'Valorar els joves' de Mariona Isern


La mort de Johan Cruyff m’ha colpit molt i m’ha fet pensar que √©s una ll√†stima que els grans reconeixements arribin quan les persones que han sigut importants pel pa√≠s ja s√≥n molt grans o, la majoria d’ells, morts. He pogut adonar-me que, en general, tots tenim tend√®ncia a creure que les persones adultes i que ja han viscut molt s√≥n les que m√©s es mereixen un premi o un reconeixement. √Čs m√©s, la majoria de persones que han contribu√Įt d’alguna manera a la societat, reben un premi en forma d’agra√Įment quan ja s√≥n morts.
Quan ja no hi s√≥n, √©s quan tothom se’n declara un ferm admirador. Aix√≤ √©s just el que est√† passant aquestes setmanes amb la mort del geni del futbol, Johan Cruyff. Durant tota la seva vida, va col·leccionar tants t√≠tols com enemics i la majoria d’ells, li van fer la vida impossible. Els mateixos que li van fer la vida impossible, ara surten als mitjans de comunicaci√≥ amb cara de pena quan el que haurien de fer √©s repassar l’hemeroteca i, per dignitat, callar.
En aquest pa√≠s, hi ha un moda i √©s la de no suportar l’√®xit dels altres. L’enveja ens porta a l’amargor i a no viure tranquils. Sembla que veure als altres feli√ßos ens hauria de fer sentir satisfets per√≤ no √©s aix√≠. Ens crea una vena molt perillosa que se’ns pot girar en contra en qualsevol moment.
En aquest pa√≠s, encara es t√© una visi√≥ molt antiga sobre els joves. Es pensa que als joves no se’ls ha de valorar per la feina que fan perqu√® representa que √©s el que toca i no fan res extraordinari ni excepcional. Que els m√©s joves ens busquem la vida, ens espavilem sols i ens treballem el nostre futur ha de ser tingut en compte.
Nosaltres mateixos no podem fer veure que sentim ploure quan veiem casos aix√≠ i aix√≤ √©s culpa de tots. Tamb√© dels m√©s joves, que ens hem acostumat a aquest t√≤pic i hem fet ben poca cosa per canviar-lo. Hi ha costums que nom√©s la hist√≤ria pot canviar. Aquesta actitud ja no √©s nom√©s una moda o un t√≤pic, √©s un problema contracultural com a pa√≠s i com a societat. Ens hem de reivindicar, ser ambiciosos i fer callar boques amb la nostra feina que √©s l’√ļnica arma que tenim.
La societat ens t√© mal acostumats i quan sentim alg√ļ, relativament jove, que t√© una idea de negoci i la vol tirar endavant, √©s f√†cil escoltar-ne cr√≠tiques abans de saber res. Jutjar per l’edat, per l’aparen√ßa o per una suposada innoc√®ncia √©s l’esport preferit d’aquest pa√≠s. No √©s gens senzill per√≤ potser s’ha d’intentar trobar una mesura entre saber valorar els altres i protegir-los. La pr√≤pia i aliena exig√®ncia √©s positiva i ens aporta una motivaci√≥ extra per seguir superant reptes dia a dia per√≤ tamb√© √©s cert que tots necessitem sentir-nos valorats, protegits i estimats. Una cosa no √©s excloent de l’altre i les dues –el valor i la protecci√≥- s’han de complementar.

Mariona Isern Casaramona - M. info@marionaisern.cat - T. 686 333 952 - W. www.marionaisern.cat