VIC FM

VIC FM

Theme Layout

Rightsidebar

Theme Translation

Trending Posts Display

9/recent-posts/grid

Home Layout Display

no

Posts Title Display

no

404

We Are Sorry, Page Not Found

Home Page
Per sort, no patiren desgràcies personals els tripulants del globus que va topar, el 23 de març passat, amb un edifici situat a la porxada nord de la Plaça Major. Era un dels participants al Concurs Internacional de Globus del Mercat del Ram que organitzà Miquel Masallera. Causà lleugers desperfectes en l'immoble (la canal i algunes teules); en concret, al tercer i quart pis. 
Els bombers van actuar ràpidament per evitar el perill que pogués ocasionar la caiguda d'algun fragment a algun despistat que passegés per sota. Pel que fa als danys materials del globus foren pocs. Es va estripar lleugerament la part inferior de la tela havent d'aterrar de manera accidentada (segons els mossos d'Esquadra) en un camp. S'encarregarà dels danys l'assegurança que tenien contractada. És curiós... això em recorda, segons els apunts que tinc, un fet similar amb un altre globus. Si reculem uns "quant anys" enrere, veurem un canvi radical en la situació descrita. Concretament, el diumenge dia 11 d'agost de 1907 a la tarda s'enlairà un globus, també a la Plaça, anomenat Relámpago pilotat per l'aeronauta Sr. Vilaregut
Era el substitut del Capitán Ojeda que es trobava malalt en aquells moments. Abans de l'enlairament, el mateix pilot passà una bossa entre el públic assistent per a "sufragar los gastos que ocasiona tan peligroso y sensacional espectáculo" (Gazeta Montanyesa de 10 d'agost de 1907). S'ha de pensar que, en aquell temps, tot just es començava a conquerir els cels. Hi havia, per a la majoria de la gent, respecte, inseguretat i por a volar. La tècnica aeronàutica feia poc que s'havia consolidat però encara hi havia poques referències de la seguretat d'aquells aparells. Es recaptaven els diners abans, entre el públic assistent que hi volia col·laborar, ja que, vés a saber on aterrarien. Estant situats a la Plaça, hi devia haver molta expectació. Fins i tot, deien que es rifaria "un xay entre´els seus favoreixedors". Arribava el moment d'enlairar-se. Moments després de separar-se del terra, es va veure sortir una flama de la part superior. 
L'aeronauta se n'adonà del perill en fer una "de sus acostumbradas piruetas ó volteretas en el trapecio" (El Norte Catalán de 17 d'agost de 1907). Vist això, dedueixo que tot aquest xou tenia molta relació amb un espectacle circense i, no tan fotogràfic/paisatgístic. M'acaba de confirmar aquests pensaments un altre article del 24 d'octubre de 1906, del mateix diari, que explica que "al corral d'en Jan Vilá s'hi aixecà un globo que portava penjat en un trapezi a un negrito" . Era un moment de màxima tensió per en Vilaregut, però no per això va perdre la serenitat i el seny. Sabé dominar la situació, circumstància que li serví per a deslliurar-se d'una mort segura. 
A mesura que el foc augmentava, el globus, que s'havia elevat a una considerable altura, va anar descendint ràpidament anant a caure prop del cementiri. Per sort, al tripulant no li passà res. El globus és el que tingué greus desperfectes. El portaren al solar de Can Masgrau, lloc on també, la congregació dels Estanislaus, guardava el material utilitzat per a la cavalcada dels Reis Mags. Possiblement per la molta calor que feia en aquell dia (estaven en plena canícula) o per unes guspires del motor, de sobte, es tornà a encendre la tela del globus quedant malmesa quasi en la seva totalitat. El foc l'apagaren el "Jefe Auxiliar de los Somatenes y algunos vecinos". El propietari de Relámpago i la seva família subsistien gràcies a ell i, en conseqüència, quedaren en la major misèria al no haver-hi assegurances que cobrissin aquells fets. Fruit d'això, una setmana després, l'amo del globus passà per la redacció de la Gazeta Montanyesa i els manifestà que, havent-se-li cremat completament dit globus i estant autoritzat per les Autoritats, passaria a fer una col·lecta pública per construir un nou globus al qual posaria, en agraïment, el nom d'aquesta Ciutat. Fora d'aquest contratemps, aquella època estava de moda qualsevol "conquesta de l'aire" que es fes. Una altra d'elles va ser la dels aeroplans. 
La Gazeta Montanyesa de 26 de setembre de 1908 ens relata com "uns eixerits jovincells", a la banda del torrent de Sant Jaume (recull les aigües de la zona de Malla), en van engegar dos, un dels quals anava perfectament. Aquests aeroplans eren aparells alats amb motors molt rudimentaris, però tingueren el privilegi de ser els primers que van volar pels cels de la Plana. El periòdic pronosticava que "és fàcil que dintre poc veiem voleiar-ne molts més"... tenia molta raó!


MIQUEL  S.
Molist Badiola

Slider

7/recent-posts/slider