Enmig de les moltes veus que habiten avui la literatura catalana, hi ha autors que trenquen esquemes amb senzillesa, honestedat i una profunditat que no es veu a primera vista. Aquest és el cas de Tot allò que callem, la novel·la debut de Maria Valldeneu Barrero, una escriptora vigatana que ha aconseguit —amb paraules clares i sensibles— posar llum sobre tot allò que sovint evitem dir.
Publicat per El Punt Volat el 2025, aquest llibre ens introdueix en la vida de Rita, una dona que transita entre les expectatives socials que pesen sobre ella i el seu propi anhel d’autenticitat. La història, ambientada entre Vic i Barcelona, explora les tensions de la vida quotidiana, les relacions familiars i l’amor, però també —i sobretot— el pes silenciós de les convencions i del patriarcat que, durant molt de temps, han deixat les dones en un segon pla.
Una mirada íntima i coral al silenci
Allò que fa especial Tot allò que callem és la seva capacitat de convertir el silenci en una força narrativa. Les paraules de la Rita —amb tota la seva vulnerabilitat i complexitat— esdevenen un reflex de les moltes veus que han estat guardades o ignorades. El títol mateix ja és una invitació: pensar en tot allò que amaguem dins nostre, i que sovint no ens atrevim a expressar.
La novel·la va més enllà d’un relat sobre una vida personal; parla de la pressió d’ajustar-se a normes que no sempre ens representen, de la recerca de la mateixa veu, i de la necessitat de transformar el dolor en paraula. És una obra que, malgrat la seva proximitat emocional, reivindica una mirada crítica sobre el rol de la dona en la societat.
Maria Valldeneu Barrero: una veu Vigatana amb profunditat
El que fa encara més interessant aquesta obra és la trajectòria personal de l'autora. Maria Valldeneu Barrero no arriba des del món literari tradicional; és periodista i gestora de comunitats, i ha anat forjant la seva veu narrativa des de la quotidianitat i l’experiència personal. Veïna de Centelles, però amb forta vinculació a Vic, Valldeneu ha sabut traslladar al paper una veu íntima que alhora ressona col·lectivament.
Aquest debut —format per gairebé 178 pàgines— s’ha presentat com un projecte personal i valent, amb un tiratge inicial modest però carregat de significat. L’obra es pot considerar part del ric teixit d’autors locals que estan aportant noves perspectives a la narrativa en català.
Un llibre que convida a parlar
En un moment en què la literatura busca connectar amb les experiències reals i les emocions compartides. Tot allò que callem brilla per la seva capacitat d’obrir diàlegs sobre temes que, sovint, romanen en silenci. És una lectura que et demana implicació emocional, que et fa reflexionar i que —en molts moments— et reconforta perquè parla de qüestions universals amb una sensibilitat molt humana.
Si estimes la literatura que no només explica una història sinó que també escolta la teva pròpia veu interior, aquest llibre no et deixarà indiferent.