Ernest Codina. L'osonenc líder de la ràdio matinal

 Xavi Ruiz conversa amb una de les veus més reconegudes i estimades de la Ràdio catalana, Ernest Codina, locutor i periodista de gran trajectòria. ha captivat audiències amb la seva presència a l’aire i la seva profunda passió pel món de la comunicació. Actualment lidera el programa Matina Codina de l’emissora RAC 105, de 6 a 11 del matí de dilluns a divendres. Aquesta entrevista ens donarà una oportunitat única de conèixer més sobre la seva carrera, les seves motivacions i les seves perspectives sobre el futur del periodisme.

– Com estàs?
Molt bé, molt satisfet d’haver arrencat ja la temporada, una mica esgotat, però tirant molt de la il·lusió de millorar el programa que estem fent. I intentar aconseguir que cada dia més catalans es despertin amb nosaltres vull dir que bé.

– Ens podries explicar una miqueta com vas entrar en el món del periodisme i la ràdio i que t’inspira continuar en aquesta professió? 
Home jo crec que si la vocació existeix déu ser alguna cosa semblant a la que vaig viure jo no? Des de petit em vaig sentir atret pels micròfons. Ja quan fèiem la festa major del poble, ja que era el típic que volia provar el micròfon tota l’estona. I va haver-hi un fet circumstancial que va canviar les coses que és que quan era petit em van regalar una gravadora d’aquestes Fisher-Price i va ser la meva joguina preferida durant molt de temps i allà vaig adonar-me que m’encantava comunicar que m’agradava parlar i que si la Ràdio era una feina, doncs havia de lluitar per aconseguir que fos la meva. I de ben jove ja vaig començar a la Ràdio local de Taradell, després a Manlleu, i més tard em vaig presentar a un càsting al Grup Flaix i aquí és on vaig començar professionalment quan em van agafar i res pas a pas i anar millorant, anar perfeccionant, fent hores de vol, creixent, polint i vas obtenint un progrés i una millora i he obtingut fer realitat la meva il·lusió que era presentar un programa matinal d’entreteniment i humor. No sé ben bé com ha arribat, però ha arribat i suposo que ha sigut base de moltes hores i de fer bé les coses.

Foto Toni Lladó

– La teva veu ha estat una companya constant per als oients. Com descriuries el teu estil i quina creus que és la clau per connectar amb l’audiència?
Naturalitat! Jo a la Ràdio intento ser jo evidentment amb un punt d’exageració hipèrbole, intentant aprendre al llarg de molts anys d’escoltar ràdio dels millors comunicadors, el Toni clapés, en Basté, en el seu moment també el Vador Lladó, en Llucià Ferrer… gent que han assolit arribar a una gran audiència i al final el que t’adones que el que enganxa a la gent són les històries reals, l’actualitat explicada amb certa gràcia, i generar moments radiofònics. Has de tenir un bon equip, i equilibrar molt bé tots els aspectes de la faceta radiofònica. Al final és comunicació i és simpatitzar i connectar amb l’audiència tocant temes supertransversals. Molt reals molt de la vida quotidiana. Acostant l’actualitat sense que sigui espessa, no sé, són, molts factors, però sobretot veus pròximes, un toc natural i ja està, com parlem amb els amics al bar i això és el que fa que la gent t’acabi agafant carinyo i t’escolti cada dia.

– Hi ha hagut molts canvis en el món del periodisme i la ràdio. Com veus l’evolució de la professió i quines són les principals oportunitats i desafiaments que veus en el futur?
Jo tinc la sensació que la ràdio és un mitjà extremadament viu, per un tema de la immediatesa i que amb un botó pots saber què està passant. Pots connectar amb uns locutors que viuen el dia a dia igual que tu i que també continua funcionant el tema de la prescripció musical en el cas de la ràdio musical. Per tant, jo crec que en el que és habitat ràdio tot està una mica inventat i l’únic que has d’anar fent és adaptar-te i intentar ser enginyós i divertit, després, la ràdio ha de conviure amb altres suports. Les xarxes socials, per exemple, ja ho sabem que la gent, més enllà de seguir-te per la ràdio, pot seguir-te per altres plataformes, però sempre han de ser un complement i han de servir per impulsar els continguts que tu fas a la ràdio o per oferir un contingut diguem-ne prèmium, poder ensenyar la cara B, explicar, la intrahistòria o l’entre bambolines a la ràdio. La meva sensació és que la ràdio ha de continuar sent el que és i ha de descobrir evidentment talent nou.

– A part de la ràdio has estat involucrat en altres projectes de comunicació, com ara l’escriptura i xarxes socials. Com gestiones aquestes diverses facetes?
Bé, les altres facetes les he abandonat, sí que diguem-ne que em van servir de trampolí per desenvolupar altres habilitats que pugui tenir, no com ha de ser intentar explicar coses que a la ràdio funcionen a les xarxes socials, però ja et dic, la ràdio és la ràdio. Jo sempre dic que hem de fer bona ràdio i que després les xarxes ens han de servir per ampliar l’audiència o per fer arribar continguts que potser la gent no ha pogut escoltar en directe a través de les xarxes o a través d’un vídeo. A la gent li agrada veure les cares dels locutors, com es mouen, jo crec que tot són avantatges. Sí, potser és veritat que evidentment, per exemple, Spotify ens pot haver tret algun oient al matí i que en general, el consum de ràdio pot haver baixat una mica. És possible perquè hi ha gent que al matí potser només vol música i vol la seva música. Però jo crec que el factor sorpresa i la prescripció de la Ràdio musical, continua sent primordial. I llavors crec que la ràdio encara és una opció molt, molt ferma.

– Encara estarà viva durant molts anys Ernest.
Sí, jo crec que sí, perquè sí que hi ha gent que es posa pòdcast, però és que tú la sensació d’estar escoltant ràdio en directe, en aquell moment, és bon senyal que avui han dit que Tomeu Penya estava mort, i després s’ha desmentit i viure això en directe de la reacció d’un grup de persones que estan fent ràdio i que la gent pugui connectar amb aquesta reacció i que pugui explicar les notícies, que puguis comentar continguts que són d’interès general. No sé si això t’ho dona res més. No té res més. A més a més, estàs en una retenció o estàs fastiguejat cap a la feina, així que és important tenir música i tenir unes veus que et resultin familiars. Bé, no ho sé. Jo crec que la ràdio no té una competència. Com a mitjà aquella hora del matí, difícil.

– Quins consells tens per aquells que aspiren a seguir una carrera en el periodisme i la comunicació.
Que practiquin molt, que llegeixin molt, que es formin, que escoltin molta ràdio i sobretot, jo penso que aquesta professió, com la gran majoria de professions, demanen moltes hores de vol, de perdre la por al micro. Has de veure el millor dels teus referents i practicar i perfeccionar un estil propi, a l’hora de fer ràdio o escriure articles o a la tele o el que sigui. Les coses s’aprenen posant-les en pràctica i fent-les molt, i llavors anar polint, anar veient tot, escoltant el teu propi producte. A veure què fan els altres, el que estàs fent tu. I tenint una idea d’on t’agradaria anar i estar, i sobretot molta tenacitat, molta constància i “curru” ningú et regala res.

10 preguntes ràpides

Foto Toni Lladó

– I ara per acabar fem 10 preguntes ràpides; començarem pel teu color preferit.
Jo et diria, per exemple, soc molt estrany, però a mi m’agrada molt vestir amb el color negre, però per exemple el meu cotxe no és negre. Llavors jo tinc un cotxe que és color vi per entendre’ns, color bordeus. M’agrada bastant això dels tons una mica foscos. Un blau fosc, un vermell granat, un lila. Aquests colors m’agrada força.

– Cançó preferida?
La meva cançó que més he escoltat és La gent que estimo d’Oques Grasses, perquè em sembla d’una altra dimensió. Musicalment, la lletra, la interpretació, l’harmonia. Em sembla. Un himne que ha marcat un abans i un després.

– Llibre que et va impactar?
No recordo ara l’autor, però un llibre que m’ha marcat molt és un que es diu: La bona sort, sí que t’ensenya que la sort no existeix, que la sort l’has de buscar tu i que la reculls a base de bones actituds i que l’univers et torna el que li donen. Bàsicament, va d’això.

– Una ciutat preferida per viatjar?
La ciutat on més vegades he estat fora de Catalunya és Londres. M’encanta la seva arquitectura, els costums britànics, que són una mica… Fins i tot et diria la grisor, la grisor anglesa, les cases victorianes, les tradicions del te, de què ho foten tot al revés, que condueixen per l’altra banda, aquestes coses. M’atreu molt, molt.

– Un pla preferit?
Sortir a sopar amb els amics.

– Esport o activitat preferida?
Bicicleta de carretera i gimnàs.

– Cita o refrany favorit?
N’hi ha un que, és molt tòpica i molt tonta, però és veritat: El sentit comú és el menys comú dels sentits.

– Una sèrie de televisió preferida?
Recomano molt una que es diu Derec, d’un humorista britànic.

– Un lloc màgic de Catalunya?
A mi m’agrada molt, no seré gaire original, però jo crec que els paisatges de Tavertet són espectaculars.

– I per finalitzar, l’última pregunta és: Un somni per complir?
Jo el que vull és pau jo pau per tothom, però no en terminologia de guerra o pau, sinó de què m’agradaria que la gent visqués tranquil·la. Jo penso que el meu somni real és no viure angoixat per res, viure tranquil amb una feina que m’agradi i amb una gent de qualitat al meu entorn i penso que la gent vivim estressats i m’agradaria molt que poguessin viure tots una mica més tranquils, sincerament.