Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Històries. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Històries. Mostrar tots els missatges

HISTÒRIA DE "L'EURITO" conte dedicat a Miquel Àngel amb trastorn del síndrome de X fràgil.

Cap comentari




La síndrome de X fràgil és un trastorn de causa genètica hereditari lligat al cromosoma X que produeix retard mental de severitat variable. És també conegut en la literatura com a síndrome de Martin-Bell, en honor als metges Martin i Bell els qui l'any 1943 van descriure els primers casos d'aquesta síndrome caracteritzada per retard en el desenvolupament psicomotor i trets facials típics com a cara de forma ovalada i celles molt pronunciades.

La síndrome de X fràgil constitueix després de la síndrome de Down la causa més freqüent de retard mental d'origen genètic. Es presenta amb una prevalença d'un cas per cada quatre mil nounats vius masculins i un cas per cada vuit mil nounats vius femenins, manifestant-se amb més severitat en nens que en nenes, les quals solen ser més aviat portadores.

Només quedava un tros de metall per encunyar i dos homes discutien.

"És millor fer una moneda d'un euro", va dir un.

"No, millor una moneda de dos euros", va respondre l'altre.

Sí, aquell tros de metall era massa gran per fer un euro i justet per fer dos euros. Van decidir resoldre'l a través de la sort, i va guanyar el que desitjava que es fes un euro amb el metall. Va ser encunyat amb molta cura, paciència i amor, pel senyor Ramon, que estava molt enamorat i va començar la vida d'aquell tros de metall convertit en euro.

 

El primer que van fer amb ell va ser posar-lo en un grup d'euros, tots embolicats en un paper i els van portar al banc. Al banc molts clients volien euros, i Eurito es va anar acomiadant a poc a poc dels seus amics euros. Ja només quedava ell i un home se l'emporto, va ser la seva primera experiència com a euro.

L'home es deia Àngel i era força nerviós, ja que no feia més que ficar la mà a la butxaca i donar voltes als diners. Allà va conèixer les monedes de dos euros, no eren mala gent! Però una mica cregudes perquè valien més.

Com que el senyor Àngel donava tantes voltes als diners de la butxaca, Eurito va caure a terra, ell desesperat va començar a cridar:

“Eh, senyor Àngel, aquí estic! he caigut! no em sent?”

Però ell no entenia que els humans no sentien les coses, i menys un simple euro. Eurito se sentia sol, i tenia fred, era de nit i el carrer estava desert, així que ningú no ho va poder veure. Truco a una fulla que havia caigut d'un arbre, era tardor, perquè l'abricés.

Arribo el matí i va sortir el sol, es va acomiadar de la fulla que es deia Toñi i que era molt agradable i riallera. Eurito va veure com els nens anaven a l'escola, molts el trepitjaven i ell inútilment començava a cridar, ja que li feien mal. De sobte una nena ho va veure i amb gran alegria ho va agafar.

La nena que era molt maca, es deia Laura i estava orgullosa d'haver trobat un euro i això també era un orgull per a Eurito. La Laura no ho va tenir gaire temps, ja que va entrar en una botiga de xuxes i se'l va gastar comprat un xucla-xups. Eurito anava de mà en mà i estava una mica fart perquè era molt avorrit, va pensar amb tristesa. Va estar diversos dies en una caixa d'un supermercat, allà va escoltar moltes xafarderies, perquè a la caixera, que es deia Geli, li agradava parlar de tothom quan sortien per la porta, fins que va anar a parar a un moneder. Allà es va trobar un amic euro, que havia conegut al banc, es van explicar les seves històries i es van adonar que els euros han nascut per anar d'una banda a l'altra.

Tampoc va estar Eurito al moneder durant molt de temps, però aquesta vegada quan canvio de mans, va anar a parar a la butxaca d'un home capitalista anomenat senyor José. Allà va conèixer els bitllets, aquests sí que eren antipàtics! Se'n burlaven perquè mai no havia caigut un euro en aquella butxaca i el veien insignificant. Li deien: - JooooooooooJoooooooJoooooo, tu no vals res, ets petit i no es poden comprar coses grans amb tu, jooooo, jooooo, jooooo.!!!!

Eurito es va sentir molt acomplexat i va decidir escapar-se. Aquesta vegada va tenir una experiència completament nova, ja que el petit de la casa que es deia Miquel Àngel i que era molt entremaliat i ploró el va agafar. Era un nen que tenia una síndrome anomenada síndrome de x fràgil, i que sí que l'escoltava i s'hi podia comunicar. Ell li explico la seva curta vida, i Miquel Àngel ho escoltava amb molta atenció i també ell li explico coses com: que anava a una escola especial, que tenia dos germans grans que ho volien molt, que al seu papa li agradaven les motos i la seva la mama era molt lluitadora i que ell la necessitava molt. També li va dir que els nens i les nenes amb aquesta malaltia es poden comunicar de manera secreta entre ells, entre les coses, els animals i les plantes, perquè tenen un do invisible que les altres persones no poden veure. Miguel Ángel va començar a jugar amb ell i se'l ficava a la boca, sense voler el nen se'l va empassar i Eurito va anar a parar a un lloc molt fosc i humit. Tenia por perquè no sabia com sortir-ne. Tampoc va trigar gaire, i es va emportar una gran sorpresa quan va veure que tots ho esperaven impacients, encara que feia olor una mica malament… El van col·locar en un quadre amb un preciós marc, darrere d'un vidre ia sobre van posar una placa on es llegia “L'Euret digestiu i cagó” i d'allà no es va moure mai més i va viure content i feliç, i ell estava molt content perquè cada dia podia parlar amb Miquel Àngel…….

I conte contat aquest conte s'ha acabat.


Dedicat al meu nebot X fràgil, Miguel Ángel Montes Ruiz, amb tot el meu amor.

Lidia Ruiz Sanchez


La conquesta dels aires de la Plana

Cap comentari
Per sort, no patiren desgràcies personals els tripulants del globus que va topar, el 23 de març passat, amb un edifici situat a la porxada nord de la Plaça Major. Era un dels participants al Concurs Internacional de Globus del Mercat del Ram que organitzà Miquel Masallera. Causà lleugers desperfectes en l'immoble (la canal i algunes teules); en concret, al tercer i quart pis. 
Els bombers van actuar ràpidament per evitar el perill que pogués ocasionar la caiguda d'algun fragment a algun despistat que passegés per sota. Pel que fa als danys materials del globus foren pocs. Es va estripar lleugerament la part inferior de la tela havent d'aterrar de manera accidentada (segons els mossos d'Esquadra) en un camp. S'encarregarà dels danys l'assegurança que tenien contractada. És curiós... això em recorda, segons els apunts que tinc, un fet similar amb un altre globus. Si reculem uns "quant anys" enrere, veurem un canvi radical en la situació descrita. Concretament, el diumenge dia 11 d'agost de 1907 a la tarda s'enlairà un globus, també a la Plaça, anomenat Relámpago pilotat per l'aeronauta Sr. Vilaregut
Era el substitut del Capitán Ojeda que es trobava malalt en aquells moments. Abans de l'enlairament, el mateix pilot passà una bossa entre el públic assistent per a "sufragar los gastos que ocasiona tan peligroso y sensacional espectáculo" (Gazeta Montanyesa de 10 d'agost de 1907). S'ha de pensar que, en aquell temps, tot just es començava a conquerir els cels. Hi havia, per a la majoria de la gent, respecte, inseguretat i por a volar. La tècnica aeronàutica feia poc que s'havia consolidat però encara hi havia poques referències de la seguretat d'aquells aparells. Es recaptaven els diners abans, entre el públic assistent que hi volia col·laborar, ja que, vés a saber on aterrarien. Estant situats a la Plaça, hi devia haver molta expectació. Fins i tot, deien que es rifaria "un xay entre´els seus favoreixedors". Arribava el moment d'enlairar-se. Moments després de separar-se del terra, es va veure sortir una flama de la part superior. 
L'aeronauta se n'adonà del perill en fer una "de sus acostumbradas piruetas ó volteretas en el trapecio" (El Norte Catalán de 17 d'agost de 1907). Vist això, dedueixo que tot aquest xou tenia molta relació amb un espectacle circense i, no tan fotogràfic/paisatgístic. M'acaba de confirmar aquests pensaments un altre article del 24 d'octubre de 1906, del mateix diari, que explica que "al corral d'en Jan Vilá s'hi aixecà un globo que portava penjat en un trapezi a un negrito" . Era un moment de màxima tensió per en Vilaregut, però no per això va perdre la serenitat i el seny. Sabé dominar la situació, circumstància que li serví per a deslliurar-se d'una mort segura. 
A mesura que el foc augmentava, el globus, que s'havia elevat a una considerable altura, va anar descendint ràpidament anant a caure prop del cementiri. Per sort, al tripulant no li passà res. El globus és el que tingué greus desperfectes. El portaren al solar de Can Masgrau, lloc on també, la congregació dels Estanislaus, guardava el material utilitzat per a la cavalcada dels Reis Mags. Possiblement per la molta calor que feia en aquell dia (estaven en plena canícula) o per unes guspires del motor, de sobte, es tornà a encendre la tela del globus quedant malmesa quasi en la seva totalitat. El foc l'apagaren el "Jefe Auxiliar de los Somatenes y algunos vecinos". El propietari de Relámpago i la seva família subsistien gràcies a ell i, en conseqüència, quedaren en la major misèria al no haver-hi assegurances que cobrissin aquells fets. Fruit d'això, una setmana després, l'amo del globus passà per la redacció de la Gazeta Montanyesa i els manifestà que, havent-se-li cremat completament dit globus i estant autoritzat per les Autoritats, passaria a fer una col·lecta pública per construir un nou globus al qual posaria, en agraïment, el nom d'aquesta Ciutat. Fora d'aquest contratemps, aquella època estava de moda qualsevol "conquesta de l'aire" que es fes. Una altra d'elles va ser la dels aeroplans. 
La Gazeta Montanyesa de 26 de setembre de 1908 ens relata com "uns eixerits jovincells", a la banda del torrent de Sant Jaume (recull les aigües de la zona de Malla), en van engegar dos, un dels quals anava perfectament. Aquests aeroplans eren aparells alats amb motors molt rudimentaris, però tingueren el privilegi de ser els primers que van volar pels cels de la Plana. El periòdic pronosticava que "és fàcil que dintre poc veiem voleiar-ne molts més"... tenia molta raó!


MIQUEL  S.
Molist Badiola

La troballa d’una fossa comuna i restes de ceràmica medieval retarden les obres de la Fase 3 de la Rambla

Cap comentari
Una fossa comuna i restes de ceràmica medieval provoquen l’endarreriment de l’inici de les obres de la vorera de la plaça del Monjo Gerbert d’Orlhac, obres corresponents a la fase 3 de la reurbanització de la Rambla de l’Hospital, plaça del Monjo Gerbert d’Orlhac i d’un tram del carrer del Doctor Junyent, promogudes per l’Ajuntament de Vic.
 
Les obres començaran el proper dilluns, 23 de gener, dues setmanes més tard del previst inicialment. Cal destacar però que les obertures de trànsit previstes al començament no quedaran afectades.
 
Per poder realitzar les obres en la cruïlla amb el carrer de Sant Pere, s’haurà de tancar el pas al trànsit de vehicles en aquest punt, i per accedir-hi s’haurà de fer pel carrer de Ramon de Terrades i pel passatge de l’Orfeó Vigatà.
 
Es preveu reobrir l’accés al carrer de Sant Pere des de la Rambla de l’Hospital a la segona quinzena de febrer i no a finals de gener com estava previst inicialment. 

Vic Capital de la Cultura dedica el mes d’abril a les lletres

Cap comentari
La programació del VICCC 2016 es dedica durant el mes d’abril a les lletres i en aquest sentit ofereix 25 projectes que es despleguen amb més de 70 accions vinculades a la literatura, poesia, il·lustració, debat, anàlisi i reflexió. Així, la programació d’aquest mes d’abril compta amb un mapa que situa tots els punts de Vic relacionats amb les lletres i ofereix visites guiades a biblioteques i arxius públics i privats, estudis i impremtes; una exposició d’il·lustradors de la comarca; tres accions on els joves poetes osonencs presentaran les seves obres en espais inusuals acompanyats de poetes de llarga trajectòria; una lectura popular de textos de Llull; la presentació de les obres guanyadores dels principals premis literaris catalans, a càrrec dels propis autors; un cicle de debats i un simposi sobre la cultura catalana; unes jornades de cultura i recerca local dels territoris de parla catalana; un documental sobre Lluís Solà Sala; una exposició pictòrica i literària; i unes lectures dramatitzades al carrer. Aquestes són alguns dels projectes que es desplegaran al llarg del mes d’abril.
 
Aquest més de les lletres arriba després dels mesos dedicats a la fotografia i al traç i abans del maig, que estarà dedicat al disseny.
 
La programació completa la trobareu a www.viccc2016.cat
© 2026 tots els drets reservats
Disseny per GràficVIC