Introducció
Les anomenades figures de Tell Asmar —també conegudes com el tresor de Tell Asmar— són un conjunt de dotze escultures votives procedents del “Temple Quadrat” d’Ešnunna (actual Tell Asmar, a la regió del Diyala, Iraq). Són un testimoni excepcional de l’escultura de l’inici del període Dinàstic Arcaic a Mesopotàmia i, des del seu descobriment el 1933–1934, s’han convertit en un punt de referència per entendre l’art, la religió i el ritual d’aquell moment.
El descobriment i el context arqueològic
El conjunt fou localitzat durant les excavacions de l’Iraq Expedition de la Universitat de Chicago, dirigides per Henri Frankfort entre 1930 i 1937. Les figures aparegueren sota el paviment del santuari del “Temple Quadrat”, probablement dedicat al déu Abu, col·locades intencionadament dins d’una cavitat a tocar de l’altar. La disposició, acurada i ordenada, suggereix una sepultura ritual de peces “jubilades” per deixar espai a noves dedicacions. Les memòries de camp i els volums clàssics de Frankfort continuen essent la font primària sobre l’estratigrafia i el context.
Ešnunna fou una ciutat clau a l’alta Mesopotàmia oriental, activa ja des del Jemdet Nasr i amb gran pes durant el Dinàstic Arcaic. La seqüència constructiva del Temple Quadrat és, de fet, una de les bases amb què es definí la subdivisió ED I–II–III del període.
Materials, tècnica i estil
De les dotze escultures, la majoria són figures dempeus (una és agenollada), amb mides que van aproximadament dels 21 cm fins als 72–73 cm d’alçada. Estan tallades sobretot en guix/alabastre (gypsum), amb exemplars en calcària; els ulls, l’element més hipnòtic, són incrustacions de petxina i pedra negra (calcària), i en un cas amb lapislàtzuli als pupil·les. Bitumen s’utilitzà tant com a adhesiu com a pigment per ennegrir cabell i barba.
L’estil és deliberadament abstractiu: espatlles àmplies, braços cilíndrics, mans entrellaçades a l’altura del pit i faldellins amb vores decorades en els homes; dues figures són femenines. El tractament desmesurat dels ulls —“ulls vigilants”— s’ha interpretat com a metàfora visual d’atenció perpètua davant la divinitat.
Funció: presència substitutòria i oració eterna
Les inscripcions conservades en algunes bases i dors indiquen noms i fórmules de súplica, o bé el genèric “qui ofereix pregàries”. Aquestes estàtues representaven literalment el fidel i “resaven” de manera contínua davant el déu, fins i tot quan la persona no hi era present: una presència substitutòria que la literatura acadèmica ha vinculat a l’economia votiva dels temples del III mil·lenni aC.
El dipòsit col·lectiu sota el paviment s’explica habitualment com el “retir” ritual de votius antics o danyats, un costum documentat també en altres santuaris del Diyala.
Cronologia i debat interpretatiu
La datació situa el conjunt entre ED I i ED II, aproximadament c. 2900–2550 aC, i és una peça clau que va ajudar a fixar la periodització interna del Dinàstic Arcaic a Mesopotàmia.
Un debat clàssic, obert per Thorkild Jacobsen, planteja que la figura més gran no seria un fidel, sinó el mateix déu Abu, basant-se en la mida, el caràcter excepcional dels ulls i el relleu d’una àguila amb dues cabres de muntanya a la base (emblemes divins). Encara que no hi ha consens absolut, la hipòtesi continua sent influent en la lectura del grup.
On són avui?
Després de l’excavació i el repartiment institucional de l’època, les figures es troben avui repartides principalment entre el Museu de l’Iraq (Bagdad), l’ISAC Museum (University of Chicago; antic Oriental Institute) i el Metropolitan Museum of Art (Nova York). Diverses peces són visitables a la galeria sumeria de Bagdad; el Met conserva un destacat “adorant masculí dempeus” amb fitxa i bibliografia exhaustives. Cal recordar que l’antic “Oriental Institute” va canviar oficialment el nom el 4 d’abril de 2023 i ara és l’Institute for the Study of Ancient Cultures (ISAC).
Per què importen: art, ritual i història social
-
Art i llenguatge visual. Les figures de Tell Asmar han esdevingut el “manual visual” de l’escultura de començaments del III mil·lenni a Mesopotàmia: formes simplificades però eloqüents, i una gramàtica simbòlica (mans plegades, ulls oberts, frontalitat) que comunica devoció i vigilància.
-
Ritual i economia del temple. La pràctica de comissionar votius de diferents mides i qualitats —segons recursos del dedicant— il·lustra la dimensió social de la pietat: des d’ofrenes modestes fins a encàrrecs sumptuosos amb materials importats com el lapislàtzuli.
-
Arqueologia i periodització. L’associació estratigràfica del dipòsit amb les fases constructives del Temple Quadrat és part de l’arquitectura cronològica que encara fem servir per al Dinàstic Arcaic.
Recerca i bibliografia essencial
— Henri Frankfort i col·laboradors van publicar els informes i monografies clàssics sobre el Diyala i, en concret, Sculpture of the Third Millennium B.C. from Tell Asmar and Khafajah, que continua sent obra de referència per a l’anàlisi formal i tècnica.
— Jean M. Evans ha revisitat el conjunt amb metodologies actuals, posant l’accent en “la vida” de les escultures dins el cicle ritual del temple (dedicació, exhibició, enterrament), i en el paper del Temple Quadrat en la definició del ED II.
— Recursos de divulgació acadèmica com Smarthistory i Khan Academy ofereixen síntesis rigoroses —amb imatges i mapes— útils per a docència i públic general.
Estat de conservació i accessibilitat
Set de les dotze figures es poden veure al Museu de l’Iraq; altres es troben exposades o en reserva al Met i a l’ISAC Museum. Les institucions mantenen fitxes tècniques públiques i programes de conservació; el canvi de nom de l’antic Oriental Institute a ISAC (4 d’abril de 2023) no altera la procedència ni la traçabilitat de les peces, però convé tenir-lo present a l’hora de citar col·leccions i catàlegs recents.
Per saber-ne més (selecció comentada)
-
Frankfort, H. (1939) Sculpture of the Third Millennium B.C. from Tell Asmar and Khafajah. University of Chicago/ISAC. Monografia clàssica amb planxes i dades tècniques. (PDF d’accés obert via ISAC.)
Evans, J. (2007) “The Square Temple at Tell Asmar and the Construction of Early Dynastic Mesopotamia, ca. 2900–2350 B.C.E.” American Journal of Archaeology. Article clau per a cronologia i context.
Evans, J. (2012/2014) The Lives of Sumerian Sculpture (Cambridge) i capítol “The Tell Asmar Hoard and Rituals of Early Dynastic Sculpture”. Lectures recents sobre funció i “biografia” de les peces.
-
Fitxa del Met Museum: visió curatorial i bibliografia actualitzada d’un dels exemplars més coneguts.
-
Smarthistory / Khan Academy: síntesis didàctiques amb imatges i contextualització.
Conclusions
Les figures de Tell Asmar no són només dotze rostres amb ulls immensos: són la codificació d’una idea —la presència constant davant el déu— i el reflex d’una comunitat que articulava la seva vida religiosa mitjançant encàrrecs artístics, protocols rituals i renovacions periòdiques dels espais sagrats. El seu enterrament col·lectiu, la seva dispersió actual entre grans museus i la bibliografia que han generat durant gairebé un segle fan d’aquest conjunt un clàssic indiscutible de l’arqueologia mesopotàmica, encara avui imprescindible per entendre l’art i la religió del III mil·lenni aC.
