Entre el 10 i el 15% dels espanyols són addictes a internet. El percentatge és més alt encara entre els adolescents. Una nova eina, un nou hàbit o una nova patologia? Potser les tres coses.Moltes de les tasques diàries com ara treballar, buscar informació, comprar, parlar amb algú o, fins i tot, relaxar-se una estona mirant una sèrie o jugant, es fan en línia i, de mica en mica, el que acostuma a començar com una conducta ocasional va augmentant de freqüència fins a convertir-se en una patologia. Són les anomenades adicions sense substància (conegudes també com a addiccions psicològiques o
comportamentals): tan addictives com les drogodependències i amb conseqüències dissocials igualment destructives.
Quins són els símptomes que ens poden indicar un ús limitant? Com en moltes addiccions el primer símptoma és mesurar quan temps passa d'ençà que ens despertem fins que fem el primer consum. Fixem-nos-hi: hi ha qui es desperta mòbil en mà per consultar les xarxes socials, contestar un missatge o fer una partida, fins i tot abans de rentar-se la cara, anar al WC o haver-se dutxat.
D’altra banda, hauríem de revisar fins a quin punt ens fa sentir bé estar connectats tranquil·lament davant el mòbil o l’ordinador sense que ningú “ens molesti”, si som dels que notem una certa buidor o ens posem impacients quan no consultem els “likes”, “retweets” o “post”, o, molt més senzill, si aquelles persones que ens estimen ens han dit més d’una
vegada: “un dia d’aquests treure el mòbil o apagaré el router!”.
Què ens estan dient aquells que ens diuen això? Segurament que volen gaudir de la nostra companyia, de la nostra atenció, de la nostra presència. Si dins nostres pensem que només volen molestar-nos, no anem per bon camí. Tot i així, encara som a temps de demanar ajuda abans d’arribar a un dels símptomes més malignes: ignorar la família i els amics amb els quals estem compartint realment aquell moment, fer el cafè o el berenar davant una pantalla. Sols! Perquè aquesta és la realitat:
SOLS. Ningú et pot abraçar, ni acariciar amb una emoticona.
Voleu un símptoma final? Acabar el dia com s’ha començat: el darrer que es fa abans d’anar a dormir és mirar que tot “estigui bé” en el món en línia. No és interès, no és donar la bona nit a ningú, no és preocupar-se per saber com està... És aïllament, és addicció, és una conducta que esclavitza.
El deteching –que podria traduir-se com a destecnologització- i l’offlining –desconnexió d’internet- comencen a prendre força entre els col·lectius més sensibilitzats que proposen un ús més racional i limitat d’aquests mitjans.
Algunes grans empreses als EUA o al Japó ja s’hi han posat.
Fixem-nos-hi: no es tracta d’eliminar l’ús sinó de reubicar-lo de manera que ens sigui útil i ens permeti gaudir de la vida. Aquella vida 1.0 que s’està deteriorant i que ens troba a faltar.
No? Que no n’hi ha per tant? Feu una darrera prova: pregunteu-ho a tres persones diferents que us estimin. Pregunteu-ho i escolteu la resposta mirant-los els ulls (no val preguntar per WhatsApp o per e-mail)
Des de la Universitat Complutense de Madrid, l’expert JM. Prieto, explica que el deteching pot ser un bon inici. Tot i així, la veritable qüestió consisteix en canviar esquemes de vida, rutines, identificant quines necessitats ens han conduït a aquesta situació i proposant objectius de futur que puguem anar assolint.
Des dels processos d'assessorament acompanyem joves, adolescents i adults que vulguin iniciar-se en el deteching i en un ús més lliure de les noves connexions. Acompanyem també famílies que volen posar noves normes a casa per a l'ús del mòbil o l'ordinador.
Desconnectar de la pantalla per connectar amb la mirada del que s’aixeca amb tu i s’adorm amb tu, del que comparteix un àpat o un trajecte. Es tracta de canviar pantalles fredes i missatges escrits per mirades càlides i paraules confortants. Qui s'hi apunta?
David Domínguez, coach de labonaeducacio.cat
