Benvolgut Gener

Una taula plena de papers en blanc, un parell de bolígrafs gastats i les poques ganes que et queden de fer màgia assentades al terra, al costat d’una cadira plena de roba que fa dies que no t’acaba de quedar bé.

Els dies passen més a poc a poc de l’habitual. Somrius amb certa desgana, escoltes un parell de nadales per la radio. Tot és més frustrant de l’habitual.

T’estires al llit sense mandra, ni son. Només t’estires i et quedes mirant el sostre blanc, esperant la musa; la inspiració; el què sigui.

Bufes, t’aixeques i et mires fixament al mirall.

El teu reflexa, cansat, et torna la mirada. I t’adones que potser si que és veritat, que fas mala cara. Que un parell de bosses fosques et rodegen els ulls, que els llavis estan més ressecs i mossegats del normal, que els ossos de la clavícula se’t noten horriblement.

Que potser és veritat que has perdut les ganes de sortir al carrer. Que només tens ganes que el Nadal passi amb la crueltat habitual, observant com tantes i tantes persones són felices en el seu món maquillat amb decoració nadalenca i un munt de desitjos que, prou saben, no són fàcils d’aconseguir.

I tu et mires, i penses si realment és tant demanar que s’acabin ja aquestes dates. Que el fred de mitjans de gener arribi amb força, potser aquest any serà inclús reconfortant, la fredor de fora es confondrà amb la que et neix a dins.

Que arribi la rutina, el gust a cafè i a problemes quotidians. Que torni la normalitat, vestida amb la seva roba grisa i ordinària. Que desapareguin aquests dies on tothom és tant i tant agradable, on les persones intenten somriure més i es diuen paraules benaventurades de manera frívola i superficial.

Que, tant de bo, amb la rutina, tornin les ganes d’escriure i de sentir. Que la musa aparegui per la porta, deixi el tabac sobre la taula i t’expliqui què ha estat fent aquestes setmanes.

Que l’escalfor de la tranquil·litat ho rodegi tot.

Que l’hivern sigui més hivern que mai, que s’emporti aquesta escalfor que en prou feines sents, però que no t’acaba de convèncer.

Que l’any avanci amb empenta, sense presses, però allunyant-se d’aquest Nadal que et regira les entranyes i et deixa els papers ben blancs.

Núria Dot