El dia 7 de setembre de 1910, amb motiu de les festes dedicades al centenari del naixement de mossèn Jaume Balmes, es van inaugurar uns monumentals fanals modernistes a l'entrada de la plaça Major de Vic pel carrer Verdaguer. El 12 d'agost de 1924, ara farà cent anys, van ser desmuntats i convertits en ferralla i pedres per enllosar els carrers. Com pot ser que això passés amb aquests emblemàtics obeliscs? Avui encara és més sorprenent si pensem que popularment l'autoria dels fanals s'atribueix a Gaudí. Podria avui Vic pertànyer als circuits turístics culturals que ressegueixen l'obra de Gaudí per arreu de Catalunya? En aquest article no descobrirem res de nou, perquè la crònica d'aquests fanals modernistes ha generat força literatura, però si que farem un repàs de la història, en traurem conclusions, i us avançarem la feina que estem fent des de la Universitat Politènica de Catalunya per la seva recuperació virtual.
Gaudí a Vic Gaudí, que havia nascut a Reus el 1852, va arribar a Vic a la primavera de 1910, a passar uns dies de repòs, ja que estava treballant amb molts projectes a la vegada (entre ells el magnífic palau Güell i la Sagrada Família), i els metges li van aconsellar una petita aturada per recuperar la salut que s'havia malmès. En aquests moments, el geni arquitectònic estava en el zenit de la seva carrera, desenvolupant un llenguatge personal i alegre, que el convertirà en un arquitecte molt valorat. Va arribar a Vic acompanyat del jesuïta Pare Casanovas, que era ponent en les festes que s'estaven preparant a la ciutat per celebrar el centenari de Balmes. Quan la gent del Cercle Literari, que estava organitzant els actes del centenari, van saber de la seva presència, van anar a veure Gaudí i li varen demanar que dissenyés un monument per a commemorar l'efemèride- El genial arquitecte pensar en primer terme en una font, però sembla que passejant per Vic amb els seus col·laboradors Josep Canaleta i Josep M. Pericas, en entrar a la plaça Major pel lloc on s'acabava d'obrir la gran avinguda que enllaçava la plaça amb la nova estació de ferrocarril (actual carrer Verdaguer) va suggerir d'instal·lar dos fanals monumentals just en aquest lloc. Autoria Malgrat que popularment s'atribueix a Gaudí l'autoria del disseny dels dos fanals, poc podria fer l'arquitecte si havia anat a Vic a descansar per prescripció mèdica. No crec que descansés la ment massa, ja que el geni de Gaudí devia continuar pensant amb les enginyoses solucions que estava portant a terme a la Sagrada Família o amb les importants obres del Palau Güell. Potser també estava pensant en l'exposició que es portava a terme al GrandPalais de París sobre la seva obra, entre abril i juny d'aquell 1910, i que tan bones crítiques arquitectòniques va tenir. L'autoria dels fanals es pot atribuir, segons alguns estudis, a una obra "col·lectiva assessorada per Gaudí". Entre la col·lectivitat estaria en primer terme Canaleta (després veurem perquè). L'estudiós de l'obra gaudiniana Bassegoda Nonell, opina que també va intervenir en el disseny Josep M. Pericas. En la part decorativa i pintura hi va col·laborar Josep Maria Jujol. Joan Colomer i Ramon Collell foren els serrellers, i Josep Ylla el mestre d'obres. Fos una obra d'autoria més o menys compartida, el cas és que es va inaugurar a temps per l'homenatge a Balmes.
Problemes El 1912 una trentena de veïns de la plaça Major demanen a l'ajuntament el desmuntatge dels fanals per "entorpiment del pas de vehicles, problemes de sorolls, perill de despreniment d'alguna de les peces, i l'ús indecorós del seu recer com a mingitori i racó de brutícia". Pocs dies després, tres instàncies es varen rebre a l'Ajuntament per defensar els fanals. Una signada per menestrals de Vic, una altra subscrita per operaris i artesans que havien treballat en la construcció dels fanals, i una darrera instància signada per representants de les classes lliberals i patriòtiques de Vic. Canaleta es va posar en contacte amb Gaudí i aquest li va respondre per carta el 18 d'agost escrivint: "estich disposat a fer constar la meva intervenció en lo de las fanals de la Plaça de Vich", i afegeix "ningú més que vostè pot explicar més exactament aquesta intervenció em sembla molt oportú la millora i l'acabament de dites fanals. Pot fer-ho constar com li sembli". L'arquitecte Canaleta va demanar a l'ajuntament de presentar un projecte de reforma per evitar el desmantellament o el desplaçament dels fanals: "tant en escollir l'actual emplaçament com la forma per a la construcció de ditasfarolesobelischs el seu iniciador Sr. Gaudí no va fer-ho perquè si, sinó tenint presents les diferents circumstàncies que concorrien". Els fanals, diu Canaleta "donen sol·lució de continuïtat entre unes voltes i les altres alhora que regularitzen i harmonitzen aquell racó". Finalment, Canaleta va presentar un projecte de reforma dels fanals signat per ell, però malgrat que s'ha trobat una factura de 1913 pel projecte de reforma, i un altre de desembre 1915 per un projecte complementari, no consta (ni s'aprecia a les fotografies) que es fes cap canvi en el monument.
L'enderroc dels fanals Però el que no es va aconseguir el 1912 es va portar a terme el 1924 quan, en plena dictadura de Primo de Rivera, l'alcalde carlista Joan Comella va executar l'enderroc, en part com a repressió cap a tot allò que representava la catalanitat (penseu que el 1928 la dictadura també va enderrocar les Quatre Columnes de Montjuïc, de Puig i Cadafalch). Aquesta teoria de la repressió política del monument va ser defensada per M. Angels Ferrer (Revista Vic, 1983) i Anicet Altés (Revista Vic, 2002). També en part per Miquel Cañellas, tot i que aquest articulista vigatà troba dues causes objectives més. Primera causa: Els fanals tenien problemes d'oxidació i d'ancoratge, defectes reconeguts inclús pels defensors dels fanals. Segona causa: Josep Canaleta signa i cobra per un projecte de millora, que no es va dur a terme, deixant que continuï la seva degradació. Abans del seu enderroc, va arribar a l'ajuntament un recurs del Centre Excursionista de Vic, demanant la restauració dels fanals i un referèndum sobre la seva conservació. L'11 d'agost la Comissió Municipal Permanent de l'Ajuntament de Vic va votar unànimement l'enderroc del monument atribuït a Gaudí. I el desmantellament va començar l'endemà. El disseny Els dos fanals van ser dissenyats de manera diferent, com s'aprecia fàcilment en les fotografies antigues. Tot i això, tots dos fanals tenien una base pètria formada per un basament de columnes basàltiques portades des de Castellfollit de la Roca. Era un fust en doble secció, amb una columna gruixuda central alta, i unes altres peces més petites col·locades perimetralment a la columna principal. Josep Canaleta (segons Lluís B.Nadal al diari GazetaMontañesa de 28 de juny de 1910) va anar a Castellfollit a inspeccionar les peces de la base. A sobre del fust, de diferents alçades segons el fanal, es col·locava una creu de braços tridimensional, típica en la iconografia de Gaudí, feta amb planxa de ferro. Hi havia unes abraçadores de ferro forjat que unien les dues parts. Del fanal més gran, col·locada al sud de l'entrada, hi penjaven una mena de cabassos de planxa suspesos d'uns llargs braços metàl·lics com si fossin les branques d'un arbre. De les branques hi penjaven les dates del centenari de Balmes (1810-1910). El fanal situat al costat nord, més baixa, en comptes de braços tenia un punt de llum sostingut en un bàcul. César Flores, historiador de Gaudí i Jujol, opinà el 1982 que els fanals eren més properes a l'estil de Jujol que no pas de Gaudí.
Reconstrucció Després de l'enderroc de 1924, que en quedà dels fanals modernistes? Tal com hem dit a l'inici, les bases de basalt van ser transformades en llambordes, que van servir per enllosar el carrer Arquebisbe Alemany el 1926. Les parts metàl·liques devien ser ferralla que és segurament es va aprofitar per a altres usos, encara que Miquel Cañellas afirma que es conservà "escassos detalls florals que el mestre de cases Josep Ylla guardà a casa seva", però ara no sabem si en resta res. El 2002 sembla que l'Ajuntament de Vic va pensar (de manera oficiosa) en restaurar els fanals, projecte que va ser desestimant. Malgrat la falta d'obres de gran reconeixement, Vic no està pas orfe de patrimoni modernista. Jaume Saborit i Benet Meca van recollir en un treball de l'APAC, un llistat de 24 obres d'edificis modernistes importants, de manera que la recuperació dels fanals de la plaça Major podria ser la cirereta del pastís d'un nou interès turístic patrimonial per Vic. Ara bé, potser no cal una reconstrucció física sinó que potser una reconstrucció virtual. Aprofitant que es commemora el centenari de la destrucció dels fanals, el que subscriu aquest article està dirigint des d'aquest gener 2024 dos Treballs Final de Grau (TFG) de l'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (Universitat Politècnica de Catalunya), que pretenen fer un treball teòric de recuperació de la memòria d'aquests obeliscs modernistes, però sobretot amb l'objectiu de reconstruir virtualment els dos fanals. Per poder portar a terme a bon port aquests TFG es treballarà amb un CAD paramètric tridimensional, un programari informàtic de gran potència que ajudarà en l'optimització del disseny virtual, permetent treballar també amb els materials originals, per analitzar els esforços a què estaven sotmesos els fanals. Els treballs comptaran també amb un pressupost teòric del qual costaria avui dia la seva reconstrucció i emplaçament de nou a la plaça Major. Els TFG són dirigits des del Departament d'Enginyeria Gràfica i de Disseny i, si es compleixen els terminis previstos, es defensaran davant un tribunal acadèmic a principis de juliol.
El dia 7 de setembre de 1910, amb motiu de les festes dedicades al centenari del naixement de mossèn Jaume Balmes, es van inaugurar uns monumentals fanals modernistes a l'entrada de la plaça Major de Vic pel carrer Verdaguer. El 12 d'agost de 1924, ara farà cent anys, van ser desmuntats i convertits en ferralla i pedres per enllosar els carrers. Com pot ser que això passés amb aquests emblemàtics obeliscs? Avui encara és més sorprenent si pensem que popularment l'autoria dels fanals s'atribueix a Gaudí. Podria avui Vic pertànyer als circuits turístics culturals que ressegueixen l'obra de Gaudí per arreu de Catalunya? En aquest article no descobrirem res de nou, perquè la crònica d'aquests fanals modernistes ha generat força literatura, però si que farem un repàs de la història, en traurem conclusions, i us avançarem la feina que estem fent des de la Universitat Politènica de Catalunya per la seva recuperació virtual.
Gaudí a VicGaudí, que havia nascut a Reus el 1852, va arribar a Vic a la primavera de 1910, a passar uns dies de repòs, ja que estava treballant amb molts projectes a la vegada (entre ells el magnífic palau Güell i la Sagrada Família), i els metges li van aconsellar una petita aturada per recuperar la salut que s'havia malmès. En aquests moments, el geni arquitectònic estava en el zenit de la seva carrera, desenvolupant un llenguatge personal i alegre, que el convertirà en un arquitecte molt valorat. Va arribar a Vic acompanyat del jesuïta Pare Casanovas, que era ponent en les festes que s'estaven preparant a la ciutat per celebrar el centenari de Balmes. Quan la gent del Cercle Literari, que estava organitzant els actes del centenari, van saber de la seva presència, van anar a veure Gaudí i li varen demanar que dissenyés un monument per a commemorar l'efemèride- El genial arquitecte pensar en primer terme en una font, però sembla que passejant per Vic amb els seus col·laboradors Josep Canaleta i Josep M. Pericas, en entrar a la plaça Major pel lloc on s'acabava d'obrir la gran avinguda que enllaçava la plaça amb la nova estació de ferrocarril (actual carrer Verdaguer) va suggerir d'instal·lar dos fanals monumentals just en aquest lloc.
Autoria
Malgrat que popularment s'atribueix a Gaudí l'autoria del disseny dels dos fanals, poc podria fer l'arquitecte si havia anat a Vic a descansar per prescripció mèdica. No crec que descansés la ment massa, ja que el geni de Gaudí devia continuar pensant amb les enginyoses solucions que estava portant a terme a la Sagrada Família o amb les importants obres del Palau Güell. Potser també estava pensant en l'exposició que es portava a terme al Grand Palais de París sobre la seva obra, entre abril i juny d'aquell 1910, i que tan bones crítiques arquitectòniques va tenir. L'autoria dels fanals es pot atribuir, segons alguns estudis, a una obra "col·lectiva assessorada per Gaudí". Entre la col·lectivitat estaria en primer terme Canaleta (després veurem perquè). L'estudiós de l'obra gaudiniana Bassegoda Nonell, opina que també va intervenir en el disseny Josep M. Pericas. En la part decorativa i pintura hi va col·laborar Josep Maria Jujol. Joan Colomer i Ramon Collell foren els serrellers, i Josep Ylla el mestre d'obres. Fos una obra d'autoria més o menys compartida, el cas és que es va inaugurar a temps per l'homenatge a Balmes.
Problemes
El 1912 una trentena de veïns de la plaça Major demanen a l'ajuntament el desmuntatge dels fanals per "entorpiment del pas de vehicles, problemes de sorolls, perill de despreniment d'alguna de les peces, i l'ús indecorós del seu recer com a mingitori i racó de brutícia". Pocs dies després, tres instàncies es varen rebre a l'Ajuntament per defensar els fanals. Una signada per menestrals de Vic, una altra subscrita per operaris i artesans que havien treballat en la construcció dels fanals, i una darrera instància signada per representants de les classes lliberals i patriòtiques de Vic. Canaleta es va posar en contacte amb Gaudí i aquest li va respondre per carta el 18 d'agost escrivint: "estich disposat a fer constar la meva intervenció en lo de las fanals de la Plaça de Vich", i afegeix "ningú més que vostè pot explicar més exactament aquesta intervenció em sembla molt oportú la millora i l'acabament de dites fanals. Pot fer-ho constar com li sembli". L'arquitecte Canaleta va demanar a l'ajuntament de presentar un projecte de reforma per evitar el desmantellament o el desplaçament dels fanals: "tant en escollir l'actual emplaçament com la forma per a la construcció de ditas faroles obelischs el seu iniciador Sr. Gaudí no va fer-ho perquè si, sinó tenint presents les diferents circumstàncies que concorrien". Els fanals, diu Canaleta "donen sol·lució de continuïtat entre unes voltes i les altres alhora que regularitzen i harmonitzen aquell racó". Finalment, Canaleta va presentar un projecte de reforma dels fanals signat per ell, però malgrat que s'ha trobat una factura de 1913 pel projecte de reforma, i un altre de desembre 1915 per un projecte complementari, no consta (ni s'aprecia a les fotografies) que es fes cap canvi en el monument.
L'enderroc dels fanals
Però el que no es va aconseguir el 1912 es va portar a terme el 1924 quan, en plena dictadura de Primo de Rivera, l'alcalde carlista Joan Comella va executar l'enderroc, en part com a repressió cap a tot allò que representava la catalanitat (penseu que el 1928 la dictadura també va enderrocar les Quatre Columnes de Montjuïc, de Puig i Cadafalch). Aquesta teoria de la repressió política del monument va ser defensada per M. Angels Ferrer (Revista Vic, 1983) i Anicet Altés (Revista Vic, 2002). També en part per Miquel Cañellas, tot i que aquest articulista vigatà troba dues causes objectives més. Primera causa: Els fanals tenien problemes d'oxidació i d'ancoratge, defectes reconeguts inclús pels defensors dels fanals. Segona causa: Josep Canaleta signa i cobra per un projecte de millora, que no es va dur a terme, deixant que continuï la seva degradació.
Abans del seu enderroc, va arribar a l'ajuntament un recurs del Centre Excursionista de Vic, demanant la restauració dels fanals i un referèndum sobre la seva conservació. L'11 d'agost la Comissió Municipal Permanent de l'Ajuntament de Vic va votar unànimement l'enderroc del monument atribuït a Gaudí. I el desmantellament va començar l'endemà.
El disseny
Els dos fanals van ser dissenyats de manera diferent, com s'aprecia fàcilment en les fotografies antigues. Tot i això, tots dos fanals tenien una base pètria formada per un basament de columnes basàltiques portades des de Castellfollit de la Roca. Era un fust en doble secció, amb una columna gruixuda central alta, i unes altres peces més petites col·locades perimetralment a la columna principal. Josep Canaleta (segons Lluís B.Nadal al diari Gazeta Montañesa de 28 de juny de 1910) va anar a Castellfollit a inspeccionar les peces de la base. A sobre del fust, de diferents alçades segons el fanal, es col·locava una creu de braços tridimensional, típica en la iconografia de Gaudí, feta amb planxa de ferro. Hi havia unes abraçadores de ferro forjat que unien les dues parts.
Del fanal més gran, col·locada al sud de l'entrada, hi penjaven una mena de cabassos de planxa suspesos d'uns llargs braços metàl·lics com si fossin les branques d'un arbre. De les branques hi penjaven les dates del centenari de Balmes (1810-1910). El fanal situat al costat nord, més baixa, en comptes de braços tenia un punt de llum sostingut en un bàcul. César Flores, historiador de Gaudí i Jujol, opinà el 1982 que els fanals eren més properes a l'estil de Jujol que no pas de Gaudí.
Reconstrucció
Després de l'enderroc de 1924, que en quedà dels fanals modernistes? Tal com hem dit a l'inici, les bases de basalt van ser transformades en llambordes, que van servir per enllosar el carrer Arquebisbe Alemany el 1926. Les parts metàl·liques devien ser ferralla que és segurament es va aprofitar per a altres usos, encara que Miquel Cañellas afirma que es conservà "escassos detalls florals que el mestre de cases Josep Ylla guardà a casa seva", però ara no sabem si en resta res.
El 2002 sembla que l'Ajuntament de Vic va pensar (de manera oficiosa) en restaurar els fanals, projecte que va ser desestimant. Malgrat la falta d'obres de gran reconeixement, Vic no està pas orfe de patrimoni modernista. Jaume Saborit i Benet Meca van recollir en un treball de l'APAC, un llistat de 24 obres d'edificis modernistes importants, de manera que la recuperació dels fanals de la plaça Major podria ser la cirereta del pastís d'un nou interès turístic patrimonial per Vic. Ara bé, potser no cal una reconstrucció física sinó que potser una reconstrucció virtual.
Aprofitant que es commemora el centenari de la destrucció dels fanals, el que subscriu aquest article està dirigint des d'aquest gener 2024 dos Treballs Final de Grau (TFG) de l'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (Universitat Politècnica de Catalunya), que pretenen fer un treball teòric de recuperació de la memòria d'aquests obeliscs modernistes, però sobretot amb l'objectiu de reconstruir virtualment els dos fanals. Per poder portar a terme a bon port aquests TFG es treballarà amb un CAD paramètric tridimensional, un programari informàtic de gran potència que ajudarà en l'optimització del disseny virtual, permetent treballar també amb els materials originals, per analitzar els esforços a què estaven sotmesos els fanals. Els treballs comptaran també amb un pressupost teòric del qual costaria avui dia la seva reconstrucció i emplaçament de nou a la plaça Major. Els TFG són dirigits des del Departament d'Enginyeria Gràfica i de Disseny i, si es compleixen els terminis previstos, es defensaran davant un tribunal acadèmic a principis de juliol.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari aqui!