Aquest 2025, la ciutat de Vic viu un moment excepcional: la commemoració dels 300 anys de l’església dels Dolors. El temple barroc, inaugurat el 1728, és un dels grans exponents de l’arquitectura religiosa vigatana i un símbol de la devoció que ha marcat generacions. Però aquest aniversari ha anat més enllà dels actes litúrgics i culturals: ha revelat una part desconeguda de la nostra història que feia segles que dormia sota terra. Parlem de la galeria sepulcral inèdita i de la cripta dels Dolors.
Una descoberta que emociona
Les recerques arqueològiques i els treballs de consolidació han tret a la llum un espai fins ara ignorat: una galeria perimetral vinculada a l’antic vas sepulcral del temple. Aquest tipus de recintes funeraris eren habituals a les esglésies barroques, i ara, gràcies a aquesta troballa, Vic recupera un tros del seu passat i guanya una finestra privilegiada per entendre millor com vivien —i com morien— els nostres avantpassats.
El valor del descobriment va més enllà de l’arquitectura. Les primeres anàlisis han confirmat la presència de restes de 33 infants i quatre adults, testimonis muts d’un temps en què la mortalitat, especialment infantil, era una realitat constant. Els estudis antropològics, realitzats en col·laboració amb la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, aportaran nova llum sobre les condicions de vida i de salut d’aquella època.
El repte de conservar i explicar
La ciutat de Vic té ara l’oportunitat i la responsabilitat de preservar aquest llegat. La Congregació dels Dolors ha impulsat un micromecenatge que ha fet possible la consolidació de la cripta i la seva preparació per a visites puntuals. L’objectiu no és convertir-la en un espai turístic més, sinó garantir que pugui ser visitada amb respecte i solemnitat, transmetent coneixement i memòria.
Aquest espai s’obrirà de manera molt restringida i en actes concrets, amb la presència dels mecenes que n’han fet possible la recuperació. D’aquesta manera, es garanteix el manteniment i es preserva alhora el seu caràcter sagrat i íntim.
Tres segles de patrimoni viu
Avui, l’església dels Dolors és reconeguda com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Més enllà de la seva bellesa arquitectònica, representa tres segles de fe, d’art i de vida comunitària. La façana, l’altar major i els espais interiors reflecteixen l’esperit del barroc, pensat per commoure i deixar empremta. Amb la descoberta de la cripta i la galeria, aquest patrimoni esdevé encara més ric i complex.
Els Dolors, però, també han estat un espai de trobada ciutadana i cultural. El Mercat del Ram o les grans celebracions religioses hi han trobat sempre un punt de referència. És, en definitiva, un lloc que ha marcat i continua marcant la vida de Vic.
La memòria de la ciutat
Aquest descobriment ens interpel·la com a vigatans. Ens recorda que sota els nostres peus hi ha segles d’història i que cada pedra amaga un relat. La cripta i la galeria dels Dolors no són només restes arqueològiques: són un testimoni viu de qui érem i un llegat per als qui vindran.
És responsabilitat nostra conservar-ho i, sobretot, explicar-ho. Explicar que Vic és una ciutat viva, que sap mirar endavant sense oblidar mai el seu passat. Que darrere de cada façana barroca hi ha històries de fe, de dolor, de vida i de mort.
Una oportunitat per a la cultura vigatana
El 300è aniversari dels Dolors ens brinda una ocasió magnífica per enfortir la relació entre patrimoni i ciutadania. Les troballes arqueològiques han d’anar acompanyades d’un discurs cultural potent, capaç d’arribar a tothom: a estudiosos, famílies, escoles i a tots els qui passegen pels carrers de Vic.
La història dels Dolors és la nostra història. La seva cripta, redescoberta i oberta puntualment, és una porta que ens convida a mirar enrere amb respecte i a caminar endavant amb consciència.
