Quan arriba l'estiu, tot sembla aturar-se una mica. Les agendes es buiden, els rellotges deixen d'estrènyer i, gairebé sense adonar-nos-en, comencem a viure a un altre ritme. És com si la ciutat —la nostra ciutat— respirés diferent. Les façanes daurades pel sol, el murmuri suau de les terrasses, els infants jugant fins tard a les places... Vic esdevé més càlida, més propera, més contemplativa.
Aquest estiu de 2025 arriba carregat de reptes, però també d'oportunitats. Venim d'un curs intens, ple de canvis, notícies i moviments —polítics, culturals, socials— que han marcat el pols d'una ciutat viva, activa i crítica. Ara és moment de fer una pausa, però no pas per oblidar, sinó per respirar i agafar perspectiva. Per recordar què ens mou, què estimem i cap a on volem anar.
En aquest número de la Revista de Vic, us convidem a fer aquesta mirada. A deixar-vos endur per la calma, però també per la curiositat. Us proposem lectures per a les tardes mandroses, entrevistes amb persones que transformen la ciutat des del silenci, racons per redescobrir i idees per connectar, encara més, amb el nostre territori.
Perquè Vic no s'atura mai del tot. Ni a l'agost. Sempre hi ha alguna cosa que passa, algú que comença un projecte, un col·lectiu que lluita, un artista que crea, un veí que té una història per explicar. I aquí és on nosaltres, com a revista, tenim el deure —i el privilegi— de ser altaveu, d'escoltar, d'observar i de narrar.
Aquest estiu, més que mai, us animem a mirar la ciutat amb nous ulls. A gaudir-la sense presses. A perdre-us pels carrers del Call, a pujar a la Creu de Gurb al capvespre, a fer una cervesa a l'ombra d'una plaça o a llegir un bon llibre sota una morera. A recuperar el plaer de la senzillesa.
Gràcies per acompanyar-nos, número rere número. Gràcies per ser-hi. Ens retrobem a l'octubre amb nova empenta, més idees i moltes ganes de continuar explicant Vic com només Vic sap fer.
Bon estiu, i que la pausa us ompli.
