Entrevistem a: Els Catarres

Els Catarres ens reben a Centelles, d’on Ă©s Roser Cruells, en una breu treva dins la nova gira que aquest estiu els ha portat per tot al paĂ­s i que s’allargarĂ , encara, fins a finals d’any.  DesprĂ©s de divuit mesos fora dels escenaris, aquesta primavera van presentar el seu nou disc, ‘Tots els meus principis’, un Ă lbum amb un gir a una sonoritat mĂ©s electrĂČnica que el seu pĂșblic, ansiĂłs pel seu retorn, ha acollit molt bĂ©. L’Èric VergĂ©s Ă©s qui porta la veu cantant de l’entrevista, amb acotacions de la Roser i en Jan Riera.

DesprĂ©s d’acomiadar-vos del pĂșblic el 2016, amb aquest nou disc ‘Tots els meus principis’ heu començat una nova gira. Com ha anat la tornada als escenaris? 
La tornada als escenaris ha anat molt bĂ©, ha estat fantĂ stica. Realment no ens esperĂ vem l’acollida que ha tingut aquest nou disc, perquĂš desprĂ©s d’un any i mig gairebĂ© fora... mai saps com reaccionarĂ  la gent, si ha perdut l'interĂšs en nosaltres, si  vol sentir mĂ©s Catarres, si no… I realment hi havia molta gent esperant-nos. El canvi d’estil -que crec que es nota bastant en el disc- el pĂșblic l’ha entomat molt bĂ©, se l’ha fet seu de seguida, no hem tingut cap queixa… TenĂ­em una mica de por en aquest sentit, a veure quĂš passarĂ  quan la Roser no toqui el contrabaix, quan sentin el so elĂšctric aquest mĂ©s contundent. PerĂČ ha agradat molt i estem molt contents perquĂš en els directes la gent canta molt les cançons, tan les antigues com les noves.

Ja fa uns quants anys que la mĂșsica festiva de Els Catarres fa de banda sonora dels estius a Catalunya. Com us fa sentir aixĂČ? 
Ens fa sentir molt bĂ©, o sigui, molt afortunats que la gent ens consideri la seva banda sonora, ja no nomĂ©s dels seus estius sinĂł que tambĂ© ens arriben cada dia missatges i correus electrĂČnics de gent que ens explica la seva vida, com va conĂšixer la seva parella, com van tenir el seu primer fill, com l’integren a la seva vida, a les seves histĂČries... i llavors ens ho fan arribar. I Ă©s molt maco, no, aixĂČ? PerquĂš no hi ha res millor per un mĂșsic que el fet que la gent es faci seves les cançons aixĂ­, no nomĂ©s que les ballin i les cantin en un concert, sinĂł que les incorporin en el seu dia a dia. Jo crec que aixĂČ Ă©s el privilegi mĂ©s gran que pot haver-hi.
QuĂš creieu que Ă©s allĂČ que fa que connecteu tant amb el pĂșblic catalĂ ?
El que fa que connectem amb el pĂșblic catalĂ  no sĂ© exactament quĂš Ă©s... suposo que una combinaciĂł de factors: que cantem amb honestedat, de temes que, una mica, ens poden tocar a tots. Som d’aquĂ­, Ă©s una mĂșsica amable, que no Ă©s estrident, no som molt radicals en cap sentit, perĂČ a la vegada tenim certs ideals i som ferms amb els que tenim. Som honestos amb el que fem i tampoc som pretensiosos... i penso que les cançons sĂłn una mica bones, o tenen alguna cosa, no ho sĂ©. Suposo, vaja… [riu].

Com és la vida de gira, la rutina de tenir un concert gairebé cada dia?
Hi ha molta varietat, Ă©s una vida poc rutinĂ ria perĂČ si que hi ha unes certes rutines dins el propi concert. Has d’agafar el cotxe, anar cap al poble o ciutat que et toqui -a vegades estĂ  mĂ©s a prop, o mĂ©s lluny- i cada poble tĂ© les seves coses. PerĂČ si que has de fer les proves de so, llavors vas a sopar, desprĂ©s fas el concert, i... Ă©s divertit, Ă©s una feina molt divertida perĂČ a la  vegada tambĂ© Ă©s molt dura, et crema molt, perquĂš mai estĂ s a casa, no coincideixes mai amb horaris amb els amics, amb la famĂ­lia, perquĂš els concerts sempre acaben sent el cap de setmana, quan la gent tĂ© temps lliure i nosaltres no en tenim... perĂČ alhora Ă©s una feina que et recompensa moltĂ­ssim: quan tens milions de persones cantant les teves cançons dia si i dia tambĂ©, doncs Ă©s una cosa que t’omple molt i t’enganxa molt tambĂ©. Quan no tens concerts, ho trobes molt a faltar.

Com veieu la indĂșstria musical catalana? Creieu que estĂ  en bona forma? 
Penso que la indĂșstria catalana de la mĂșsica estĂ  en bona forma i cada vegada ho estĂ  mĂ©s. Crec que hi ha un ressorgiment des de fa ja uns anys. Quan vam començar nosaltres començava tota aquesta histĂČria del ressorgiment de la mĂșsica en catalĂ  que va començar una mica, des del meu punt de vista, amb AntĂČnia Font, Manel, Els Amics de les Arts… I llavors ja ens hi hem afegit al darrere grups mĂ©s festius, mĂ©s de festa major, que hem recuperat aquest espai de les festes majors mĂ©s de grups d’aquĂ­. Cada cop n’hi ha mĂ©s de grups que estan triomfant, que canten en catalĂ ; s’estĂ  obrint molt, aquest mercat i Ă©s fantĂ stic; Ă©s beneficiĂłs per tothom.

Tots els vostres discos es poden descarregar lliurement a la vostra web. Per quĂš vau decidir fer aquesta aposta?
Tots els nostres discos es poden descarregar lliurement a la nostra web des del principi, des del primer disc que vam fer, des de la primera maqueta, de fet. Primer perquĂš creiem que ha de ser aixĂ­, que Ă©s una mica inĂștil aquest concepte de posar barreres a internet perquĂš no se’n poden posar. La gent trobarĂ  igualment el disc i posats a que el trobin per un altre costat mĂ©s val que se’l baixin de la nostra web, amb la qualitat que nosaltres volem que tingui i tambĂ© perquĂš ara mateix la mĂșsica, al final, s’escolta quasi tota per Spotify o plataformes d’Streaming. Tampoc vendrem mĂ©s discos si ho deixem de regalar. És mĂ©s, creiem que en vendrem menys, perquĂš al final la gent et compra el disc, avui en dia, per tenir un record, per tenir una mena de peça del grup, un enllaç emocional amb el grup; la mĂșsica no l’escoltem en CD gairebĂ©. I tambĂ© perquĂš creiem que la mĂșsica per internet ha de ser lliure; a nosaltres ens interessa que sigui aixĂ­ i sempre ho serĂ .

QuĂš els dirĂ­eu als grups que comencen? 
Jo els diria que siguin honestos amb ells mateixos, que facin la mĂșsica que ells volen fer, encara que sembli que no ha de triomfar. Al final els grups que triomfen sĂłn els que tenen un so propi, un llenguatge propi i una imatge prĂČpia. I llavors, darrera, venen molts grups amb aquella estela. Jo crec que el mĂ©s important Ă©s ser honest amb el que fas i fer el que tu vols fer perquĂš sinĂł, a la llarga, Ă©s molt cansat ser una persona que no ets.

Quina Ă©s la vostra marca, quina Ă©s l’essĂšncia ‘Catarra’?
La nostra marca suposo que sĂłn les lletres, el “bon rotllo”, no? Tenim unes lletres molt positives, que intenten donar sempre la volta a les coses i buscar la llum a les situacions. I el so, tambĂ© Ă©s un so amable, sĂłn cançons que entren fĂ cil. La senzillesa Ă©s la paraula. Ens basem mĂ©s en les cançons que en el que se’n diu la producciĂł, el com es vesteix la cançó. Potser aquest disc Ă©s el que mĂ©s hem produĂŻt perquĂš tambĂ© ens venia de gust fer una cosa diferent, perĂČ en els altres discos es nota molt que sĂłn cançons molt senzilles a l’hora de tocar-les, sĂłn cançons que tothom pot tocar, encara que no sĂ pigues tocar gaire bĂ© la guitarra, pots agafar una guitarra i tocar cançons de Els Catarres, sĂłn fĂ cils. PerĂČ no vol dir que sigui fĂ cil composar-les, fer cançons senzilles tambĂ© Ă©s difĂ­cil, el mĂ©s fĂ cil Ă©s caure en carregar molt les coses per semblar que en saps mĂ©s. A vegades trobar el camĂ­ mĂ©s recte i senzill Ă©s difĂ­cil.

QuĂš en queda set anys desprĂ©s de la ‘Jenifer’, cançó de l’estiu del 2011? Com veieu la vostra evoluciĂł al llarg d’aquests anys?
Sembla que faci encara mĂ©s temps que set anys, de la Jennifer. No ho sĂ©… en queda tot, no? Vull dir no ens avergonyeix gens, estem molt orgullosos d’aquesta cançó, i la seguim i seguirem fent als concerts. El que ens agrada Ă©s donar-li la volta, fer-la diferent, canviar-li una mica el vestit, perĂČ, si no fos per la Jenifer no estarĂ­em aquĂ­. No tindrĂ­em aquesta feina, no estarĂ­em vivint com estem vivint tots aquests anys. Estem molt contents d’haver tingut l’idea de fer-la en aquell moment, i no nomĂ©s de la Jennifer, el grup tambĂ©, perquĂš fer el grup i fer la Jennifer... van anar de bracet. TambĂ© el que haguĂ©s pogut passar Ă©s que era una cançó que ho va petar tan fort i tan rĂ pid que haguĂ©s pogut fer ombra a tota la resta de coses que fĂ©ssim desprĂ©s. I aixĂČ ho vam tenir clar des del principi, tambĂ© perquĂš portĂ vem molts anys tenint grups de mĂșsica i sabĂ­em que no era tan fĂ cil tot plegat, i que no tenĂ­em res garantit. Llavors vam començar a treballar en altres cançons com bojos perquĂš no ens eclipsĂ©s l’Ăšxit de la Jenifer i poguĂ©ssim seguir, tenir una carrera mĂ©s llarga, fer mĂ©s discos i que la gent se’ls escoltĂ©s com a Catarres, no com “els de la Jenifer”. PerquĂš tambĂ© era un risc caure en aquest parany. I bĂ©... crec que ens n’hem sortit prou bĂ©.
Publica un comentari a l'entrada

Comentaris