La boira, aquella cortina enigmàtica que ens envolta amb la seva suavitat i misteri, és un fenomen meteorològic fascinant i divers. Tot i que el seu origen és relativament senzill - la condensació de l'aire quan es troba amb baixes temperatures i elevada humitat - els mecanismes que la generen són tan variats com sorprenents. A continuació, expliquem els sis principals tipus de boira que ens podem trobar:
Boira d'Irradiació Nocturna: Aquesta boira es forma durant les nits clares quan la calor diürna s'escapa cap a l'atmosfera, provocant un refredament nocturn. L'aire proper al sòl també es refreda, condensant el vapor d'aigua superficial i formant boira o boirina. Aquest tipus de boira és comú a fondalades i valls, on l'aire fred s'estanca, i a zones com la Plana de Vic, el Pla de Bages i la Conca d'Òdena.
Boira d'Advecció: Aquesta boira es genera pel contacte de dues masses d'aire amb característiques complementàries: una massa d'aire freda amb una de humida. A diferència de la boira d'irradiació, no té un procés nocturn i es pot donar en qualsevol moment del dia. Un exemple són les boires marítimes a la costa catalana, produïdes pel contacte de l'aire càlid amb l'aigua més freda.
Boira d'Evaporació: Es produeix per dos processos vinculats a l'alta humitat. En primer lloc, quan l'aigua de mar, llacs o rius evapora, saturant l'aire superior. Això dóna lloc a boires concentrades, com les que es poden observar al Cardener, a l'Anoia, al Ter o al Segre. En segon lloc, després de períodes de precipitació, l'evaporació de l'aigua acumulada pot generar boires al dia següent.
Boira Orogràfica: Aquest tipus de boira es forma per l'interacció entre masses d'aire i sistemes muntanyosos. En aquest cas, l'aire es refreda en pujar per un vessant muntanyós, condensant-se i formant núvols baixos que queden enganxats a la superfície terrestre. Aquest fenomen es pot observar en zones com el Montseny, Montserrat o Sant Llorenç del Munt.
Boira d'Inversió Tèrmica: La més comuna a la Catalunya Central, es produeix principalment a la tardor, hivern i principis de la primavera. Aquesta boira es forma quan les temperatures més fredes queden atrapades a les planes i fondalades, mentre que a muntanya hi ha temperatures més altes. Això crea un estancament d'aire fred amb alta humitat, generant boires denses i persistents.
Boira de Subsidència: Aquest tipus de boira pot formar-se a qualsevol indret de la Catalunya Central i es produeix quan hi ha una massa d'aire descendente a causa de les altes pressions. La formació d'aquesta boira depèn de factors com la humitat i el vent, i pot aparèixer en una àmplia gamma de situacions meteorològiques.
La boira, amb tota la seva diversitat i misteri, ens recorda la complexitat de la natura i la fascinació constant que ens desperta el món que ens envolta. Amb cada tipus de boira, la meteorologia ens ofereix un espectacle únic i captivador, recordant-nos la bellesa i la fragilitat del nostre entorn.
Per què no hi ha tanta boira a Vic ultimament?
Les boires de la plana de Vic es formen per l’acumulació de l’aire fred.
El mecanisme és el següent: l’aire fred de les muntanyes que envolten la plana de Vic, en ser un aire dens, descendeix per torrents o rierols i a través de les vessants de les muntanyes. El fet que la plana de Vic sigui tancada, pel fet d’estar envoltada de muntanyes relativament altes, fa que aquest aire fred provinent dels voltants no pugui drenar amb facilitat cap al Vallès, a través del riu Congost. Així doncs, a la plana de Vic, s’acumula l’aire fred i la humitat, assolint-se la temperatura de rosada i formant-se boires.
Darrerament, però, se senten comentaris al·ludint a que el nombre de dies de boira ha disminuit significativament els darrers anys. Fins i tot alguns comentaris ho atribueixen a l’existència de l’Eix Transversal, que ha facilitat el drenatge de l’aire fred a través dels seus viaductes, i per tant que l’aire ja no quedi acumulat a la plana. Tots aquests comentaris són, però, sense fonament, basats més en una percepció que en una realitat científica.
Això no treu, però, que els darrers anys els hiverns hagin estat de temperatures més suaus que els de fa unes dècades enrera, i més secs (amb menys humitat), amb un domini de situacions de nord i per tant amb masses d’aire més seques, amb una temperatura de rosada més baixa. Aquestes condicions fa que sigui més difícil formar boires. Però per a poder afirmar que són menys habituals que abans caldran 30 anys (el mínim que suggereix l’Organització Meteorològica Mundial) per poder concloure que la freqüència del nombre de boires hagi variat.
D’altra banda, la calor que alliberen ciutats grans com ara Vic desfà la boira, en crear una mena d’illa de calor, amb una temperatura significativament superior a la dels voltants, més rurals. Aquesta percepció local és, però, la de la majoria dels habitants de la Plana, ja que són en aquests grans municipis on s’hi concentra la major part de la població d’Osona.
La boira, aquella cortina enigmàtica que ens envolta amb la seva suavitat i misteri, és un fenomen meteorològic fascinant i divers. Tot i que el seu origen és relativament senzill - la condensació de l'aire quan es troba amb baixes temperatures i elevada humitat - els mecanismes que la generen són tan variats com sorprenents. A continuació, expliquem els sis principals tipus de boira que ens podem trobar:
Boira d'Irradiació Nocturna: Aquesta boira es forma durant les nits clares quan la calor diürna s'escapa cap a l'atmosfera, provocant un refredament nocturn. L'aire proper al sòl també es refreda, condensant el vapor d'aigua superficial i formant boira o boirina. Aquest tipus de boira és comú a fondalades i valls, on l'aire fred s'estanca, i a zones com la Plana de Vic, el Pla de Bages i la Conca d'Òdena.
Boira d'Advecció: Aquesta boira es genera pel contacte de dues masses d'aire amb característiques complementàries: una massa d'aire freda amb una de humida. A diferència de la boira d'irradiació, no té un procés nocturn i es pot donar en qualsevol moment del dia. Un exemple són les boires marítimes a la costa catalana, produïdes pel contacte de l'aire càlid amb l'aigua més freda.
Boira d'Evaporació: Es produeix per dos processos vinculats a l'alta humitat. En primer lloc, quan l'aigua de mar, llacs o rius evapora, saturant l'aire superior. Això dóna lloc a boires concentrades, com les que es poden observar al Cardener, a l'Anoia, al Ter o al Segre. En segon lloc, després de períodes de precipitació, l'evaporació de l'aigua acumulada pot generar boires al dia següent.
Boira Orogràfica: Aquest tipus de boira es forma per l'interacció entre masses d'aire i sistemes muntanyosos. En aquest cas, l'aire es refreda en pujar per un vessant muntanyós, condensant-se i formant núvols baixos que queden enganxats a la superfície terrestre. Aquest fenomen es pot observar en zones com el Montseny, Montserrat o Sant Llorenç del Munt.
Boira d'Inversió Tèrmica: La més comuna a la Catalunya Central, es produeix principalment a la tardor, hivern i principis de la primavera. Aquesta boira es forma quan les temperatures més fredes queden atrapades a les planes i fondalades, mentre que a muntanya hi ha temperatures més altes. Això crea un estancament d'aire fred amb alta humitat, generant boires denses i persistents.
Boira de Subsidència: Aquest tipus de boira pot formar-se a qualsevol indret de la Catalunya Central i es produeix quan hi ha una massa d'aire descendente a causa de les altes pressions. La formació d'aquesta boira depèn de factors com la humitat i el vent, i pot aparèixer en una àmplia gamma de situacions meteorològiques.
La boira, amb tota la seva diversitat i misteri, ens recorda la complexitat de la natura i la fascinació constant que ens desperta el món que ens envolta. Amb cada tipus de boira, la meteorologia ens ofereix un espectacle únic i captivador, recordant-nos la bellesa i la fragilitat del nostre entorn.
Per què no hi ha tanta boira a Vic ultimament?
Les boires de la plana de Vic es formen per l’acumulació de l’aire fred.
El mecanisme és el següent: l’aire fred de les muntanyes que envolten la plana de Vic, en ser un aire dens, descendeix per torrents o rierols i a través de les vessants de les muntanyes. El fet que la plana de Vic sigui tancada, pel fet d’estar envoltada de muntanyes relativament altes, fa que aquest aire fred provinent dels voltants no pugui drenar amb facilitat cap al Vallès, a través del riu Congost. Així doncs, a la plana de Vic, s’acumula l’aire fred i la humitat, assolint-se la temperatura de rosada i formant-se boires.
Darrerament, però, se senten comentaris al·ludint a que el nombre de dies de boira ha disminuit significativament els darrers anys. Fins i tot alguns comentaris ho atribueixen a l’existència de l’Eix Transversal, que ha facilitat el drenatge de l’aire fred a través dels seus viaductes, i per tant que l’aire ja no quedi acumulat a la plana. Tots aquests comentaris són, però, sense fonament, basats més en una percepció que en una realitat científica.
Això no treu, però, que els darrers anys els hiverns hagin estat de temperatures més suaus que els de fa unes dècades enrera, i més secs (amb menys humitat), amb un domini de situacions de nord i per tant amb masses d’aire més seques, amb una temperatura de rosada més baixa. Aquestes condicions fa que sigui més difícil formar boires. Però per a poder afirmar que són menys habituals que abans caldran 30 anys (el mínim que suggereix l’Organització Meteorològica Mundial) per poder concloure que la freqüència del nombre de boires hagi variat.
D’altra banda, la calor que alliberen ciutats grans com ara Vic desfà la boira, en crear una mena d’illa de calor, amb una temperatura significativament superior a la dels voltants, més rurals. Aquesta percepció local és, però, la de la majoria dels habitants de la Plana, ja que són en aquests grans municipis on s’hi concentra la major part de la població d’Osona.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari aqui!