La creu de Gurb

·       07a: El tur√≥ de la creu de Gurb des dels Terressos Blancs.


La creu de Gurb √©s un monument religi√≥s instal·lat al cim del tur√≥ de Gurb, de 842 metres d'altitud. El cim est√† coronat per la creu, per√≤ tamb√© hi podem trobar les restes del castell de Gurb, una bonica taula d'orientaci√≥ i un esvelt m√†stil amb una estelada onejant al vent. La creu de Gurb √©s un element molt vist√≥s des de Vic, en general des de tota la Plana, i una fita a l'horitz√≥ osonenc, en qualsevol estaci√≥ de l'any, per√≤ encara molt m√©s durant els dies de les festes Nadal, en qu√® s'instal·la a la creu una estrella de grans dimensions, que resta il·luminada durant la nit. Una estrella que sempre m'ha captivat.
Gurb √©s un municipi situat al nord de Vic, de 52 km² de superf√≠cie, el m√©s gran d'Osona, tot i que escassament poblat per 2700 habitants censats. Els gurbetans solen pujar a la creu des de la parr√≤quia de Sant Andreu de Gurb, esgl√©sia d'origen rom√†nic situada al peu del tur√≥. Per pujar des de Sant Andreu se segueix el PR C-41, passant pel Bosc Encantat, el Puig, i Sant Roc, en un recorregut de 2,9 km i un desnivell de 304 metres. For√ßa vigatans solen pujar-hi aproximant-se des de l'avinguda d'Ol√≠mpia, direcci√≥ ponent, passant per davant el club Tenis Vic, per sobre la C-17 i per sota la C-25 fins a arribar al rec de l'Esperan√ßa, m√©s amunt la caseta dels Plans i despr√©s va seguir el cam√≠ senyalitzat fins al tur√≥. En total s√≥n 4,4 km des de l'institut Jaume Call√≠s, amb un desnivell de 328 metres.
Per√≤ des de Vic hi ha for√ßa m√©s camins per pujar a la creu de Gurb, evitant al m√†xim les pistes asfaltades, i gaudint d'un gran patrimoni natural i cultural que s'hi desenvolupa al seu voltant. Per trescar alguna d'aquestes rutes, hem quedat amb els amics Jordi i Montse, vigatans de soca-rel que es coneixen molt b√© l'entorn i han pujat a la creu de Gurb infinitat de vegades. Sortim de Vic pel parc de darrere de l'institut Jaume Call√≠s, passant pel club Atl√®tic Vic, el pavell√≥ Ausoneta, i pel cam√≠ del Maset travessem per sota la C-17 i la C-25. Caminem entre camps treballats, presidits pel mas Baranera, impressionat construcci√≥ tradicional catalana. Just aqu√≠ hi ha una torre d'Alta Tensi√≥ que ser√† el punt per on despr√©s retornarem pel costat sud-oest, mentre que ara continuem direcci√≥ nord. Prosseguint el corriol, entre alzines i roures, arribem al pla de les Bruixes, un entorn natural de margues blavoses erosionades, record del per√≠ode eoc√®nic. Si ens entretenim un moment, entre les pedres soltes del terra en trobem alguna amb un f√≤ssil ben marcat. Els estudiosos dels f√≤ssils han arribat a la conclusi√≥ que les margues de Gurb es van dipositar en un medi mar√≠ de poca profunditat i d'aig√ľes c√†lides i poc agitades.
Prosseguim en direcci√≥ nord-oest fins a arribar als Terressos Blancs, una formaci√≥ natural similar a la que hem vist anteriorment per√≤ de molta m√©s envergadura. Sembla que estiguem caminant per un paisatge lunar, per√≤ presidits pel tur√≥ de la creu de Gurb. Els Terressos Blancs s√≥n un exemple dels turons testimoni de la Plana de Vic, un lloc bell√≠ssim on caminarem per carenes impossibles, no aptes per a persones amb vertigen. Estem entrant a l'Espai Natural Protegit de la Plana Ausetana, que pret√©n conservar les mostres representatives de la fauna, la flora i els h√†bitats propis del territori, gestionant l'espai de manera sostenible.

·       11a: La creu de Gurb amb l’estrella afegida per Nadal, i al fons la plana de Vic.


Al voltant dels Terressos Blancs veiem les joncedes, prats de gran diversitat flor√≠stica, amb plantes com la jon√ßa, el fen√†s, l'herba rodona, la cerverina, la farigola, l'argelaga o la sajolida. Continuem ascendint per la soleia del tur√≥ fins a entrar en una pineda de pi blanc, amb garrigues i llistonars al sotabosc. Fins aqu√≠ no hem seguit cap itinerari assenyalat, per√≤ ara s√≠ que trobem les marques blanques i groc del PR C-41, que provenen de Sant Andreu de Gurb, i senyalitzen un costerut viar√≥ que ascendeix for√ßa vertical per la pineda. A mesura que ascendim el bosc t√© cada cop m√©s roures, alzines i pins roigs, i si ens hi fixem, trobem algun exemplar d'aur√≥, blada i moixera. Finalment, arribem al collet que ens porta al tur√≥, una zona seca de garrigues i llistonars. Els garrics, uns arbustos de fulla perenne molt resistent a l'eixut estival, han estat esporgats formant una gran estelada vegetal arrapada al marge del tur√≥.
La vista des del tur√≥ de Gurb √©s impressionant. Per l'est Sau, Puig el Far, Sant Lloren√ß; a sud-est les Agudes, Matagalls i el pla de la Calma; a sud el castell de Tona, l'ermita de Sant Sebasti√†... Als nostres peus la petita esgl√©sia de Sant Andreu de Gurb, i una mica m√©s enll√† la gran ciutat de Vic. El tur√≥ de Gurb manifesta la seva esplendor des d'aqu√≠ dalt. La taula d'orientaci√≥, sobre un cilindre de pedres, √©s un cercle de metall que marca totes les poblacions i els cims en 360 graus a la rodona. Va ser constru√Įda l'any 2000, en commemoraci√≥ del centenari de la col·locaci√≥ de la creu de Gurb.
Al cim podem trobar tancats amb estaques i cordes les restes del castell de Gurb, b√†sicament algunes bases dels murs, l'arrencada d'una torre i una cisterna. Malgrat aix√≤ √©s l'√ļnic que resta, el 1949 va ser protegit com a b√© cultural d'inter√®s nacional (BCIN) amb el n√ļmero de registre 935-MH. El castell apareix documentat per primer cop al 886 com en un escrit com "castrum Gorbi". Hom creu que el castell s'erig√≠ sobre un indret habitat ja des dels temps m√©s remots de l'√®poca ib√®rica, tot i que no hi ha const√†ncia hist√≤rica. S√≠ que est√† documentat que el castell va ser habitat fins al segle XV.
La gran creu de ferro, sobre una base p√®tria en forma de petit zigurat, √©s el monument m√©s destacat del cim des de fa m√©s de cent anys, quan es va erigir. La creu original va ser estimbada el 1936, durant el per√≠ode revolucionari, i recol·locada el 1939. Un temporal va doblegar la Creu de Gurb el 1962, per√≤ un grup de ve√Įns la varen adre√ßar i refor√ßar tal com la veiem ara. La rellev√†ncia de la creu √©s tal que el cim tamb√© rep a vegades en nom de tur√≥ de la creu de Gurb. Per les festes de Nadal s'hi adossa una gran estrella de cinc puntes, constru√Įda en perfils met√†l·lics, que augmenta la mida de la creu. A la nit, s'encenen 36 bombetes blanques que perimetrejen la creu, alimentades per un generador el√®ctric situat uns metres m√©s avall. Molts vigatans hi pugen durant aquestes dates, per veure la creu il·luminada sobre la plana de Vic, tot i que des de la ciutat la vista tamb√© √©s espl√®ndida.
Una altra vista molt bonica √©s quan hi ha boira a la Plana de Vic, i al pujar al tur√≥ la boira queda als nostres peus: un mar de boires que serveix de base a un paisatge de muntanyes espl√®ndides assolellades. Tamb√© √©s espectacular la baixada de teies de Gurb, que s'organitza des del 2011 des d'aquest cim cada solstici d'hivern (entre el 20 i el 23 de desembre) en record d'una festa pagana, i que acaba el recorregut a la pla√ßa 1 d'octubre de Gurb. El cost de la inscripci√≥ √©s en benefici de l'associaci√≥ d'Osona contra el c√†ncer.
Ara ens toca descendir de la creu de Gurb, per un corriol senyalitzat direcci√≥ sud. Passem per un alzinar, i al final arribem als camps conreats, exemple predominant a tota la Plana de Vic. Els camps estan situats en s√≤ls rics i humits, antigues rouredes abans de l'explotaci√≥ agr√≠cola, i solen estar plantats amb cereals de sec√†. I entre els camps apareixen les masies disperses pel territori, com mas els Plans i la caseta del Romeu. En creuar el rec de l'Esperan√ßa, abandonem la pista que porta en l√≠nia recta a Vic, per resseguir el viarany al costat del torrent. Hi podem observar el bosc de ribera, format per arbres caducifolis com els pollancres, els √†lbers i els salzes. Tamb√© destaca la bonica font del G√ľell, encara que malauradament seca; veiem la data 1994 marcada en pedretes blanques sobre la paret vertical de l'obra fontinal. Seguint el caminoi, creuem el rec del Romeu fins a arribar altra vegada a l'entroncament del mas Baranera, on reprendrem la tornada a Vic desfent el cam√≠ inicial.
Mantenir l'entorn natural de les nostres ciutats és imprescindible, no sols per conservar la biodiversitat que ens envolta, sinó també el patrimoni històric, cultural i etnològic que li està íntimament relacionat. La ciutadania hem d'exigir a les administracions que el desenvolupament econòmic de les zones urbanes no sigui a costa del seu entorn, hem de demanar un desenvolupament sostenible, d'acord amb els objectius marcats a l'Agenda 2030 de l'ONU. En aquest sentit, mantenir el turó de la creu de Gurb, els corriols que li donen accés, i tot l'entorn natural i socioeconòmic, és de gran importància per Vic i per tota la Plana.
Dr. Oscar Farrerons Vidal
Universitat Politècnica de Catalunya

Publica un comentari a l'entrada

Comentaris