Tardor i pantans

La tardor s'està mostrant pobre pel que fa a precipitacions al país. A totes les comarques, els valors són minsos i, a les capçaleres dels pantans més grans i importants del país, les pluges han estat minses, tret de l'Aran, Alta Ribagorça, Vall Fosca i Pallars Sobirà. En aquests observatoris els registres han estat molt importants en alguns casos. Entre octubre i novembre, a Espot (Pallars Sobirà) gairebé 300 mm. A Capdella (Vall Fosca, Pallars Jussà) gairebé 250 mm. Rius com el Noguera de Tor, Flamicell o la Noguera Ribagorçana.

El repàs als embassaments ens mostra agonia en tots els casos, tret del pantà d'Escales a la Noguera Ribagorçana. En començar l'octubre, amb prou feina fregava el 30% de la seva capacitat. Una capacitat total de 150 Hm³ (com el de Sau). En canvi, amb data 7 de novembre Escales fregava el 70%, concretament el 69%. En definitiva, amb valors absoluts de 45 Hm³ guanyats. L'equivalent a la meitat de la capacitat total del pantà de La Baells. Altres pantans que guanyen són St. Antoni, Oliana i Rialb. El de la Noguera Pallaresa, Sant Antoni, va passar entre el 15 d'octubre i el 7 de novembre del 27% al 44%. Són 17 punts més en un pantà de 200 Hm³, arrodonint. Això vol dir un augment absolut de 34 Hm³. Saltant al Segre, els valors d'augment són més discrets. Oliana passa del 26% al 43%. És un pantà mitjà, amb 80 Hm³ de capacitat total. Rialb, el gegant, amb 400 Hm³ de capacitat total està gairebé buit. Al 18%. A mitjan octubre se situava en el 17%.

Marxant de l'occident hidrològic català, els valors són pitjors en general i sense recuperacions. Al sud, Siurana situat a Cornudella de Montsant es troba gairebé del tot sec. Just al 4%. Riudecanyes, al Baix Camp també al 4%. Si ens desplacem cap al Cardener al Solsonès, afluent del Llobregat, els valors de Sant Ponç i de la Llosa del Cavall també són agònics. El primer, el més petit, es troba al 27% mentre que el gran, amb 80 Hm³ de capacitat, Llosa del Cavall, es troba al 19%. L'Eix del Llobregat, únicament regulat per La Baells se situava el dimarts 7 de novembre al 25%. Més a l'est, el riu Ter té dos pantans. El més gran, Susqueda i el no tan gran, Sau. El primer es trobava el dia 7 al 19% mentre que el carismàtic pantà de Sau se situava al 17%.

Darnius-Boadella, es troba unes dècimes per sota del 15% de capacitat.

Es pot revertir aquesta situació? A un mes vista, no es veuen situacions clarament favorables. Ni de bon tros. Més endavant, desembre, gener i febrer, són mesos que, des del punt de vista de l'estadística climàtica històrica, són el trimestre amb menys precipitació en les estacions d'alta muntanya, sobretot del Pirineu més oriental. A més a més de caure en forma de neu. Això ens aboca, molt probablement, a restriccions al territori més poblat de Catalunya, la zona oriental. Uns 6 milions d'habitants, podrien entrar en emergència i, per tant, en restriccions durant el mes de desembre.

Per Francesc Mauri | TV3 | @MeteoMauri 

Per què les fulles canvien de color a la tardor?

Les plantes no només canvien de color a la tardor, sinó a l'època de l'any en que entren el seu repòs vegetatiu. Diem això, perquè hi ha plantes que entren en aquest repòs durant l'estiu i també canvien la coloració de les seves fulles, però és cert que és a la tardor quan es produeix el canvi més espectacular en els arbustos i arbres de fulla caduca.

Per a entendre el perquè del canvi de color, cal saber el canvi que provoquen en les fulles els seus pigments més importants: clorofil·la, carotenoides i antocianines. Amb l'arribada de la tardor en l'hemisferi nord, els dies s'escurcen, les temperatures baixen i la planta es prepara per a l'estació més freda de l'any, començant a 'recollir' els nutrients i elements útils disponibles en les fulles i traslladant-los a l'interior del tronc. Aquestes fulles baixen la seva producció fins a la paralització de la seva activitat, quedant inutilitzades per a la planta i caient a terra. Però vegem com actuen aquests pigments.

La clorofil·la és el compost encarregat de realitzar la fotosíntesi: convertir el CO₂ en oxigen i carbohidrats. En la seva activitat, absorbeix les longituds d'ona dels colors vermells i blaus de la llum del sol i reflectint les ones verdes, color que percebem. No obstant això al ser un compost poc estable, en escurçar-se els dies i baixar les temperatures, tendeix a descompondre's, perdent els pigments verds la seva rellevància des d'un punt de vista visual. Els carotenoides són pigments orgànics que es troben en plantes i altres organismes com a algues i bacteris. Aquests també absorbeixen els raigs de sol i ajuden a la fotosíntesi, però a menor escala. Absorbeixen una gamma diferent de raigs de llum: els blaus i verds, reflectint els grocs. Per tant, quan la clorofil·la comença a perdre rellevància, queda el groc dels carotenoides i quan aquests també desapareixen, queden visibles altres colors ocults. Finalment, es troben les antocianines que són pigments hidrosolubles que es troben en els vacúols de les cèl·lules vegetals i que absorbeixen les gammes dels blaus i verds, causant els colors més vermells i espectaculars.