Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris can. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris can. Mostrar tots els missatges

Revista de Vic 134 El rellotge de Can Girbal

Cap comentari



LLEGIR NÚMERO EN LÍNIA

Enmig de la plaça Major de Vic, pot passar desapercebut per a molts ulls, però allà penja —literalment— un rellotge de pedra que parla del pas del temps, de l'artesania local i de l'evolució urbana. És el rellotge de Can Girbal —una peça senzilla en aparença, però carregada de significat— que llueix al clau d'una volta sota les arcades de la plaça. Aquest rellotge de penjoll en pedra, datat l'any 1909, va ser instal·lat per en Joan Girbal, que tenia un taller de rellotgeria en aquell edifici.

A la façana se li llegeixen les hores traçades amb un fris floral i, al revers, la data de construcció.

Més que un element decoratiu: una fita patrimonial

No és només un element decoratiu. Aquest rellotge és una fita històrica i testimonial. Representa un moment en què l'artesà i el comerç local deixaven empremta en el disseny urbà quotidià, quan cada façana parlava de qui vivia allí, de quines activitats es feien i de quina rellevància social tenia un rellotger al mig de la plaça.

LLEGIR NÚMERO EN LÍNIA


Amb el pas dels anys, les transformacions de la plaça, les exigències urbanístiques i el trànsit visual dels turistes i del mercat fan que aquest petit símbol quedi eclipsat. Pocs s'aturen a mirar cap amunt, a llegir les xifres gravades, ni a imaginar qui va tenir la iniciativa de fixar aquell rellotge en pedra sota l'arc.

El rellotge com a recordatori del valor local

Un rellotge funciona per mesurar el temps, però el rellotge de Can Girbal ens recorda que el temps també marca el patrimoni, les històries locals, les presències que sobreviuen en el món d'avui. Preservar-lo, fer-lo visible, cuidar-ne la llegibilitat i la integritat són gestos necessaris per reivindicar la memòria urbana.

LLEGIR NÚMERO EN LÍNIA


L'ajuntament, les entitats locals i els ciutadans tenen una responsabilitat: que aquest rellotge no sigui només un element oblidable, sinó que torni a ser un punt de contemplació i orgull. Recuperar la visibilitat del rellotge pot passar per senyalística discreta, il·luminació suau, una fitxa informativa a la plaça, o inclús una campanya local que el situï en les rutes patrimonials de Vic.


LLEGIR NÚMERO EN LÍNIA


REVISTA DE VIC FEBRER 54 "CAN FORCADA"

Cap comentari
En el llenguatge ibèric, Ausa vol dir terra de la pols, i les tribus que la varen habitar es varen anomenar ausetans.
Es varen succeir diversos segles, varen arribar altres gents, es van llatinitzar amb l'afegit de la paraula Vicus, que vol dir raval, poble, i així va passar a dir-se Vicus Ausonae, que amb el decurs del temps es va anar escurçant fins a l'actual Vic.
Així comença la història que coneixem, en la qual viuen moltes petites històries, i d'altres de molt grans.


De ben segur que molts de vosaltres recordareu Casa Forcada, una casa ubicada al terreny de l'horta de la Granotera (actual Carrer Morgades) però que misteriosament va fer aterrar l'ajuntament, dic misteriosament però en el llibre que estic ultimant explico el perquè la van aterrar.



Una casa que podria haver sigut una més, si no hagués tingut la façana amb forma de casa romana, un atricobert sostingut per sis columnes acabades en capitells corintis que aguantaven un frontis triangular rematat pet un abillament floral.
Unes escales de marbre l'acabaven de vestir i per on s'accedia a l'habitatge.
A la foto de portada s'hi pot contemplar l'obra faraònica de voltants del 1900, la gran Casa Forcada.


Us deixem amb un nou número farcit d’articles i consells comercials, i esperem que en gaudiu molt igual que nosaltres fent-la.
Recordeu que ens podeu seguir a les xarxes socials Facebook i Twitter i a través de www.vicfm.cat.

Xavi Ruiz
Editor i Director de la Revista de Vic

Ens podeu enviar comentaris o articles a: 

info@larevistadevic.cat


© 2026 tots els drets reservats
Disseny per GràficVIC