Les AMPAs de la ciutat enceten una nova edició de ’Escola de pares i mares “Tens el Factor Q?”

Com a resultat del treball compartit entre les AMPAs, entitats i Projecte Educatiu de Ciutat, enguany l'Escola de pares i mares de Vic - Tens el Factor Q? - arriba a la seva 9a edició, consolidant-se com a projecte formatiu de referència entre les famílies i professionals de l’educació del territori.

Per aquest motiu, aquest matí el regidor d’Educació, l’Àlvar Solà, i la responsable de la regidoria d’educació, Ester Sanglas, han presentat la nova proposta de l’Escola de pares i mares, posant de manifest l’interès i rellevància del projecte a nivell de ciutat, ja que, atès el volum d’AMPAs implicades, fa possible arribar a totes escoles d’infantil, primària i secundària de la ciutat, ampliant d’aquesta manera l’oferta d’activitats formatives adreçades a les famílies.

Tal i com ha exposat Sanglas, “l’Escola de pares i mares és possible gràcies a la implicació activa de les AMPAs en el projecte. Es tracta d’una iniciativa que va néixer per demanda i necessitat de les mateixes Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de la ciutat, davant la seva dificultat per a arribar a un nombre major de famílies en les propostes formatives adreçades a aquest col·lectiu”.

El Factor Q? És, per tant, un projecte que es forja des de la base, en què l’administració esdevé un suport per a la coordinació de les diferents activitats que s’hi proposen però en què, com ha indicat Solà, “els protagonistes reals són les mateixes AMPAs”.

En aquest sentit, les AMPAs de la ciutat, amb la col·laboració d’altres entitats del municipi, any rere any aposten per obrir les portes de les seves escoles i instituts a la resta de famílies i professionals de la ciutat. A la vegada, la col·laboració entre les mateixes AMPAs s’ha anat instaurant en aquest projecte, en tant que algunes d’elles proposen activitats conjuntes optimitzant d’aquesta manera els recursos que tenen disponibles.

En aquesta ocasió, la nova programació que s’inicia el proper dia 1 de març i que s’allarga fins el dia 9 de maig, proposa 20 tallers i activitats en què és combinen les activitats adreçades a pares i mares amb d’altres que es poden fer conjuntament amb els fills, essent aquestes últimes una oportunitat per aprendre junts i alhora millorar el vincle i la comunicació entre pares i fills. El Factor Q d’enguany aposta per propostes formatives innovadores com poden ser el taller de percussió corporal, un taller de dansa per enfortir els llaços familiars, o un taller de teatre per encetar el debat entorn l’educació emocional dels infants, entre moltes d’altres.

Destacar que amb la finalitat de fer més accessible a les famílies, i adreçat també a aquelles persones que puguin necessitar aquest servei, en algunes ocasions les activitats s'acompanyen amb interpretació en llenguatge de signes, servei que s'ofereix amb la implicació de l'Agrupació de sords de Vic i comarca.

Com a novetat d’enguany, a banda de fer difusió del projecte pels canals habituals (pàgina web, facebook i llistes de distribució), s’ha creat el hashtag #FactorQ2016 amb la finalitat de fomentar una xarxa d’informació entorn el projecte, i també una pàgina web específica on s’hi pot trobar tota la informació de la programació d’activitats. D’altra banda, s’ha creat un formulari d’inscripció online per aquelles activitats que, per temes organitzatius, requereixen una previsió d’assistents.

La nova edició de l’EEscola de pares i mares arriba a la seva 9a edició com a un projecte sostenible i consolidat entre les famílies i professionals interessats en ampliar i/o aprofundir els seus coneixements entorn l’educació dels infants i joves.

Per a més informació de la 9a Escola de pares i mares, podeu fer clic aquí

Addictes a les noves tecnologies

Entre el 10 i el 15% dels espanyols són addictes a internet. El percentatge és més alt encara entre els adolescents. Una nova eina, un nou hàbit o una nova patologia? Potser les tres coses.

Moltes de les tasques diàries com ara treballar, buscar informació, comprar, parlar amb algú o, fins i tot, relaxar-se una estona mirant una sèrie o jugant, es fan en línia i, de mica en mica, el que acostuma a començar com una conducta ocasional va augmentant de freqüència fins a convertir-se en una patologia. Són les anomenades adicions sense substància (conegudes també com a addiccions psicològiques o
comportamentals): tan addictives com les drogodependències i amb conseqüències dissocials igualment destructives.

Quins són els símptomes que ens poden indicar un ús limitant? Com en moltes addiccions el primer símptoma és mesurar quan temps passa d'ençà que ens despertem fins que fem el primer consum. Fixem-nos-hi: hi ha qui es desperta mòbil en mà per consultar les xarxes socials, contestar un missatge o fer una partida, fins i tot abans de rentar-se la cara, anar al WC o haver-se dutxat.

D’altra banda, hauríem de revisar fins a quin punt ens fa sentir bé estar connectats tranquil·lament davant el mòbil o l’ordinador sense que ningú “ens molesti”, si som dels que notem una certa buidor o ens posem impacients quan no consultem els “likes”, “retweets” o “post”, o, molt més senzill, si aquelles persones que ens estimen ens han dit més d’una
vegada: “un dia d’aquests treure el mòbil o apagaré el router!”.

Què ens estan dient aquells que ens diuen això? Segurament que volen gaudir de la nostra companyia, de la nostra atenció, de la nostra presència. Si dins nostres pensem que només volen molestar-nos, no anem per bon camí. Tot i així, encara som a temps de demanar ajuda abans d’arribar a un dels símptomes més malignes: ignorar la família i els amics amb els quals estem compartint realment aquell moment, fer el cafè o el berenar davant una pantalla. Sols! Perquè aquesta és la realitat:
SOLS. Ningú et pot abraçar, ni acariciar amb una emoticona.

Voleu un símptoma final? Acabar el dia com s’ha començat: el darrer que es fa abans d’anar a dormir és mirar que tot “estigui bé” en el món en línia. No és interès, no és donar la bona nit a ningú, no és preocupar-se per saber com està... És aïllament, és addicció, és una conducta que esclavitza.

El deteching –que podria traduir-se com a destecnologització- i l’offlining –desconnexió d’internet- comencen a prendre força entre els col·lectius més sensibilitzats que proposen un ús més racional i limitat d’aquests mitjans.

Algunes grans empreses als EUA o al Japó ja s’hi han posat.
Fixem-nos-hi: no es tracta d’eliminar l’ús sinó de reubicar-lo de manera que ens sigui útil i ens permeti gaudir de la vida. Aquella vida 1.0 que s’està deteriorant i que ens troba a faltar.

No? Que no n’hi ha per tant? Feu una darrera prova: pregunteu-ho a tres persones diferents que us estimin. Pregunteu-ho i escolteu la resposta mirant-los els ulls (no val preguntar per WhatsApp o per e-mail)

Des de la Universitat Complutense de Madrid, l’expert JM. Prieto, explica que el deteching pot ser un bon inici. Tot i així, la veritable qüestió consisteix en canviar esquemes de vida, rutines, identificant quines necessitats ens han conduït a aquesta situació i proposant objectius de futur que puguem anar assolint.

Des dels processos d'assessorament acompanyem joves, adolescents i adults que vulguin iniciar-se en el deteching i en un ús més lliure de les noves connexions. Acompanyem també famílies que volen posar noves normes a casa per a l'ús del mòbil o l'ordinador.

Desconnectar de la pantalla per connectar amb la mirada del que s’aixeca amb tu i s’adorm amb tu, del que comparteix un àpat o un trajecte. Es tracta de canviar pantalles fredes i missatges escrits per mirades càlides i paraules confortants. Qui s'hi apunta?

David Domínguez, coach de labonaeducacio.cat

Educar les emocions des de ben petits

Pares i mares, mestres, monitors i educadors en general volem que els nens i nenes creixin amb una bona autoestima i un bon equilibri emocional. Avui sabem que les competències emocionals són tan o més importants que les acadèmiques. Des del coaching us proposem una petita reflexió al voltant de 10 frases que dites amb convenciment i ben administrades aconsegueixen que els infants estiguin motivats, que siguin feliços i que tot plegat els impulsi a voler aprendre i a relacionar-se socialment amb satisfacció. Us sembla poca cosa? Segur que no! Penseu que només d’aquesta manera aconseguirem nois i noies responsables que aportin una visió del món constructiva i útil.

Número 1: Felicitats, ho has fet molt bé. El reconeixement de la gent que ens envolta és important. Si explicitem aquest reconeixement sense falses adulacions farem que els nens i nenes es sentin orgullosos dels seus petits o grans èxits.[.].

Número 2: Estem molt contents de l’esforç que has fet. A vegades els resultats acompanyen poc però rera seu hi ha un veritable treball. No aconseguir el que un vol sempre desmoralitza, però saber que aquells que t’estimen estan al teu costant i valoren alguna cosa més que els resultats et fa sentir molt bé.

Número 3: M’ajudes? Sentir-se útil és important. Si donem als nois i noies feines que estiguin al seu abast sentiran que són necessaris, que comptem amb ells i que ells poden ser la solució.[.].

Número 4: Com podem solucionar-ho? Ens sembla convenient fer partícips els nois i noies de les decisions i de la solució dels seus errors. Sense jutjar, sense protegir, estan al seu costat perquè ens hi involucrem: com podem (nosaltres junts) solucionar-ho? D’aquesta manera possibilitarem el seu pensament i participació ja que haurem d’escoltar i valorar les seves propostes.

Número 5: Què pots fer millor el proper cop? Una manera elegant de fer reflexionar sobre allò que hem fet malament, clar. Però una manera que mira endavant, al futur, contemplant la possibilitat de millora. Sense error no hi ha aprenentatge però sense memòria i reflexió tampoc.[.].

Número 6: Com et sents? Preguntar pels sentiments ajuda a verbalitzar les emocions, a posar-los nom per treure-les de dins i compartir-les. No hi ha emocions bones i m’atreviria a dir que les úniques emocions dolentes són les que no ens permetem expressar.

Número 7: I si investigues una mica més? Els infants tenen una curiositat innata que els adults perdem. Si mostren interès per una pel·lícula, un llibre, un experiment, procurem no tallar-los les ales de la curiositat.[.].

Número 8: Què ha sigut el que més t’ha agradat avui? Bona pregunta per fer abans d’anar a dormir per valorar les petites coses diàries que són la font de l’autèntica felicitat.

Número 9: Què necessites? Tots necessitem, tots som necessitats. Si ens interessem per les necessitats de l’altre, en especial dels més petits, aconseguirem persones ateses, solidàries i atentes

Número 10: La darrera frase no és una frase és una acció: Un petó a la galta amb tota la nostra estimació i afecte.

David Domínguez | Coach de labonaeducacio.cat

Com fer front a les 'rabietes' del teu fill

Les rebequeries són part de la vida diària d'alguns nens, encara que poden ser menys freqüents en altres. Pots evitar moltes rebequeries, organitzant la vida del teu nadó de manera que la frustració romangui dins dels límits de la seva tolerància la major part del temps. Intenta evitar les rebequeries sense comprometre els teus propis límits perquè no aporten res positiu per a cap dels dos.

Quan has forçar al teu fill a que faci alguna cosa que no li resulta agradable, o prohibir alguna cosa que li va agradar, fes-ho amb el major tacte possible. Si veus que s'està enutjant o alterant sobre alguna cosa, intenta fer que li sigui més fàcil acceptar-ho. Per descomptat ha de sortir amb l'abric posat, si això és el que li has dit, però potser no necessiti portar el tancament del coll cordat encara. No hi ha cap avantatge a desafiar al teu fill amb coses absolutes que cal "fer" i "no fer" o en acorralar en situacions en les que la seva única opció és explotar de ràbia. Deixa una ruta d'escapament digna.

Què fer si el teu fill té una rebequeria

Recorda que el seu excés d'enuig o de ràbia li espanta ell mateix. Assegura't que no fa mal ni danya els altres. Si després que se li passi l'atac de ràbia descobreix que ha colpejat el cap, t'ha esgarrapat la cara o ha trencat un gerro, veurà aquests danys com a evidència que no es pot controlar i que tu tampoc tens el poder de controlar-i mantenir segur.

Pot ser més fàcil mantenir al teu nen segur si ho subjectes amb suavitat a terra. A mesura que es vagi calmant i se senti a prop teu descobrirà, per la seva sorpresa, que tot segueix igual després de la tempesta. A poc a poc es relaxarà en els teus braços i els crits es convertiran en plors. El monstre furiós és ara simplement un nadó que ha cridat fins a quedar exhaust i s'ha espantat tontament. És hora de consolar.

Hi ha alguns nens que no suporten estar en braços mentre estan tenint una rebequeria. La restricció física els dóna més motiu per enfadar i fa que tot l'assumpte es torni pitjor. Si el teu fill reacciona d'aquesta manera, no insisteixis en dominar físicament. Aparta qualsevol cosa que pugui trencar i intenta evitar que es faci mal a si mateix.

No intentis discutir amb el teu fill. Mentre la rebequeria dura, el teu petit està més enllà de la raó.

No li contestis cridant, si és que pots evitar-ho. La ràbia i l'enuig són molt contagiosos i potser et sentis més enutjada amb cadascun dels seus crits. Intenta no participar en la rebequeria. Si ho fas, probablement la allargues ja que quan comenci a calmar-se, s'adonarà del to enutjat de la teva veu i començarà de nou.

No donis cap recompensa ni cap càstig per una rebequeria. Vols que vegi que les rebequeries, que són horribles per a ell, no canvien res, tant a favor com en contra. Si té una rebequeria perquè no deixes que surti al jardí, no canviïs d'opinió i deixis que surti després que s'hagi calmat. De la mateixa manera, si anaves a fer una passejada abans que tingués l'enrabiada, has de seguir amb el pla, tan aviat com es calmi.

No deixis que les rebequeries en públic et facin sentir malament. Molts pares temen les rebequeries en llocs públics; però, no has de deixar que el teu fill senti aquesta preocupació. Si dubtes en portar-lo a la botiga de la cantonada, per evitar que tingui una rebequeria perquè vol dolços, o si el tractes de forma extra acurada quan hi ha visites per si el tracte ordinari provoca una explosió, es donarà compte del que està passant. Una vegada que el teu fill s'adoni que els seus enutjos genuïnament incontrolables tenen un efecte en el teu comportament cap a ell, és probable que aprengui a usar-los i entri en un estat d'rebequeries semi-deliberades típiques de nens de quatre anys les rebequeries no s'han manejat amb eficàcia.
Com manejar les rebequeries

Imagina que el teu fill no tindrà una rebequeria, comporta't com si mai haguessis sentit a parlar i després trátalas, quan ocorrin, com una cosa desagradable, però completament irrellevant en el curs dels esdeveniments d'un dia ordinari. Sona fàcil, però no ho és.

Un cop vaig visitar a una amiga el fill de 20 mesos li havia demanat que tragués la tapa de la seva caixa de sorra. Ella li va dir, "Ara no, és gairebé l'hora del teu bany", i va seguir conversant amb mi. El nen li va tirar del braç i li va preguntar de nou, però no va obtenir resposta. Després va intentar en va obrir ell mateix. Estava cansat i la frustració va ser massa per a ell. Va explotar. Quan la rebequeria havia passat, la seva mare em va dir: "Sento que sóc molt dolenta. Això ha estat culpa meva. No m'he adonat que era tan important per a ell jugar a la caixa de sorra". I llavors li va treure la tapa a la caixa de sorra.

El comportament de la mare és fàcil de comprendre, però també un exemple excel · lent de com no cal manejar una rebequeria! Ella va dir "no" al nen quan li va demanar ajuda la primera vegada, sense pensar amb deteniment en el que li havia demanat el seu petit. Els esforços del nen per retirar la tapa de la sorra li mostraven les ganes que tenia de jugar perquè no li estava prestant atenció.

Va ser necessària una rebequeria perquè la mare s'adonés de les ganes que el nen tenia de jugar amb la sorra i que no hi havia una bona raó per no deixar jugar. És normal que desitgés compensar deixant jugar després de tot, però era massa tard per això.

Encara que no hagués estat una bona decisió al principi, la mare hauria d'haver seguit amb el seu "no" original perquè, en canviar-lo per un "sí" després de la rebequeria, el que va aconseguir va ser que el seu fill sentís que la seva explosió havia tingut l'efecte desitjat.

Hauria estat millor per a tots dos que la mare hagués escoltat al seu fill quan li va demanar ajuda per primera vegada, i hagués pensat millor la seva resposta en lloc de cedir als desitjos del nen després de la seva rebequeria.

No és fàcil ser un nen petitó, i passar sense control d'aquests estats d'ansietat a explosions de ràbia. Tampoc és fàcil ser mare i haver de conviure amb aquest estat emocional tan variable i mantenir-lo en equilibri. Però el temps ajuda: gran part de la turbulència emocional s'haurà calmat per quan el teu fill hagi completat el seu canvi de nen petit a nen en edat preescolar.
Les rebequeries queden enrere

A mesura que el teu nen creixi podrà gestionar millor les coses. Això vol dir que tindrà menys frustració extrema en la seva vida diària. També podrà conèixer i comprendre més, i la seva vida tindrà menys novetats que l'espanten. A mesura que perd la por, deixarà de necessitar tanta reafirmació de tu i gradualment aprendrà a parlar lliurement, no només sobre les coses que pot veure davant seu, sinó sobre les coses que està pensant i imaginant. Amb l'ajuda del llenguatge també distingirà entre fantasia i realitat. Quan arribi a aquest punt, pot ser capaç de veure que la majoria dels seus pitjors pors no són certes, i que la majoria de les exigències i restriccions que tu li imposes són raonables.

Es convertirà un ésser humà raonable i comunicatiu. Simplement dóna-li una mica de temps.

BABYCENTER.COM