La conquesta dels aires de la Plana

Per sort, no patiren desgr√†cies personals els tripulants del globus que va topar, el 23 de mar√ß passat, amb un edifici situat a la porxada nord de la Pla√ßa Major. Era un dels participants al Concurs Internacional de Globus del Mercat del Ram que organitz√† Miquel Masallera. Caus√† lleugers desperfectes en l'immoble (la canal i algunes teules); en concret, al tercer i quart pis. 
Els bombers van actuar r√†pidament per evitar el perill que pogu√©s ocasionar la caiguda d'algun fragment a algun despistat que passeg√©s per sota. Pel que fa als danys materials del globus foren pocs. Es va estripar lleugerament la part inferior de la tela havent d'aterrar de manera accidentada (segons els mossos d'Esquadra) en un camp. S'encarregar√† dels danys l'asseguran√ßa que tenien contractada. √Čs curi√≥s... aix√≤ em recorda, segons els apunts que tinc, un fet similar amb un altre globus. Si reculem uns "quant anys" enrere, veurem un canvi radical en la situaci√≥ descrita. Concretament, el diumenge dia 11 d'agost de 1907 a la tarda s'enlair√† un globus, tamb√© a la Pla√ßa, anomenat Rel√°mpago pilotat per l'aeronauta Sr. Vilaregut
Era el substitut del Capit√°n Ojeda que es trobava malalt en aquells moments. Abans de l'enlairament, el mateix pilot pass√† una bossa entre el p√ļblic assistent per a "sufragar los gastos que ocasiona tan peligroso y sensacional espect√°culo" (Gazeta Montanyesa de 10 d'agost de 1907). S'ha de pensar que, en aquell temps, tot just es comen√ßava a conquerir els cels. Hi havia, per a la majoria de la gent, respecte, inseguretat i por a volar. La t√®cnica aeron√†utica feia poc que s'havia consolidat per√≤ encara hi havia poques refer√®ncies de la seguretat d'aquells aparells. Es recaptaven els diners abans, entre el p√ļblic assistent que hi volia col·laborar, ja que, v√©s a saber on aterrarien. Estant situats a la Pla√ßa, hi devia haver molta expectaci√≥. Fins i tot, deien que es rifaria "un xay entre´els seus favoreixedors". Arribava el moment d'enlairar-se. Moments despr√©s de separar-se del terra, es va veure sortir una flama de la part superior. 
L'aeronauta se n'adon√† del perill en fer una "de sus acostumbradas piruetas √≥ volteretas en el trapecio" (El Norte Catal√°n de 17 d'agost de 1907). Vist aix√≤, dedueixo que tot aquest xou tenia molta relaci√≥ amb un espectacle circense i, no tan fotogr√†fic/paisatg√≠stic. M'acaba de confirmar aquests pensaments un altre article del 24 d'octubre de 1906, del mateix diari, que explica que "al corral d'en Jan Vil√° s'hi aixec√† un globo que portava penjat en un trapezi a un negrito" . Era un moment de m√†xima tensi√≥ per en Vilaregut, per√≤ no per aix√≤ va perdre la serenitat i el seny. Sab√© dominar la situaci√≥, circumst√†ncia que li serv√≠ per a deslliurar-se d'una mort segura. 
A mesura que el foc augmentava, el globus, que s'havia elevat a una considerable altura, va anar descendint r√†pidament anant a caure prop del cementiri. Per sort, al tripulant no li pass√† res. El globus √©s el que tingu√© greus desperfectes. El portaren al solar de Can Masgrau, lloc on tamb√©, la congregaci√≥ dels Estanislaus, guardava el material utilitzat per a la cavalcada dels Reis Mags. Possiblement per la molta calor que feia en aquell dia (estaven en plena can√≠cula) o per unes guspires del motor, de sobte, es torn√† a encendre la tela del globus quedant malmesa quasi en la seva totalitat. El foc l'apagaren el "Jefe Auxiliar de los Somatenes y algunos vecinos". El propietari de Rel√°mpago i la seva fam√≠lia subsistien gr√†cies a ell i, en conseq√ľ√®ncia, quedaren en la major mis√®ria al no haver-hi assegurances que cobrissin aquells fets. Fruit d'aix√≤, una setmana despr√©s, l'amo del globus pass√† per la redacci√≥ de la Gazeta Montanyesa i els manifest√† que, havent-se-li cremat completament dit globus i estant autoritzat per les Autoritats, passaria a fer una col·lecta p√ļblica per construir un nou globus al qual posaria, en agra√Įment, el nom d'aquesta Ciutat. Fora d'aquest contratemps, aquella √®poca estava de moda qualsevol "conquesta de l'aire" que es fes. Una altra d'elles va ser la dels aeroplans. 
La Gazeta Montanyesa de 26 de setembre de 1908 ens relata com "uns eixerits jovincells", a la banda del torrent de Sant Jaume (recull les aig√ľes de la zona de Malla), en van engegar dos, un dels quals anava perfectament. Aquests aeroplans eren aparells alats amb motors molt rudimentaris, per√≤ tingueren el privilegi de ser els primers que van volar pels cels de la Plana. El peri√≤dic pronosticava que "√©s f√†cil que dintre poc veiem voleiar-ne molts m√©s"... tenia molta ra√≥!


MIQUEL  S.
Molist Badiola