Espinelves és un municipi osonenc situat al límit est de la comarca, ja a la província de Girona. És un poble de muntanya d’uns 200 habitants, que sempre ha sigut terra de pas entre les Guilleries i la plana de Vic. La primera notícia històrica sobre Espinelves és de l’any 943, època en què hi havia la primitiva església romànica dedicada a Sant Vicenç. L’actual església fou consagrada al 1187, moment en que es va construir la nova nau adossada al costat de migdia. Aquest fet ha donat lloc a la característica imatge de Sant Vicenç d’Espinelves, amb dues naus romàniques amb els seus respectius absis enfinestrats orientats a llevant. D’aquest mateix any 1187 es pot datar una obra mestre de la pintura romànica del Montseny, no massa abundant al massís. Es tracta del frontal de l’altar de l’església d’Espinelves, també anomenat frontal de la Mare de Déu i els Sis Profetes, una obra de 147 centímetres de llarg per 88 de pintura al tremp sobre fusta. El frontal és un element de mobiliari sacre que decorava la part davantera de l’altar de les esglésies cristianes. El frontal d’Espinelves té la configuració típica de la pintura romànica, que en una posició central hi ha la Mare de Déu i el nen Jesús, i la resta es divideix en quatre parts. Dels dos compartiments superiors, a l'esquerre hi ha l'escena de l'Adoració dels tres Reis Mags guiats pel gran estel de vuit puntes, i a la dreta l'entrada de Jesús a la ciutat de Jerusalem. Als dos compartiments inferiors, organitzats cadascun amb tres arcuacions, s’hi troben els sis profetes (Isaïes, Jeremies, David, Ezequiel, Daniel i Zacaries) que van predir la vinguda del Messies, i que donen nom a aquest frontal.
Hom creu que aquest frontal fou especialment pintat per ornamentar l’altar d’Espinelves, i que fou produït a un taller pictòric de Vic per l’anomenat Mestre de Vic o Mestre d’Espinelves (es desconeix el nom de l’artista). El frontal d’Espinelves està relacionat amb la litúrgia i paralitúrgia que es duia a terme a la catedral romànica de Vic a la segona meitat del segle XII. El frontal, donat el seu extraordinari valor històric i pictòric, va ser adquirit el juliol de 1880 per Jaume Collell, Antoni d'Espona, Joaquim d'Abadal i Francesc Febrer, i dipositat al Museu del Cercle Literari de Vic. Donada la seva vàlua, va ser una mostra de l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1888. Com la resta de les obres d'art del Cercle Literari, formà part del fons inicial del Museu Episcopal de Vic (MEV) inaugurat el 1891. L'any 1902 es mostra a l'Exposició d'Art Antic de Barcelona. Actualment forma part de la col·lecció permanent que s’exposa a la sala 4 del MEV (planta baixa), al meu criteri una de les obres claus del romànic del museu. A l’obra original exposada s’observa la part mitja inferior dels sis profetes amb la pintura desgastada. Al Mestre de Vic també se li atribueix, per les mateixes característiques pictòriques, les pintures murals dedicades a sant Tomàs Becket de l’església de Santa Maria de Terrassa.
L’església de Sant Vicenç d’Espinelves avui en dia es conserva en bon estat gràcies a les restauracions que s’hi van dur a terme durant la dècada de 1970 que, tot i haver estat força discutides en el seu moment, han permès destacar la part romànica original. Quan actualment entrem a l’església, sembla que entrem a l’edifici original del segle XII, amb la seva atmosfera frescal i ombrejada, i a l’altar podem veure el famós frontal, una bona reproducció de l’altar original que, si ningú no ens ho explica passaria per l’original. Hi ha un detall però, que el diferencia de l’original exposat al MEV, i és que la part desgastada del frontal original aquí es mostra sencera, de manera que podem veure perfectament l’abillament inferior del sis profetes, com també es mostra perfectament la sanefa perimetral que emmarca el frontal. La part més significativa d’aquesta pintura reconstruïda és als peus de l’ametlla mística que engloba la Mare de Déu i el nen Jesús, en que en l’original no s’aprecia res i en aquesta còpia d’Espinelves es veu que és sostinguda a l’esquerre per un lleó, símbol de l'evangelista Marc, i a la dreta per un toro, símbol de l'evangelista Lluc.
En el frontal podem veure com la comitiva del Reis Mags és encapçalada per Melcior, que ofereix una copa a la Mare de Déu, sortint de les mans del seu àmbit per apropar-les a l’ametlla central. Melcior inclina el cap en senyal de reverència cap al nen Jesús, i la seva corona queda suspesa a l’aire. El rei que apareix a la part central del conjunt de Reis Mags és Baltasar, que té el cap girat cap al tercer rei, Gaspar, que el segueix, i amb la ma Baltasar senyala l’estrella de vuit puntes indicant que van pel bon camí. L’ordre en què al frontal d’Espinelves han estat disposats els tres reis no és el mateix que trobem en altres representacions de l’adoració dels Reis Mags. Gaspar i Baltasar també porten copes però no es veu la ma que les subjecta perquè en ambdós casos està amagada per la seva pròpia capa. Un altre detall curiós del frontal d’Espinelves és que Melcior i Gaspar porten una capa prou curta i oberta, tal que deixa veure l’acabament de les mitges i la lligacama amb que estan subjectades. Tots tres reis porten corones amb pedreria. Melcior i Gaspar porten els cabells recollits amb una trena. Gaspar és l’únic rei representat sense barba, amb una imatge d’un home més jove que els altres dos reis.
Tal i com hem explicat, en el compartiment superior dret del frontal d’Espinelves hi ha l’episodi de l’entrada de Jesús a Jerusalem, un tema que malgrat és important per la seva iconografia, no és molt representat en pintura romànica. A tocar l’ametlla central hi ha representada la ciutat Jerusalem amb habitants mirant per les finestres mentre altres estenen les seves túniques al terra en forma de catifes. A la dreta del frontal hi ha Jesús muntant en una somera pintada de color blau. Amb la ma dreta beneeix, mentre que amb l’esquerra sosté un llibre amb el monograma IHS, i les regnes de la somera. Darrera de Jesús apareixen sis apòstols, en dues fileres de tres, un d’ells assenyalant Jesús.
En conclusió, afirmem que malgrat que hi ha restes d’altres pintures romàniques o preromàniques en algun temple montsenyenc, per exemple a Sant Pere Desplà o a l’antiga església de Santa Maria de Breda, sols podem trobar una autèntica obra d’art de pintura romànica a Sant Vicenç d’Espinelves, tal i com van reconèixer els fundadors del Museu del Cercle Literari de Vic, origen de l’actual Museu Episcopal de Vic. Avui en dia hom pot gaudir de l’original del frontal d’Espinelves al MEV, on el podem apreciar amb bona il·luminació i ben conservat, o de la rèplica a l’església d’Espinelves en la seva posició primigènia, al peu de l’altar, mentre escoltem la missa de les 12 del migdia de diumenge (únic moment en que l’església es oberta), celebració litúrgica que per cert se celebra en part en llatí, com si ens volguéssim transportar al segle XII.
Bibliografia
Beltran, M. (2011). El frontal d’altar de Sant Vicenç d’Espinelves. Drames litúrgics al voltant de la figura de la Verge Maria. Quaderns del MEV V, 2011-2012, p .21-47.
Farrerons, O. (2020). Romànic i Montseny. Editorial Omniabooks.
Farrerons, O. (2023). Romànic de Viladrau, Espinelves i Arbúcies. Catàleg exposició. http://hdl.handle.net/2117/393504
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. (2023). Sant Vicenç d’Espinelves. https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/22621
SARRI, Jordi et altri. (1986). https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-vicenc-despinelves
Peus de foto:
1- Original del frontal d’Espinelves (foto Museu Episcopal de Vic)
2- Rèplica del frontal d’Espinelves (foto Oscar Farrerons, juliol 2024)
3- Altar i absis de l’església de Sant Vicenç d’Espinelves (foto Oscar Farrerons, juliol 2024)
Dr. Oscar Farrerons Vidal