Recuperació dels rius i pantans

La guerra no està guanyada però, la batalla de la primavera gairebé sí. A les portes de l'estiu, aquesta és la millor notícia.

El Ter, el Llobregat, La Muga i el Cardener a les Conques Internes pugen de cabal. Susqueda s'acostava al 26% i Sau a la ratlla del 20%. La Baells al 41% i La Llosa del Cavall al 25%. En tots els casos, la situació no és bona, si bé la recuperació ha estat notable perquè veníem de molt avall.

Les coses són ben diferents a Siurana i Riudecanyes. En els dos casos, no arriben ni al 3% de capacitat.

Però la situació és ben diferent al Segre i, especialment les Nogueres.

La tardor passada i, especialment el mes de novembre una potent situació de pluges afavoria l'entorn del Flamisell, Noguera de Tor i alguns racons de la Ribagorçana i la Pallaresa. Des de llavors i fins ara s'han reproduït fins a 4 situacions més destacables. Destaca l'episodi del 9 de març amb més de 200 mm en alguns observatoris de capçalera. El resultat és que les pluges de finals d'abril i les caigudes (no gaire abundants) el que portem de maig, ens porten una resposta immediata i generosa de cabals. A més a més, hi ha encara reserva de neu. La Ribagorçana en capçalera té ara 80 Hm³ en reserva de neu. L'any passat tenia només 10. L'històric en aquesta època és de 42.

La Noguera Pallaresa es troba a 27 Hm³ de reserva. Fa un any eren només 5. Estem però a mitjan 50 de normalitat històrica.

Finalment la Valira està a 37. Fa un any en tenia 10. L'històric empata l'actual amb 37. El Segre. En té 16 ara, l'any passat estava a 0. Històric són 30.

El resultat són pantans en una situació de recuperació consistent. Molt consistent.

Escales ja arriba a la Ribagorçana al 91% de la seva capacitat. Canelles ha pujat del 18 al 27. És una espectacular pujada de 60 Hm3 (Canelles té una capacitat de 600 Hm3!) En capçalera, Baserca ja té el 82%.

Al Segre les aigües pugen. Oliana té el 86% i Rialb el 47%. La campanya de reg podria acostar-se (no està confirmat encara) a la normalitat.

Per Francesc Mauri | TV3 | @MeteoMauri / AMIC

Recordant Carles Sabater - 25 Anys Després

El 13 de febrer de 1999 es va apagar una llum brillant en el món de la música i la cultura catalana. Carles Sabater, cantant, actor i icona del pop-rock català, ens va deixar en un tràgic incident després del primer concert de la gira "Dotze" a Vilafranca del Penedès. Aquest any, compleix 25 anys de la seva partida, i el seu llegat continua ressonant en els cors dels qui el van estimar i en les generacions que van ser influïdes per la seva música i la seva presència escènica.

El camí de Carles Sabater cap a la fama va ser tan intens com inspirador. Des dels seus inicis com a actor fins a la seva transformació en un dels cantants més estimats de la nostra terra, Sabater va deixar una petjada indeleble en la cultura catalana. Des dels escenaris fins a la pantalla petita, el seu talent multifacètic es va manifestar en cada actuació, captivant audiències amb la seva veu càlida i la seva presència carismàtica.

La seva col·laboració amb Pep Sala i Joan Capdevila va donar vida al llegat musical de Sau, un grup que es va convertir en referent del pop-rock català. A través de les seves cançons, Sabater va capturar l'essència de la joventut, l'amor i les emocions humanes, deixant una empremta imborrable en la història de la música catalana.

A la petita pantalla, els seus personatges a sèries com "Sóc com soc" i "Sitges" van connectar amb milers d'espectadors, mostrant la seva versatilitat com a intèrpret. La seva participació en programes com "L'illa del tresor" va revelar la seva profunditat com a persona, compartint amb el públic les seves passions i anhels més íntims.

Malgrat la seva partida prematura, la memòria de Carles Sabater roman viva en els cors i les mentides de tots aquells que el van admirar. Des de les seves col·laboracions amb altres artistes fins als seus propis èxits, el seu llegat perdura en cada nota de les seves cançons i en cada escena que va interpretar.

Avui, en commemorar el 25è aniversari de la seva mort, és un moment per recordar i celebrar la vida i l'art de Carles Sabater. Les seves lletres continuen ressonant, les seves melodies continuen emocionant i la seva presència continua inspirant. Que la seva memòria segueixi brillant com una estrella en el firmament de la nostra cultura, recordant-nos sempre del seu extraordinari llegat i del seu etern esperit creatiu.

Tardor i pantans

La tardor s'està mostrant pobre pel que fa a precipitacions al país. A totes les comarques, els valors són minsos i, a les capçaleres dels pantans més grans i importants del país, les pluges han estat minses, tret de l'Aran, Alta Ribagorça, Vall Fosca i Pallars Sobirà. En aquests observatoris els registres han estat molt importants en alguns casos. Entre octubre i novembre, a Espot (Pallars Sobirà) gairebé 300 mm. A Capdella (Vall Fosca, Pallars Jussà) gairebé 250 mm. Rius com el Noguera de Tor, Flamicell o la Noguera Ribagorçana.

El repàs als embassaments ens mostra agonia en tots els casos, tret del pantà d'Escales a la Noguera Ribagorçana. En començar l'octubre, amb prou feina fregava el 30% de la seva capacitat. Una capacitat total de 150 Hm³ (com el de Sau). En canvi, amb data 7 de novembre Escales fregava el 70%, concretament el 69%. En definitiva, amb valors absoluts de 45 Hm³ guanyats. L'equivalent a la meitat de la capacitat total del pantà de La Baells. Altres pantans que guanyen són St. Antoni, Oliana i Rialb. El de la Noguera Pallaresa, Sant Antoni, va passar entre el 15 d'octubre i el 7 de novembre del 27% al 44%. Són 17 punts més en un pantà de 200 Hm³, arrodonint. Això vol dir un augment absolut de 34 Hm³. Saltant al Segre, els valors d'augment són més discrets. Oliana passa del 26% al 43%. És un pantà mitjà, amb 80 Hm³ de capacitat total. Rialb, el gegant, amb 400 Hm³ de capacitat total està gairebé buit. Al 18%. A mitjan octubre se situava en el 17%.

Marxant de l'occident hidrològic català, els valors són pitjors en general i sense recuperacions. Al sud, Siurana situat a Cornudella de Montsant es troba gairebé del tot sec. Just al 4%. Riudecanyes, al Baix Camp també al 4%. Si ens desplacem cap al Cardener al Solsonès, afluent del Llobregat, els valors de Sant Ponç i de la Llosa del Cavall també són agònics. El primer, el més petit, es troba al 27% mentre que el gran, amb 80 Hm³ de capacitat, Llosa del Cavall, es troba al 19%. L'Eix del Llobregat, únicament regulat per La Baells se situava el dimarts 7 de novembre al 25%. Més a l'est, el riu Ter té dos pantans. El més gran, Susqueda i el no tan gran, Sau. El primer es trobava el dia 7 al 19% mentre que el carismàtic pantà de Sau se situava al 17%.

Darnius-Boadella, es troba unes dècimes per sota del 15% de capacitat.

Es pot revertir aquesta situació? A un mes vista, no es veuen situacions clarament favorables. Ni de bon tros. Més endavant, desembre, gener i febrer, són mesos que, des del punt de vista de l'estadística climàtica històrica, són el trimestre amb menys precipitació en les estacions d'alta muntanya, sobretot del Pirineu més oriental. A més a més de caure en forma de neu. Això ens aboca, molt probablement, a restriccions al territori més poblat de Catalunya, la zona oriental. Uns 6 milions d'habitants, podrien entrar en emergència i, per tant, en restriccions durant el mes de desembre.

Per Francesc Mauri | TV3 | @MeteoMauri