·07a: El turó de la creu de Gurb des dels Terressos Blancs.
La creu de Gurb és un monument religiós instal·lat al cim del turó de Gurb, de 842 metres d'altitud. El cim està coronat per la creu, però també hi podem trobar les restes del castell de Gurb, una bonica taula d'orientació i un esvelt màstil amb una estelada onejant al vent. La creu de Gurb és un element molt vistós des de Vic, en general des de tota la Plana, i una fita a l'horitzó osonenc, en qualsevol estació de l'any, però encara molt més durant els dies de les festes Nadal, en què s'instal·la a la creu una estrella de grans dimensions, que resta il·luminada durant la nit. Una estrella que sempre m'ha captivat. Gurb és un municipi situat al nord de Vic, de 52 km² de superfície, el més gran d'Osona, tot i que escassament poblat per 2700 habitants censats. Els gurbetans solen pujar a la creu des de la parròquia de Sant Andreu de Gurb, església d'origen romànic situada al peu del turó. Per pujar des de Sant Andreu se segueix el PR C-41, passant pel Bosc Encantat, el Puig, i Sant Roc, en un recorregut de 2,9 km i un desnivell de 304 metres. Força vigatans solen pujar-hi aproximant-se des de l'avinguda d'Olímpia, direcció ponent, passant per davant el club Tenis Vic, per sobre la C-17 i per sota la C-25 fins a arribar al rec de l'Esperança, més amunt la caseta dels Plans i després va seguir el camí senyalitzat fins al turó. En total són 4,4 km des de l'institut Jaume Callís, amb un desnivell de 328 metres. Però des de Vic hi ha força més camins per pujar a la creu de Gurb, evitant al màxim les pistes asfaltades, i gaudint d'un gran patrimoni natural i cultural que s'hi desenvolupa al seu voltant. Per trescar alguna d'aquestes rutes, hem quedat amb els amics Jordi i Montse, vigatans de soca-rel que es coneixen molt bé l'entorn i han pujat a la creu de Gurb infinitat de vegades. Sortim de Vic pel parc de darrere de l'institut Jaume Callís, passant pel club Atlètic Vic, el pavelló Ausoneta, i pel camí del Maset travessem per sota la C-17 i la C-25. Caminem entre camps treballats, presidits pel mas Baranera, impressionat construcció tradicional catalana. Just aquí hi ha una torre d'Alta Tensió que serà el punt per on després retornarem pel costat sud-oest, mentre que ara continuem direcció nord. Prosseguint el corriol, entre alzines i roures, arribem al pla de les Bruixes, un entorn natural de margues blavoses erosionades, record del període eocènic. Si ens entretenim un moment, entre les pedres soltes del terra en trobem alguna amb un fòssil ben marcat. Els estudiosos dels fòssils han arribat a la conclusió que les margues de Gurb es van dipositar en un medi marí de poca profunditat i d'aigües càlides i poc agitades. Prosseguim en direcció nord-oest fins a arribar als Terressos Blancs, una formació natural similar a la que hem vist anteriorment però de molta més envergadura. Sembla que estiguem caminant per un paisatge lunar, però presidits pel turó de la creu de Gurb. Els Terressos Blancs són un exemple dels turons testimoni de la Plana de Vic, un lloc bellíssim on caminarem per carenes impossibles, no aptes per a persones amb vertigen. Estem entrant a l'Espai Natural Protegit de la Plana Ausetana, que pretén conservar les mostres representatives de la fauna, la flora i els hàbitats propis del territori, gestionant l'espai de manera sostenible.
· 11a: La creu de Gurb amb l’estrella afegida per Nadal, i al fons la plana de Vic.
Al voltant dels Terressos Blancs veiem les joncedes, prats de gran diversitat florística, amb plantes com la jonça, el fenàs, l'herba rodona, la cerverina, la farigola, l'argelaga o la sajolida. Continuem ascendint per la soleia del turó fins a entrar en una pineda de pi blanc, amb garrigues i llistonars al sotabosc. Fins aquí no hem seguit cap itinerari assenyalat, però ara sí que trobem les marques blanques i groc del PR C-41, que provenen de Sant Andreu de Gurb, i senyalitzen un costerut viaró que ascendeix força vertical per la pineda. A mesura que ascendim el bosc té cada cop més roures, alzines i pins roigs, i si ens hi fixem, trobem algun exemplar d'auró, blada i moixera. Finalment, arribem al collet que ens porta al turó, una zona seca de garrigues i llistonars. Els garrics, uns arbustos de fulla perenne molt resistent a l'eixut estival, han estat esporgats formant una gran estelada vegetal arrapada al marge del turó. La vista des del turó de Gurb és impressionant. Per l'est Sau, Puig el Far, Sant Llorenç; a sud-est les Agudes, Matagalls i el pla de la Calma; a sud el castell de Tona, l'ermita de Sant Sebastià... Als nostres peus la petita església de Sant Andreu de Gurb, i una mica més enllà la gran ciutat de Vic. El turó de Gurb manifesta la seva esplendor des d'aquí dalt. La taula d'orientació, sobre un cilindre de pedres, és un cercle de metall que marca totes les poblacions i els cims en 360 graus a la rodona. Va ser construïda l'any 2000, en commemoració del centenari de la col·locació de la creu de Gurb. Al cim podem trobar tancats amb estaques i cordes les restes del castell de Gurb, bàsicament algunes bases dels murs, l'arrencada d'una torre i una cisterna. Malgrat això és l'únic que resta, el 1949 va ser protegit com a bé cultural d'interès nacional (BCIN) amb el número de registre 935-MH. El castell apareix documentat per primer cop al 886 com en un escrit com "castrumGorbi". Hom creu que el castell s'erigí sobre un indret habitat ja des dels temps més remots de l'època ibèrica, tot i que no hi ha constància històrica. Sí que està documentat que el castell va ser habitat fins al segle XV. La gran creu de ferro, sobre una base pètria en forma de petit zigurat, és el monument més destacat del cim des de fa més de cent anys, quan es va erigir. La creu original va ser estimbada el 1936, durant el període revolucionari, i recol·locada el 1939. Un temporal va doblegar la Creu de Gurb el 1962, però un grup de veïns la varen adreçar i reforçar tal com la veiem ara. La rellevància de la creu és tal que el cim també rep a vegades en nom de turó de la creu de Gurb. Per les festes de Nadal s'hi adossa una gran estrella de cinc puntes, construïda en perfils metàl·lics, que augmenta la mida de la creu. A la nit, s'encenen 36 bombetes blanques que perimetrejen la creu, alimentades per un generador elèctric situat uns metres més avall. Molts vigatans hi pugen durant aquestes dates, per veure la creu il·luminada sobre la plana de Vic, tot i que des de la ciutat la vista també és esplèndida. Una altra vista molt bonica és quan hi ha boira a la Plana de Vic, i al pujar al turó la boira queda als nostres peus: un mar de boires que serveix de base a un paisatge de muntanyes esplèndides assolellades. També és espectacular la baixada de teies de Gurb, que s'organitza des del 2011 des d'aquest cim cada solstici d'hivern (entre el 20 i el 23 de desembre) en record d'una festa pagana, i que acaba el recorregut a la plaça 1 d'octubre de Gurb. El cost de la inscripció és en benefici de l'associació d'Osona contra el càncer. Ara ens toca descendir de la creu de Gurb, per un corriol senyalitzat direcció sud. Passem per un alzinar, i al final arribem als camps conreats, exemple predominant a tota la Plana de Vic. Els camps estan situats en sòls rics i humits, antigues rouredes abans de l'explotació agrícola, i solen estar plantats amb cereals de secà. I entre els camps apareixen les masies disperses pel territori, com mas els Plans i la caseta del Romeu. En creuar el rec de l'Esperança, abandonem la pista que porta en línia recta a Vic, per resseguir el viarany al costat del torrent. Hi podem observar el bosc de ribera, format per arbres caducifolis com els pollancres, els àlbers i els salzes. També destaca la bonica font del Güell, encara que malauradament seca; veiem la data 1994 marcada en pedretes blanques sobre la paret vertical de l'obra fontinal. Seguint el caminoi, creuem el rec del Romeu fins a arribar altra vegada a l'entroncament del mas Baranera, on reprendrem la tornada a Vic desfent el camí inicial. Mantenir l'entorn natural de les nostres ciutats és imprescindible, no sols per conservar la biodiversitat que ens envolta, sinó també el patrimoni històric, cultural i etnològic que li està íntimament relacionat. La ciutadania hem d'exigir a les administracions que el desenvolupament econòmic de les zones urbanes no sigui a costa del seu entorn, hem de demanar un desenvolupament sostenible, d'acord amb els objectius marcats a l'Agenda 2030 de l'ONU. En aquest sentit, mantenir el turó de la creu de Gurb, els corriols que li donen accés, i tot l'entorn natural i socioeconòmic, és de gran importància per Vic i per tota la Plana.
Gurb és un municipi situat al nord de Vic, de 52 km² de superfície, el més gran d'Osona, tot i que escassament poblat per 2700 habitants censats. Els gurbetans solen pujar a la creu des de la parròquia de Sant Andreu de Gurb, església d'origen romànic situada al peu del turó. Per pujar des de Sant Andreu se segueix el PR C-41, passant pel Bosc Encantat, el Puig, i Sant Roc, en un recorregut de 2,9 km i un desnivell de 304 metres. Força vigatans solen pujar-hi aproximant-se des de l'avinguda d'Olímpia, direcció ponent, passant per davant el club Tenis Vic, per sobre la C-17 i per sota la C-25 fins a arribar al rec de l'Esperança, més amunt la caseta dels Plans i després va seguir el camí senyalitzat fins al turó. En total són 4,4 km des de l'institut Jaume Callís, amb un desnivell de 328 metres.
Però des de Vic hi ha força més camins per pujar a la creu de Gurb, evitant al màxim les pistes asfaltades, i gaudint d'un gran patrimoni natural i cultural que s'hi desenvolupa al seu voltant. Per trescar alguna d'aquestes rutes, hem quedat amb els amics Jordi i Montse, vigatans de soca-rel que es coneixen molt bé l'entorn i han pujat a la creu de Gurb infinitat de vegades. Sortim de Vic pel parc de darrere de l'institut Jaume Callís, passant pel club Atlètic Vic, el pavelló Ausoneta, i pel camí del Maset travessem per sota la C-17 i la C-25. Caminem entre camps treballats, presidits pel mas Baranera, impressionat construcció tradicional catalana. Just aquí hi ha una torre d'Alta Tensió que serà el punt per on després retornarem pel costat sud-oest, mentre que ara continuem direcció nord. Prosseguint el corriol, entre alzines i roures, arribem al pla de les Bruixes, un entorn natural de margues blavoses erosionades, record del període eocènic. Si ens entretenim un moment, entre les pedres soltes del terra en trobem alguna amb un fòssil ben marcat. Els estudiosos dels fòssils han arribat a la conclusió que les margues de Gurb es van dipositar en un medi marí de poca profunditat i d'aigües càlides i poc agitades.
Prosseguim en direcció nord-oest fins a arribar als Terressos Blancs, una formació natural similar a la que hem vist anteriorment però de molta més envergadura. Sembla que estiguem caminant per un paisatge lunar, però presidits pel turó de la creu de Gurb. Els Terressos Blancs són un exemple dels turons testimoni de la Plana de Vic, un lloc bellíssim on caminarem per carenes impossibles, no aptes per a persones amb vertigen. Estem entrant a l'Espai Natural Protegit de la Plana Ausetana, que pretén conservar les mostres representatives de la fauna, la flora i els hàbitats propis del territori, gestionant l'espai de manera sostenible.
Al voltant dels Terressos Blancs veiem les joncedes, prats de gran diversitat florística, amb plantes com la jonça, el fenàs, l'herba rodona, la cerverina, la farigola, l'argelaga o la sajolida. Continuem ascendint per la soleia del turó fins a entrar en una pineda de pi blanc, amb garrigues i llistonars al sotabosc. Fins aquí no hem seguit cap itinerari assenyalat, però ara sí que trobem les marques blanques i groc del PR C-41, que provenen de Sant Andreu de Gurb, i senyalitzen un costerut viaró que ascendeix força vertical per la pineda. A mesura que ascendim el bosc té cada cop més roures, alzines i pins roigs, i si ens hi fixem, trobem algun exemplar d'auró, blada i moixera. Finalment, arribem al collet que ens porta al turó, una zona seca de garrigues i llistonars. Els garrics, uns arbustos de fulla perenne molt resistent a l'eixut estival, han estat esporgats formant una gran estelada vegetal arrapada al marge del turó.
La vista des del turó de Gurb és impressionant. Per l'est Sau, Puig el Far, Sant Llorenç; a sud-est les Agudes, Matagalls i el pla de la Calma; a sud el castell de Tona, l'ermita de Sant Sebastià... Als nostres peus la petita església de Sant Andreu de Gurb, i una mica més enllà la gran ciutat de Vic. El turó de Gurb manifesta la seva esplendor des d'aquí dalt. La taula d'orientació, sobre un cilindre de pedres, és un cercle de metall que marca totes les poblacions i els cims en 360 graus a la rodona. Va ser construïda l'any 2000, en commemoració del centenari de la col·locació de la creu de Gurb.
Al cim podem trobar tancats amb estaques i cordes les restes del castell de Gurb, bàsicament algunes bases dels murs, l'arrencada d'una torre i una cisterna. Malgrat això és l'únic que resta, el 1949 va ser protegit com a bé cultural d'interès nacional (BCIN) amb el número de registre 935-MH. El castell apareix documentat per primer cop al 886 com en un escrit com "castrum Gorbi". Hom creu que el castell s'erigí sobre un indret habitat ja des dels temps més remots de l'època ibèrica, tot i que no hi ha constància històrica. Sí que està documentat que el castell va ser habitat fins al segle XV.
La gran creu de ferro, sobre una base pètria en forma de petit zigurat, és el monument més destacat del cim des de fa més de cent anys, quan es va erigir. La creu original va ser estimbada el 1936, durant el període revolucionari, i recol·locada el 1939. Un temporal va doblegar la Creu de Gurb el 1962, però un grup de veïns la varen adreçar i reforçar tal com la veiem ara. La rellevància de la creu és tal que el cim també rep a vegades en nom de turó de la creu de Gurb. Per les festes de Nadal s'hi adossa una gran estrella de cinc puntes, construïda en perfils metàl·lics, que augmenta la mida de la creu. A la nit, s'encenen 36 bombetes blanques que perimetrejen la creu, alimentades per un generador elèctric situat uns metres més avall. Molts vigatans hi pugen durant aquestes dates, per veure la creu il·luminada sobre la plana de Vic, tot i que des de la ciutat la vista també és esplèndida.
Una altra vista molt bonica és quan hi ha boira a la Plana de Vic, i al pujar al turó la boira queda als nostres peus: un mar de boires que serveix de base a un paisatge de muntanyes esplèndides assolellades. També és espectacular la baixada de teies de Gurb, que s'organitza des del 2011 des d'aquest cim cada solstici d'hivern (entre el 20 i el 23 de desembre) en record d'una festa pagana, i que acaba el recorregut a la plaça 1 d'octubre de Gurb. El cost de la inscripció és en benefici de l'associació d'Osona contra el càncer.
Ara ens toca descendir de la creu de Gurb, per un corriol senyalitzat direcció sud. Passem per un alzinar, i al final arribem als camps conreats, exemple predominant a tota la Plana de Vic. Els camps estan situats en sòls rics i humits, antigues rouredes abans de l'explotació agrícola, i solen estar plantats amb cereals de secà. I entre els camps apareixen les masies disperses pel territori, com mas els Plans i la caseta del Romeu. En creuar el rec de l'Esperança, abandonem la pista que porta en línia recta a Vic, per resseguir el viarany al costat del torrent. Hi podem observar el bosc de ribera, format per arbres caducifolis com els pollancres, els àlbers i els salzes. També destaca la bonica font del Güell, encara que malauradament seca; veiem la data 1994 marcada en pedretes blanques sobre la paret vertical de l'obra fontinal. Seguint el caminoi, creuem el rec del Romeu fins a arribar altra vegada a l'entroncament del mas Baranera, on reprendrem la tornada a Vic desfent el camí inicial.
Mantenir l'entorn natural de les nostres ciutats és imprescindible, no sols per conservar la biodiversitat que ens envolta, sinó també el patrimoni històric, cultural i etnològic que li està íntimament relacionat. La ciutadania hem d'exigir a les administracions que el desenvolupament econòmic de les zones urbanes no sigui a costa del seu entorn, hem de demanar un desenvolupament sostenible, d'acord amb els objectius marcats a l'Agenda 2030 de l'ONU. En aquest sentit, mantenir el turó de la creu de Gurb, els corriols que li donen accés, i tot l'entorn natural i socioeconòmic, és de gran importància per Vic i per tota la Plana.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari aqui!