Cerdanya des del cel, des del tren i des de la taula

Si el dimecres va ser el dia de posar els peus a terra —sender, termes, cuina de proximitat—, el dijous va ser el de canviar la perspectiva. Un vol en globus a l'alba, un museu que explica la Cerdanya des de dins, un dinar d'autor en un poblet de 200 habitants, el Tren Groc travessant la muntanya i un hotel amb història a Mont-Louis. Tot en una sola jornada, tot sense sortir dels Pirineus Orientals. I us ho dic d'entrada: si busqueu un dia que justifiqui tot un viatge, aquest és un bon candidat.

Enlairar-se sobre la Cerdanya a les set del matí

Sortim de La Masia del Taulat a les sis, encara de nit, amb un cafè a la mà. El Toni, que ens ha cuidat durant tota l'estada, ens ha preparat una bossa amb entrepans, barretes energètiques i provisions per aguantar el matí. Mitja hora de cotxe fins a l'Aeròdrom d'Alp, al costat cerdà, on ens espera el Fernando Muga, pilot de Montgolfières des Pyrénées —una empresa amb més de vint anys d'experiència que també opera com a Barcelona Balloon Flights per a vols des de la zona de Barcelona.

El que ve a continuació és difícil de transmetre amb paraules. El globus s'infla, puges a la cistella i, de sobte, la vall de la Cerdanya s'obre sota els teus peus: el Puigmal, el Carlit, la serra del Cadí, prats verds fins on arriba la vista i pobles que semblen maquetes. Tot en un silenci absolut que només trenca el cremador de tant en tant. El Fernando i el seu equip transmeten una seguretat i una passió per la feina que et permeten gaudir del vol sense cap preocupació. Una hora a l'aire que es fa curta. En aterrar, brindis, certificat de vol i la certesa que has viscut una d'aquelles experiències que es queden gravades.

Musée de Cerdagne: la memòria d'una comarca partida per un tractat

Cap a les deu i mitja arribem al Musée de Cerdagne, a Sainte-Léocadie. El museu ocupa la finca Cal Mateu, una antiga explotació agrícola ceretana amb una història que val la pena conèixer. La casa va pertànyer des de 1667 a la família Sicart, que va ostentar el càrrec de viguier de Cerdanya —el representant del rei de França— després que el Tractat dels Pirineus de 1659 partís la comarca en dues meitats, una de francesa i una d'espanyola. D'una granja modesta, la finca va anar creixent fins a convertir-se en un lloc de representació del poder reial. Amb la Revolució Francesa la vigueria va desaparèixer, i el 1810 la propietat va passar a mans de Mateu Riu, un comerciant barceloní pròsper, que li va donar el nom que encara conserva avui: Cal Mateu.

La visita guiada recorre les diferents estances de la casa, el jardí potager d'altitud —un espai on es conserven varietats antigues i locals— i les exposicions permanents i temporals. El dia que hi vam ser, un grup d'escolars feia pa al forn de la finca, cosa que dóna una idea del tipus de museu que és: viu, pedagògic i arrelat al territori. Esmorzem allà mateix amb les provisions que ens havia preparat el Tony, en un entorn que convida a quedar-s'hi molt més estona de la prevista.

Restaurant Pénates: cuina d'autor a la terrassa

El dinar és al Restaurant Pénates, al poble d'Ur, a deu minuts del museu. Mengem a la terrassa, acompanyats com sempre per la Raphaëlle, que ha estat la nostra guia incansable durant tot el recorregut per la Cerdanya. El local, situat a la plaça de l'església, treballa una cuina d'autor amb producte local que sorprèn per l'elaboració i la presentació en un entorn tan petit i aparentment discret. Vam menjar molt bé, amb un servei atent i acurat que arrodoneix una proposta gastronòmica que val la pena descobrir. És el tipus de descoberta que justifica per si sola una parada al camí.

El Tren Groc: patrimoni sobre rails

A les tres de la tarda agafem el Tren Groc —Le Train Jaune— a l'estació d'Ur. La línia, que connecta la Cerdanya amb el Conflent, és un dels símbols dels Pirineus Orientals: un tren de via estreta inaugurat a principis del segle XX que recorre viaductes, ponts i túnels a una alçada que arriba als 1.600 metres. El trajecte fins a Mont-Louis La Cabanasse dura una hora i quaranta minuts, i durant tot el recorregut les vistes són d'aquelles que fan treure el mòbil cada trenta segons. Si podeu, trieu els vagons oberts: el vent a la cara i el paisatge sense vidre són una altra experiència.

Hôtel Clos Cerdan: sopar i descans a Mont-Louis

El dia es tanca a Mont-Louis, la ciutat fortificada per Vauban declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El sopar és a l'Hôtel Clos Cerdan, un establiment que combina la proximitat al centre històric amb un ambient tranquil i una cuina cuidada. Després d'un dia que ha començat a les sis del matí volant en globus i ha acabat travessant la muntanya en tren, ningú aguanta gaire al sopar. Sopem bé, però aviat: el cos demana llit i tothom se'n va a dormir d'hora, amb aquella fatiga bona que només dóna un dia ple de debò.

Un dia que costa de superar

Si algú encara dubta que la Cerdanya francesa és molt més que una destinació d'hivern, aquest dijous és la millor resposta. En menys de divuit hores hem volat sobre la vall, hem après la seva història en un museu viu, hem menjat d'autor a la terrassa d'un poblet amb encant, hem pujat al Tren Groc i hem dormit al costat d'una ciutadella del segle XVII. Tot accessible, tot a distàncies curtes, tot amb un ritme intens però mai esgotador. El tipus de jornada que, quan l'expliques, fa que la gent et digui: "jo també hi vull anar." I amb raó.

---

DADES PRÀCTIQUES

Montgolfières des Pyrénées. Vols en globus des de l'Aeròdrom d'Alp. +33 7 69 16 48 64. montgolfieresdespyrenees.com | barcelonaballoonflights.com

Musée de Cerdagne. 1 Av. Cal Mateu, 66800 Sainte-Léocadie. +33 4 68 04 08 05. pyrenees-cerdagne.com

Restaurant Pénates. Place de l'Église, 66760 Ur. +33 4 68 05 35 80.

Tren Groc (Le Train Jaune). Línia Ur – Mont-Louis La Cabanasse (~1 h 40 min). letrainjaune.fr

Hôtel Clos Cerdan. RN 116, Porte de France, 66210 Mont-Louis. +33 4 68 04 23 29. lecloscerdan.com

Companyes de viatge: https://welovesea.es/ https://www.rutaenfamilia.com/ https://travel2care.com/ca/

Més informació. tourisme-pyreneesorientales.com | pyrenees-cerdagne.com | pyrenees-catalanes.com

Senyals que indiquen que el teu cos necessita més descans

Getty images

Vivim en una època en què anar de pressa és quelcom habitual. La feina, les responsabilitats personals, les pantalles i la sensació constant d’haver de fer més coses poden fer que acabem normalitzant el cansament. Moltes persones repeteixen frases com “ja descansaré el cap de setmana” o “és normal anar cansat”, però el cos acostuma a enviar avisos molt abans que arribem al límit.

El descans no és un premi ni una pèrdua de temps. És una necessitat bàsica que permet al cos i a la ment recuperar-se, mantenir l’energia i funcionar correctament. Aprendre a detectar alguns senyals pot ajudar-nos a evitar un esgotament més important.

Et lleves cansat fins i tot després de dormir

Hi ha dies puntuals en què ens despertem amb poca energia, i això és normal. Però si tens la sensació de llevar-te cansat sovint, encara que hagis dormit diverses hores, podria ser un senyal que el descans no és suficient o no té la qualitat necessària.

No sempre es tracta només de la quantitat d’hores. L’estrès, les preocupacions o alguns hàbits abans d’anar a dormir també poden afectar el descans.

Et costa concentrar-te

Has llegit un mateix paràgraf diverses vegades perquè no recordes què acabes de llegir? T’oblides de coses senzilles o tens la sensació que et costa mantenir l’atenció?

Quan el cos està cansat, el cervell també ho nota. La manca de descans pot afectar la memòria, la capacitat de concentració i fins i tot la presa de decisions.

Estàs més irritable del que és habitual

Quan acumulem cansament, la paciència sovint disminueix. Situacions petites que normalment no ens afectarien poden acabar generant frustració o mal humor.

Pot passar que responguis de manera més brusca, que et sentis més sensible o que tinguis menys tolerància davant situacions quotidianes. De vegades pensem que és estrès o una mala setmana, però el cansament també hi pot tenir un paper important.

Tens menys energia durant el dia

No es tracta només de sentir-se cansat al final de la jornada. Si durant el dia notes una manca d’energia constant, necessites diversos cafès per mantenir-te despert o tens una sensació persistent de pesadesa, el teu cos podria estar demanant una pausa.

Moltes persones intenten compensar aquesta sensació amb més estimulants o exigint-se encara més, però això acostuma a ser una solució temporal.

Notes molèsties físiques més sovint

El cansament també pot aparèixer a través del cos. Mal de cap freqüent, tensió muscular, sensació de pes al cos o petits dolors poden aparèixer quan el descans és insuficient.

El cos i la ment no funcionen de manera separada; quan una part està sobrecarregada, l’altra també ho pot notar.

Et poses malalt amb més facilitat

Dormir i descansar ajuda el cos a recuperar-se i a mantenir el sistema immunitari en bon estat. Si encadenes refredats o tens la sensació que trigues més temps a recuperar-te, podria ser un dels factors a tenir en compte.

Això no significa que qualsevol malaltia sigui causada per la manca de descans, però aquest és un element important per al benestar general.

Escoltar el cos abans que arribi el límit

Moltes vegades esperem tenir un esgotament important abans de donar importància al descans. Però el cos acostuma a avisar-nos abans: amb cansament persistent, falta de concentració o canvis en l’estat d’ànim.

Descansar no sempre vol dir dormir més hores. També pot significar reservar moments per desconnectar, reduir el ritme, fer una pausa o dedicar temps a activitats que ens ajudin a recuperar energia.

Sentir aquests senyals no és una mostra de debilitat. És una manera de cuidar-se i de donar al cos allò que necessita per continuar funcionant bé cada dia. 

Per Eva Remolina / AMIC - AMIC - Redacció

El CEM Patí Vic inaugura la temporada d'estiu 2026 amb la nova piscina exterior

Nova piscina exterior del CEM Patí Vic

La colla sardanista Riallera i el Club Natació Vic (ETB) van protagonitzar el salt d'inauguració a la nova piscina de 50 x 21 metres

L'Ajuntament de Vic va inaugurar ahir a la tarda la nova piscina exterior del CEM Patí Vic, de 50 x 21 metres, després de les obres de reforma realitzades a l'equipament per encarar la temporada d'estiu d'enguany.

A l'acte hi van assistir diverses autoritats del consistori i del món de l'esport vigatà, juntament amb representants d'entitats esportives, associacions de veïns i altres entitats de la ciutat. Durant la jornada, els assistents van poder visitar les instal·lacions reformades, on alguns esportistes ja feien una demostració de disciplines com el tenis, el pàdel o el pickleball.

L'alcalde de Vic, Albert Castells, va destacar que la jornada representava "el final de trajecte d'un procés llarg, i en alguns moments feixuc, però que acaba bé per la ciutadania de Vic", afegint que la ciutat "guanya un equipament de primera, i un servei imprescindible".

Per la seva banda, el regidor d'Activitat Física i Esports, Eduard Comerma, va repassar el procés de les obres i va voler posar en valor "la feina col·lectiva de diferents agents, que han fet possible aquesta gran remodelació, des dels tècnics de la regidoria d'esports i la regidoria d'urbanisme, fins a l'empresa constructora o l'empresa que gestionarà les instal·lacions a partir d'ara".

A l'acte també hi va ser present Pilarin Bayés, que va recordar la importància de gaudir de la piscina durant l'estiu i va expressar la seva estima pel CEM Patí Vic.

El tret de sortida a la nova piscina municipal el va donar la colla sardanista Riallera —que enguany celebra el seu centenari— amb una sardana inaugural a un extrem de la piscina, seguida del primer salt a l'aigua. Els van acompanyar representants del Club Natació Vic, que van completar la inauguració amb una petita demostració de diferents estils de natació.

Portes obertes aquest divendres

Aquest divendres 19 de juny, el CEM Patí Vic farà una jornada de portes obertes oberta a tota la ciutadania, que podrà visitar les instal·lacions —encara sense banyar-se— de 11 a 14 h i de 16 a 20 h. L'endemà, dissabte 20 de juny, el centre obrirà ja amb normalitat, amb la nova piscina de 50 x 21 metres com a equipament estrella d'una temporada pensada tant per a la pràctica esportiva com per al gaudi familiar.

Els abonaments de temporada i els paquets d'entrades es poden adquirir a través del web de l'Ajuntament de Vic o presencialment a les oficines del Centre Esportiu Municipal. Per a més informació, es pot contactar al telèfon 938 861 170 o al correu cempativic@vic.cat.

Vic recupera el pintor barroc Marià Colomer amb una gran exposició a l'església de la Pietat

D'esquerra a dreta, el comissari de l'exposició, Francesc Miralpeix; la regidora de Turisme de l'Ajuntament de Vic, Anna Alemany; el delegat Episcopal per al Patrimoni Cultural, Dani Font;la dissenyadora de l'exposició, Fina Valldaura, i els restauradors Mireia Farrerons i Francesc Tornero

La mostra coincideix amb la finalització de la restauració integral del cambril dels Sants Màrtirs, el conjunt pictòric més ambiciós del pintor vigatà

L'Ajuntament de Vic i el Bisbat de Vic han presentat aquest dimecres a l'església de la Pietat de Vic l'exposició Marià Colomer, els últims barrocs, una mostra que vol reivindicar la figura del darrer gran pintor barroc català. Marià Colomer i Parés (1743–1831), vigatà, va ser un artista de producció àmplia i de qualitat notable, però les monografies generals de la història de l'art català l'havien mantingut fins ara en l'oblit.

L'exposició, que inclou obres de gran format, es podrà veure del 20 de juny al 27 de setembre a la nau central de l'església de la Pietat. La mostra serveix també per inaugurar la restauració del cambril dels Sants Màrtirs, el conjunt pictòric més ambiciós de Colomer i una de les obres més excepcionals del patrimoni artístic català. Amb aquest projecte, Vic contribueix a Primavera Barroca, iniciativa de difusió del patrimoni barroc català promoguda per la Generalitat de Catalunya amb la participació de Vic, Manresa i Valls.

La regidora de Turisme de l'Ajuntament de Vic, Anna Alemany, destaca la voluntat de Vic de posicionar-se com una de les capitals del barroc de Catalunya, per impulsar la promoció del patrimoni de la capital d'Osona i reivindicar el seu passat barroc i la seva presència a nivell civil, arquitectònic, urbanístic i artístic a la ciutat. En aquest sentit, l'exposició segueix el camí iniciat la passada tardor amb l'aprovació per unanimitat del consistori vigatà del Pla Estratègic de Turisme 2025-2029. Alemany també posa en valor la feina feta per descobrir l'obra de Marià Colomer, una figura gairebé oblidada que permet recuperar el relat del moviment artístic i cultural a Vic entre els segles XVIII i principis del XIX.

Per part del Bisbat de Vic, el delegat Episcopal per al Patrimoni Cultural, Dani Font, ressalta que la restauració integral del cambril dels Sants Màrtirs és la culminació d'un procés complicat, que va començar fa 30 anys amb les esquerdes aparegudes a la nau central. Després de consolidar el model de col·laboració amb l'Ajuntament de Vic, segons Font, han recuperat la parròquia i han donat vida a l'església també com a equipament cultural i de serveis. El cambril era un espai desconegut fins ara, igual que la figura de Marià Colomer, i la restauració d'aquest espai, iniciada el 2020, ha permès descobrir un pintor incansable i amb molta obra en molts punts del Bisbat de Vic. Una de les singularitats de la restauració és que en l'última fase, quan només quedava tornar a pintar de verd l'interior de la cúpula del cambril, van aparèixer unes pintures originals de Marià Colomer que eren del tot desconegudes, fet que completa la història que vol explicar el cambril a través de les pintures.

Finalment, el comissari de l'exposició, el Dr. Francesc Miralpeix, recorda que Marià Colomer era un nom que no apareixia en la història de l'art de Catalunya, i amb la recerca feta en els últims anys han constatat que no se'l podien permetre deixar en l'oblit. Si fa una dècada només es coneixien una desena d'obres de l'artista, ara ja s'arriba gairebé al centenar de creacions, i mostren un pintor barroc amb molta activitat i qualitat. En concret a la Pietat de Vic, l'obra de Colomer explica com es vivia la religiositat a la ciutat, i pel que fa a la història de l'art, mostra un pintor barroc en el moment de la fi del barroc.

Una exposició de gran format

L'exposició Marià Colomer, els últims barrocs. Marià Colomer i Parés (1743-1831) i la pintura a la diòcesi de Vic, comissariada pel Dr. Francesc Miralpeix, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, reuneix una trentena d'obres procedents de museus, arxius i col·leccions particulars d'arreu de Catalunya.

La mostra de gran format s'estén per la nau central de l'església, el cambril, la sagristia i el cor, i s'articula en quatre capítols. El primer situa Vic en el context del segle XVIII: una ciutat en expansió urbanística i intel·lectual, marcada per la construcció de la nova catedral i per una activitat artística d'una envergadura que fins ara no havia estat plenament documentada.

El segon capítol aborda la dimensió espiritual de la ciutat —la canonització de sant Bernat Calbó, la beatificació de sant Miquel dels Sants, les grans celebracions festives— com a marc que explica la demanda constant d'encàrrecs religiosos a la qual Colomer va donar resposta durant més de mig segle. El tercer capítol pren com a eix el cambril dels Sants Màrtirs, el conjunt pictòric de major envergadura del pintor i el gran protagonista de tota la proposta. El quart es centra en la vida i l'obra de Colomer: un pintor artesà circumscrit a Vic i a la seva diòcesi, continuador de la gran tradició del llenguatge barroc i narrador per excel·lència de la devoció. El seu estil, ancorat en temes i formes que els seus contemporanis ja consideraven superats, va saber trobar una clientela fidel entre els cercles eclesiàstics i les elits municipals vigatanes fins als primers decennis del segle XIX.

L'expressió els últims barrocs, que dona títol a l'exposició, la devem al crític d'art Raimon Casellas (1855–1910), que la va emprar en una sèrie d'articles apareguts entre 1907 i 1908 a la revista Empori, pioners en la valoració d'una producció artística vilipendiada durant més d'un segle. Marià Colomer n'és un dels darrers representants: format en la tradició del taller familiar, la seva obra va del retrat de bisbes al cicle monumental del cambril de la Pietat, dels encàrrecs per a parròquies de tota la diòcesi a les grans teles de la Congregació dels Dolors de Girona.

El cambril restaurat, una de les joies del barroc català

El cambril dels Sants Màrtirs és un espai independent situat al fons de l'església parroquial de la Pietat. L'any 2020 s'inicià la restauració integral de les pintures que el decoren completament, i s'ha culminat aquest 2026.

Amb cinc fases d'intervenció, ha tingut una inversió total de 178.583 euros. El projecte ha actuat sobre 800 metres quadrats de pintura mural, escultura i elements decoratius, i ha deparat una troballa inesperada: en la quarta fase, sota una capa de pintura verda que cobria la cúpula, van aparèixer les pintures originals de Colomer que es consideraven desaparegudes. Es tracta de vuit figures de grans dimensions que representen les virtuts cardinals i teologals, i que completen el programa iconogràfic del conjunt. La restauració ha estat finançada per la Parròquia de la Pietat de Vic, la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Puig-Porret.

El cambril, dissenyat per l'arquitecte barceloní Nicolau Traver a finals del segle XVIII i completament cobert amb pintura mural de Colomer, constitueix un dels exemples més rellevants de religió cívica de l'art barroc a Catalunya. Les tres grans escenes de les parets narren els episodis fundacionals de la devoció als Sants Màrtirs Llucià i Marcià —patrons de la ciutat des de la troballa miraculosa de les seves relíquies l'any 1050—, mentre les figures dels apòstols, els evangelistes i el santoral local completen un programa iconogràfic que presenta les elits municipals vigatanes com a garants de la protecció divina sobre la seva ciutat.

Un oratori per al segle XXI

A més de l'exposició i la restauració del cambril, el programa també inclou moltes altres activitats complementàries com és la creació d'un nou oratori dedicat als Sants Màrtirs, que s'estrenarà a la Pietat el 2027. L'encàrrec recupera un gènere amb tradició directa en aquest espai: a finals del segle XVIII, mentre Colomer decorava el cambril, es van compondre a Vic almenys dos oratoris en honor dels sants patrons, la música dels quals es va perdre en l'incendi de l'arxiu de la catedral el 1936. El text del nou oratori és a càrrec de l'escriptor vigatà Jordi Lara i la música del compositor i director coral igualadí Carles Prat. L'obra trasllladarà la llegenda de Llucià i Marcià, els dos Sants Màrtirs, al món contemporani mantenint l'estructura interna dels oratoris barrocs.

També s'han programat moltes altres activitats com visites ordinàries diàries a l'exposició (gratuïtes, sense reserva), visites extraordinàries a càrrec del comissari Francesc Miralpeix, itineraris per l'obra de Colomer a Vic i fora de la ciutat, i el cicle de conferències Dimarts barrocs, quatre sessions acadèmiques gratuïtes a la Sala de la Columna de l'Ajuntament de Vic al llarg del mes de setembre. Les activitats de pagament es reserven a www.vicpuntzero.cat.

---

FITXA TÈCNICA

Exposició: Marià Colomer, els últims barrocs. Marià Colomer i Parés (1743-1831) i la pintura a la diòcesi de Vic
Lloc: Església de la Pietat, Vic
Dates: Del 20 de juny al 27 de setembre de 2026
Horaris: De dimecres a dissabte, d'11 del matí a 2/4 de 2 del migdia, i de 2/4 de 5 a 8 del vespre. Diumenges i festius, d'11 del matí a 2 del migdia
Entrada: Gratuïta
Comissari: Francesc Miralpeix (Universitat Autònoma de Barcelona)
Organitzen: Ajuntament de Vic, Bisbat de Vic i Parròquia de la Pietat de Vic
Amb el suport de: Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya
Programa: Primavera Barroca
Més informació i reserves: www.vicpuntzero.cat

El llibre de Macià sobre la premsa de Vic deixa fora mitjans que avui informen de la ciutat

Miquel Macià ha publicat Vida i mort dels mitjans de comunicació de Vic (1939-2025) (Saldonar), més de 600 pàgines que, segons explica el propi autor, neixen de la voluntat de no deixar perdre el record i la història del periodisme local. És una intenció lloable, i ningú li discutirà la feinada que hi ha al darrere: un centenar de converses, dues-centes fotografies, cinquanta anys de notes acumulades. Però un llibre que es presenta com una crònica completa de gairebé un segle de premsa a Vic hauria de ser capaç, com a mínim, de descriure correctament el present. I aquí és on l'obra —i el seu autor— flaquegen.

Quan se li pregunta pel mapa mediàtic actual de la ciutat, Macià dona respostes diferents segons l'entrevista. A Comunicació21 afirma sense matisos que avui a Vic només hi ha tres mitjans: el grup El 9 Nou, el gratuït Més Osona i Canal Taronja. A Osona.com hi afegeix un quart, el seu propi projecte, i en deixa la resta igual. En cap de les dues converses apareixen altres capçaleres que avui informen Vic dia rere dia. Per a un llibre que es ven com una "enciclopèdia" del periodisme vigatà, és una negligència difícil de justificar: o no s'ha fet la feina de contrastar qui treballa avui a la ciutat, o senzillament no ha interessat fer-la.

La pista de per què passa això la dona el mateix Macià, sense ser-ne del tot conscient. Confessa que des de finals del procés s'ha desconnectat dels mitjans i ja no els consumeix, ni en digital, ni en ràdio, ni en televisió. És una confessió honesta, però també reveladora: és difícil escriure amb rigor sobre el periodisme d'avui quan un mateix ha deixat de seguir-lo. El resultat és un llibre que mira amb detall i nostàlgia cap al passat —fins al punt de rescatar arxius oblidats i empreses tancades fa dècades— però que, en arribar al present, es queda amb una fotografia parcial i desactualitzada.

Tampoc ajuda el to amb què l'autor explica la freda acollida del llibre als mitjans locals. Es queixa que ni tan sols El 9 Nou hi ha estat sensible, ja que només va dedicar-li dotze línies, i ho atribueix a la hipocresia i l'enveja de la gent de Vic, especialment de les famílies de dins muralles. És un argument còmode: si el llibre no genera la repercussió esperada, la culpa és dels altres, mai de les mancances pròpies. Costa no veure-hi una certa ironia: un autor que retreu als mitjans locals que no li facin cas, mentre el seu propi llibre n'ignora bona part.

Hi ha mèrit en Vida i mort dels mitjans de comunicació de Vic, sobretot en la part històrica i documental. Però com a retrat del periodisme vigatà d'avui, l'obra queda curta, i el seu autor, instal·lat en una mirada que ja no contempla tot el que realment es publica a la ciutat.

La Cerdanya francesa en clau d'estiu: senderisme, termalisme i cuina de proximitat als Pirineus Orientals

Exterior de La Masia del Taulat

La comarca de la Cerdanya, a banda i banda de la frontera, és un territori conegut per l'esquí. Però l'oferta d'estiu dels Pirineus Orientals —senderisme, termes naturals, patrimoni i gastronomia de quilòmetre zero— porta anys creixent perquè realment s'ho val. Un viatge de premsa organitzat per l'Agència de Desenvolupament Turístic dels Pirineus Orientals (ADT66) i les oficines de turisme de Pyrénées-Cerdagne i Pyrénées Catalanes m'ha permès comprovar-ho sobre el terreny, acompanyat per l'Eva Carrasco, de la revista de turisme familiar Ruta en Família (rutaenfamilia.com); la Mayte Redondo, del portal de viatge sostenible Travel2Care (travel2care.com); i la Virginia Guindos, de l'agència Welovesea, que ha coordinat tota la logística del viatge. Aquesta és la crònica del primer dia.

La Masia del Taulat

El punt de partida és Llo, un poble de poc més de 150 habitants enganxat al vessant nord de la vall. L'Eva, la Mayte i la Virginia em recullen a l'alçada de Sallent i arribem cap a la una del migdia després de travessar la Cerdanya des del costat català —el trajecte des de la C-16 és d'una hora i mitja, per carreteres que guanyen alçada. L'allotjament és La Masia del Taulat, una antiga masia reconvertida en casa rural que combina la pedra i la fusta originals amb el confort que demana el visitant actual. Raphaëlle Mazeaud, responsable de l'oficina de turisme de Pyrénées-Cerdagne, ens rep allà mateix i farà de guia durant tota la jornada.

El dinar és a la mateixa masia, en una taula molt ben parada on dinem tots junts a l'interior. La proposta gastronòmica treballa amb producte de proximitat i receptes arrelades a la tradició ceretana: plats contundents, sense artificis, pensats per alimentar de debò qui ha vingut a caminar. El Tony, que ens atén durant tota l'estada, i el Michelle, el cuiner, fan que et sentis com a casa des del primer moment. Per a famílies, el lloc té un avantatge afegit: els nens disposen d'espai obert mentre els adults acaben el cafè sense rellotge.

Sender del Belloc

Sender del Belloc

A primera hora de la tarda agafem el sender del Belloc, una ruta circular d'aproximadament una hora que surt des del mateix poble. El desnivell és moderat i el camí està ben senyalitzat, cosa que el fa apte per a excursionistes sense experiència —sempre que portin botes adequades i aigua. El recorregut alterna trams de bosc amb zones de pastura oberta, i a mesura que es guanya alçada les vistes sobre la plana de la Cerdanya i els cims del voltant es van ampliant.

Mazeaud, que coneix cada revolt del sender, va apuntant detalls sobre la flora i l'entorn sense convertir la passejada en una conferència. És el tipus d'acompanyament que suma: discret, útil i amb el coneixement just per fer que miris el paisatge amb altres ulls. La ruta és màgica: té una qualitat que costa de trobar en senders més massificats, un silenci i una llum que et reconnecten amb la muntanya de debò.

Banys de Dorres

Banys de Dorres

La segona activitat de la tarda és la que millor funciona com a reclam: els Banys de Dorres, unes termes naturals situades a vint-i-cinc minuts en cotxe des de Llo. Les piscines, alimentades per fonts sulforoses que brollen a més de 40 graus, són a l'aire lliure i estan envoltades de muntanya. No hi ha circuit de spa ni sauna temàtica: només pedra, aigua calenta i Pirineus al fons. La instal·lació és senzilla, gairebé rústica, i és exactament això el que li dóna caràcter. I un apunt important: Dorres no és només una opció d'hivern. A l'estiu, gaudir dels banys termals amb bon temps i llum fins tard és una experiència completament diferent i igualment recomanable.

La temperatura era agradable, s'hi estava de meravella, i l'aigua calenta en un entorn així és el tipus d'experiència que es recorda setmanes després. Dins l'aigua, amb els cims al fons, la conversa entre les quatre s'allarga sense pressa —i és potser en aquest moment on la jornada passa de programa oficial a record personal. L'accés és públic i el preu, assequible, cosa que converteix els Banys de Dorres en una opció real per a qualsevol pressupost. Imprescindible: portar banyador, xancletes i tovallola a la motxilla.

Un model de turisme que no necessita grans infraestructures

El sopar, de nou a La Masia del Taulat, tanca una jornada que funciona precisament perquè no intenta ser massa coses alhora. La Cerdanya francesa no competeix amb les grans destinacions de muntanya en termes de volum ni d'espectacularitat mediàtica. El que ofereix és una combinació molt ben travada d'activitat a l'aire lliure, termalisme natural i gastronomia autèntica, a una distància raonable des de Barcelona —poc més de dues hores i mitja per carretera.

Per al viatger que busca desconnectar sense anar lluny, i sobretot per a famílies que volen muntanya sense complicacions logístiques, la proposta té un argument sòlid: tot el que cal fer és arribar. La resta —el sender, l'aigua calenta, la taula parada— ja és allà. I si, a més, tens la sort de compartir-ho amb companyes de viatge com l'Eva, la Mayte i la Virginia, que porten la curiositat professional i la bona companyia a parts iguals, la jornada esdevé d'aquelles que costen de superar.

---

DADES PRÀCTIQUES

La Masia del Taulat. 42 carretera d'Eyne, 66800 Llo. lamasiadeltaulat.com. Allotjament rural amb restauració. Ideal per a famílies.

Banys de Dorres. Termes naturals a l'aire lliure. Aigua sulforosa a més de 40 ºC. Oberts tot l'any, hivern i estiu. Portar banyador, xancletes i tovallola.

Sender del Belloc. Ruta circular (~1 h). Dificultat baixa-moderada. Sortida des de Llo. Botes de senderisme recomanades.

Com arribar-hi. Des de Barcelona, 2 h 30 min per la C-16 i el Túnel del Cadí. Des de Vic, 2 h aproximadament.

Més informació. tourisme-pyreneesorientales.com | pyrenees-cerdagne.com

Vic s’omplirà de cultura, tradició i més d’un centenar d’activitats durant la Festa Major 2026

La ciutat celebrarà quinze dies de festa amb actes populars, música, llengua, patrimoni i la coincidència excepcional amb el pas del Tour de França

Vic ja ho té tot a punt per viure una nova edició de la Festa Major. Del 27 de juny al 12 de juliol, la capital d’Osona es convertirà en l’epicentre de la cultura popular catalana amb un programa que inclou més d’un centenar d’activitats adreçades a tots els públics. La programació combina els actes més tradicionals amb novetats destacades que reforcen el paper de la cultura i la llengua catalanes com a eixos centrals de la celebració.

L’alcalde de Vic, Albert Castells, ha fet una crida a gaudir de la festa amb “solemnitat, alegria, respecte i civisme”, tot destacant la feina de les entitats i col·lectius que fan possible una de les cites més esperades de l’any. Per la seva banda, la regidora de Cultura i Llengua, Bet Piella, ha remarcat que la cultura catalana continua sent “l’eix vertebrador” de la Festa Major vigatana.

Entre els moments més destacats hi haurà la celebració del centenari del Concurs de Sardanes de Vic, considerat el més antic de Catalunya. L’efemèride tindrà lloc l’11 de juliol a la Plaça Major i comptarà amb una sardana commemorativa composta especialment per a l’ocasió per Marc Timón. El Grup Sardanista Riallera, impulsor de l’esdeveniment des de fa dècades, serà també l’encarregat de pronunciar el pregó de Festa Major.

La llengua catalana també tindrà un protagonisme especial amb la Gran Final de la Lliga per la Llengua, que es disputarà el 3 de juliol a la plaça de la Catedral. Els millors equips competiran en proves lingüístiques i de coneixement del català en un acte obert a la participació ciutadana que serà presentat per Roger de Gràcia.

El dia gran de la festa arribarà el 5 de juliol, festivitat de Sant Miquel dels Sants. La tradicional comitiva i el seguici recorreran els carrers del centre històric fins a la Catedral, on se celebrarà l’ofici solemne. Enguany, la celebració comptarà amb la presència del president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, convidat per reforçar el caràcter institucional i tradicional de l’acte.

La música també ocuparà un lloc destacat en la programació. Un dels plats forts serà el concert del grup osonenc Obeses, que presentarà el seu nou treball discogràfic a la Plaça Major, acompanyat de la Cobla Berga Jove i del Cor d’Obeses.

Com a novetat singular, la Festa Major coincidirà aquest any amb el pas del Tour de França per la ciutat. Serà el 6 de juliol, quan la tercera etapa de la ronda francesa travessarà Vic, fet que anirà acompanyat d’activitats especials al Passeig per apropar el ciclisme a la ciutadania.

La tradicional Crida tornarà a donar el tret de sortida a la festa el 27 de juny. L’organització reforçarà les mesures de civisme amb el repartiment de líquid oficial no tacant i sancionarà les conductes incíviques que puguin malmetre el patrimoni o el mobiliari urbà.

Amb quinze dies d’activitat intensa, la Festa Major de Vic 2026 aspira a tornar a omplir carrers i places de cultura, tradició, música i participació ciutadana, consolidant-se com una de les celebracions populars més importants del país.

Vic posa en valor els elements de forja i els esgrafiats perduts de la ciutat amb una nova exposició al carrer

Vic torna a apostar per la recuperació i divulgació del seu patrimoni arquitectònic amb l’exposició “Forja i esgrafiats perduts”, una proposta que es podrà veure durant tot el mes de juny als carrers de la ciutat.

L’objectiu de la iniciativa és donar a conèixer a la ciutadania elements històrics de forja i revestiments com els esgrafiats que, amb el pas del temps, han desaparegut de moltes façanes de Vic, però que formen part essencial de la seva memòria urbana.

El projecte és fruit de la col·laboració entre el programa Sumem Patrimoni de l’Ajuntament de Vic i l’Escola d’Art de Vic, amb la participació d’alumnes de diferents cicles formatius relacionats amb les arts aplicades al mur i la forja artística. Els estudiants han treballat a partir d’estudis previs d’elements originals desapareguts, recreant-los mitjançant tècniques tradicionals tant d’estuc com de treball del ferro.

L’exposició està formada per 11 tòtems repartits per diversos punts de la ciutat, on es pot trobar informació sobre cada element patrimonial, una imatge original i la reinterpretació realitzada per l’alumnat.

A més, el projecte inclou activitats complementàries, com una visita als tallers de l’Escola d’Art de Vic, prevista per al 22 de juny, on es mostraran les tècniques utilitzades en la creació de les peces.

Amb aquesta iniciativa, Vic reforça el seu compromís amb la preservació del patrimoni i la seva transmissió a les noves generacions, combinant educació, art i memòria històrica.

“VIC d’Ahir” obrirà les portes l’1 de juliol per fer reviure les botigues i la vida de barri dels anys seixanta

Bel Cuixeres a l'entrada de Vic d'Ahir

Vic comptarà a partir de l’1 de juliol amb un nou espai immersiu dedicat a la memòria col·lectiva. Es tracta de “VIC d’Ahir”, una proposta que transportarà els visitants als anys seixanta a través de la recreació fidel de diferents comerços i espais quotidians que van marcar una època.

Ubicat al número 8 del carrer Call Nou de Vic, el projecte ha estat impulsat per Bel Cuixeres i Rius amb l’objectiu de recuperar i preservar el record del petit comerç, la vida de barri i els valors que caracteritzaven la societat d’aquells anys.

L’espai recrea vuit escenaris emblemàtics: un quiosc, una farmàcia, una drogueria, una modista, un colmado, una fusteria de joguines, un racó de carrer i un pati interior. Tots ells han estat ambientats amb objectes originals i una acurada recreació històrica que permet als visitants endinsar-se en l’atmosfera de la dècada dels seixanta.

Més enllà de la recreació històrica, “VIC d’Ahir” vol posar en valor la memòria del petit comerç i la cultura de barri, així com uns valors de comunitat, sostenibilitat i aprofitament que van marcar tota una generació.

Recreació d'un Quiosc de l'època a l'espai Vic d'Ahir.

L’obertura oficial tindrà lloc el dimecres 1 de juliol a les 18.00 hores. L’acte servirà per presentar aquest nou equipament cultural que aspira a convertir-se en un punt de trobada per a totes aquelles persones que vulguin reconnectar amb els records de la seva infància o descobrir com era la vida quotidiana de fa més de mig segle.

Les persones interessades poden obtenir més informació o fer la seva reserva trucant al telèfon 621 29 05 14.

Amb aquesta iniciativa, Vic incorpora un nou espai de divulgació històrica i patrimonial que pretén mantenir viva la memòria d’uns comerços i uns carrers que formen part de la història sentimental de la ciutat i de moltes generacions de catalans.

El Patí Vic segella la permanència a Nacional Catalana femenina en una emocionant tanda de penals

El Patí Vic continuarà una temporada més a Nacional Catalana femenina després de superar aquest diumenge al vespre el Reus Deportiu en un tercer partit de desempat que es va decidir a la tanda de penals. Les vigatanes van culminar així una eliminatòria molt disputada i van assolir l’objectiu de la permanència després d’una temporada de gran esforç.

“Estic molt orgullosa, penso que ens ho mereixem amb la temporada que hem fet”, destacava l’entrenadora del conjunt vigatà, Nara López, al final del partit.

L’eliminatòria arribava igualada al tercer i definitiu enfrontament. El Patí Vic havia fet valer el factor pista en el primer duel, imposant-se per 3 a 2, però el Reus va reaccionar dissabte amb una victòria per 3 a 1 que obligava a disputar un partit de desempat al Pavelló Olímpic de Vic, gràcies a la millor classificació de les osonenques durant la lliga.

El partit va començar amb dificultats per a les locals. El Reus va avançar-se al marcador abans del descans amb el 0 a 1, resultat amb què es va arribar al descans. A la represa, però, les vermell-i-blanques van mostrar el seu caràcter competitiu i van capgirar la situació gràcies als gols de Júlia Cabré i Júlia Marsinyach, que van situar el 2 a 1 a l’electrònic.

Quan semblava que el Vic tenia el triomf a tocar, el conjunt del Baix Camp va aconseguir empatar i forçar la pròrroga. Els minuts extres van estar marcats per la tensió i la igualtat, però cap dels dos equips va trobar el gol que decidís el partit.

La permanència es va acabar resolent des del punt de penal. Allà, les vigatanes van demostrar una gran sang freda. Sílvia Jurado, Júlia Teixidor i Ivette Montoya van transformar les tres primeres faltes directes del Vic, mentre que la portera Bruna Casals es va convertir en la gran heroïna de la nit aturant els tres llançaments del Reus. Una actuació espectacular que va desencadenar l’eufòria a la pista i a les graderies.

Amb aquesta victòria, el Patí Vic assegura la seva continuïtat a la màxima categoria de l’hoquei patins català femení, només una temporada després d’haver aconseguit l’ascens.

L’altra bona notícia per a l’hoquei osonenc va arribar de la mà del Manlleu B, que també va certificar la permanència a Nacional Catalana femenina. Les manlleuenques van superar el Sant Jordi en el play-out per la via ràpida, després de guanyar el partit d’anada per 4 a 1 i repetir victòria aquest cap de setmana amb un contundent 1 a 6.

D’aquesta manera, tant el Patí Vic com el Manlleu B continuaran competint la pròxima temporada a Nacional Catalana femenina, consolidant la presència de l’hoquei femení osonenc a l’elit catalana.

Revista de Vic Maig 141 Can Forcada

Situat al carrer del Bisbe Morgades, en aquell tros de Vic que mira cap al parc i que durant molts anys ha estat zona de pas més que de destí, Can Forcada ha viscut en una paradoxa curiosa: un edifici notable en un racó que la ciutat semblava haver oblidat. Però les coses estan canviant. L'Ajuntament ha fet el primer pas per crear la plaça de Can Forcada, just davant de l'antic edifici de la Cooperativa Plana de Vic, entre el carrer del Bisbe Morgades i el passatge dels Estudis, amb un projecte que preveu zones de descans, nou arbrat i paviment drenant que també funcionarà com a refugi climàtic. Al costat, s'hi farà el primer parc infantil 100% accessible de Vic. Tot plegat, una reactivació d'un espai que mereixia molt més protagonisme del que ha tingut fins ara.

LLEGIR EN FORMAT DIGITAL

El subtítol que hem triat per a la portada —L'altre temple romà de Vic— no és una llicència poètica gratuïta. És una interpel·lació directa. Vic porta dos mil anys construint sobre la seva memòria: els murs del Temple Romà d'Auso ja van ser aprofitats a l'edat mitjana per construir el castell, i el nom de la mateixa ciutat deriva del llatí Vicus Ausonensis, el raval d'Ausona. En una ciutat tan estratificada com aquesta, cada edifici singular és, d'alguna manera un temple: un lloc on es diposita una manera de ser i d'estar al món. Can Forcada és una edificació situada a l'horta de la Granotera, l'actual carrer Morgades, que va ser adquirida de manera misteriosa per l'Ajuntament, i la seva història és un dels fils que connecten el Vic d'avui amb el Vic que va ser.

LLEGIR EN FORMAT DIGITAL

La portada d'una revista és sempre una declaració d'intencions. Triar Can Forcada vol dir que creiem en la memòria com a material de construcció. Que pensem que una ciutat que no recorda el que té acaba per perdre-ho. I que les pedres, quan se'ls dona l'oportunitat, saben explicar coses que nosaltres, massa sovint, no sabem escoltar.

En aquest número trobareu reportatges, veus i mirades que segueixen el mateix esperit: el convenciment que Vic és una ciutat on passat i present no es contradiuen, sinó que es necessiten. Des d'una escola de dansa que demostra que les generacions adultes tenen molt a dir sobre un escenari, fins als nous espais que es dibuixen al mapa urbà, el que uneix aquests relats és la mateixa voluntat: entendre on som per saber cap a on anem.

LLEGIR EN FORMAT DIGITAL

Benvinguts al número 141.

La Redacció

 

El Festival Mans arriba a la seva 4a edició a Vic amb un canvi de dates i una programació per la justícia global

El certamen es trasllada a la primavera i se celebrarà els dies 22 i 23 de maig amb activitats culturals, debats i propostes participatives per a tots els públics

El Festival Mans per la Justícia Global de Vic celebra aquest cap de setmana la seva 4a edició amb l’objectiu de consolidar-se com un espai de trobada, reflexió i acció col·lectiva per construir una societat més justa, inclusiva i respectuosa amb les persones i el planeta.

Després de tres edicions celebrades a la tardor, el festival fa enguany un canvi de dates i es trasllada a la primavera, amb la voluntat d’obrir-se encara més a la ciutat i reforçar la connexió amb el teixit juvenil i associatiu de Vic. El certamen aposta un any més per la implicació d’entitats locals i la participació activa del públic jove, amb activitats pensades per fomentar el pensament crític i la transformació social.

La programació s’iniciarà el divendres 22 de maig al Casino de Vic amb una jornada prèvia centrada en el debat sobre com el feixisme travessa les societats contemporànies i com construir alternatives col·lectives. La sessió comptarà amb la participació de l’historiador i autor de Antifa: manual antifeixista, Mark Bray, i la periodista osonenca Sara Blázquez. L’acte s’obrirà amb una actuació musical de la cantautora Gemma Humet.

El dissabte 23 de maig, de 10 del matí a la 1 del migdia, tindrà lloc la cursa solidària “Correm pel Sàhara”, coorganitzada pel Centre Excursionista de Vic i les entitats impulsores del festival. La prova, en format rogaining, proposa un recorregut d’orientació per equips pel nucli urbà de Vic amb diferents nivells de dificultat. La recaptació es destinarà a projectes de suport al poble sahrauí.

A continuació, a partir de les 12 del migdia, el festival oferirà un concert-vermut amb Àlex Pérez i la participació d’una banda juvenil osonenca vinculada al projecte Arts que transformen.

L’acte central de dissabte a la tarda se celebrarà a la Bassa dels Hermanos i inclourà propostes culturals per a tots els públics: cercavila amb gegants i xaranga, jocs XXL, espectacles de circ amb La Gran Obra d’Alquímia Vic, poesia teatralitzada amb Clara Macaya i Escènic Vic, mostres de hip-hop de Només al carrer i concerts de Mai Halis.

Un dels moments destacats serà la conversa Decolonitzem les nostres ments. Fem front al racisme, amb el president de SOS Racisme, Cheick Drame, i la periodista Dei Sow Diallo. També s’hi celebrarà la conferència Sàhara, 50 anys de resistència, a càrrec de la Comunitat Sahrauí de Catalunya.

El festival culminarà amb el concert final d’Adama Foune Cissokho i Momi Maiga, una proposta musical inspirada en la tradició oral del poble Mandé.

El Festival Mans és un projecte coorganitzat per l’Ajuntament de Vic i les entitats COOOS Osona-Sàhara i Casa Terra, i forma part del Pla d’Educació per la Ciutadania Global amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Sant Tomàs inaugura l’espai d’art inclusiu Autèntic a Roda de Ter per potenciar el talent i la inclusió social

 

El nou centre consolida un projecte iniciat fa vuit anys que promou l’expressió artística de persones amb discapacitat intel·lectual i reforça el vincle amb la comunitat

Fundació Sant Tomàs ha inaugurat aquest dimecres l’espai d’art inclusiu Autèntic al nou local que l’entitat ha obert a Roda de Ter. Es tracta d’un projecte que fa vuit anys que es desenvolupa amb l’objectiu de potenciar la creativitat i el talent artístic de persones amb discapacitat intel·lectual o amb dificultats en el desenvolupament, i que ara fa un pas endavant amb una seu estable i permanent.

Fins ara, el projecte Autèntic estava ubicat al Centre Ocupacional de Calldetenes, però amb aquest nou espai a Roda de Ter es consolida com un centre de referència que atendrà 21 persones participants. El trasllat permet reforçar la idea de l’art com a eina d’expressió, empoderament i transformació social.

L’acte d’inauguració ha comptat amb la participació de representants de la Fundació Sant Tomàs, de Naura Fundació Caixa Manlleu —entitat que ha cedit el local—, de l’Ajuntament de Roda de Ter, així com dels artistes participants i de les professionals que els acompanyen. Les famílies també han assistit a la inauguració, convertint la jornada en una celebració col·lectiva.

L’espai Autèntic està concebut com un entorn obert, accessible i connectat amb el territori, on les persones participants poden crear, experimentar, aprendre i compartir el seu procés artístic. El projecte posa l’accent en el benestar emocional, l’autonomia i el desenvolupament personal a través de la pràctica artística, oferint un espai segur i estimulant.

Durant l’acte, el president de la Fundació Sant Tomàs, Joan Casany, ha destacat que el projecte “neix de creure en les persones i en el seu potencial” i ha remarcat que es tracta d’un espai pensat perquè els participants puguin expressar-se i créixer: “Massa sovint la societat posa el focus en les limitacions. Nosaltres volem posar-lo en el talent, la sensibilitat i la creativitat”.

Més enllà de la creació artística, el nou centre també acollirà tallers formatius, exposicions, activitats obertes i visites guiades, amb l’objectiu de fomentar la participació, la gestió emocional, la concentració i l’autoestima. Alhora, el projecte vol contribuir a sensibilitzar la societat sobre la diversitat i la inclusió.

Autèntic també aspira a convertir-se en un motor de connexió comunitària i cultural, establint col·laboracions amb escoles, artistes, entitats i empreses del territori per generar espais de cocreació i intercanvi.

Per la seva banda, el president de Naura Fundació Caixa Manlleu, Pere Prat, ha destacat que la cessió del local respon a la voluntat de l’entitat d’estar al costat de les iniciatives socials, i ha qualificat Sant Tomàs com “una entitat de referència comarcal i de país”.

L’alcalde de Roda de Ter, Toni Mas, ha donat la benvinguda als artistes i ha celebrat l’arribada del projecte al municipi, assegurant que el poble “és avui més viu, més alegre i més artístic”.

Amb aquesta inauguració, la Fundació Sant Tomàs reafirma la seva aposta per una societat més inclusiva, on l’art es converteix en una eina de transformació personal i col·lectiva. “Una societat millor és aquella que dona oportunitats reals a tothom perquè pugui mostrar qui és i què pot aportar”, ha conclòs Casany.