El número 8 del mes d’abril de 2015. per Manel Montero

Encara de tant en tant em miro amb un somriure a la cara de la Revista de Vic on en Xavi Ruiz em va entrevistar amb motiu de la publicació del meu llibre “Buscant en Kevin”. D’ençà que entre ambdós va néixer un vincle interessant, amb un nexe comú, la il·lusió pel treball que estàvem fent. Ell des de la seva vessant professional dins el món editorial, jo des de la d’haver vist complert el desig d’escriure la meva història sobre un jove australià, membre de les Brigades Internacionals, que descansa en el cementiri de Vic.
Vam parlar de projectes, de perspectives, en definitiva, de les il·lusions que són les que alimenten moltes vegades els projectes que quan veuen la llum omplen de satisfacció. I aquesta se’ns va fer realitat quan en Xavi va publicar el meu segon llibre sota el segell de la seva editorial, “La policia de Vic. Segle i mig d’història” que vaig tenir l’honor com a vigatà que sóc, de presentar-lo al Temple Romà de Vic.
La Revista de Vic ha sabut combinar en el seu contingut dosis d’actualitat, d’interès general, d’història, de costums i un llarg etcètera, amb la flassada de Vic cobrint tota aquesta informació i explicada per gent que viu la seva experiència i la pot plasmar en aquesta publicació. Si a més s’afegeix que tot això arriba a les mans de la gent en forma gratuïta i amb una producció atractiva en la seva presentació, es pot dir que és un repte que no tothom pot aconseguir. El seu segell editorial també es plasma en forma de llibres, la majoria d’ells fan florir la història de Vic al record dels lectors, siguin vigatans o no.
Recordant la darrera pregunta que em feia en aquella publicació del 2015 sobre si tenia cap projecte en mans, vaig respondre-li que “escriure ha estat una fiblada molt encisadora”, encoratjo a en Xavi Ruiz i l’equip que fa possible aquesta edició a seguir escrivint, publicant i fent possible la il·lusió de molts que poden veure complerts els seus projectes.