Revista de Vic 138 - La màgia dins la boira

LLEGEIX LA REVISTA EN FORMAT DIGITAL

Hi ha dies que Vic es desperta sense horitzó. La boira ho cobreix tot i la ciutat queda suspesa en un silenci especial, gairebé íntim. No és una excepció, és una constant. La boira forma part del paisatge, però també del caràcter d’aquesta ciutat i de la manera com entenem el temps i l’espai.

Quan la boira baixa, Vic canvia. La Plaça Major s’omple d’una calma estranya, els carrers s’escurcen i els edificis semblen més propers. El Temple Romà apareix i desapareix, la Catedral s’intueix més que no pas es veu, i la ciutat esdevé un lloc on tot passa més a poc a poc. No és només una qüestió de visibilitat; és una altra manera de viure-la.

LLEGEIX LA REVISTA EN FORMAT DIGITAL

La boira condiciona la vida quotidiana. Marca el ritme de qui surt d’hora a treballar, de qui camina cap a l’escola, de qui obre una botiga o travessa el pont del Remei. És present en la conversa, en l’humor, en aquella frase tan nostra de “avui la boira no aixeca”. I, sense adonar-nos-en, acaba formant part de la nostra identitat col·lectiva.

Però la boira també té un valor simbòlic. Ens recorda que no sempre cal veure-ho tot clar per continuar avançant. Que hi ha moments per caminar amb prudència, per confiar en l’experiència, per deixar que les coses es vagin revelant amb el temps. Vic, com la boira, és una ciutat que no s’explica tota de cop. Cal viure-la, recórrer-la, tornar-hi.

LLEGEIX LA REVISTA EN FORMAT DIGITAL

Aquest número de la Revista de Vic vol posar el focus en aquesta màgia discreta que ens acompanya cada hivern. La boira com a paisatge, però també com a metàfora. Com a element que ens defineix i que, lluny de ser un inconvenient, forma part de l’encant d’una ciutat amb personalitat pròpia.

Quan la boira s’aixeca, Vic reapareix amb tota la seva força. Els carrers, les places, la vida. Però la boira no marxa del tot. Es queda, com un record, com una manera de ser. I potser és precisament això el que fa de Vic una ciutat única.

LLEGEIX LA REVISTA EN FORMAT DIGITAL

Per què no hi ha tanta boira a Vic ultimament?

La boira, aquella cortina enigmàtica que ens envolta amb la seva suavitat i misteri, és un fenomen meteorològic fascinant i divers. Tot i que el seu origen és relativament senzill - la condensació de l'aire quan es troba amb baixes temperatures i elevada humitat - els mecanismes que la generen són tan variats com sorprenents. A continuació, expliquem els sis principals tipus de boira que ens podem trobar:

Boira d'Irradiació Nocturna: Aquesta boira es forma durant les nits clares quan la calor diürna s'escapa cap a l'atmosfera, provocant un refredament nocturn. L'aire proper al sòl també es refreda, condensant el vapor d'aigua superficial i formant boira o boirina. Aquest tipus de boira és comú a fondalades i valls, on l'aire fred s'estanca, i a zones com la Plana de Vic, el Pla de Bages i la Conca d'Òdena.

Boira d'Advecció: Aquesta boira es genera pel contacte de dues masses d'aire amb característiques complementàries: una massa d'aire freda amb una de humida. A diferència de la boira d'irradiació, no té un procés nocturn i es pot donar en qualsevol moment del dia. Un exemple són les boires marítimes a la costa catalana, produïdes pel contacte de l'aire càlid amb l'aigua més freda.

Boira d'Evaporació: Es produeix per dos processos vinculats a l'alta humitat. En primer lloc, quan l'aigua de mar, llacs o rius evapora, saturant l'aire superior. Això dóna lloc a boires concentrades, com les que es poden observar al Cardener, a l'Anoia, al Ter o al Segre. En segon lloc, després de períodes de precipitació, l'evaporació de l'aigua acumulada pot generar boires al dia següent.

Boira Orogràfica: Aquest tipus de boira es forma per l'interacció entre masses d'aire i sistemes muntanyosos. En aquest cas, l'aire es refreda en pujar per un vessant muntanyós, condensant-se i formant núvols baixos que queden enganxats a la superfície terrestre. Aquest fenomen es pot observar en zones com el Montseny, Montserrat o Sant Llorenç del Munt.

Boira d'Inversió Tèrmica: La més comuna a la Catalunya Central, es produeix principalment a la tardor, hivern i principis de la primavera. Aquesta boira es forma quan les temperatures més fredes queden atrapades a les planes i fondalades, mentre que a muntanya hi ha temperatures més altes. Això crea un estancament d'aire fred amb alta humitat, generant boires denses i persistents.

Boira de Subsidència: Aquest tipus de boira pot formar-se a qualsevol indret de la Catalunya Central i es produeix quan hi ha una massa d'aire descendente a causa de les altes pressions. La formació d'aquesta boira depèn de factors com la humitat i el vent, i pot aparèixer en una àmplia gamma de situacions meteorològiques.

La boira, amb tota la seva diversitat i misteri, ens recorda la complexitat de la natura i la fascinació constant que ens desperta el món que ens envolta. Amb cada tipus de boira, la meteorologia ens ofereix un espectacle únic i captivador, recordant-nos la bellesa i la fragilitat del nostre entorn.

Per què no hi ha tanta boira a Vic ultimament?

 

Les boires de la plana de Vic es formen per l’acumulació de l’aire fred.

El mecanisme és el següent: l’aire fred de les muntanyes que envolten la plana de Vic, en ser un aire dens, descendeix per torrents o rierols i a través de les vessants de les muntanyes. El fet que la plana de Vic sigui tancada, pel fet d’estar envoltada de muntanyes relativament altes, fa que aquest aire fred provinent dels voltants no pugui drenar amb facilitat cap al Vallès, a través del riu Congost. Així doncs, a la plana de Vic, s’acumula l’aire fred i la humitat, assolint-se la temperatura de rosada i formant-se boires.

Darrerament, però, se senten comentaris al·ludint a que el nombre de dies de boira ha disminuit significativament els darrers anys. Fins i tot alguns comentaris ho atribueixen a l’existència de l’Eix Transversal, que ha facilitat el drenatge de l’aire fred a través dels seus viaductes, i per tant que l’aire ja no quedi acumulat a la plana. Tots aquests comentaris són, però, sense fonament, basats més en una percepció que en una realitat científica.

Això no treu, però, que els darrers anys els hiverns hagin estat de temperatures més suaus que els de fa unes dècades enrera, i més secs (amb menys humitat), amb un domini de situacions de nord i per tant amb masses d’aire més seques, amb una temperatura de rosada més baixa. Aquestes condicions fa que sigui més difícil formar boires. Però per a poder afirmar que són menys habituals que abans caldran 30 anys (el mínim que suggereix l’Organització Meteorològica Mundial) per poder concloure que la freqüència del nombre de boires hagi variat.

D’altra banda, la calor que alliberen ciutats grans com ara Vic desfà la boira, en crear una mena d’illa de calor, amb una temperatura significativament superior a la dels voltants, més rurals. Aquesta percepció local és, però, la de la majoria dels habitants de la Plana, ja que són en aquests grans municipis on s’hi concentra la major part de la població d’Osona.

REVISTA DE VIC OCTUBRE 122 - LA BOIRA DE LA PLANA

CLICA AQUÍ PER LLEGIR LA REVISTA EN FORMAT DIGITAL

La boira és un fenomen meteorològic captivador que es forma quan l'aire es refreda prou per condensar la humitat que conté. Aquest fenomen es pot manifestar de diverses maneres, depenent de les condicions atmosfèriques i geogràfiques. En el cas de la Plana de Vic, la boira és un element gairebé característic, especialment durant els mesos més freds. Els mecanismes de formació de la boira poden variar, donant lloc a sis tipus principals.

En els darrers anys, alguns habitants de la Plana de Vic han observat una reducció en el nombre de dies amb boira. Hi ha qui ho atribueix a factors com la construcció de l'Eix Transversal, que suposadament afavoreix el drenatge de l'aire fred, o a hiverns més suaus i secs, amb menys humitat i una temperatura de rosada inferior. Tot i això, aquestes teories són més aviat percepcions sense fonament científic, ja que per concloure que la boira és menys habitual, seria necessari un període d'observació de com a mínim 30 anys, segons l'Organització Meteorològica Mundial.

CLICA AQUÍ PER LLEGIR LA REVISTA EN FORMAT DIGITAL

Un altre factor que podria influir és l'efecte d'"illes de calor" creat per les ciutats com Vic. Aquest fenomen es produeix perquè les ciutats generen una quantitat significativa de calor, que impedeix la formació de boira o accelera la seva dissipació, mentre que a les zones rurals, on no hi ha aquest alliberament de calor, la boira pot persistir més temps.

En definitiva, la boira és un fenomen meteorològic complex, amb múltiples factors que en determinen la formació i persistència. Tot i que hi ha una percepció que la boira és menys freqüent, només amb estudis de llarg termini es podrà verificar si aquesta variació és real o simplement una apreciació local.

CLICA AQUÍ PER LLEGIR LA REVISTA EN FORMAT DIGITAL