La Sala de la Columna de l'Ajuntament de Vic va acollir un acte que no només honora la memòria d'un home excepcional, sinó que també reivindica la tradició de la ciutat de reconèixer aquells qui han elevat el nom de Vic més enllà de les nostres places i carrers. Josep Pratdesaba i Portabella ha estat nomenat Vigatà Il·lustre. Un homenatge pòstum, màxim reconeixement que pot atorgar la ciutat, en una data simbòlica: el 58è aniversari de la seva mort.
CLICA PER LLEGIR LA REVISTA EN FORMAT DIGITAL
A vegades, el reconeixement arriba tard, massa tard. Però en el cas de Pratdesaba, potser no és un retard, sinó una afirmació que la seva obra i el seu llegat són més grans que el temps mateix. Des de ben jove, quan només tenia quinze anys, la seva passió per l'astronomia el va portar a aixecar la vista cap al cel i a construir el seu primer observatori a la plaça Major, número 43. Un segon observatori al carrer de l'Escola consolidaria la seva dedicació a una ciència que, a principis del segle XX, era gairebé un luxe per a poques ments inquietes. Però Pratdesaba no era només un aficionat: era un pioner. I el món, encara que des de la distància, ho va saber reconèixer.
CLICA PER LLEGIR LA REVISTA EN FORMAT DIGITAL
Quan l'any 1950, la Comissió Lunar Internacional de la British Astronomical Association va decidir batejar amb el seu nom un cràter de la Lluna, es va segellar una fita única en la història vigatana. Poques ciutats poden presumir de tenir un fill il·lustre que ha deixat empremta, literalment, en un altre món. Ara, amb la seva incorporació a la Galeria de Vigatans Il·lustres de la Sala de la Columna, amb un retrat realitzat per l'artista Ferran Sanz i la descoberta d'un vídeo en 8 mm, Vic fa justícia a un home que va fer de la ciència una passió i del coneixement un llegat.
CLICA PER LLEGIR LA REVISTA EN FORMAT DIGITAL
És un acte de justícia, però també d'orgull. Orgull per una ciutat que, més enllà de la seva història medieval, del seu pes cultural i de la seva activitat econòmica, té també noms que han mirat més enllà, que han somiat a escala universal. En temps d'hiperconnexió i descobriments científics accelerats, és bo recordar que fa més de cent anys, un vigatà ja va aixecar els ulls i es va perdre en les estrelles.
Josep Pratdesaba i Portabella ja no només és un nom inscrit en la història de Vic. És una part del cel.
