’una cultura artesana que no entén les presses ni les modes, sinó la constància i el respecte per l’ofici. Cada tall de fuet és, en certa manera, un fragment d’història: la d’un territori que ha sabut preservar la seva identitat a través del gust.
Al febrer, Vic tornarà a posar en valor aquest patrimoni amb la Fira de l’Embotit Artesà, una cita imprescindible que va molt més enllà del tast i la festa. És un espai de reconeixement a l’ofici, a les persones que el mantenen viu i a la memòria que s’hi amaga al darrere. Una fira que reivindica la gastronomia com a patrimoni cultural, com a expressió viva del que som i del que volem preservar.