Vic recupera el pintor barroc Marià Colomer amb una gran exposició a l'església de la Pietat
URL Copied
D'esquerra a dreta, el comissari de l'exposició, Francesc Miralpeix; la regidora de Turisme de l'Ajuntament de Vic, Anna Alemany; el delegat Episcopal per al Patrimoni Cultural, Dani Font;la dissenyadora de l'exposició, Fina Valldaura, i els restauradors Mireia Farrerons i Francesc Tornero
La mostra coincideix amb la finalització de la restauració integral del cambril dels Sants Màrtirs, el conjunt pictòric més ambiciós del pintor vigatà
L'Ajuntament de Vic i el Bisbat de Vic han presentat aquest dimecres a l'església de la Pietat de Vic l'exposició Marià Colomer, els últims barrocs, una mostra que vol reivindicar la figura del darrer gran pintor barroc català. Marià Colomer i Parés (1743–1831), vigatà, va ser un artista de producció àmplia i de qualitat notable, però les monografies generals de la història de l'art català l'havien mantingut fins ara en l'oblit.
L'exposició, que inclou obres de gran format, es podrà veure del 20 de juny al 27 de setembre a la nau central de l'església de la Pietat. La mostra serveix també per inaugurar la restauració del cambril dels Sants Màrtirs, el conjunt pictòric més ambiciós de Colomer i una de les obres més excepcionals del patrimoni artístic català. Amb aquest projecte, Vic contribueix a Primavera Barroca, iniciativa de difusió del patrimoni barroc català promoguda per la Generalitat de Catalunya amb la participació de Vic, Manresa i Valls.
La regidora de Turisme de l'Ajuntament de Vic, Anna Alemany, destaca la voluntat de Vic de posicionar-se com una de les capitals del barroc de Catalunya, per impulsar la promoció del patrimoni de la capital d'Osona i reivindicar el seu passat barroc i la seva presència a nivell civil, arquitectònic, urbanístic i artístic a la ciutat. En aquest sentit, l'exposició segueix el camí iniciat la passada tardor amb l'aprovació per unanimitat del consistori vigatà del Pla Estratègic de Turisme 2025-2029. Alemany també posa en valor la feina feta per descobrir l'obra de Marià Colomer, una figura gairebé oblidada que permet recuperar el relat del moviment artístic i cultural a Vic entre els segles XVIII i principis del XIX.
Per part del Bisbat de Vic, el delegat Episcopal per al Patrimoni Cultural, Dani Font, ressalta que la restauració integral del cambril dels Sants Màrtirs és la culminació d'un procés complicat, que va començar fa 30 anys amb les esquerdes aparegudes a la nau central. Després de consolidar el model de col·laboració amb l'Ajuntament de Vic, segons Font, han recuperat la parròquia i han donat vida a l'església també com a equipament cultural i de serveis. El cambril era un espai desconegut fins ara, igual que la figura de Marià Colomer, i la restauració d'aquest espai, iniciada el 2020, ha permès descobrir un pintor incansable i amb molta obra en molts punts del Bisbat de Vic. Una de les singularitats de la restauració és que en l'última fase, quan només quedava tornar a pintar de verd l'interior de la cúpula del cambril, van aparèixer unes pintures originals de Marià Colomer que eren del tot desconegudes, fet que completa la història que vol explicar el cambril a través de les pintures.
Finalment, el comissari de l'exposició, el Dr. Francesc Miralpeix, recorda que Marià Colomer era un nom que no apareixia en la història de l'art de Catalunya, i amb la recerca feta en els últims anys han constatat que no se'l podien permetre deixar en l'oblit. Si fa una dècada només es coneixien una desena d'obres de l'artista, ara ja s'arriba gairebé al centenar de creacions, i mostren un pintor barroc amb molta activitat i qualitat. En concret a la Pietat de Vic, l'obra de Colomer explica com es vivia la religiositat a la ciutat, i pel que fa a la història de l'art, mostra un pintor barroc en el moment de la fi del barroc.
Una exposició de gran format
L'exposició Marià Colomer, els últims barrocs. Marià Colomer i Parés (1743-1831) i la pintura a la diòcesi de Vic, comissariada pel Dr. Francesc Miralpeix, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, reuneix una trentena d'obres procedents de museus, arxius i col·leccions particulars d'arreu de Catalunya.
La mostra de gran format s'estén per la nau central de l'església, el cambril, la sagristia i el cor, i s'articula en quatre capítols. El primer situa Vic en el context del segle XVIII: una ciutat en expansió urbanística i intel·lectual, marcada per la construcció de la nova catedral i per una activitat artística d'una envergadura que fins ara no havia estat plenament documentada.
El segon capítol aborda la dimensió espiritual de la ciutat —la canonització de sant Bernat Calbó, la beatificació de sant Miquel dels Sants, les grans celebracions festives— com a marc que explica la demanda constant d'encàrrecs religiosos a la qual Colomer va donar resposta durant més de mig segle. El tercer capítol pren com a eix el cambril dels Sants Màrtirs, el conjunt pictòric de major envergadura del pintor i el gran protagonista de tota la proposta. El quart es centra en la vida i l'obra de Colomer: un pintor artesà circumscrit a Vic i a la seva diòcesi, continuador de la gran tradició del llenguatge barroc i narrador per excel·lència de la devoció. El seu estil, ancorat en temes i formes que els seus contemporanis ja consideraven superats, va saber trobar una clientela fidel entre els cercles eclesiàstics i les elits municipals vigatanes fins als primers decennis del segle XIX.
L'expressió els últims barrocs, que dona títol a l'exposició, la devem al crític d'art Raimon Casellas (1855–1910), que la va emprar en una sèrie d'articles apareguts entre 1907 i 1908 a la revista Empori, pioners en la valoració d'una producció artística vilipendiada durant més d'un segle. Marià Colomer n'és un dels darrers representants: format en la tradició del taller familiar, la seva obra va del retrat de bisbes al cicle monumental del cambril de la Pietat, dels encàrrecs per a parròquies de tota la diòcesi a les grans teles de la Congregació dels Dolors de Girona.
El cambril restaurat, una de les joies del barroc català
El cambril dels Sants Màrtirs és un espai independent situat al fons de l'església parroquial de la Pietat. L'any 2020 s'inicià la restauració integral de les pintures que el decoren completament, i s'ha culminat aquest 2026.
Amb cinc fases d'intervenció, ha tingut una inversió total de 178.583 euros. El projecte ha actuat sobre 800 metres quadrats de pintura mural, escultura i elements decoratius, i ha deparat una troballa inesperada: en la quarta fase, sota una capa de pintura verda que cobria la cúpula, van aparèixer les pintures originals de Colomer que es consideraven desaparegudes. Es tracta de vuit figures de grans dimensions que representen les virtuts cardinals i teologals, i que completen el programa iconogràfic del conjunt. La restauració ha estat finançada per la Parròquia de la Pietat de Vic, la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Puig-Porret.
El cambril, dissenyat per l'arquitecte barceloní Nicolau Traver a finals del segle XVIII i completament cobert amb pintura mural de Colomer, constitueix un dels exemples més rellevants de religió cívica de l'art barroc a Catalunya. Les tres grans escenes de les parets narren els episodis fundacionals de la devoció als Sants Màrtirs Llucià i Marcià —patrons de la ciutat des de la troballa miraculosa de les seves relíquies l'any 1050—, mentre les figures dels apòstols, els evangelistes i el santoral local completen un programa iconogràfic que presenta les elits municipals vigatanes com a garants de la protecció divina sobre la seva ciutat.
Un oratori per al segle XXI
A més de l'exposició i la restauració del cambril, el programa també inclou moltes altres activitats complementàries com és la creació d'un nou oratori dedicat als Sants Màrtirs, que s'estrenarà a la Pietat el 2027. L'encàrrec recupera un gènere amb tradició directa en aquest espai: a finals del segle XVIII, mentre Colomer decorava el cambril, es van compondre a Vic almenys dos oratoris en honor dels sants patrons, la música dels quals es va perdre en l'incendi de l'arxiu de la catedral el 1936. El text del nou oratori és a càrrec de l'escriptor vigatà Jordi Lara i la música del compositor i director coral igualadí Carles Prat. L'obra trasllladarà la llegenda de Llucià i Marcià, els dos Sants Màrtirs, al món contemporani mantenint l'estructura interna dels oratoris barrocs.
També s'han programat moltes altres activitats com visites ordinàries diàries a l'exposició (gratuïtes, sense reserva), visites extraordinàries a càrrec del comissari Francesc Miralpeix, itineraris per l'obra de Colomer a Vic i fora de la ciutat, i el cicle de conferències Dimarts barrocs, quatre sessions acadèmiques gratuïtes a la Sala de la Columna de l'Ajuntament de Vic al llarg del mes de setembre. Les activitats de pagament es reserven a www.vicpuntzero.cat.
FITXA TÈCNICA
Exposició: Marià Colomer, els últims barrocs. Marià Colomer i Parés (1743-1831) i la pintura a la diòcesi de Vic Lloc: Església de la Pietat, Vic Dates: Del 20 de juny al 27 de setembre de 2026 Horaris: De dimecres a dissabte, d'11 del matí a 2/4 de 2 del migdia, i de 2/4 de 5 a 8 del vespre. Diumenges i festius, d'11 del matí a 2 del migdia Entrada: Gratuïta Comissari: Francesc Miralpeix (Universitat Autònoma de Barcelona) Organitzen: Ajuntament de Vic, Bisbat de Vic i Parròquia de la Pietat de Vic Amb el suport de: Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya Programa: Primavera Barroca Més informació i reserves: www.vicpuntzero.cat
La mostra coincideix amb la finalització de la restauració integral del cambril dels Sants Màrtirs, el conjunt pictòric més ambiciós del pintor vigatà
L'Ajuntament de Vic i el Bisbat de Vic han presentat aquest dimecres a l'església de la Pietat de Vic l'exposició Marià Colomer, els últims barrocs, una mostra que vol reivindicar la figura del darrer gran pintor barroc català. Marià Colomer i Parés (1743–1831), vigatà, va ser un artista de producció àmplia i de qualitat notable, però les monografies generals de la història de l'art català l'havien mantingut fins ara en l'oblit.
L'exposició, que inclou obres de gran format, es podrà veure del 20 de juny al 27 de setembre a la nau central de l'església de la Pietat. La mostra serveix també per inaugurar la restauració del cambril dels Sants Màrtirs, el conjunt pictòric més ambiciós de Colomer i una de les obres més excepcionals del patrimoni artístic català. Amb aquest projecte, Vic contribueix a Primavera Barroca, iniciativa de difusió del patrimoni barroc català promoguda per la Generalitat de Catalunya amb la participació de Vic, Manresa i Valls.
La regidora de Turisme de l'Ajuntament de Vic, Anna Alemany, destaca la voluntat de Vic de posicionar-se com una de les capitals del barroc de Catalunya, per impulsar la promoció del patrimoni de la capital d'Osona i reivindicar el seu passat barroc i la seva presència a nivell civil, arquitectònic, urbanístic i artístic a la ciutat. En aquest sentit, l'exposició segueix el camí iniciat la passada tardor amb l'aprovació per unanimitat del consistori vigatà del Pla Estratègic de Turisme 2025-2029. Alemany també posa en valor la feina feta per descobrir l'obra de Marià Colomer, una figura gairebé oblidada que permet recuperar el relat del moviment artístic i cultural a Vic entre els segles XVIII i principis del XIX.
Per part del Bisbat de Vic, el delegat Episcopal per al Patrimoni Cultural, Dani Font, ressalta que la restauració integral del cambril dels Sants Màrtirs és la culminació d'un procés complicat, que va començar fa 30 anys amb les esquerdes aparegudes a la nau central. Després de consolidar el model de col·laboració amb l'Ajuntament de Vic, segons Font, han recuperat la parròquia i han donat vida a l'església també com a equipament cultural i de serveis. El cambril era un espai desconegut fins ara, igual que la figura de Marià Colomer, i la restauració d'aquest espai, iniciada el 2020, ha permès descobrir un pintor incansable i amb molta obra en molts punts del Bisbat de Vic. Una de les singularitats de la restauració és que en l'última fase, quan només quedava tornar a pintar de verd l'interior de la cúpula del cambril, van aparèixer unes pintures originals de Marià Colomer que eren del tot desconegudes, fet que completa la història que vol explicar el cambril a través de les pintures.
Finalment, el comissari de l'exposició, el Dr. Francesc Miralpeix, recorda que Marià Colomer era un nom que no apareixia en la història de l'art de Catalunya, i amb la recerca feta en els últims anys han constatat que no se'l podien permetre deixar en l'oblit. Si fa una dècada només es coneixien una desena d'obres de l'artista, ara ja s'arriba gairebé al centenar de creacions, i mostren un pintor barroc amb molta activitat i qualitat. En concret a la Pietat de Vic, l'obra de Colomer explica com es vivia la religiositat a la ciutat, i pel que fa a la història de l'art, mostra un pintor barroc en el moment de la fi del barroc.
Una exposició de gran format
L'exposició Marià Colomer, els últims barrocs. Marià Colomer i Parés (1743-1831) i la pintura a la diòcesi de Vic, comissariada pel Dr. Francesc Miralpeix, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, reuneix una trentena d'obres procedents de museus, arxius i col·leccions particulars d'arreu de Catalunya.
La mostra de gran format s'estén per la nau central de l'església, el cambril, la sagristia i el cor, i s'articula en quatre capítols. El primer situa Vic en el context del segle XVIII: una ciutat en expansió urbanística i intel·lectual, marcada per la construcció de la nova catedral i per una activitat artística d'una envergadura que fins ara no havia estat plenament documentada.
El segon capítol aborda la dimensió espiritual de la ciutat —la canonització de sant Bernat Calbó, la beatificació de sant Miquel dels Sants, les grans celebracions festives— com a marc que explica la demanda constant d'encàrrecs religiosos a la qual Colomer va donar resposta durant més de mig segle. El tercer capítol pren com a eix el cambril dels Sants Màrtirs, el conjunt pictòric de major envergadura del pintor i el gran protagonista de tota la proposta. El quart es centra en la vida i l'obra de Colomer: un pintor artesà circumscrit a Vic i a la seva diòcesi, continuador de la gran tradició del llenguatge barroc i narrador per excel·lència de la devoció. El seu estil, ancorat en temes i formes que els seus contemporanis ja consideraven superats, va saber trobar una clientela fidel entre els cercles eclesiàstics i les elits municipals vigatanes fins als primers decennis del segle XIX.
L'expressió els últims barrocs, que dona títol a l'exposició, la devem al crític d'art Raimon Casellas (1855–1910), que la va emprar en una sèrie d'articles apareguts entre 1907 i 1908 a la revista Empori, pioners en la valoració d'una producció artística vilipendiada durant més d'un segle. Marià Colomer n'és un dels darrers representants: format en la tradició del taller familiar, la seva obra va del retrat de bisbes al cicle monumental del cambril de la Pietat, dels encàrrecs per a parròquies de tota la diòcesi a les grans teles de la Congregació dels Dolors de Girona.
El cambril restaurat, una de les joies del barroc català
El cambril dels Sants Màrtirs és un espai independent situat al fons de l'església parroquial de la Pietat. L'any 2020 s'inicià la restauració integral de les pintures que el decoren completament, i s'ha culminat aquest 2026.
Amb cinc fases d'intervenció, ha tingut una inversió total de 178.583 euros. El projecte ha actuat sobre 800 metres quadrats de pintura mural, escultura i elements decoratius, i ha deparat una troballa inesperada: en la quarta fase, sota una capa de pintura verda que cobria la cúpula, van aparèixer les pintures originals de Colomer que es consideraven desaparegudes. Es tracta de vuit figures de grans dimensions que representen les virtuts cardinals i teologals, i que completen el programa iconogràfic del conjunt. La restauració ha estat finançada per la Parròquia de la Pietat de Vic, la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Puig-Porret.
El cambril, dissenyat per l'arquitecte barceloní Nicolau Traver a finals del segle XVIII i completament cobert amb pintura mural de Colomer, constitueix un dels exemples més rellevants de religió cívica de l'art barroc a Catalunya. Les tres grans escenes de les parets narren els episodis fundacionals de la devoció als Sants Màrtirs Llucià i Marcià —patrons de la ciutat des de la troballa miraculosa de les seves relíquies l'any 1050—, mentre les figures dels apòstols, els evangelistes i el santoral local completen un programa iconogràfic que presenta les elits municipals vigatanes com a garants de la protecció divina sobre la seva ciutat.
Un oratori per al segle XXI
A més de l'exposició i la restauració del cambril, el programa també inclou moltes altres activitats complementàries com és la creació d'un nou oratori dedicat als Sants Màrtirs, que s'estrenarà a la Pietat el 2027. L'encàrrec recupera un gènere amb tradició directa en aquest espai: a finals del segle XVIII, mentre Colomer decorava el cambril, es van compondre a Vic almenys dos oratoris en honor dels sants patrons, la música dels quals es va perdre en l'incendi de l'arxiu de la catedral el 1936. El text del nou oratori és a càrrec de l'escriptor vigatà Jordi Lara i la música del compositor i director coral igualadí Carles Prat. L'obra trasllladarà la llegenda de Llucià i Marcià, els dos Sants Màrtirs, al món contemporani mantenint l'estructura interna dels oratoris barrocs.
També s'han programat moltes altres activitats com visites ordinàries diàries a l'exposició (gratuïtes, sense reserva), visites extraordinàries a càrrec del comissari Francesc Miralpeix, itineraris per l'obra de Colomer a Vic i fora de la ciutat, i el cicle de conferències Dimarts barrocs, quatre sessions acadèmiques gratuïtes a la Sala de la Columna de l'Ajuntament de Vic al llarg del mes de setembre. Les activitats de pagament es reserven a www.vicpuntzero.cat.
FITXA TÈCNICA
Exposició: Marià Colomer, els últims barrocs. Marià Colomer i Parés (1743-1831) i la pintura a la diòcesi de Vic
Lloc: Església de la Pietat, Vic
Dates: Del 20 de juny al 27 de setembre de 2026
Horaris: De dimecres a dissabte, d'11 del matí a 2/4 de 2 del migdia, i de 2/4 de 5 a 8 del vespre. Diumenges i festius, d'11 del matí a 2 del migdia
Entrada: Gratuïta
Comissari: Francesc Miralpeix (Universitat Autònoma de Barcelona)
Organitzen: Ajuntament de Vic, Bisbat de Vic i Parròquia de la Pietat de Vic
Amb el suport de: Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya
Programa: Primavera Barroca
Més informació i reserves: www.vicpuntzero.cat
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari aqui!