EMDR - Dessensibilització i Reprocessament per moviments oculars

Has sentit a parlar de l'EMDR? Probablement si no estàs dins del món de la psicologia, no hagis escoltat mai aquestes sigles. Tot seguit, t'explico en què consisteix aquesta teràpia i fem una mica de reflexió entorn de l'ajuda que ens pot oferir un professional de la psicologia.

Per començar, EMDR són les sigles que s'utilitzen per abreujar el procés de Dessensibilització i Reprocessament per moviments oculars. Es tracta d'una teràpia utilitzada en psicologia, que treballa sobre el mateix sistema de processament de la informació dels pacients, amb l'objectiu de desbloquejar-lo i de reduir uns determinats símptomes.

Dit amb altres paraules, l'EMDR es basa en un model on una determinada situació no s'ha processat del tot bé a escala cerebral, com podria ser per exemple, un fet traumàtic, com viure la mort d'un familiar molt proper o el fet d'haver viscut una catàstrofe natural. Aquestes situacions impactants per les persones, no s'han processat bé i estan produint una sèrie de símptomes com podria ser ansietat, angoixa, pors irracionals o creences que ens limiten, com el fet de pensar que no servim per res, o que no podem aconseguir allò que ens proposem.

Així doncs, per tal de millorar aquesta situació que pot acabar ocasionant diferents trastorns mentals, com Trastorn Depressiu Major, Trastorn d'Ansietat Generalitzada o consum de tòxics, es treballa de la següent manera:

1. El pacient descriu l'incident traumàtic, sempre amb l'ajuda del terapeuta que dóna les pautes perquè la persona pugui seleccionar aquella part més dolorosa i que li està generant més ansietat.

2. Mentre això succeeix, el terapeuta dur a terme l'estimulació bilateral, és a dir, guia al pacient perquè aquest mogui els ulls d'un costat a l'altre, o bé fa que aquest escolti un so d'una orella a l'altre, o li dóna cops a les espatlles o a les mans alternant dreta i esquerra. En tots tres casos, es tracta d'una estimulació bilateral.

3. Aquest procediment permet al pacient processar correctament la informació, el cervell es desbloqueja i comença a integrar allò que va passar.

4. És una teràpia que treballa en el passat, en el present i també en el futur. Recollint els fets traumàtics que ja han ocorregut, els estímuls que poden activar els símptomes com per exemple una olor, o el fet de visitar la platja per exemple si vas viure un tsunami, i prepara al pacient perquè pugui gestionar situacions futures i aprengui a abordar els problemes superant la por i sentint-se més segur d'ell mateix.

Així doncs, per concloure amb aquest sisè article, m'agradaria comentar que avui en dia encara hi ha persones que no creuen en l'ajuda que pot proporcionar un psicòleg o psicòloga, és a dir, existeix avui en dia un cert estigma envers la professió. Però en la majoria dels casos, els i les professionals disposen de recursos diferents, de teràpies diferents per ajudar a una persona a superar una determinada situació.

Per tant, si estàs vivint una situació complicada, si tens símptomes ansiosos, com taquicàrdies o pensaments recurrents que et generen angoixa... et recomano que busquis ajuda professional, algú que et doni suport i que t'ofereixi les eines per gestionar la situació. Per què sentir-se malament no ha de generar una sensació de culpa, o de vergonya, la vida és un llarg procés d'aprenentatge, i cada dia podem integrar nous aprenentatges que ens ajudin a créixer com a persones.